19 de desembre de 2011 22:22 h
Tot v començr f molt de temps i cíclicment hem nt lluitnt; tnt pel mnteniment del sentiment ncionl com, fins r, per conseguir més independènci d’un estt Espnyol que cd vegd és més dependent de nosltres. Les nostres reivindiccions que fins f poc les fèiem cop d’esteld i mb uns quns crits uns dies ssenyldment ptriòtics l’ny ( i un vegd desfogts tothom cp cs ), hn psst ser un necessitt per l supervivènci del nostre pís. Primer l reclmció de més utogovern mitjnçnt un nou esttut, o millor dit el que qued d’ell, fet que els nostres colonitzdors hispns llò que mirven com un tret folklòric, h psst ser un seriós perill pels seus interessos l colòni, donnt-nos veritbles lliçons de forç i començnt tllr-nos tot spirció ncionl.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2011 19:33 h
L revist mericn Guitr World, dreçd principlment músics professionls, h publict un número especil mb els Betles com protgonistes. Amb el títol The Betles on the record, l revist repss tots els discos enregistrts pels Betles, de Plese Plese Me Abbey Rod i en f un nàlisi dtlld del procés d'enregistrment ixí com de l tècnic utilitzd pels grup en els seus temes. S'inclouen declrcions de George Mrtin, productor de l girebé totlitt de discos enregistrts pel grup i de Geoff Emerick, enginyer de so dels estudis d'EMI, entre d'ltres.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2011 18:40 h
Vàclv Hvel v ser un utèntic europeist i lliurepensdor . Des de l Primver de Prg del 1968, pssnt per l Revolució de Vellut del 1989, l Presidènci de l Repúblic Txec, fins l mort; v ser un persontge polític que v fer de l’ètic el seu referent, el seu progrm polític. Hvel h estt un intel•lectul íntegre i integrl que v sber donr sentit l prul polític .I el més importnt : no v cure mi en l’equívoc ( el simplisme) de posr l’economi per dvnt de l’ètic i l polític .
Llegir-ne més
19 de desembre de 2011 17:37 h
Volem sortir del fort? Tots els pronòstics i suggeriments per combtre l crisi , coincideixen en que s’h retllr i tornr enrere , que consisteix en desfer molt prt del benestr i de l’excés de grndes que s’h cret sense uns fonments sòlids. Els governs , mnipults pel cpitlisme , imposen mesures prtidistes i de restricció en fvor dels mes rics ; els empresris , dvnt les dificultts per sobreviure, molts decideixen tncr portes bns de quedr insolvents ; els sindicts , mnipults per el sistem , brmen l cel , perquè hn de justificr el seu pressupost i el seus ingressos; però ningú te l vlenti de dir el que pens , perquè per l cdir i l’esttus en que està ubict, no cceptri enfrontr-se mb l relitt.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2011 14:33 h
Lluny del possible desconcert i l indefinició, els socilistes de l regió ctln hn tnct el seu dotzè congrés d'un mner immillorble; un grn posd en escen, un procés democràctic impecble i un unitt que si bé l principi semblv ser l pedr l sbt d'quest conclve, h cbt sent un miquet d'quell sorr finíssim de pltj. Resolent doncs de mner perfect el problem i integrnt sense l'us de l vselin els cndidts semirebels. Cl felicitr l fermes i l clrividènci que els socilistes de l zon nord-est de l'Estt hn mostrt en l sev nov executiv i en el seu progrm de futur.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2011 12:55 h
Fins l finlitzció del cmpiont, constrà tots els efectes com esportist titulr del colom quell esportist mb el que hguer quedt inscrit l començment del mteix. Reglment de competició de l Federció columbicultor de l Comunitt Vlencin. Article 11. Alcibídes, el militr tenenc resctt per Sòcrtes després de ser ferit Potide, gunyà els llorers de l victòri l crrer de crros dels Jocs Pnhel·lènics del 416 C, l mteix crrer on tmbé conseguí el segon i el qurt lloc. Cóm? Senzillment, perquè “competí” mb set crros distints, portts per urigues joves, lts i prims.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2011 01:50 h
Ni en estt de com etílic donri jo ni mig cèntim per L Mrtó —en diuen solidàri— de TV3, quest cos pornogràfic, xron i espnyolitzdor que provoc un vergony lien que ni t’ho explico. I és que un pís que, podent-ho impedir, es deix robr pel pís veí cd ny 22.000 milions d’euros, i sobre es dedic fer grcietes mrtonines per obtenir l mteix quntitt de diners que obtindri mb cinc hores de l’espoli fiscl que pteix, només es pot qulificr de bbu o de subnorml directment —ui, no, de poc espvilt, voli dir.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2011 22:15 h
Afortundment quest pís h comptt mb exemples notbles de compromís incondicionl mb l llengu, l cultur i l nció ctlnes. És devers quest entreg que els Pïsos Ctlns, de Frg Mó i de Slses Gurdmr, continuen tenint sentit vui i que l ctlnitt és present rreu de l nció, tmbé l nord dels Pirineus i mlgrt els segles d’ssimilció lingüístic i culturl que hem ptit com poble per prt de l’estt frncès. Avui, en Josep de Clsnç Serr, en ‘Cl’, ens h deixt. El seu cor h deixt de btegr i el nostre pís perd ixí un ctivist socioculturl i polític que ho v donr tot i més per un Pàtri que somiv lliure i complert.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2011 20:15 h
Els utors Jun Mnuel Escrihuel i Josep Molist cben de publicr el llibre Leyendo Los Betles. Bibliogrfí espnyol, que pleg tot l bibliogrfi editd l'estt espnyol sobre els Betles. El llibre h estt editt per l'editoril ctln Qurenten Ediciones (www.qurentenediciones.com) i es v presentr el psst di 14 de desembre Brcelon. Leyendo Los Betles s'estructur en dues prts bàsiques: un primer que recull l bibliogrfi esencil i un segon que pleg les referències de mner temàtic: 1. prte: Bibliogrfi esencil 2.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2011 21:56 h
No hi h cp dubte que, r i quí, estem governts per unes potents i mldestres societts secretes (per dmunt del poder polític legítim) que ens volen imposr tot Europ el model xinès; profundment ntisocil i utoritri, per tl esborrr del mp l’estt del benestr l vell continent . L obsessió dels tecnòcrtes i els plutòcrtes, cpitnejts pel grup de Bilderberg, és situr l qüestió socil en el segle XIX . Per ltr bnd, ixò dels “Minijobs”( nous contrctes lborls ultrprecris, de 400 euros l mes, proposts - imposts - pel BCE i reivindicts per l CEOE) tenen moltes similituds mb el que j existeix, f un pil d’nys, ls Estts Units; el fenomen “working poor “, i que signific l institucionlitzció de l precriett lborl.
Llegir-ne més
