5 d'octubre de 2010 17:45 h
El dijous 30 de setembre es complien 80 dies de vg de fm d'un mpli grup de mputxes Xile. Alguns d'ells estn ingressts en centres hospitlris on, mig cmí entre l vid i l mort, reben trctment en contr de l sev voluntt. Amb quest ctució defensen les seves terres ncestrls i protesten contr l militritzció del seu territori, contr l'plicció de l llei ntiterrorist i contr els judicis dvnt dels tribunls militrs. En quest sentit, poc cos h cnvit des de l'èpoc de l dictdur de Pinochet. Des del nostre punt de vist, l nostr consciènci, l'esperit generl del dret, els principis fonmentls de l Unió Europe i els cords entre Xile i l UE, ens obliguen intervenir en l qüestió.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2010 17:21 h
El psst 24/09/2010 Portbou, mb motiu del col•loqui Interncionl Wlter Benjmin en commemorció del 70è niversri de l mort de l’excel•lent filòsof jueu/lemny, el sociòleg d’origen ustríc, nscut Brsil i instl•lt Pris, Michel Löwy ens v delectr mb un mgnífic conferènci “L revolució és el fre d’emergènci” en què, tot fent un molt bon dissecció del pensment benjminià, v posr el dit l nfr d’un qüestió de rbios ctulitt, que es podri resumir mb un metàfor ferroviàri : Cl turr, urgentment, un tren d’lt velocitt noment progrés (que no ens port cp lloc concret) si el gènere humà vol seguir subsistint, mb un mínim dignitt, en quest plnet noment Terr.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2010 13:57 h
BARÇA- MALLORCA 1-1 Empt poc del Brç de Gurdiol contr el Mllorc de Ludrup. Lent però inexorblement, conceptes del pleistocè nuñist es vn gunynt l posició en perjudici de l cosmovisió lportist. Els conceptes d’quest setmn són “ml estt de l gesp” –no estri de més que més de dedicr-se l penying lgú de l junt es preocupés de que els jugdors blugrnes puguin jugr en un cmp digne- i “per uns milímetres” –frse textul del director esportiu-. Fonts no oficils sseguren que el President de l Generlitt v nimr els culés treure pit per l’empt després del prtit, i l jove promes socilist Rocío Mrtínez-Sempere v sseverr hver vist el millor prtit de l històri del futbol.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2010 13:08 h
El di 23 d’octubre, Mdrid, s’hi plegrn orgnitzcions d’rreu de l’Estt que defensen l’Estt lic decidides pssr l’ofensiv en entendre que j n’hi h prou de regressions qunt l llibertt de consciènci. J n’hi h prou que, després de més de trent nys de Constitució espnyol, ni tn sols estigui grntid l’confessionlitt de l’Estt. J n’hi h prou que el govern espnyol i el PSOE ni tn sols tinguin previst de modificr l llei de llibertt religios de l’ny 1980, mlgrt hver-s’hi compromès i hver pctt en seu prlmentàri mb Esquerr l presentció del nou projecte de llei trvés d’un text redctt conjuntment i sotmès votció bns de l’estiu.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2010 08:00 h
Us reprodueixo un rticle publict mb l'Helen Moliné i Rodes per l'ACPG l'octubre del 2008 Tieflnd és Terr bix, com Pedro és Mnelic... El dijous 2 d'octubre de 2008, el Liceu obre les portes de l nov tempord operístic mb Tieflnd d'Eugen d'Albert. Un versió en lemny (mb un posd en escen molt modern i polèmic, i mb un pròleg escenifict forç trencdor) del populr drm d'Àngel Guimerà Terr bix (escrit el 1896 i estrent Brcelon el 1910).
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2010 14:25 h
El negcionisme està de mod, és un grn rm l servei de certs poders i idees, sobretot del feixisme. Aquells que neguen l unitt de l llengu ctln, l'onze de setembre, l violènci sexist, el perill de l velocitt les crreteres, l cp d'ozó i mil coses més són els mteixos que s'omplen l boc d'incoherències, mb l'objectiu d'esgrrpr vots i escons. Resul que bns deien que el ctlà és un dilecte i r diuen que el vlencià és un ltr llengu. Abn eren immigrnts i r els expulsen. Abns estven en contr de l constitució espnyol i r l defensen.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2010 09:21 h
El senyor Puigcercós, j h dit públicment, que si CIU els truc les seves portes, les tindrn obertes, com si fos un cs de visit d'un comercil d'AVON, i només obrir-hi l port l'hi preguntessin. Que venen escons mb grnti de qutre nys?. J estn llurnt-se el cmí, encr que tnt ERC - Que post per un irrellevnt referèndum -, i els federlistes - Que s'estn per l vi del impossible concert econòmic -, no tenen cp punt en comú, si no tenim en compte, que mbdues formcions volen perpetur-se en el poder, trevint-se dir, cdscun, que son els únics que poden, segons els seus idels, glutinr-hi el vot independentist o el cnvi dels 5 clicks.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2010 09:08 h
El bll de pronòstics de cr les properes eleccions, j h començt molt bns de l convoctòri oficil. Com sempre, les enquestes s’hn de mirr mb un cert prevenció perquè l’únic resultt vàlid surt del recompte de les pperetes dipositdes les urnes. Mlgrt tot, és un veritble espectcle repetit però sempre interessnt llegir les intencions de vot (o lmenys les intencions que els enquestts declren) segons sigui el diri o el prtit que h encrregt el sondeig. Diu l prems que Solidritt Ctln h encrregt un enquest que don ells entre 6 i 8 escons, 50-59 CiU i 30-32 l PSC.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2010 23:58 h
M'encnt l'Audi i el polo Lcoste que gst el doctor Crretero. M'encnt perquè revelen que l'home és d'esquerres de veritt, no un frsnt de tnts que es pens que, per ser-ho, en té prou proclmr ls qutre vents l sev suposd superioritt morl d'lliberdor dels treblldors mentre gst el mteix Audi i el mteix polo que el doctor. Sí, però el lector em podrà dir que ixò no converteix Crretero en lgú d'esquerres, oi? Ser d'esquerres no vol dir nr mb jquet de pn o prrcs —de mrc o no—, sinó tenir un sentit de l justíci socil i un perspectiv de millor de riques equittiv, comprtid pel poble.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2010 19:41 h
Això er un pís que finls de l primer dècd del segle XXI es trobv l cu de tots els pïsos dels seus encontorns en qüestió de formció. Els governnts d’quest pís tenien dificultts per fer un o mb un tssó, però pretenien donr lliçons ltres governnts d’ltres indrets que hvien estt cpços d’conseguir un nivell de vid molt més elevt. Els governnts del pís, quest que nv un mic retrdt en qüestió d’lfbetitzció funcionl, s’profitven de l’dministrció dels diners de tots i moltes vegdes els desviven cp les seves butxques.
Llegir-ne més
