14 de setembre de 2010 10:34 h
En quests últims dies en Artur Ms est de gir mediàtic per tots els seus dominis. Com el Rei Artur - Soldt rom i servidor del Pp - de l mitologi, que es v enfrontr ls seus, per unir-se mb els bàrbrs "pictes" del nord del territori, que r el coneixem com Anglterr, per tornr-l'hi's els seus territoris legítims front els designis de Rom. Ell te el seu prticulr Exclibur - concert econòmic -, que no es mes que un intent d'extrure'n d'un inmovible posició, d'un fet que es impossible i fls. L pedr on es trob clvd en l mes profund roc, es l pitjor imtge d'espny, i per molt rei Artur i mscres que porti o el retrti l'inestimble Pilr, ell sp - del tot - que no es podrà relitzr.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2010 09:06 h
Fer vg és un dret. No fer vg, és dir nr trebllr, és tmbé un dret. Segurment el segon dret no es respectrà el proper di 29 j que mb només mb les interrupcions del trnsport públic s’oblig molt gent no rribr l seu trebll, lmenys no rribr-hi l’hor que cl. L proper vg, inicid pels sindicts CCOO i UGT no sembl tenir el ressò que ells esperven, cos que h de preocupr no només ls orgnitzdors sinó tothom. Qun no es preveu un seguiment mssiu els piquets entren en cció, sempre preprts impedir per l forç el dret trebllr, o si voleu el dret no seguir l vg.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2010 01:05 h
Doncs sí, j hem tornt. Amb el retrd hbitul de cd tempord, però mb les bteries crregdes l màxim per poder-l encrr mb més il·lusió i gnes que mi. Retrd hbitul que, com molt bé sben els fidels seguidors de RP, és l nostr desinteressd contribució l creixent protest i l indignció generlitzd pel començment de l competició futbolístic en ple mes d'gost en lloc de fer-ho qun cl, és dir, pels vols de l Did. Un mes d'gost que huri d'estr dedict l pltj, les pelles, l pretempord i l disput del Gmper i que ny rere s'està convertint en un extrvgnt començment de llig mjor glòri dels bolos de l'rroj que tn ens toquen les boles ls culers i Cn Brç.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2010 23:21 h
El psst 8 de setembre vig rebre un correu en el qul se m’informv que l’11 de setembre sortiri l vend el llibre utobiogràfic escrit per l’impulsor de l consult d’Arenys de Munt, Josep Mnel Jiménez mb pròleg de l’historidor Jordi Bilbeny. Com conec en Josep Mnel, no m’h sobtt gens que un ny desprès de l’històric 13 S, el gui espiritul de les consultes hgi plsmt en un llibre l sev perspectiv dels fets que vn fer possible l’èxit de l consult populr d’Arenys de Munt. Probblement ens trobem dvnt un bestseller mb vocció d’esdevenir un llibre d’obligd lectur per estudints d'històri contemporàni l Ctluny independent del futur –el llibre vermell de les consultes populrs–.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2010 22:49 h
Ar o mi: Not de l’utor: quest relt v ser escrit poques hores després del ple del Prlment dedict l sentènci de l’esttut. Propostes, crítiques, suggeriments: jpuig@c2014.ct Res pot turr l voluntt democràtic d’un poble, les eleccions celebrdes el 28-N hn confirmt el suport mjoritri l colició de forces per un Estt propi. Ni els tncs comndts per l ministr Chcón, ni el joc brut d’Espny, ni l por, ni el xnttge poden impedir l mjori bsolut de l llist encpçld per Ms i Puigcercós, un llist reforçd mb noms representtius del pís.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2010 17:10 h
Les consultes per l independènci hn mrct un bns i un després en el món independentist, i més encr en l societt ctln. El dret decidir és en boc de girebé totes les formcions mb representció l Prlment ctlà, però mb diferents punts de vist. Qun prlem del dret decidir sobre Ctluny, quest dret és decidir si volem continur sent un utonomi dins l'Estt espnyol sense decisió pròpi, o bé ser un Estt propi en el mrc de l Unió Europe. Més utogovern, federlisme i concerts econòmics, són invents per no dir clrment que no volen un Ctluny lliure! Encr és més greu prlr de federlisme, com propos Inicitiv i lguns sectors del PSC, perquè per ser federlist primer hi h d'hver un Estt espnyol federl, i j s'h vist que l'únic formció espnyol que se'n declr federlist és el PSOE, l qul h mnt més de vint nys Espny i h estt incpç de fer-hi cp ps, ns el contrri, h retllt el minso govern de que dispos Ctluny.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2010 14:34 h
En cbr de llegir l’editoril del número 44 de l revist El Bdiu de l’AVV de Centre, vig escriure un post rectiu en el que hi bocv tot el contingut del pp, entregirt per l menj indigest que m’cbv d’empssr. Un vegd escrit, el vig desr l never durnt tot el cp de setmn per rellegir-me’l mb més clm i lluny del fogot i el ml de pnx. Res d’llò que hvi escrit m’hi er sobrer, en l líni del meu trnnà, poc dont prr segones gltes. Però em vig recordr, fortundment, d’un observció que lgú m’hvi fet no gires dies enrere, en el sentit de que els meus escrits podrien millorr mb un pèl menys de suc intestinl.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2010 12:15 h
Btty: We're not computers, Sebstin, we're physicl. (Blde runner) Cpt. Jck Aubrey: This is the second time he's done this to me. There will not be third. (Mster nd commnder) No és tn senzill com Mster nd commnder. No n'hi huri prou mb fotre el gfe bord vll perquè el vent bufés fvor nostre i el mlstruc s'enfonsés mb ell en el mr de l'oblit, for ever. Amb l superstició, tot i ser concunyd de l'tzr, no n'hi h prou. No hi veuríem més clr del que ens hi veiem r en mig de tnt boir, en mig de tnt de fum.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2010 08:00 h
Us reprodueixo un rticle escrit mb l'Helen Moliné i Rodes per l'ACPG l setembre del 2008 sobre l'escriptor ustríc Stefn Zweig El 1881 neix Vien Stefn Zweig. Un veritble ctivist culturl i un nlist sublim dels estts d'ànim de l'home modern, tl com reflecteix en els seus poemes, novel•les, ssigs, biogrfies i, fins i tot, obres tetrls, mb tnt d’èxit que, l primer meitt del segle XX, és l’escriptor viu més trduït del món. Aquest utor polifcètic i políglot h estt un testimoni de l històri culturl contemporàni d'Europ mb textos històrics com Moments estel•lrs de l humnitt en què s'hi nrren frgments de l vid de Goethe, Dostoievski i Händel; de reflexions filosòfiques com l L lluit contr el dible sobre Nietzsche, Kleist i Hölderlin; o de trduccions de Budelire i Verline.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2010 07:00 h
BARÇA- HÉRCULES 0-2 Com cd ny, el Rivl Petit torn mb l Did ncionl de Ctluny. Aquest ny, emperò, ho fem mig gs, j que encr queden dues setmnes perquè s'compleixin els cent dies de gràci després que el sossi-propietri, nteriorment conegut com sossi, fes l'últim de l sev llrg llist d'estelrs i pre-clres pricions l'univers brcelonist. El Brç, en l'estren cs de Sndro Rosell com president i mb un horri demencil fet per boicotejr l cel·lebrció de l Did per bé que oficilment es trctv de posr les coses fàcils ls bonts -poc més de tres qurts d'entrd-, v i perd clr i merescudment contr un Hércules que cb de pujr primer.
Llegir-ne més
