22 de setembre de 2010 22:44 h
El número de setembre de l versió espnyol de "Rolling Stone" dedic un especil clssificr els 50 grups més importnts de l històri de l músic Rock. El primer nom de l llist són els Betles (definits com "más grndes que Jesucristo") seguits pel Rolling Stones. Al llrg de 15 pàgines es mrquen (de mner suscint i superficil) els perfils dels grups i músics que se supos que són els més grns de l històri. Els Betles, Stones, Who comprteixen espi mb Arcde Fire, Public Enemy o Frnz Ferdinnd (un grup que v publicr el seu primer disc el 2004.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2010 14:11 h
El di 24 de febrer, l Congrés dels Diputts es v celebrr el primer debt sobre Kosovo plntejt per Esquerr. En quest mteix blog en vàrem informr bstment del perquè, del com i de les conseqüències. L’exercici del dret decidir dels ctlns està connectt i depèn tnt de com evolucionen ltres comunitts ncionls cp llur reconeixement com Estt de dret, com d’nr gunynt l btll ideològic del Dret Decidir com fctor de modernitt de les societts que pretenen profundir en l democràci prticiptiv. D’quí ve que ens pertoqui ls independentistes mntenir obert de mner permnent quest front en el cor de l’Estt espnyol, un estt que, mlgrt l descentrlitzció que h permès el sistem utonòmic, no h vnçt pel que f l reconeixement de les relitts ncionls l’interior de l’ctul Estt espnyol.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2010 11:45 h
Un dels problemes greus que hi h en l polític és l corrupció. És com un corcó que, poc poc, v minnt l confinç dels ciutdns mb els seus representnts polítics (un lligm trnscendentl per l democràci). És per ixò que diputts dels Verds-ALE, de l'ALDE (liberls i demòcrtes) i del Prtit Socilist hem propost que no es puguin elegir eurodiputts que estiguin encusts judicilment per delictes de corrupció, bús de càrrec públic, incitció l rcisme o vinculció mb grups mfiosos. És obvi que molts diputts utilitzen el seu escó per, gràcies l immunitt prlmentàri, evitr l justíci.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2010 00:02 h
En un rod de prems en l que es v vetr l'entrd tots els mitjns esportius monàrquics -el que inclou l totlitt de les premses esportives mdrileny i brcelonin, més de tot el Grupo Godó i Jon Ferrn, que v ser expulst de l sl per clmció populr- el Rivl Petit v presentr el nou fitxtge per l tempord 2010/11, Sndro Suler Portl. Sndro Suler Portl es v mostrr molt content per l sev incorporció després d'un duríssim procés de selecció, i v declrr que esper no decebre l'fició, que es v declrr mssivment en contr del fitxtge mb un 99% en enquest televisiv d'Anten Trsh i en un 104% en un enquest fet l web d'El Mundo Deportivo.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2010 21:37 h
Ctluny h perdut trctiu com pís d’oportunitts i l pime, puntl de l nostr societt, h perdut competitivitt. L crisi econòmic que fect tot l’estt o l’entrd d’ltres regions i pïsos competidors, hn provoct que Ctluny j no sigui el mteix motor econòmic que hvi estt f unes dècdes. Espny ens rrosseg un precipici inesquivble que només podrem evitr si ens desemplleguem del llst i potenciem l’emprenedori del nostre pís. Cl renovr el teixit productiu ctlà mb un recuperció de l’ctivitt de l mà de noves empreses, que més que del sector de les tecnologies vnçdes, hurn de ser empreses mb un verdder sortid en el merct.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2010 18:00 h
D'entre totes les mncnces democràtiques que de ben segur podem trobr rreu de l Unió Europe, l'Estt espnyol té el trist privilegi d'cumulr-ne unes quntes i de ben greus. No m'llrgré enumerr-les, però sí que voldri fer un incís especil en el cs Udlbiltz jutjt per l’Audiènci Ncionl. Com bé sbeu, l'Audiènci Ncionl espnyol és un tribunl hereu directe del frnquist Tribunl de Orden Público i, per tnt, crreg bon prt de les seves funcions i de les seves mles pràctiques democràtiques. En definitiv, doncs, des de l Trnsició quest tribunl h jugt sovint un pper més polític que no estrictment judicil.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2010 11:30 h
L’INDEPENDENTISME LAMPEDUSIÀ Alguns dels nous primers espses de l’independentisme tenen un perfil, un ideologi, un imtge tn utoritàri, tn burges, tn neolliberl, tn filoconvergent, tn de dretes, que seri difícil en un primer cop d’ull diferencir-los dels polítics convergents, dels peperos o fins i tot dels ntics frnquistes, potser si que son independentistes, però per dmunt de tot son d’un clsse socil que per dmunt de tot hn de mntenir el seu esttus i els privilegis, el seu principl objectiu es que en un nou estt Ctlà continuïn mnnt les mteixes elits socils , les mteixes fmílies els mteixos cognoms, que j vn mnr durnt els 23 nys de regim convergent i que en molts csos son els hereus de les fmílies que vn mnr durnt els 40 nys de dictdur frnquist.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2010 00:08 h
Si exceptuem l redcció d'esports de RAC1 (frcid de periquitos i d'sslrits del Conde de Godó), l unnimitt en considerr de slvtge l'entrd del mtlsser Ujflusi sobre el turmell de Messi, seri totl i bsolut. Un entrd slvtge que v provocr l ird recció d'en Pep Gurdiol l rod de prems, mb declrcions d'un violènci mi vist i refregnt per l cr i recordnt ls periodistes presents l fmos reng del “por lo civil o por lo criminl” del coronel Ind del Mdrid-Brç del psst mes d'bril. L prems brunètic es fei l'orni dvnt tl recordtori i, profitnt que el Ter pss per Giron, no teni escrúpols en encetr un nou episodi de l sèrie Villrto.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2010 23:53 h
El prit socilist de Ctluny v celebrr quest cp de setmn l Fest de l Ros. El president del govern espnyol hi v ssistir i v fer les promeses de sempre dvnt els de sempre. Cridner, pròxim i mb un look esportiu, José Luis Rodríguez Zptero voli impulsr l figur del sovint ofegt Montill. Aquest vegd tmpoc ho v conseguir, l percepció globl de l’ctul president de l Generlitt, tot i el vermell de les roses, és l mteix, gris. A totes les Festes de l Ros, prt de Mry’s i Kevin’s, i disculpeu els mencionts, hi h roses, i lgunes de molt mques.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2010 21:17 h
El proper cp de setmn, és dir, el 24, 25 i 26 d’quest setembre d’enguny, tindrà lloc Portbou el Col•loqui Interncionl Wlter Benjmin , en commemorció del 70è niversri de l mort d’quest mgnífic filòsof jueu/lemny, que tnt d’impcte emocionl h deixt en quest territori mític de l’Alber Mrítim . En questes dides plàcides de trdor primerenc o d’estiu girebé finlitzt que v perdent tot l sev forç l’element benjminià es combin molt bé mb l’impuls del tren, com mitjà de trnsport humnist de proximitt i , lhor, d’un recurrent cosmopolitisme filosòfic .
Llegir-ne més
