Vicenç Plans
13 de juliol de 2018 13:25 h
Espanya desconfia d’Europa i Catalunya no. (13/7/2018)
Espny desconfi d’Europ i Ctluny no. (13/7/2018) Cp polític espnyol h desmentit les declrcions del Sr. Gonzlez Pons, del PP, criticnt el vlor i el sentit de l’cord de Schengen sobre lliure circulció de persones dins de l Unió, sense controls fronterers, resultes de l decisió d’un tribunl lemny denegnt el lliurment del Sr. Crles Puigdemont en bse un presumpte delicte de rebel·lió. El reforçment de l Unió pss, no obstnt ixò, criteri del Sr. Jen-Clude Juncker, per mplir Schengen tots els pïsos sense excepció, incloent Romni i Bulgàri.
Llegir-ne més
Cap comentari
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
13 de juliol de 2018 09:26 h
Quan la veritat s'imposa ...(Cuando la verdad se impone...)
El tiempo pone l verdd en su sitio y cd vez se muestr más por mucho que l terquedd se quier imponer. Hy un dicho que dice "l fuerz de l rzón , no es lo mismo que l rzón de l fuerz, y siempre gn l primer, trde o temprno". L decisión de l Justici lemn de no entregr Crles Puigdemont , cusdo de rebelión, sólo por un delito menor, pone en seris dificultdes l mcrocus que h instruido el juez Llren en el TS. Con est resolución sólo tiene dos opciones , sumir su derrot, y juzgrlo por un delito menor, o rechzr su entreg , que es l que h optdo.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
13 de juliol de 2018 02:20 h
Línies divisòries
(Publict "El Punt Avui" el 10-Jul-18) Ar f poc, els germns Roc del Celler, mb qui jo estic emprentt, s’hn vist fortment criticts per veus independentistes, en hver ccedit collir l’entreg del premis Princes de Giron. Tot recordnt que quests són els mteixos Roc que vren ser recentment crucificts per l cvern, per hver donr dinr de frnc ls que defensven les urnes l’1-O l col·legi proper l seu resturnt, el seu cs obre dues reflexions generlitzbles. L primer, és que un specte cpitl per qulsevol possible futur del nostre pís, i encr més el d’un possible independènci, és l’ugment de l sev ctul puixnç econòmic.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
12 de juliol de 2018 20:58 h
El tribunal alemany esberla la causa judicial espanyola contra l’independentisme i l’autodeterminació
El tribunl lemny d’Schleswig-Holstein h decidit extrdir Crles Puigdemont. El titulr, fred, h glçt durnt els primers instnts l poblció ctln. De cop, tothom h visulitzt el president ctlà custodit per l polici espnyol (l mteix que el v espir il·leglment), i el seu ingrés presó immedit, mb el vell record de Lluís Compnys encr l retin. Però després del primer ensurt, ens ho hem tornt rellegir: el tribunl germànic només l’extrdirà pel presumpte delicte de mlversció, i n'elimin l rebel·lió de l llist.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
12 de juliol de 2018 19:20 h
Allà són tanoques i mentiders i aquí som somiatruites.
S'h de ser tnoc i bbu per nr repetint -com si l prul utodeterminció no existís-, que Ctluny no pot fer un referèndum per sber què pensen els ctlns sobre l'utodeterminció. I punt finl, no cl prlr-ne més! És clr que un tnoc no veu més enllà i l'import un rve prlr d'utodeterminció, d'independènci i de tot cnvi que pugui hver-hi en un societt que, com curts de gmbls que són, j els hi està bé per l sev conveniènci. I dins d'quest conveniènci, bns eren crn i ungl: el PP, PSOE/PSC i C's i r són crn i ungl el PSOE/PSC, PP i C's.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
12 de juliol de 2018 17:20 h
Carnassa per l’euroescepticisme
En el drrer número de l revist Sàpiens hi h un fntàstic reporttge sobre l Pu de Westfli (1648), i els més de 10.000 delegts diplomàtics que es vn concentrr en les ciutts de Münster i Osnbrück per fixr els pràmetres de l’cord que posv fi l Guerr dels trent nys i estbli les bses de l’Estt modern. De fet, l conegud com Europ westflin h estt l bse per entendre l geopolític fins l’ctulitt, fins que l mundilitzció regionlitzd v evidencir que el progrés econòmic implicv que determints Estts hvien de començr cedir sobirni ens suprncionls, com l mteix Unió Europe.
Llegir-ne més
Joan Solé
12 de juliol de 2018 11:43 h
I això com ho explicaràs, Llarena?
L decisió de l justíci lemny d'extrdir el president legítim, Crles Puigdemont, només pel delicte de mlversció és un mstegot l cus del jutge Llren. L situció és l següent, r es trob en l tessitur d'explicr per quin motiu el responsble del Govern només se'l pot cusr de mlversció Europ mentre ell imput els delictes de rebel·lió i sedició ls consellers. Desconec els pssos que seguirà el Suprem, però si Llren no vol contminr més el procés i quedr més en ridícul, nul·lrà l'ordre -prevricnt un cop més- d'extrdició per mlversció, perquè si l'ccept, estrà tombnt tot l sev cus contr els consellers i els Jordis -en presó preventiv per uns delictes que Alemny neg-.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
12 de juliol de 2018 08:29 h
Les darreres amenaces del petroli són reals (12/7/2018)
Les drreres mences del petroli són rels (12/7/2018) L pel·lícul de Peter Berg, Deepwter Horizon (Mre Negr) ens record com l’ny 2000 els millors entre els millors vn cometre un cden d’errors de gestió econòmic que vn conduir un grn ctàstrofe: l’explosió de tot un pltform d’explorció de pous de petroli i el vessment durnt tres mesos de milers de tones de cru. Ar, pss un cos similr respecte l bonnç que hn propicit les noves tecnologies substitutòries que pretenen donr entendre un distnciment respecte del món del petroli.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
11 de juliol de 2018 23:39 h
I ara arriben els escocesos
Després de girebé un dècd pssnt de puntetes mb el tem ctlà, Escòci f un ps mb un mic de cr i ulls i post mb fermes pel referèndum ctlà. Després de deu nys sense que cps de govern dels dos pïsos es reunissin, Nicol Sturgeon h rebut Quim Torr l cpitl del nord de Grn Bretny. Junts hn signt el que hn noment ‘Declrció d’Edimburg’, que firm l necessitt de l celebrció d’un referèndum Ctluny. No és que hgi d’nr enlloc quest gest, però els ctlns hn trobt fltr els escocesos en tot quest procés.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
11 de juliol de 2018 17:18 h
Mai no s'hauria d'haver obert
L frse “un debt que mi no s'huri d'hver obert”, emprd per un determint polític i en un context concret, bé es podri estendre molts ltres pnormes de l’ctulitt. L diferènci de sentiments sempre hn estt presents en l ciutdni i societt ctlnes, però s’h de reclcr que sempre, sempre, hn conviscut mb l més bsolut normlitt. Mi ningú hvi tingut motius o rons per fer-los trspur flor de pell. Des del curs 1983/84 tothom Ctluny h conviscut mb l immersió lingüístic, utilitznt el ctlà com llengu vehiculr d’ensenyment i prenenttge, com exposició intensiv d’un segon llengu, per tl de grntir el bilingüisme constitucionl, i s’h seguit prenent el cstellà, i s’h prlt en qulsevol de les dues llengües mb tot normlitt, mb simultneïtt i, fins i tot, cnvint el ctlà pel cstellà si l’ocsió ho requeri.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs