12 de desembre de 2010 23:58 h
Abns que res, vull grir l cd cop més interessnt quntitt de gent, tn generos, que insisteix oferir-me tnt sí com no les seves opinions per tl que jo m’estlviï elborr les meves, l’esforç d’escriure-les i, sobretot, de publicr-les. Moltes gràcies, però no m’ho mereixo. I encr que m’ho mereixés, tmpoc no podri cceptr el regl de pensr com ells, més que res perquè sembl difícil pensr com lgú que no pens, oi? Fet l’grïment, no puc començr l’rticle sense bns informr de dues clridores i sludbles notícies perquè els votnts de SI comencin despertr del son dels infnts: com que Déu se sent mortl l cel mb només tres pòstols per compnynts, com er d’esperr r no està dispost pssr-se qutre nys en quest ostrcisme celestil.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2010 22:21 h
Aquest ciutt es en l que m'grdri viure mi i tot l gent, però vui en di el que tenim di drrer di es un ciutt on els ciutdns no pintem res i el prtit que est l càrrec de tots nosltres després de ptir el fmós cs de corrupció "Pretorià", cmp per l'Ajuntment l seu ire fent i desfent el que vol qun vol, sense en cp moment mirr pel benestr dels ciutdns. L ciutt de l que prlo es Snt Colom de Grmenet on el PSC port j un munt d'nys en el poder i sense cp grup polític que li fci cp oposició en el consistori, ixo h portt l nostre ciutt que el ciutdà quedi relegt ser nomes un simple espectdor de totes les decisions d'quest gent, encr que el poble s'hguí mobilitzt per moltes d'questes decisions preses unilterlment i que l llrg s'hn vist moltes d'elles implicdes dins del cs de corrupció "Pretòri".
Llegir-ne més
12 de desembre de 2010 19:15 h
Des d’un perspectiv històric, les rrels d’ERC són el republicnisme històric, el rdiclisme democràtic, el liberlisme emprenedor, el coopertivisme grri, el sindiclisme nrquist, el cristinisme socil, el lïcisme pedgògic...Des d’un perspectiv històric, les rrels d’ERC són el republicnisme històric, el rdiclisme democràtic, el liberlisme emprenedor, el coopertivisme grri, el sindiclisme nrquist, el cristinisme socil, el lïcisme pedgògic... En ltres prules, les dels primers regidors republicns de Brcelon que, tot just prendre possessió de les seves ctes, vn començr enderrocr l Ciutdell cops de pic.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2010 18:57 h
Que fet mlment Crod Rovir –––––– Aconseguir un sum d’escons , fent d’E R C, l tercer forç polític?––––––––– Donr l Presidènci l PSC , en comptes de donr-l CIU?––––¿ CIU, hvi comptt mi mb ERC?–––––––––- Dilogr mb ETA Perpinyà?––––––––- Es que no ho hvien fet els ltres prtits, bns que ell?, PSOE i el PP?––––––– Obrir mbixdes rreu del mont, per obrir portes per Ctluny, es dolen per els ctlns?––––– Defensr l llengu i el ctlnisme?–––––––––- No votr l’esttut , que grcies CIU, i Zptero , fou trossejt i repudit, qun el President del govern centrl s’hvi compromès cceptr i provr, el que proves el Prlment de Ctluny?––––– No prticipr en l cmpny electorl, desprès que el fessin for de l’dministrció del prtit , i d’hver-li dit , que l sev presenci restri vots?––––––––- No sumr-se Regrupment, que fou el botxí d’E R C?––––––––- No costr-se l fntsm del Sr.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2010 12:03 h
Qun es v començr prlr de l globlitzció es podi entendre que ixò significri un món mb més i millors condicions de trebll, i que l Justíci socil i l’estt del benestr s’nirien consolidnt rreu del plnet . H estt tot el contrri. Les precàries condicions en què trebllen els ciutdns xinesos, i d'ltres pïsos del tercer món, s'estn imposnt tmbé Europ. Aquest és l conseqüènci d'un cpitlisme vorç, inscible i orwellià, que sembl no té tenir límit. Arrs recursos, contmin el plnet, produeix molt d’tur i liquid l justíci socil .
Llegir-ne més
12 de desembre de 2010 08:00 h
Us reprodueixo un rticle publict per l'ACPG el novembre del 2010 Atès que totes les formes de vid conegudes tenen el seu origen en un únic impuls vitl, no és estrny que comprteixin lgunes putes, com l'nomend secció àuri o proporció divin, que –entre molts ltres spectes– determin l relció entre els ossos del dit índex de pràcticment tots els humns. Drwin firm que l mà distingeix l'home dels ltres primts, fins l punt que, sense ell, mi no huríem ssolit un lloc predominnt en l cden evolutiv.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2010 03:01 h
Estimt diri: vui el mestre de llengu, sí, quell del qul es rumorej que té tendènci col·leccionr rob interior dels seus lumnes i emmrcr-l ordendment per cursos, ens h post com deures l'escriure un redcció de 100 prules. En un primer moment, sense pensr-m'ho gire, voli escriure sobre quell històri tn mc que ens explic l'vi Ton sobre l sev estd en un blneri de St. Moritz on s'hi hosttjven psicòptes disfressts de cp d'estt, però ràpidment m'ho he repenst perquè és mss personl. Aleshores he decidit explicr com de bé m'ho he psst l concert d'quest cp de setmn l sl Stroik de Mnres mb el meu mic J.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2010 21:41 h
El drrer número del setmnri 'El Temps' (el número 1.382 mb dt 7 de desembre) dedic un mpli reporttge les pàgines de l secció Cultur repssr l figur de John Lennon. Amb el títol Trent nys sense el 'betle' rebel, l'rticle repss l trjectòri vitl i musicl de Lennon i profundeix en l sev personlitt rebel i polític. Tmbé es destquen les drreres novetts discogràfiques i bibliogràfiques. Amb el títol Notícies dels Betles en ctlà, l'rticle es f ressò d'quest blog.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2010 20:20 h
En Carod vol dinamitar ERC i tot l'independentisme en el seu conjunt .Sembla que l'hi han encomanat una malaltia ( que pateix molt gent a Catalunya) que s'anomena : La Síndrome d'Estocolm . Ara més que mai cal unitat, reflexió, regeneració i independència . És l’hora dels veritables defensors de la terra. Visca Catalunya lliure .
Llegir-ne més
11 de desembre de 2010 20:14 h
Compt mb el futur. El conflicte que es v generr l Sàhr, Aiun i el Mrroc, que f dies que no se’n prl gire, crec que es molt mes importnt per el que mg , que el fet de prohibir l’entrd de periodistes espnyols l sector , fi de informr l mont de l situció del sector. El govern Espnyol , no vol pressionr l govern del Mrroc , perquè quest no fci us dels drets sobre el sector pesquer espnyol , i perquè no es toqui el tem de Ceut i Melill ; quest febles polític que mnifest el govern espnyol no portrà cp solució l tem de l immigrció en quest pís , siguent Ctluny l comunitt mes perjudicd per els efectes d’quest col•lectiu.
Llegir-ne més
