19 de desembre de 2010 13:30 h
L polític es f mb el cervell i no ps des dels intestins. Qun els rentts d’estómc són l bse de l pres de decisions, qulsevol orgnitzció està perdud i cb immers en un lluit estúpid d’egos, d’infntilismes i de tàctiques brtes que sempre desemboquen en un crreró sense sortid i en un espirl que embrut i perverteix. Un situció que s’h evidencit quest cp de setmn Esquerr que està ptint un crisi d’identitt tn intens que j veurem cp on l portrà. L formció s’està quednt sense relt, sense discurs, sense ctius per poder frontr els propers qutre nys.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2010 12:48 h
Els flmencs ho tenen clr, tnt en mtèri polític, econòmic com lingüístic. Les comprcions sempre són odioses , però considero que els ctlns hem d'prendre molt d'quest ferm i combtiu poble germànic de l'Europ septentrionl . Cldri que ens fixéssim més en l mner com els flmencs es fn respectr (sobretot lingüísticment) enfront de l'imperilisme uniformitzdor frncès .Els flmencs tenenmolt clr que és i que vol dir l sociolingüístic i l substitució lingüístic. Us prego que llegiu i reflexioneu l'entorn del següent enllç http://www.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2010 12:37 h
Tnt el Govern centrl com el de l Generlitt, globlment prlnt, ixí com el Ministerio de Fomento, ADIF, RENFE i l Conselleri de trnsports de l Generlitt (entenguis el defenestrt Triprtit) en prticulr, no tenen vergony ni l'hn conegud mi. El di 18 de desembre, es v inugurr oficilment el nou trçt del TGV Mdrid-Vlènci-Mdrid, mb tot pomp i circumstànci i l'endemà es v inugurr el servei de psstgers d'quest mteix nov líni. En el vitge inugurl oficil, tothom hi er. I en els 95 minuts que v durr el vitge, tots els cps grossos de l polític vn comprtir vitge tn migblement, com si mi s'hguessin tirt els plts pel cp.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2010 18:23 h
Al Mundo Deportivo d'vui dissbte, el mite blugrn “Trzn Migueli”, h insultt John Cruyff, dient-li que “xoxej”. En reprodueixo el frgment mb més suc i fig unes pinzelldes del que m'h vingut l cp qun ho he llegit: “John, jmás me treveré decirte quello de ¿por qué no te clls? Todo lo contrrio. Tmpoco te diré que cunto más hbls más te equivocs, por ser fino. Lo que sí te digo, con criño, con mucho criño, es que estás que ‘choches’ y eso me sbe ml, y que sólo me scs cutro o cinco ños.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2010 09:35 h
El senyor Rodríguez, de nom rtistic Zptero, pot servir d’exemple sobre com no h de ser un cp de govern. Els molts propments Zptero per prt dos drrers triprtits, no hn consseguit fer confondre ls ciutdns ctlns que l’hor de votr hn mrct clrment les distàncies mb Mdrid. Zptero (tothom ho h vist l televisió) és totlment ignort totes les reunions europees. Sol, fent com si llegís documents mentre els ltres governnts conversen cordilment entre ells. Zptero v perdut i no només per mnc de coneixement d’idiomes sinó per mnc de personlitt i d’idees.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2010 22:48 h
A prtir d'r els seguidors de l'univers 'betle' tenen un nou lloc web per frcir el seu interès per tot llò que f referènci, directment o indirect, ls Betles. Applerecords.com s'cb d'obrir coincidint mb l publicció d'un prt del ctàleg digitlitzt de l discogràfic Apple, cred pels Betles el 1968 mb l voluntt d'editr els seus propis treblls ixí com els d'ltres rtistes del seu interès. El mteix equip d'enginyers que v remsteritzr i digitlitzr el ctàleg dels Betles l'ny 1969 ls Abbey Rod Studios de Londres, s'h ocupt tmbé de l digitlitzció, per primer cop l històri de 15 referències editdes entre els nys 1968 i 1974 pel segells dels Betles.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2010 22:22 h
Cl bixr del burro, (Ruc) Molt s’està prlnt i escrivint , del perquè s’h produït l crisi, i el com s’h de sortir, i de quins son els cmins per encrrilr , fent possible l recuperció de llocs de trebll i de l solvènci econòmic dels empresris i emprenedors, que simultàniment fect el benestr de tot l societt. Sovint dedueixo , que els politics fent us del seu poder , i de l sev fcilitt ortòri , crec que s’obliden de l sev responsbilitt , i es trnsformen en filosòfics ordors , que estn molt de temps prlnt , per dir poc cos , i encr no es suficient per fer entendre ls ciutdns, el que volien dir; r no sben com sortir del fort , que ells mteixos s’hn fict ,(però mb recursos econòmics), diferenci de l rest de ciutdns , que son dintre del fort , perquè els politics influencits per l’especulció cpitlist, els hn involucrt, i sense recursos.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2010 18:39 h
Justment qun el lerrouxisme del segle XXI, després de molt pedgogi “no ncionlist”, m'hvi començt convèncer de l inviolbilitt de les lleis, result que m'ho fumen tot per terr (to irònic). M'explico, m'he fet frts de sentir ls dirigents de Ciuddnos dient que les lleis, en tnt que cceptem l democràci, s'hn d'ctr en l sev totlitt. Segons el que he cbt entenent, el seu compàs ideològic et priv de qulsevol reform constitucionl j que hi h unes normes preestblertes que són les que mrquen l dinàmic del joc.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2010 15:42 h
L prems comrcl i locl (l prems de cs) que englob 130 editors que formen l’ Associció Ctln de Prems Comrcl i Locl (ACPC), és vld per 2.760 llocs de trebll i 87 milions d’euros d’portció l’economi ctln. En el context de l crisi econòmic, mb un pèrdu de girebé el 40 per cent de publicitt dels diris i mitjns udio-visuls, l prems de proximitt tmbé s’hi h vist fectd, però mb un percenttge molt inferior: 12’5 per cent. Un specte interessnt de l importànci de l prems de cs és l comprció de l inversió publicitàri de l prems comrcl mb l inversió totl dels mitjns convencionls de Ctluny, ssignnt l prems comrcl un quot del 4,6%, i en prticulr mb els mitjns impresos, en el qul es determin que l prems comrcl represent el 12,3% de l inversió publicitàri en prems diàri i el 14,4% de l inversió en revistes, segons ddes de l'ny 2009.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2010 15:10 h
Relment hig de dir que em preocup que ni l’lclde ni ningú de l’Ajuntment de Bdlon no ens prli del perllongment de l’L1 del metro, inclòs l Pl director d’infrestructures (PDI) 2001-2010, que té com objectiu incrementr l’ccessibilitt en trnsport públic dels brris situts l prt nord i oest de Bdlon, que ctulment no disposen de cp ccés directe l sistem ferroviri. Segons les previsions del PDI, el nou trm perllongt de l’L1 tindrà un demnd de 19.500 persones en dies feiners i permetrà desplçr-se en metro tnt cp l centre de Bdlon com cp Brcelon.
Llegir-ne més
