11 de maig de 2009 08:00 h
Per fi, el Govern espnyol h cedit l pressió dels plntejments del Govern ctlà i h derivt les comunitts utònomes (CCAA) l responsbilitt de trnsposr l Directiv de liberlitzció dels serveis (conegud com “directiv Bolkenstein”), en què Ctluny es jug l pervivènci del seu model de distribució comercil. L bon fein fet pel Deprtment d’Innovció, Universitts i Empres (DIUE) h culmint en un cord stisfctori per l comerç ctlà, en què tmbé hi hn tingut un pper molt rellevnt les ptronls i les ssocicions de representció i foment del petit i mitjà comerç.
Llegir-ne més
11 de maig de 2009 01:27 h
D’lgun mner cd ny ens vegem més empntnts en l merd, idiosincràsi de l nostr identitt com poble. Rebre el 25 d’Abril és trist, i més encr, l’estrnger. No solment pel simple fet de no poder cudir ls ctes que es fn Vlènci, sinó perquè és un cop nul de relitt. L merd és el substntiu que reben els prtits polítics que, suposdment, representen ls votnts vlencins que busquem l supervivènci de l cultur, l llengu i, potser lgun di, rribr ssolir quotes d’utogovern mjors. Ar, més, els professors que utilitzen prules tn tèrboles i mlsonnts com “leshores’ i ‘girebé”, són “gilipolles” h dit, no f mss, l’ínclit prohom del PP, Alfonso Rus, lclde de Xàtiv i President de l Diputció de Vlènci.
Llegir-ne més
10 de maig de 2009 14:13 h
Només un 17% de l poblció mundil viu en estts mb llibertt de prems, i l tendènci mundil és, per setè ny consecutiu, de disminució d’quest percenttge, segons cb de publicr Freedom House. L pressió dels governs i l crisi econòmic mundil són, en quest sentit, les principls mences que té l prems lliure i, per tnt, mences de l qulitt democràtic o de l pròpi democràci. D’entre els 195 estts nlitzts, 70 es vloren com Lliures, 61 com prcilment Lliures, i 64 No-Lliures. Espny se situ en l posició 49 en el rnking mundil (es consider que l prems és Lliure, però en l bnd bix), i en l posició 22 (entre un totl de 25) entre els estts de l’Europ occidentl: hi h espi de millor, per dir-ho suument.
Llegir-ne més
9 de maig de 2009 20:38 h
Mentre milers de ctlns i ctlnes, socis i sòcies del Brç intenten conseguir un entrd, previ pgment, per nr Rom l finl de l Chmpions, el responsble màxim del govern espnyol, de l'incompliment de l’esttut, i de deixr-nos sense diners, h decidit que nirà sense cp men d’escrúpols l finl. I sobre li tindrem que oferir entrd de preferent i dret fer-se l foto mb l cop si gunyr el Brç, i contemplr com es pssej com si fos el responsble de l’èxit, i l’èxit del Brç, és el trebll, l’mbició i tenir clr qui represent.
Llegir-ne més
9 de maig de 2009 17:33 h
Pensions , pensionistes i jubilció . Constntment , s’escolten i es llegeixen molts disbrts de tots tipus i de tots els temes ; lguns no poden tenir cp trnscendènci , tot vgd que no tenen cp sentit ni cp rgument , fruit de les gnes de prlr i per intentr tenir un mínim de protgonisme ; però hi h ltres disbrts , que per ser exposts per gent de rellevnt prestigi i responsbles d’entitts i institucions , fn que el disbrt sigui mes greu; s’està debtent l conveniènci d’llrgr el període lborl fins ls setnt nys , rgumentnt l dvlld de contribuents l Segurett Socil ,mb un demogrfi preocupnt , repercutint ls seus ingressos, que en un futur pròxim , pot perillr els sistem de pensions estblert l nostre pís ; jo de mtemàtiques només rribo fins l que em permet els dits de les mns , però el sentit comú em v molt mes enllà, i ixò es el que mnc , tl i com molt es diu , que es el menys comú de tots els sentits; si l mjori dels obrers de l construcció , del trnsport, metl·lúrgi , gricultors i rmders, etc.
