1 de febrer de 2011 00:01 h
El proppsst 25 de gener d’enguny, l’edició interncionl, en nglès, del prestigiós setmnri lemny “Der Spiegel”, publicv un interessnt rticle titult : “ Berlín vol treure els turts europeus” . Aquest rticle periodístic veni dir que l societt lemny li f flt un grn nombre de persones mb qulificció professionl i universitàri i que és preferible que quest mà d’obr preprd sigui de procedènci europe . Doncs bé, en relció mb l temàtic d’quest escrit de “Der Spiegel”, f unes setmnes ( trvés de l xrx) vig intercnvir unes prules mb un jove mic meu portbouenc (enginyer de telecomuniccions) que ctulment es trob Alemny estudint i trebllnt (desprès d’hver fet l’Ermus Bvier).
Llegir-ne més
31 de gener de 2011 22:47 h
Un dilluns més, l'intent de diri Gol, h rribt les meves mns. Per sort quest setmn no he sbut trobr cp tc Pep Gurdiol (com sí que n'hi vig trobr el dilluns psst), però en l líni de l prnoi contr qui h bstit els nys més dolços de l nostr històri, les pàgines centrls del diri es publicv novment l típic cntrell on s'cus de corrupció -sense proves, clr- l'ntig junt encpçld per Lport. No obstnt, per molt que repeteixin un mentid, no convertirn en veritt l grn fl·làci de trctr de lldre, qui h qudruplict els ingressos des de l'er Gsprt.
Llegir-ne més
31 de gener de 2011 15:30 h
A l Comissió de Cultur del Prlment Europeu vm provr l setmn pssd l’estrtègi de l UE per fvorir l integrció dels gitnos (pdf). L’esborrny del document el v redctr el liberl finès Hnnu Tkkul i, juntment mb l gent d’Esquerr d’Immigrció, vm proposr diverses esmenes, que l mjori de diputts h provt. Un de les portcions que hem fet l text és que les polítiques d’educció i inclusió socil estiguin guides pels resultts de l recerc científic. Pot semblr un obviett, però és hbitul que els polítics prenguin les decisions en l’àmbit socil en funció de criteris ideològics predetermints, l mrge de l investigció científic.
Llegir-ne més
31 de gener de 2011 10:12 h
F 37 nys vig néixer Mó (Menorc - Pïsos Ctlns); ni els meus pres, ni l mev fmíli, ni els meus mics, res del meu entorn er independentist, però jo ho sóc, i f 20 nys, qun em vig estblir definitivment l Principt, j ho er des de fei uns nys. A les illes l independènci es viu d'un form molt discret -per no dir imperceptible-. S'ccept que formem prt d'un mteix comunitt lingüístic, però el concepte de Pïsos Ctlns es veu com un intent de colonitzció per prt de Ctluny, i no grd. En un entorn com quest és complict fer-se independentist, i en el meu cs me'n vig fer gràcies l combinció de 4 ingredients: els meus pres, que em vn ensenyr l llengu; els espnyols, que pretenien que no l prlés; un professor de ctlà BUP, que em v descobrir un històri diferent l que fins les hores m'hvien ensenyt; i un inquietud personl de recerc constnt de coherènci.
Llegir-ne més
31 de gener de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle publict l número 1388 d'El Temps el 18 de gener de 2011 sobre el pensdor i litert lemny. Johnn Wolfgng von Goethe (1749-1832) v ser un novel•list, drmturg i poet, que tmbé v conrer el dibuix, l ciènci, l geologi, l botànic, l’ntomi, l físic, l històri, l’rquitectur, l’economi i l filosofi. Un persontge polifcètic i eclèctic que es v endinsr en múltiples cmps del coneixement. El mteix Goethe nrr els primers nys de l sev vid en el llibre utobiogràfic Poesi i veritt.
Llegir-ne més
31 de gener de 2011 05:00 h
Dedic quest petit decàleg en Rmon Brnils i en Miquel Buçà. ‘Què deu ser un superhome?’ Es demn Miquel Buçà: ‘Un que coneix l’bsurditt i sp que és un somni. Primer: Em sembl prticulrment bsurd no poder nr l cinem sense ptir l’ngúni d’hver-ho de fer multiculturlment sense el ctlà. Segon: Em sembl prticulrment bsurd que per demnr un cfè mb ccent ctlà em diguin que no m’entenen. Tercer: Em sembl prticulrment bsurd que l mev llengu ctln, que h fet créixer i medrr l mediterràni, sigui un menç per un llengu globl nomend espnyol o cstellà.
Llegir-ne més
30 de gener de 2011 23:05 h
HÉRCULES- BARÇA 0-3 Desen victòri consecutiv for de cs del Brç de Gurdiol, que perllong l sev rtx estrtosfèric per bé que hgi perdut quell punt mcbre l'hor de triturr rivls que el v compnyr fins f lgunes setmnes. DEPORTIVO- SEVILLA 3-3 Prtidàs Rizor, on els de Lotin i els de Mnzno vn contrvenir les normes de l llig de les estrelles per oferir un prtit emocionnt mb gols, mb lterntives i mb estones de bon futbol que esperem no es repeteixi per tl de no seguir cstignt el presitigi de l millor llig del món obtingut mb prtits igults, pivots defensius i defenses fèrries.
Llegir-ne més
30 de gener de 2011 20:06 h
Les drreres reflexions de l’expresident Pujol hn significt un utèntic scsejd polític i mediàtic l’entorn de l qüestió de l sobirni plen : l independènci mb tots els ets i uts . No hi h dubte que Jordi Pujol és un polític en estt pur, que sp trobr el moment per dir les coses pel seu nom. L ide forç de l reflexió pujolin: que Ctluny és el Quebec d’Espny, top mb el mur de contenció del pensment spre i gre de l’ctul ncionlisme, lingüístic i polític, espnyolist . De fet, tmbé podríem fer lgun comprció ( tot i que les comprcions sempre són odioses) mb els processos sobirnistes d’Escòci i Flndes; si més no quests csos són dintre de l Unió Europ, mb l qul cos si evolucionen positivment tindrn un repercussió en el procés generl de descolonitzció intern de l UE .
Llegir-ne més
30 de gener de 2011 19:34 h
Al llrg dels treblls duts terme en l comissió Pctes de Toledo, hem nt explicnt el posicionment d’Esquerr qunt l reform de les pensions que propos el govern espnyol. En quest sentit, hom pot trobr prou informció tnt en els comunicts oficils d’Esquerr com en els blocs personls de Jon Rido, Josep Ginest i de mi mteix. Altrment, és conegud tmbé l posició republicn mntingud, conjuntment mb IU-ICV, BNG i Nfrro Bi, trvés de vots prticulrs en quells punts disconformes mb les tesis defensdes pel Grup Socilist i recolzdes per CiU i PNB, que s’hn vott en el Ple del Congrés.
Llegir-ne més
30 de gener de 2011 10:59 h
L sentènci del Tribunl Suprem Espnyol contr l immersió lingüístic l'ensenyment, h provoct un debt sobre el sistem d'immersió: H servit o serveix per res? Qun es v implntr el model d'immersió lingüístic l'escol, f més de vint nys, es v creure, d'un form molt ingènu potser, que si tothom que pssv per l'escol preni ctlà i en ctlà, l llengu del pís tornri ocupr el lloc que li pertoc l societt. Però no h estt ixí. Què h psst? Primer, que es v sobrevlorr el pper de l'escol. És cert que el cstellà v profitr l'escolritzció per obligr tothom prendre cstellà, però tmbé és cert que l llengu d'un pís no es limit només l'escol.
Llegir-ne més