Guillem Valls Sala
15 d'octubre de 2018 22:02 h
Espanya versus l’Europa de les Regions
A Espny existeix un “rcisme institucionl” innegble. El mes de gener psst el Tribunl Europeu de Drets Humns h dmès tràmit un demnd contr l’Estt espnyol per un identificció policil de perfil ètnic, és dir, bsd exclusivment en el color de l pell de l person. Veurem com cb. El rcisme institucionl espnyol per motius ideològics i, sobretot, lingüístics i culturls, és d’llò més evident. El rcisme institucionl d’Espny contr tot llò que és ctlà tmbé s’h pogut comprovr. Ciutdns, com primer forç l Prlment, n’és el símptom més preocupnt.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
15 d'octubre de 2018 20:12 h
El 'president màrtir', i el 'president simbòlic'
Un ny més. Un ny més recordnt el president màrtir, Lluís Compnys, fusellt slvtgement vui f 78 nys mns del feixisme. L mrx de torxes mtiner Montjuïc, els ctes de record infinitt de municipis i les ofrenes florls l fossr de Snt Eulàli –on el vn executr– i tmbé l sev tomb, tmbé Montjuïc, s’hn repetit un ny més. I un ny més cp dels dirigents –inclosos els comuns i el PSC– i ciutdns nònims que hi hn prticipt li hn pogut dir Compnys que Ctluny j és independent. És més, hn demnt l’nul·lció del seu judici, com és trdició, però s’hi h fegit un greuge més: un dels seus successors, Crles Puigdemont, és l’exili, juntment mb ltres exmembres del Govern, mentre que d’ltres són l presó.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
15 d'octubre de 2018 14:43 h
Per seguretat! (15/10/2018)
Per segurett! (15/10/2018) L segurett ncionl (ctln) té moltes llcunes, i entre elles, més de com defensr-se dels múltiples tcs interessts que rep el poble ctlà hi h els provinents d’un nou escenri derivt del cnvi climàtic (tempestes, sequeres,...). Els elements per frontr els reptes de futur pssen per l’ssumpció de sobirni, per poder destrir les prioritts pressupostàries, en form de forces de xoc o d’infrestructures. En quest escenri, els gents privts tmbé tenen cpcitt d’ctució per tot el que supos de perills per ls seus interessos i per l millor del benestr generl.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
14 d'octubre de 2018 23:00 h
Cap als 30 anys
Tl i com retrtv el progrm de Tv3 ‘Polòni’, el Govern de Ctluny, lmenys el president, segueix mb el ‘tour del simbolisme’. Avui n’hem vist un nov mostr. No sé què en treu Torr, com president, de pssr-se l legisltur ixí. Prl·lelment, el debt dels pressupostos, els d’quí i els d’llà, començ costr-nos cp un nov tempest, que se sumrà l que està ssotnt el pís quest vespre. Però per sobre de tot, vui s’h filtrt vi mitjns espnyols, com no podi ser d’un ltr mner, els càrrecs que demnrà l Fiscli Generl de l’Estt contr els presos polítics.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
14 d'octubre de 2018 15:36 h
L'esperit de l'1-O, a través dels sentiments d'un català qualsevol (i III)
Amb quest rticle cbré el diri d'un ctlà que el di u d'octubre v celebrr i es v emocionr per hver pogut exercir un dels drets humns existents, un d'quests drets que els dretns i extremts dretns neguen que existeixi. Agresc l'utor que m'hgi permès publicr-los i donr conèixer el seu estt d'ànim en un di tn senylt. Gurdins de l'urn “A mesur que vnç l trd ugment l gent que és l crrer dvnt el csl, sseguts lguns i drets els ltres, i jo convertit en guàrdi jurt vigilnt l port.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
14 d'octubre de 2018 11:21 h
Indignitat i inseguretat a l'estació de Portbou
El psst dissbte 13 d'octubre les 6:45 h del mtí, qun nv l'estció de Portbou per gfr el tren regionl que surt les 6'57 h vig veure un escen lmentble. En el túnel petit bns d'rribr l'estció em trobo el terr molt brut, mb excrements que semblven humns. A més, en quest túnel hi hvi un il•luminció molt deficient L'escen er dntesc: deixdes, bndonment, tercermundisme,sensció d'insegurett i molts d'ltres djectius. L'estció interncionl de Portbou, L’estció trnsfroterer de Portbou fei por de debò; semblv un film de terror, però er l relitt.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
13 d'octubre de 2018 23:47 h
La falta de full de ruta porta a contradiccions difícils d'explicar
Unes 17.850 persones hn pujt 18 muntnyes emblemàtiques ctlnes per donr suport ls presos i exilits polítics quest dissbte. Montserrt, el Mtglls, el Cnigó, L Mol i d'ltres hn estt els escenris d'un nov mobilitzció qun flten dies pel primer niversri de l'empresonment dels Jordis. Les màximes utoritts s'hn unit un dels cims escollits per cd pres o exilit, i hn fet que l reivindicció no mori, sinó que continuï. L'increment de l reivindicció serà progressiu mesur que s'propi i vnci el judici, per rribr l clímx finl de l sentènci.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 d'octubre de 2018 20:14 h
Portbou, Benjamin i Karl Marx
Què podem dir 2018 del títol de l’Escol d’Estiu Wlter Benjmin del psst 28 de setembre Portbou i el pensment mrxist : 200 nys de Krl Mrx. No hi h dubte que Wlter Benjmin és el mrxist més heterodox de tot el mon. Què es pot pensr, que es pot extreure d’experiènci històric i prenenttge polític, d’quests 200 nys del pensment de Krl Mrx i, lhor, del pensment de Wlter Benjmin? Al meu entendre,per esemple, si Wlter Benjmin (sobretot les les seves idees) hguessin “mnt” l Unió Soviètic o l Xin mi hurien existit les dues grns xcres del.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
13 d'octubre de 2018 09:06 h
Ni oblit, ni perdó
Si l unitt fos sòlid poc importrien els referèndums d’independènci qüestió poguessin orgnitzr sense un pcte previ. Però com que quest pretes unitt està construïd per l forç, sense cp cord rel entre les diferencies, i és clr que dquireix l més grn rellevànci qulsevol intent que vulgui descentrlitzr l, estructur unitàri i totlitàri ... I l rellevànci l’h dont precisment qui l’h volgut prohibir, reprimir, obstruir, de les mneres més bsurdes, violentes, fins i tot slvtges, increïbles en el temps en què ens toc viure en el que tot, bsolutment tot, requereix de consens, de diàleg, de pcte, i les ctituds totlitàries no condueixen cp lloc més que l’enfrontment.
Llegir-ne més
El Comunicado J Herrera
13 d'octubre de 2018 00:00 h
Catalunya contra la Monarquía
Espñ, en su líne. Celebrción del 12 de Octubre. Dí pr muchs efemérides. Especilmente l del eximperio espñol. Pero Espñ y hce tiempo perdió tods sus colonis. Tmpoco se treve quitrles Gibrltr los británicos, y l finl cbrá perdiendo hst l cmis, dentro y fuer de l penínsul. Se intuye que l siguiente prend será Ctluny. Espñ no funcion. Desde hce mucho y. No funcion su Constitución, no funcion su Monrquí, no funcionn su Prlmento (ni l cámr bj, su Congreso, ni l cámr lt, el Sendo), ni su Justici, ni sus Fuerzs Armds.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs