8 de novembre de 2010 01:58 h
L Sntísim Trinitt = Religió, poder i cpitlisme S’està especulnt i escrivint molt sobre l visit del Sn Pre Brcelon i Sntigo de Compostel, en uns moments que l situció del l’estt espnyol , no ofereix gire optimisme per celebrcions ni prfernàli, tot i que tinc el convenciment de que Gudi , mereix ixò i molt mes ; però hi h uns qunts punts que no encerto esbrinr , si tenim en compt que l Sgrd Fmíli de Brcelon , de ben segur que es o serà declrd “Ptrimoni de l Humnitt”, i que el Vticà en vol cprr l propiett , mitjnçnt l cp de l fe Ctòlic que Gudi plsmà en el seu projecte i trebll , en benefici morl i intel•lectul dels brcelonins , que durnt tnts nys hn contribuït l relitzció i continuïtt del seu pensment.
Llegir-ne més
7 de novembre de 2010 23:58 h
Com que en un societt inconscient com l nostr, el conscient es condemn per tnt l resistènci, no és estrny que en quest pís quest sigui tn mins com el sucre en l'àpt d'un dibètic. Per ixò el 28-N les opcions més votdes sern quelles que tenen per fonment l ller d'un riu. Els vots se'ls endurn els noments cvlls gunydors, quells que si ho són és, nturlment, perquè l mjori de ciutdns post per ells considernt-los gunydors bns que relment ho siguin, o, dit ltrment, ignornt l'evidènci que està l seu bst fer-los perdedors.
Llegir-ne més
7 de novembre de 2010 18:19 h
L Royl Mint, cs de l moned ngles, que des del segle XIII és l'encrregd d'encunyr monedes Anglterr cb de posr en circulció un peç dedicd John Lennon. L moned de plt té un vlor nominl de 5 lliures, tot i que el seu preu de vend és de 44,99 lliures. Té unes dimensions de 38,61 mil·límetres de diàmetre i un pes de 28,28 grms. John Lennon v gunyr un votció populr orgnitzd per l Royl Mint per escollir el persontge qui dedicr un moned. De 30.000 vots emesos Lennon en v recollir 28.000.
Llegir-ne més
7 de novembre de 2010 13:11 h
A nivell polític som l'utonomi més corrupt, econòmicment ens hn portt l desstre, en educció tenim les txes més ltes de frcàs escolr…, però nivell identitri els ideòlegs del PP, sobretot vlencins, hn d'estr ben stisfets. Els Cmps, Fbr, Rus, Ripoll, Font de Mor, Brberà i tutti quntti es freguen les mns d'hver fet molt bé l seu fein, d'conseguir mb l polític dut terme l llrgs d'quests 15 nys de governs populrs que l “Comunidd Vlencin” estig l cpdvnt de les utonomies mb més sentiment espnyolist.
Llegir-ne més
7 de novembre de 2010 08:00 h
Us fig mns un rticle publict Serr d'Or l'octubre del 2010 El 27 d’octubre de 1553, enmig dels sgnnts conflictes religiosos de l’Europ del segle XVI, Miquel Servet mor cremt viu l foguer –juntment mb l sev Christinismi Restitutio–, per hver negt l vlides del bptisme dels nens i per ssegurr que el dogm de l Sntíssim Trinitt és fls. I, en bon mesur, gràcies l’obr De herectis n sint persequendi de Cstellio, quest terrible episodi es converteix per sempre més en un símbol de l’menç del fntisme religiós i del terrorisme d’estt contr l llibertt de consciènci i d’expressió.
Llegir-ne més
7 de novembre de 2010 00:16 h
Benvolgut senyor Viell, Entenc el seu punt de vist, cl trobr l’equilibri entre el dret dels turts l reinserció lborl en un àmbit professionl d’cord mb l sev crrer professionl i evitr situcions en què els turts els hi surti més beneficiós l prestció que trebllr. Molt cordilment, Artur Ms President de CiU From: mrius Viell Sbter To: .ms@ciu.ct Sent: Fridy, October 22, 2010 12:32 PM Subject: RE: Crt obert l Sr. Artur Ms Benvolgut Sr. Ms , Gràcies per contestr l mev opinió:Vostè reclc els drets dels turts l reinsercio , i jo defenso els seus drets trebllr i l oportunitt de en temps difícils , poder sortir i pivgr el greu problem que tenim ,i que si no som prou intel•ligents , encr serà mes greu i mes gros ; de drets tots en tenim , i pocs son reconeguts , perquè l constitució espnyol , diu que tothom te dret un hbittge dign , i en quests moments, turts mb drets , l’hn perdud , tot i hver pgt els seus impostos , que tmbé li donen drets ; insisteixo que s’h de rendibilitzr l despes destind l’tur, i profitr els recursos que l ntur ens proporcion.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2010 14:00 h
L vàlu humn i científic de Jon Solà el convertirien en un referent dmirt i imprescindible qulsevol nció del món, però ho huri de ser molt més -i entre molts de nosltres ho és- en un nció com l ctln que h volgut lligr cultur, nció, trdició i futur mb el fil de l nostr llengu. Efectivment, cs nostr no hi h futur sense llengu i ens cl sber que conservr l llengu és conservr-nos nosltres mteixos i projectr-nos l futur. Després de tres-cents nys de resistènci lingüístic podem dir mb coneixement que mb l llengu no s'hi jug.
Llegir-ne més
6 de novembre de 2010 09:39 h
De fet, sber qui nr votr és fàcil si s’h fet un seguiment de promeses nteriors i de resultts. Cd prtit, bns les eleccions, es dedic prometre l llun en un cove i rribts l moment de l veritt no trobem ni llun ni cove. És interessnt observr els noms dels prtits que, en el fons, hn de donr ls ciutdns un definició dels propòsits i de les fites. L relitt no sempre coincideix mb les sigles, de mner que el ciutdà no surt de dubtes l’hor de trir, sempre que no estigui filit o compromès mb un prtit.
Llegir-ne més
5 de novembre de 2010 19:03 h
L plom que Montblnc h dedict John Lennon es v presentr el di 4 Brcelon, l botig que l cs d'rticles d'escriptur i luxe té l Psseig de Gràci. Un de les versions de l plom està exposd en un vitrin juntment mb d'ltres objectes que en el seu moment vn pertànyer l mteix Lennon (com unes ulleres de sol), i que vui formen prt de l col·lecció del betlemníc de Srgoss Jun Agüers, un dels responsbles del Sergent Betles Fn Club. L presentció mundil de l plom (de l que s'hn fet diferents versions mb, evidentment, diferents preus) es v fer el mes de setembre Nov York i Berlín.
Llegir-ne més
5 de novembre de 2010 10:10 h
Qun flt un mes per l did de l constitució espnyol, j em veig venir que serà un di festiu com qulsevol ltre, i que les fmílies, els treblldors i els conciutdns ctlns continurn mostrnt l sev enorme desfecció Espny, que està rribnt límits insospitbles i és l relitt dur i pur, grdi o no grdi. El 12 d'octubre no vig veure cp bnder espnyol en uns qunts brris de Brcelon i, ni tn sols, en lgun poblció vllesn presumptment més estnquerist. Està demostrt que l'espnyolisme h perdut l guerr ideològic Ctluny, sobretot rrn de tntes retlldes.
Llegir-ne més
