26 de maig de 2009 05:00 h
L’espectculr xiuld que desenes de milers de ctlns i bscos vn dedicr l’himne i l Rei d’Espny en l finl de l Cop del seu títol, Vlènci, h dut els espnyols reccions molt reveldores de l’estt ctul de l sev mentlitt envers les ncions no espnyoles que dominen i neguen. L primer i sobtd fou el xoc dvnt un relitt que ni coneixen ni esperen. Cl hver-se immergit en l societt espnyol, nomenkltur inclos, per copsr fins quin punt, nodrits exclusivment pels mitjns, opindors, intel.lectuls i polítics que ells mteixos en generen, i mb un fort dosi d’odi, els espnyols es creuen l sev pròpi propgnd, i s’storen qun no poden mgr-se ni mgr l’evidènci del rebuig populr i mssiu de ctlns i bscos ser un possessió espnyol sense ni existènci pròpi.
Llegir-ne més
26 de maig de 2009 00:01 h
L setmn pssd l Brunete protgonitzv i liderv un de les conversions més ràpides de l històri del futbol: els ficionts espnyols brçven en bloc l fe l’Athletic Club de Bilbo i fins i tot s’puntven clsses d’èuscr, just pocs dies bns de l finl de l cop del Bon Vivnt, com molt bé qulificv quí el tovrich Ròdi Rskòlnikov. Un cop consttdes però, les educdes mostres de simpti dispensdes per prt dels seguidors bscos i ctlns l simbologi no-ncionlist espnyol, els conversos renegven de l nov fe mb l mteix rpides que l’hvien brçt.
Llegir-ne més
25 de maig de 2009 21:28 h
El diri frncès Le Monde es v fer ressò de l xiuld l’himne espnyol en l finl de l cop del rei i l censur que hi v hver per prt de Televisió Espnyol. Tmbé es f ressò de què es v posr el màxim de potènci possible ls ltveus (i vn perdre l btll pels decibels) i, diferènci de l mjori dels mitjns espnyols, tmbé esment que es vn confiscr 5.000 pncrtes que distribuïen “des militnts de l Jeunesse ntionliste de Ctlogne, mis une immense bnderole lui échppé”. Censur o voluntt d’mgr un sentiment comprtit per molts ctlns o bscos? L conclusió, prtir de l’rticle de Le Monde, és clr.
Llegir-ne més
25 de maig de 2009 21:11 h
Això, de moment, només és l'esborrany d'una il.lusió. Dimecres serà una realitat. Fins aleshores. Fins a la victòria.
Llegir-ne més
25 de maig de 2009 00:04 h
BARÇA- OSASUNA 0-1 Amb un sòrdid derrot per poc res, un sòrdid fest d'nunci de compreses i un no menys sòrdid expulsió d'un debutnt, el Brç segueix preprnt-se per l finl de l Chmpions. En conseqüènci, v presentr un lineció com l llist que presenten els optimistes socilistes ctlns, mb tot l gent que decideix mgd. L'únic que es v puntr l prtit, Eto'o, v veure com el seu objectiu personl s'llunyv mesur que Forlán nv fent gols l Ktedrl. En fi: Ossun rrib viu l'últim jornd, on hurà d'optr entre gunyr-se l permnènci contr el Mdrid o sortir del cmp mb diversos peronés i tibies com trofeu.
Llegir-ne més
24 de maig de 2009 23:58 h
Cl tenir l sensibilitt d'un cctus i l intel·ligènci d'un borinot per no donr-se de l'temptt que supos fer Montill president mentre es diu el nom del porc Crretero. És clr que, sent optimist, potser és de justíci reconèixer que l'origen d'quests dèficits només té l sev explicció en el fctor virl que els provoc, noment menjdor. Els efectes de l menjdor són certment gldosos i frien riure si no fos perquè no tn sols són devstdors per l sistem immunològic del sentit del ridícul de qui l pteix, sinó pel seu poder d'norrement de l nció sencer l qul contgi.
Llegir-ne més
24 de maig de 2009 13:31 h
L mort. L vid. Un cuin on es cuin tot. Un pròleg. Dos ctes. Un epíleg. L fmíli. Tres germnes: Inés, Irene i Ivonne. L vídu, l’dolescent i el nòvio que rrib. Cl enterrr el pre. Quin … el negre? És sobri. És trist. I el vermell …? V, sí, totl el pre er un mic comunist, oi? I li fn un fest. L gent demn bcllà l pil-pil i les coques cuen per terr. Les germnes es desfoguen. I per fi mrx tothom. Així és com Crol López present l sev producció Germnes, (Premi Butc Millor munttge tetrl, Premi Butc i Mx Millor text i Premi de l crític millor dirección) inspird en l’obr Les tres Germnes d’Anton Chéjov i mb lgun picd d’ullet l pel•lícul Hnnh i les seves germnes de Woddy Allen.
Llegir-ne més
24 de maig de 2009 08:00 h
Les Terres de l’Ebre estn cusnt l crisi ctul segurment més que el promig de Ctluny. L cigud en pict del sector de l construcció i del sector de l’utomòbil h repercutit en l poblció directment (com tot rreu), però tmbé indirectment, de form importnt, tès que hi h (o hi hvi) bstntes empreses que, estblertes des de f nys, formven el teixit industril de l zon mb productes complementris d’quests sectors. Per exemple, les fàbriques de mobles de l Séni, les de cblejts elèctrics o les de vidres per cotxes.
Llegir-ne més
23 de maig de 2009 23:15 h
Si llegeixes quest text segurment estimes Ctluny i l voldries veure i viure lliberd de les cdenes que f segles que l'esclvitzen. Ctluny lliure serà un pís modern referent en benestr, just i solidri. Per conseguir quest pís que tnt hem somnit cl ssumir l responsbilitt ptriòtic en els moments més complicts. I r pssem per un moment de finl de trjecte utonòmic que demn imginció i esforç per poder fer el slt endvnt que el pís necessit. Per ixò hem decidit sumr totes les forces impulsr un projecte deslliurt dels complexos que hn nt incorpornt tots els prtits i que els hn situt ben trpts dins de l rter.
Llegir-ne més
23 de maig de 2009 19:03 h
Unes 400 persones s'hn plegt quest dissbte dlt el coll de Belitres, l ps fronterer entre Portbou i Cerver de l Mrend (Ctluny Nord), per recordr 70 nys després els més de 100.000 exilits republicns que el v creur penosment fugint de l'vnç de les tropes frnquistes i rumb un destinció desconegud. "Plovi molt, fei fred i teníem l'vició que ens mençv mb els bombrdejos", h recordt l Montserrt Julio, un dels testimonis de l retird, que h rribt Portbou juntment mb 260 persones més gràcies l Tren de l'Exili, que h sortit de Brcelon les 8.
Llegir-ne més
