Rival Petit
10 de gener de 2012 00:33 h
A can Ràbia salven la temporada
Sí, ho confesso, m’hgués grdt començr l’ny i reprendre l tempord de mner similr com vm comidr el mes de desembre. Un desembre on humiliàvem l Mligne i conqueríem en terres jponeses un nov cop del món mb el testimoni impgble de milions de telespectdors. Però no hem començt bé l’ny, hem fet un mic el pperin contr els mleïts rosegdors rcistes de cn Ràbi i els msovers de l cs blnc hn fet l sev fein tot donnt sentit l sev existènci, és dir, obsequir mb sis punts nuls ls seus superiors i mirr de fer l guitz ls interessos culers.
Llegir-ne més
2 comentaris
Josep Maria Loste
9 de gener de 2012 19:45 h
No és cap caprici
En quests moments Ctluny pteix quelcom molt preocupnt : l fug de cervells . És molt greu que l gent preprd, mb bons coneixements d’idiomes i bon cultur científic i tècnic, hgi de mrxr cp terres germàniques gunyr-se l vid .És frncment inquietnt que els futurs qudres de les empreses o de l “res públic” hgin de mrxr de cs nostr perquè quí, o no tenen fein o no són prou vlorts . Per ltr bnd, és un drm que el govern ctlà no tingui competències plenes en mtèri d’immigrció .
Llegir-ne més
beatlescat
9 de gener de 2012 19:19 h
ABBEY ROAD, EL DISC MÉS VENUT EN VINIL DEL 2011
Tot i que els Betles es vn seprr l'ny 1970, encr continuen essent un dels grups que més vendes generen encr vui di. Les llistes oficils de vendes ls Estts Units indiquen que el disc Abbey Rod h estt el més venut en formt vinil de l'ny 2011. Les xifres, ixò sí, són més que modestes, 41.000 exemplrs. A nivell globl els Betles ocupen el qurt lloc entre els grups que més hn venut. L'ny 2010 Abbey Rod v ser tmbé el disc més venut en formt vinil i els Betles el grup que més discos en quest formt hvi venut L llist de discos individuls en formt vinil del 2011: 1.
Llegir-ne més
Eric Herrera
9 de gener de 2012 19:14 h
Maggie
Us prlré d'un don de trdició metodist, treblldor i rect, que crei en l'esforç i mb el trebll competitiu com l'únic mner de desenvolupr l'economi en llibertt i prosperitt. Un don que v forçr un Llei perquè els juntments celebressin els seus plenris mb públic (1960). V votr en contr el seu prtit -conservdor- qun volien resturr el càstic públic les escoles (1961). V promoure un polític de vendre les vivendes municipls ls seus llogters, fent-los ixí propietris. V ser un dels pocs prlemntris en donr suport l despenlitzció de l'homosexulitt.
Llegir-ne més
Rival Petit
9 de gener de 2012 02:57 h
Jornada 18: Pacte fiscal a Cornellà
ESPAÑOL- BARÇA 1-1 Empt poc l derbi metropolità, on un cop més el Brç v deixr escpr punts que no tocven contr l'inepte conformisme del seu president -"l'empt està bé, i cp cs"-. Mesell, qui sp si encr ebri per l càlid reunió mb l directiv d'ex-Cn Ràbi, que v tenir l doble gentiles de convidr l'expresident , unionist i democrtcristià pluriinsultdor del Brç Dni Sánchez Llibre i de donr zero entrdes l'fició culer, tmpoc v voler jutjr els insults rcistes ls jugdors del Brç, en l sev líni d'puntlr el seu lidertge per revlidr el prestigiós premi les genolleres d'or concedit per l Junt de Extremdur.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
8 de gener de 2012 20:22 h
A les Illes, alienació i conformisme
A prtir de l’observció dels infnts es poden fer moltes considercions sobre quin serà el seu comportment polític i socil, i fins i tot, es poden endevinr les seves contestcions les enquestes sociològiques i polítiques que els puguin fer unes desenes d’nys després. Deixnt prt el món emocionl, que és molt complex i mrct per l’entorn fmilir, i el del cràcter, en què hi prenen molt prt els gens heretts, s’h de dir que questes observcions són molt indictives.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 de gener de 2012 16:34 h
La joia de Walter Benjamin
Drrerment Portbou, però tmbé l prems es torn prlr molt del Projecte de Wlter Benjmin . Al meu entendre, no existeix cp men de dubtes que sense Benjmin el municipi de Portbou perdri qulitt de vid . Sense Wlter Benjmin ens desengnxem del món civilitzt que ens podri portr un cert turisme de qulitt. Cl tenir molt en compte que el terme de Portbou té unes dimensions reduïdes, no està fet pels cotxes .Portbou h de sber oferir l visitnt el seu ptrimoni culturl i nturl i procurr donr uns bons serveis, tot i sber, per exemple, que hi h molt poques plces hoteleres per dormir .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 de gener de 2012 16:57 h
Un sector i una taxa molt refractària
Al finl sembl que curà . Tot sembl indicr que tindrem tx turístic i que quest constrà de tres nivells : 3 euros, per pernoctció( fins un màxim de 10 nits) ls hotels de 5 estrelles i els creuers, 2 euros pels hotels de 4 estrelles i 1 euro per l rest d’llotjments . Aquest nou tribut indirecte ( un ltre impost indirecte) f ptir el sector. En principi és lògic; l mesur es vol plicr sense bns hver discutit, mb clm, mb els representnts del gremi. De fet, cl tenir molt present, que el turisme és un sector estrtègic de l’economi ctln mb un pes específic importnt, en PIB i llocs de trebll; per ltr bnd, dvnt de l febles de l indústri i el comerç, i l’enceflogrm pl de l construcció, el turisme, juntment mb l’exportció, s’hn de mimr l màxim .
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 de gener de 2012 14:36 h
El model xinès és la misèria
No hi h cp dubte que, r i quí, estem governts per unes potents i mldestres societts secretes (per dmunt del poder polític legítim) que ens volen imposr, tot Europ, el model xinès, per tl esborrr del mp l’estt del benestr l vell continent . L obsessió dels tecnòcrtes i els plutòcrtes, cpitnejts pel grup de Bilderberg, és situr l qüestió socil en el segle XIX . Per ltr bnd, ixò dels “Minijobs”( nous contrctes lborls ultrprecris, de 400 euros l mes, proposts - imposts - pel BCE i reivindicts per l CEOE) tenen moltes similituds mb el que j existeix, f un pil d’nys, ls Estts Units; el fenomen “working poor “, i que signific l institucionlitzció de l precriett lborl.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
7 de gener de 2012 14:03 h
La premsa comarcal, crisi i futur
Un ntic compny, vui fict en un publicció comrcl, m’escriu i em f unes preguntes que crec que serà bo que les doni conèixer, juntment mb les meves respostes. En primer lloc em pregunt sobre l funció de l’ssocició d’editors, és dir, l’Associció Ctln de l Prems Comrcl. Apunto que l’ACPC és un entitt que glutin l pràctic totlitt d’empreses i col·lectius editors de prems comrcl i locl d’informció generl existent Ctluny, sempre i qun estigui escrit en ctlà i l sev difusió sigui de pgment.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs