21 de novembre de 2010 20:29 h
Diuen que l societt civil i l poblció en generl se sent desfectd de l polític. Jo no hi estic gens d’cord. No és ps l polític el problem. Més vit diri que és el sistem de prtits qui s’està llunynt cd vegd més de l societt l qul hurien de donr servei. Els prtits són les principls eines democràtiques de les quls ens hem dott per convertir ideologi en cció polític i en gestió. No són, però, les úniques eines ni, per descomptt els titulrs o propietris de cp ideologi. En qulsevol cs en són pertinents i, en cert mner, servidors.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2010 15:32 h
Segons les drreres enquestes ERC pgrà tots els plts trencts del drrer Govern de l Generlitt. CiU no li perdon ERC l formció del govern mb Montill, el PSC mlmet sense vergony dels republicns mlgrt que hi hn governt set nys, els nous crepuscles independentistes no pren de crregr contr ERC, i els grns mitjns de comunicció que no ni perdonen ni un. ERC s’h convertit en l’se de tots els cops, ERC h post el independentisme en el centre del debt i ixò no se li perdon. ERC h fet errors sense cp men de dubte, errors moltes vegdes per estimr mss quest pís, errors per pensr que er possible collr el PSC l nció ctln, errors per pensr primer en el pís que en el prtit, errors que profiten els poders fàctics per liquidr el projecte que h fet tremolr Espny, que h post l independènci en el desig de cd di més ctlns.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2010 08:44 h
Aquest setmn l limitció de mndts h entrt en cmpny. I quí toquem un tem trnsversl: com cost deixr els llocs de govern en polític! És igul el color i el prtit l'dherènci disfressd de "l necessitt de continur l fein començd" o "d'profitr l'experiènci dquirid" és un constnt en tots els qui governen siguin del color que siguin. En quest qüestió hem rebut molt ml exemple de qui no l'esperàvem: qunts nys li vn sobrr de mndt Jordi Pujol? i bons exemples de qui no els esperàvem: l'Aznr v dir que només cobriri dos mndts i ho v fer.
Llegir-ne més
20 de novembre de 2010 15:22 h
Drrerment en el conjunt de Ctluny, però principlment les comrques gironines, hem tingut molts problemes mb el tren convencionl. Vgues encobertes de mquinistes, descoordincions flgrnts RENFE-ADIF i conseqüències lmentbles de l mnc de mnteniment de molts trms de línies ferroviàries. Tot plegt h provocr un grn lrm socil i un mrtiritzció de l gent mb menys recursos econòmics que h d’nr trebllr mb el trnsport públic. Dvnt d’quest situció és urgent reduir l mobilitt insostenible del vehicle privt tot Ctluny per un mobilitt socil del tren convencionl, complementd mb l’utobús .
Llegir-ne més
20 de novembre de 2010 13:06 h
L Universitt de Sevill i l Fundción Estudios de l Comunicción h orgnitzt un curs universitri que mb el títol The Betles: Músic e Imgen es plntej com un projecte d'investigció rtístic dirigit per Enrique Sánchez, escriptor i músic del grup Los Escrbjos. El curs consistirà en un nàlisi de l fonogrfi dels Betles des del punt de vist musicl i de l imtge, ixí com de l filmogrfi, i es desenvoluprà en 7 sessions entre el 23 de novembre i el 2 de desembre. Els ponents, el mteix Enrique Sánchez i Jesús Ruiz Grcí, Director de Cultur Visul de l Fundción Estudios de l Comunicción (FEC) trctrn l discogrfi dels Betles des del que es v denominr el boom de l betlemni, ssocit l publicció dels discos Plese Plese Me, With The Betles i A Hrd Dy's Night, fins els drrers treblls en vid del qurtet de Liverpool, Abbey Rod i Let It Be, pssnt per l'nàlisi cronològic de l sev filmogrfi, mb un referènci l projecció gràfic i de imtge de Yellow Submrine.
Llegir-ne més
20 de novembre de 2010 09:17 h
Seguir l cmpny electorl (mlgrt el vot j envit) permet d’nlitzr mb un cert distànci emotiv els ppers que prtits i cndidts estn disposts fer mb l’excus d'esgrrpr un prell de vots dels encr indecisos ciutdns. L introducció d’un cert porció d’erotisme l cmpny h servit, i encr servirà molts dies, per escndlitzr uns i per fer fer l rillet ltres. En el fons no es trct de ser un llepfils perquè només cl veure l televisió per donr-se del bix, molt bix nivell on h rribt l’nomend „cultur populr “.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2010 17:51 h
Llegeixo l’AVUI el que el cndidt Montill diu sobre el “Colegio Alemán” d’Esplugues i m’he quedt de pst de monito. Deixnt de bnd el fet que ni esment que en quest escol els lumnes no tn sols no estudien en ctlà, sinó que únicment reben un màxim de dues hores de llengu ctln, i girebé nivell de llengu estrnger, dvnt les moltes més hores que s’esmercen l’ensenyment de l’espnyol i en espnyol, l’encr president ctlà no es ruboritz qun diu que l’escol no és ps privd o elitist, sinó que és un centre concertt (mb l’estt lemny, que és qui pg l subvenció), i que només pg € 320 l mes.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2010 13:39 h
L’ltre di en Josep Mri Espinàs es lmentv les plnes de L Vngurdi que està cnst que l gent l’interpel·li pel fet de portr més rob d’bric que l mjori de gent l seu voltnt. I és ben cert que l sensció de fred i clor que tenim els humns és un tret personl i intrnsferible, que vri entre els homes i les dones, els joves i els vells, els que estn sns i els que estn mllts, i fins i tot de l’hor del di o l nit, i el nostre nivell d’ctivitt. I com bé ens expliquen els nostres homes i dones del temps, l sensció tèrmic que perceben els nostres cossos està fortment influencid per pràmetres meteorològics com r el gru d’ humitt i l forç del vent, i de si f sol o no.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2010 20:48 h
L respost d’Esquerr v ser immedit: exigir l compreixenç del govern, ró per l qul, vui mteix, l ministr espnyol d’exteriors compreixerà dvnt l Comissió d’Exteriors per tl d’informr de les ctucions del govern espnyol rrn dels drrers fets esdevinguts l Shr ocupt. Li deixrem dit, d’entrd, l ferm convicció republicn que, si bé l’estt mrroquí és el culpble de l situció, l’espnyol n’és el responsble. I que res no ens sorprèn, res no ens gf desprevinguts. De fet, j f mesos i lguns nys (en l pssd legisltur j vm mntenir posicions molt llunydes i crítiques envers el PSOE qunt l cus shrui) que el govern espnyol h plegt veles, fins l’extrem que el mteix ministre Júrregui v tenir l brr de reconèixer f uns dies que l soberni del territori residi en l’estt del Mrroc.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2010 20:32 h
Drrerment estem escoltnt i llegint, des de diversos sectors socils i polítics extremistes ( més enllà dels prtits), que per tl de superr l crisi estructurl que ptim cldri un “dutx de liberlisme” que s’huri de trduir en un reducció del nombre de funcionris, el copgment snitri, un dràstic retll dels serveis socils i un enorme tisord en les ssegurnces d’tur. Tot ixò es coment mnit, embolcllt d’un grn discurs hipòcrit, pternlist i ple d’gressivitt contr totes les conquestes socils progressistes, gunydes pols Europ ( mb sng , suor i llàgrimes ) en els drrers 100 nys .
Llegir-ne més