Llegir-ne més
9 de maig de 2009 17:30 h
El govern Socilist de Felipe Gonzlez Mrquez, mb el seu ministre d’economi Miguel Boyer, vren procedir l’expropició de “Rums”, provocnt un fort impcte en l polític i l economi del pís , que tots els mitjns de comunicció es feren l brb d’or, per l grn controvèrsi que en quells moments es produí entre el dos prtits polítics mjoritris de l’estt, i per l’ferrissd i espectculr defens per prt del Sr. Ruiz Mteos, mb l “que te pego..... leche”, fent sltr les ulleres del Ministre Boyer.
Llegir-ne més
9 de maig de 2009 17:22 h
El Sr. Cleries ,(CIU), f l Prlment de Ctluny, un critic l Nou Govern d’Entes i de Progrés, perquè v comprr l’empres de trnsports metropolitns un solr, que encr no s’h post l primer pedr de l’obr per l qul es v comprr per un vlor proximt de 8.500.000€; però mi personlment , el que mes em sorprèn, es que el Sr. Cleries em v fer desplçr l Plu de Mr, que vig tenir el goig de poder exposr l mev ide de l’edició de un setmnri de comunicció per l gent grn , l Sr. Virgili, que desprès de tot un llrc intercnvi de correus durnt tres nys , s’cb mb igües de morrges , que el Sr.
Llegir-ne més
9 de maig de 2009 14:13 h
Penso que prtir d'r j no cl lluitr per res . No serveix per ser . TOT ÉS IMPOTÈNCIA . 1/ .Finis ctlonie . L fi de Ctluny : el triomf bsolut del ncionlisme espnyol . Els ctlnistes estem dividits i no sbem comunicr . 2/. És l fi del trnsport públic ferroviri .O AVE o cotxe privt .És el triomf escltnt de l dictdur del prepotent cotxe privt i de l’excloent crreter. 3/. És l fi del voluntritt . Només import el diner . 4/. És l fi de l justíci socil .El triomf del cpitlisme slvtge d'extrem dret ( Berlusconi en seri un exemple lliçondor ) és escltnt.
Llegir-ne més
8 de maig de 2009 22:02 h
Les noves tecnologies hn obert un mpli ventll de possibilitts ls prtits perquè puguin interctur mb l ciutdni. L xrx està començt cnvir les regles del joc i de retruc questes noves mneres de relcionr-se tmbé hn tingut incidènci en els pinyols dels prtits polítics. Tots els líders ctlns s’hn fnyt ser els primers en posicionr-se en els suports 2.0 i intentr treure el màxim rendiment per les seves cmpnyes. Relment però hn sbut cptr l’essènci d’quests cnvis o, immersos en quest curs per veure qui rribr primer, no hn entès de què v l històri? L revolució és molt més profund sobretot en l’àmbit polític on els seus dirigents hn d’entendre que l xrx potenci l identitt dels seus usuris, els permet ser protgonistes i bndon per sempre l’homogeneïtzció típic de les cúpules polítiques.
Llegir-ne més
8 de maig de 2009 21:20 h
El diri frncès Les Echos h publict l’rticle L « révolution » bsque on es dón un visió esbixd de l relitt ncionl bsc. L'rticle profit per criticr les reivindiccions ctlnes i les contrpos l crisi econòmic ctul, obvint l’espoli fiscl de Ctluny. Tot i no ser un rticle centrt en Ctluny, des del Col·lectiu Emm s'h volgut respondre, j que l'exemple bsc és un mostr de l'cció del ncionlisme espnyol (que fect tmbé Ctluny), i l visió quel'rticle dón de Ctluny és esbixd i prcil. El següent escrit vol ser un respost públic Les Echos.
Llegir-ne més