1 d'agost de 2010 22:15 h
Aquest seri el primer ps per conseguir l fit desitjd per un de cd qutre ctlns segons public el drrer CEO, és dir l independènci. I només ERC i el seu cp de crtell,en Jon Puigcercós, poden liderr un projecte independentist bst en l generositt dels republicns i de l bon gent que post per un slt definitiu cp l’Estt ctlà. Un llist d’ERC mb personlitts del ctlnisme,sense mbicions personls i mb molt generositt frien fctible l fit. No és cp utopi, és molt més prop del que pensem. Els votnts independentistes hi són, r cl trobr l mner de que tothom si senti còmode en un clr objectiu per tl de fer possible els nhels cd cop més mjoritris d’independènci.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2010 19:40 h
Mentre l’Espny cvernícol (que no és tot Espny per ser justs, però si l més sorollos) ens insult i f plns per declrr tot Ctluny inconstitucionl directment (tot, excepte l Monumentl, és clr), l món civilitzt es prl més i millor de Ctluny que mi. Amb l’bolició de les curses de toros mitjnçnt un ILP hem mtt tres prdls d’un sol tret (molt i molt metfòricment, mics nimlistes, sisplu!). A sber: hem millort l qulitt de l nostr democràci, hem bolit un trdició bàrbr cs nostr, tot vnçnt tmbé en el reconeixement dels drets dels nimls i hem refirmt ls ulls del món l nostr personlitt pròpi com nció l recerc de l sev dignitt descolonitzd.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2010 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle escrit mb Helen Moliné i Rodes per l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'octubre del 2008 sobre els orígens del tetre Brcelon. L'gost de 1597 s'inugurv el primer tetre de l ciutt de Brcelon i un dels més ntics de l Penínsul Ibèric: l Cs de l Comèdi o el Tetre de Comèdies. L històri d'quest tetre, però, començ uns nys bns. Concretment, el 1560, el cvller Jon Bosch hvi deixt uns terrenys situts l cpdvll de les Rmbles en herènci l sev espos Elisbeth. I, el 1588, l vídu hi renuncià formlment en fvor de l'Hospitl de l Snt Creu, que –tot just un ny bns– hvi rebut de Felip II el privilegi de poder orgnitzr en règim de monopoli totes les ctucions tetrls de l ciutt.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2010 00:43 h
Sempre he penst que l comunicció és el motor de qulsevol relció humn. És totlment necessàri les relcions de prell, d'mistt, entre germns i germnes, entre pres i fills, entre el professort i l'lumnt, en definitiv... entre les persones. I no estic prlnt només de l comunicció que s'estbleix entre els sers humns qun prlen entre ells, sinó tmbé d'quell comunicció que es pot rribr estblir, entre les persones, sense necessitt de prlr-se. L comunicció és un concepte molt mpli que es podri trctr sot diferents punts de vist.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2010 16:29 h
Deixeu-me que us expliqui el títol d’quest drrer blocd. A primer vist, us pot semblr estrny, cert, però només és un evidènci després de les greus repercussions que tindrà pel jovent l’ctitud tcticist i electorlist de CiU. I m’explico. Com tothom més o menys coment i prediu, quest drrer setmn h tingut lloc l’últim ple d’quest legisltur l Prlment de Ctluny; i er precisment en quest plenri que hvi d’entrr votció l llei de polítiques de Joventut, un llei mbicios i importnt per tot el jovent d’quest pís, i és més, un llei fruit del trebll incnsble de centenrs d’entitts i joves durnt més d’un ny.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2010 14:39 h
Finlment el Conseller Cstells, en nom de l Generlitt de Ctluny, h signt el crèdit sindict per 1000 milions d’euros lidert per l Cix i el BBVA, un import que represent l meitt del que v sol•licitr, un evidenci de l difícil situció en que es trob l tresoreri de l Generlitt. Deixnt de bnd l’lt cost del crèdit, molt superior l preu que en quests moment pg Espny pel seu endeutment, el més preocupnt de tot plegt h estt el fet que el Bnc Sntnder s’hgi retirt i hgi rebutjt prestr diners l Govern de Ctluny.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2010 09:01 h
M’fnyo escriure sobre l’enrenou turomàquic, per tl de no ser l’únic que encr no h dit res sobre quest tem. Tinc els meus dubtes sobre si hig d’escriure «curses de brus», «curses de toros» o senzillment com propos un mig «corrids de toros», en espnyol, perquè és cos d’ells. El poc conegut escriptor itlià Pitigrilli v definir un torero com «un escorxdor vestit de cupletist». Un ltre escriptor estrnger que r no recordo v dir que l’únic niml que jug mb vnttge en un curs de brus és el torero.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2010 20:34 h
Des que el Prlment de Ctluny h vott contr l celebrció de corrides de toros en el seu territori, no s’h turt l cvern mediàtic o no mediàtic de sembrr zitzàni contr quest decisió. N’hi h molts de stisfets, uns perquè estn obsessionts mb l protecció dels nimls i els ltres, perquè quest fest és un dels principls trets identitris espnyols. Tnt els que es volen diferencir dels espnyols com els que volen defensr els nimls estn ben contents mb quest decisió. Després hi h un grn mjori l qul no els grden els toros, però que els és igul que n’hi hgi i que ccepten l’opinió dels qui mereixen el seu respecte.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2010 12:09 h
No, l Curs i Si, ls brus El comentrist turí de “L Vngurdi, cuyo nombre no quiero cordrme”, vui di 29-7-2010, en l sev lmentble prticipció , segons el meu criteri, en el progrm del Cnl Ctlà– L Selv, 2/4 de 7 de l trd “ Ctluny Opin”, en el seu últim progrm d’quest tempord per vcnces, per enltir l rellevnt importànci de les curses de brus Ctluny, h fet referènci tot un sèrie de persontges del mont de l polític i de l cultur , entre ltres retrets en contr dels promotors de l llei, que si , per mi en el seu trnnà, son ho hn sigut persones eminents , desprès d’hver descobert les seves debilitts , he quedt un mic toct , perquè em cost d’entendre , que l violènci, el ptiment i l’crnissment, pugui stisfer cervells mrts d’intel·ligènci; jo griri quest il·lumint periodist que escriu en cstellà en un diri de Ctluny , que tingui l decènci d’investigr i donr conèixer totes quelles persones que tmbé coneix per el seu cercle de mobilitt intel·lectul, professionl ho polític , que no vn les curses de brus , perquè no dmeten el mltrct ni l violènci , perquè tmbé son un bon exemple que te cbud en quest controvèrsi que s’h genert , desprès que el Prlment de Ctluny proves l’bolició de “L Fiest “,( segons lguns), i l curs de brus per ltres.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2010 00:28 h
L veïn de l ciutt de Giron (l Florènci ctln) Mercè Escrrà, ens h ofert un mgnífic exemple de civisme i ptriotisme l conjunt dels ciutdns de l nostr nció ctln. Aquest gironin vlent, mb l sev ctitud i determinció de no voler retirr del seu blcó un bnder esteld, mlgrt les crtes en contr trmeses (en l llengu de l’imperi) per l’dministrdor de finques del seu bloc, ens esperon tots els qui considerem que Ctluny és un nció (mil•lenàri) que té tot el dret ser, esdevenir lliure i sobirn, seguir lluitnt mb determinció.
Llegir-ne més
