28 de maig de 2011 11:36 h
Estic llegint el llibre d'en Ferrn Mscrell: Ctlnisme Deucentist. Cl conèixer si quest es el full de rut de CIU, però crec que quest es l'objectiu fixt pel 2018 de l'ctul govern ctlà, que es qun sot l prul del president de l Bors de Brcelon, Espny s'rribrn ssolir-hi els 18.000 punts. Fins leshores, tenen temps de mrejr-nos l perdiu i enfonsr-hi tot l'independentisme d'un generció sencer. Ho voleu? Jo, no! Lmentblement, qun lgun person "sembl" que pot innovr i refrescr el pnorm ctlà - cívic,socil o polític -, finlment els poders fàctics l'bsorbeixen i s'propien d'ell per nulr-ho completment.
Llegir-ne més
28 de maig de 2011 10:13 h
Sé que pel que escriuré quí, se'm criticrà i fins i tot se m’insultrà, però crec que les coses no són o blnc o negre, sempre té d'hver un negocició, per totes les coses de l vid, l fein, les vcnces, l fmíli, i com no, el dret queixr-se i reivindicr els drets col·lectius i individuls, i cd cos l seu moment, podem estr d'cord o no mb el moviment d'indignts, jo estv l principi totlment d’cord, en el que no estic d’cord, en el que s’h convertit, un "CÀMPING" de cp de setmn. Estic d’cord que l’ctució dels Mossos, no v ser l més dequd, i que lguns es vn extrlimitr, pel que hurien de ser sncionts i denuncits per l’ús de forç excessiv, i és tenen que demnr responsbilitts ls verdders culpbles de l'excés de forç, sobre tot mb molts dels que ni es movien, ni feien cp oposició violent En el cs dels indignts reclmnt molt que se’ls escolti, però ells no volen escoltr ningú, ni dilogr mb ningú, les imtges emeses l TV em remeto, qun s'intent negocir un solució, per evitr el que v succeir l finl i que nteriorment j hvi succeït, els "INDIGNATS", es vn negr rotundment negocir un solució, i coneixen els ntecedents (UB) i les pressions que des de diversos sectors feien l govern, er d’esperr que cbes, com v cbr.
Llegir-ne més
28 de maig de 2011 01:01 h
El president de l Generlitt, Artur Ms, post per un projecte “d’emncipció ncionl” sense confrontció. Així de clr ho v declrr en l’cte de presentció del llibre que explic l històri de les Joventuts Ncionlistes de Ctluny. Ms vol promoure sentiments mb “càrreg positiv” i vol defensr un projecte d’emncipció ncionl sense confrontció ni “contrposició mb els ltres, sinó fvor dels nostres objectius i de l nostr mrx com pís”. El president és independentist, no se n’mg i vol despertr el “màxim de simpties i dhesions” possibles.
Llegir-ne més
27 de maig de 2011 21:52 h
A prtir del divendres 27 de mig es podrà veure Ctluny l pel·lícul 'Nowhere Boy', centrd en els nys d'dolescènci de John Lennon Liverpool. L històri rrenc el 1955 i explic l'ventur de John Lennon, un noi de 15 nys intel·ligent i rebel, mb gnes de viure l vid. A l sev fmíli hi h molts secrets i hi h dues dones enfrontdes pel futur del noi: l Mimi, l tiet sever que l'h crit, i l Juli, l sev mre. John, impulst pel desig de tenir un fmíli norml, es refugi en el nou i excitnt món del rock i coneix Pul McCrtney.
Llegir-ne més
27 de maig de 2011 11:58 h
ITV: Avui 26-5-2011, tl com vig sol·licitr per l revisió del meu Terrno II , soc nt pssr , l ITV, i he comprovt que hi h coses que no coordinen mb l relitt , ni mb el sentit comú ; i es que des de f qutre nys , que tinc el mirll del costt dret , que no hi porto el vidre homologt , tl com m’h dit l’operri , qun m’h fet entreg de l documentció negtiv , i que teni de cnvir-lo ; quest mirll , j es el segon que hem trenquen, el primer em v costr trent mil pesets , (f vuit nys ); quest segon , vig fer-lo reprr ,; però no veig gire be res , perquè el vidre es plner ; vig conseguir trobr un vidre ovlt , però que no entre dintre del mrc , i el porto subjectt mb brçdores de plàstic , que l únic dificultt es , l’estètic , però l funció es l mteix que un mirll originl .
Llegir-ne més
27 de maig de 2011 10:22 h
Un dels lemes de l UEFA és respecte, justment el que h mnct durnt lguns prtits d'quest Chmpions que r cb. L'esport és un mirll per ls nois, que hn d'prendre tenir respecte. Respecte per ltres cultures, ltres rces i ltres religions. Aquest h de ser el principl fonment de l nostr societt, és per ixò que prtits i formcions polítiques xenòfobes no hurien de rebre tnt suport com el rebut en questes últimes municipls i, si el reben, és segurment gràcies un discurs engnyós i populist, bst en l confrontció socil.
Llegir-ne més
26 de maig de 2011 21:25 h
(segon prt d'quest nterior rticle) Entre 1707 i 1715, el Regne de Cstell s'nnexionv per l forç de les rmes el Principt de Ctluny, el Regne de Mllorc, el Regne de Vlènci i el Regne d'Argó l·legnt delicte de rebel·lió. Un invsió militr que v quedr consgrd jurídicment mb els Decretos de Nuev [viquipèdi] [interessnt resum del decret], mitjnçnt els quls s'estbli l supremci del Regne de Cstell sobre els pïsos vençuts, s'hi imposv l dinsti borbònic i se n'boli l'ordenment jurídic.
Llegir-ne més
26 de maig de 2011 18:06 h
F nou mesos vig decidir que per millorr el meu ctlà, huri d’nr clsses. Portv un ny vivint Sbdell i j er hor de profunditzr en els meus coneixements d’quest llengu. No ho fei simplement per rons lborls, si no que notv que mb el ctlà rribri més gent. En el moment en que vig començr informr-me sobre els cursos, notv un flt d’informció concret i clr. Primer, vig nr l’Escol Oficil d’Idiomes de Sbdell i llà em vn explicr que quest curs s’plicv el mrc comú europeu de les llengües.
Llegir-ne més
26 de maig de 2011 14:30 h
Publict http://mpnct.blogspot.com/ Poques hores després de les eleccions municipls, el Govern de Ctluny h pres dues decisions importnts, sber: Un nov retlld ls funcionris. L'nunci que els pressupostos 2011 estrn per l 31 de mig dmunt l tul del Consell Executiu. A mi tot quest moviment no em pren per sorpres, simplement em sobt que es fci d'un mner tnt descrd. F temps que result evident que l crisi h estt un fntàstic rgument per un cnvi de model socil. Podem vestir l núvi com vulguem, però finlment el que hi h l drrer de tot és l voluntt de trencr un estt de coses, és dir, siguem clrs, l'Estt del Benestr, en benefici d'un societt liberl de cuny vuitcentist.
Llegir-ne més
26 de maig de 2011 11:02 h
L notíci tn simple i mb gru d'nècdot sobre l suspensió de clsses en dos col·legis de Giron per mences entre les fmílies dels lumnes, em serveix per fer l següent reflexió sobre el nostre món i el turisme de càmping que r mteix ocup diferents plces ctlnes. És cert que segurment quests col·legis són un focus de fmílies desestructurdes; tn cert, però, com que l'dministrció i els petits governnts de brris i ciutts -els utèntics herois de l democràci- mb les eines que tenen el seu bst, és dir, educdors socils, professors, policí, medidors.
Llegir-ne més