5 de juny de 2018 21:59 h
Di bomb. Mrino Rjoy h nuncit que pleg, mb un discurs en el qul h evitt deixr cure cp llàgrim, no sense fer esforços mentre er pludit per drrer vegd per un executiv que semblv més vit comidr un mort. El president espnyol h deixt nr les seves drreres frses mestres i h intentt tllr els pludiments mb un “que lguien pre, coño”. L renúnci de Rjoy es frà efectiv l juliol, moment escollit per l convoctòri d’un congrés extrordinri per trir un nou lidertge. Mentrestnt, no propicirà cp cnvi, perquè consider ixò ho hurà de trir el seu successor.
Llegir-ne més
5 de juny de 2018 19:15 h
L conseller Clr Ponstí h ssenylt en un entrevist Vilweb (1-6-2018) que el moviment per l independènci h perdut credibilitt per l’bsènci d’un estrtègi clr posterior l referèndum i l proclmció de l Repúblic. Ponstí és especilist en teori dels jocs, un brnc de les mtemàtiques que no té res de lúdic, que jud pensr mb rigor el conflicte entre Ctluny i el Regne d’Espny. Aquest perspectiv l port lmentr que Puigdemont no vgi ser investit per l negtiv del President del Prlment, i, tmbé, els posteriors intents fllits d’investidur de Sànchez i Turull, el nomenment no reeixits dels consellers l presó o l’exili.
Llegir-ne més
5 de juny de 2018 08:26 h
El llç groc és neutre (5/6/2018) L neutrlitt de l vid públic és en l coincidènci bàsic de comprtir determints vlors i principis. En el cs de les democràcies occidentls, quest coincidènci es produeix, fonmentlment, i més de prtir del prdigm liberl democràtic, en l defens dels drets humns i en l promoció de les llibertts públiques. Precisment quest és l put simbòlic del llç groc. Hom rgument que no hi h presos polítics ni vulnerció de drets fonmentls Ctluny ni Espny. Aquest rgumentció xoc, no obstnt, mb l relitt, on l poblció viu temorid per l’cció dels cossos i forces de segurett de l’estt, incloses les policies locls i els mossos d’esqudr.
Llegir-ne més
4 de juny de 2018 23:42 h
Josep Borrell. Aquest serà el nou ministre d’Exteriors espnyol. Quot ctln o no, el gest de Pedro Sánchez escollint Borrell per un dels deprtments on l lluit entre Ctluny i Espny és més ferotge no jud desesclr. Ans l contrri, Borrell h estt un dels líders de l’l més dur contr l independènci durnt tot el procés, però especilment l voltnt de l’1-O. El discurs de Borrell és molt més propi de Ciutdns que del PSOE -i, per descomptt, del PSC- pel que f l qüestió territoril. En els últims nys, s’h prodigt en públic només per tir el foc contr el procés, i gunyr-se l vid venent llibres contr l independènci.
Llegir-ne més
4 de juny de 2018 08:59 h
Sembl ser que s’obre un nou pistge l’Estt. De fet, que més cldri si el que diu el primer dels veredictes judicils sobre l Gurtel no servi com detonnt per provocr l recció, més decidid que pensd, del PSOE per despenjr-se del poc nturl, i incomprensible, linenisme mb el PP en el que convingui per l unitt d’Espñ, fins el punt de presentr un moció de censur sobre el govern, i més concretment sobre el seu president. No cli ser mss gosrt per deduir que per poc que s’hi dediqués obtindri els suports necessris per tirr-l endvnt, i gunyr-l.
Llegir-ne més
4 de juny de 2018 08:16 h
Les eleccions municipls i el control del territori (4/6/2018) L’rribd com conseller d’Interior de Miquel Buch l nou govern ctlà tindrà, tes l sev trjectòri prèvi, un fort contingut municipl. L principl mncnç en el sistem policil ctlà és l’intercnvi d’informció i l millor del coneixement del territori. Aquestes dificultts no sols poden tenir l sev explicció en els diferents models orgnitztius sinó tmbé en l’portció de cpcitts i d’implicció dels diferents servidors públics.
Llegir-ne més
3 de juny de 2018 23:39 h
Avui hem pogut sentir per primer vegd Quim Torr en un entrevist distes TV3. L’h entrevistt l’encr director, Vicent Snchis, que j veurem si continu en el càrrec mb el nou cord de govern, després d’conseguir que TV3 torni ser líder indiscutible en udiències, un fet que fei nys que no es produï. L cden, poc poc, h d’nr renovnt-se i promocionnt l innovció i, en quest sentit, Snchis h fet un fein envejble. L cden però, h d’conseguir defugir, entre d’ltres circumstàncies del tietisme il·lustrt, i començr fer desprèixer espis com el que ocup Pilr Rhol les trdes, on es f un tipus de propgnd polític mss evident que justific només lgunes de les queixes que es fn de l cden des de l’unionisme.
Llegir-ne més
3 de juny de 2018 22:43 h
Un vegd més mb voldri treure’m el brret i felicitr tot l'equip del progrm Preguntes Freqüents ( FAQS.). Considero que és un dels millors progrmes de televisió d’Europ. De fet, tmbé he de dir, que desprès d e veure el preguntes freqüents del psst dissbte 02/06/2018, esstic, em trobo molt clprt i mb molt nsiett.ciutdn.Despres de veure i escoltr, molt tentment, l’exconseller de Justíci del Govern Bsc Joseb Askrrg, el ciutdà exemplr de Mjdhond (Mdrid) i exmilitnt del PP José Luís Peñs i el diputt tory (conservdor) l Prlment Britànic Andrew Rossindell, vig quedr completment grrtibt.
Llegir-ne més
3 de juny de 2018 18:21 h
En quests moments Ctluny considero que hem d’cbr definitivment mb l “querell polític” disgregdor de discutir irrcionlment que clen polítiques socils i que, utomàticment, ixò sigui considert com un men de trïció, de cludicció del principis bàsics de l’independentisme repubicà. Jo crec que, en ¡quests moments històrics tn precisos, tot v lligt; j que sense unes polítiques socils de debò no hi hurà un veritble implementció d’un Repúblic ctln lliure i sobirn i, lhor, sense un veritble fermes ncionl i republicn, tmpoc podrem gudir d’unes utèntiques polítiques socils redistributives i efectives.
Llegir-ne més
3 de juny de 2018 11:02 h
El president Rjoy j no dorm l Monclo. Diuen que hi torn hver president socilist. Sembl que del sintgm, el nom és cert, però l'djectiu és molt dubtós. Té els dies comptts el nou president? Es deixrà fer l trvet pel ncionlisme espnyol? O ell posrà el peu per fer més forç mb els ltres ncionlistes? L cvern mediàtic el vigil. L cvern vol sber què h promès ls mics d'ETA. Tmbé vetlen per sber què h promès ls independentistes. L democràci no ressuscit ni podrà ressuscitr mentre no es reconegui el dret decidir de qulsevol dels pobles i de les ncions que formen l'Estt espnyol.
Llegir-ne més