23 de gener de 2012 20:02 h
D’un temps ençà, s’esdevenen ls cmps de conreu i d’rbres fruiters molts robtoris, tnt de plntcions j siguin de cols, crxofes o pttes, com de qulsevol tipus de fruit, ixí com tmbé “despreixen” moltes eines i vehicles que es fn servir per conrer les terres, com per exemple lgun que ltre trctor o vehicle grícol especil. He llegit ls mitjns i he escoltt per ràdio i vist l televisió, que un nombre considerble de pgesos hn formt unes ptrulles nocturnes de vigilànci, per trctr d’enxmpr els lldres que tot s’ho emporten.
Llegir-ne més
23 de gener de 2012 19:08 h
Aquest és un rticle que m’h demnt que escrivís i divulgàs un bon mig que s’h sentit estfd, qun h fet cs un nunci, que semblv bstnt seriós de TV5. M’h dit que l’nunci consisteix, l drrer vegd que el v veure v ser l setmn pssd, en un propgnd que fn dient que cnvien mòbils per euros. Que l’objectiu és reciclr-los. Es trct que tots quells mòbils que en temps de vques grsses s’nven cnvint i s’hn gurdt, que els puguin reciclr en quest empres, que és un nombre de telèfon, i cobrrn cert quntitt.
Llegir-ne més
23 de gener de 2012 09:09 h
k L ministr de trebll h informt que el Servei d'Ocupció només f d'intermediri mb el 3% dels nous llocs de trebll què ccedeixen els turts. L rest pss per empreses privdes de medició o directment pel boc orell. Llvors qun els serveis públics essencils com l snitt i l'ensenyment estn rebent destrldes més que tisordes indiscrimindes com es justific el mnteniment de milers de plces en un servei que no dón servei? Els diners emprts en els Serveis d'ocupció podrien servir per incentivr nous microemprenedors engegr o llogr treblldors i tot plegt seri més rcionl.
Llegir-ne més
23 de gener de 2012 08:03 h
Ferrn Soldevil, Hores ngleses. Estudis introductoris d’Aln Ytes i Joquim Ndl. Presentció i edició cur d’Enric Pujol. Adesir. Mrtorell, 2011, 311pp. Er hbitul l UdG convidr l professor Jon Lluís Mrfny prticipr en els cursos de doctort d’Històri. Mrfny ens portv un plus d’exotisme tès que fins l sev recent jubilció, er professor de l Universitt de Liverpool. I l sev visió sobre l cultur ctln doptv un perspectiv seductor, l d’cdèmic mrt de l trdició nglosxon, l qul cos implicv sotmetre’ns, ls lumnes, un ponderd reflexió sobre l’objecte i subjecte d’estudi.
Llegir-ne més
23 de gener de 2012 00:26 h
MÁLAGA- BARÇA 1-4 Pellegrini contribueix mb un cps de clus l tüt de Llourinho deixnt que el Brç rrenqui, per fi, el seu futbol for de cs. Sense Cesc i Xvi i mb Messi recupernt l form, els de Gurdiol no vn cusr l'esforç de tornr trinxr els nostres enemics cs sev i es vn imposr mb fcilitt mb un pletòric ctució de Vldés. El derbi contr el xeic que s'h quedt el Málg v servir per fer un fest de les que no s'obliden l llotj o, com mínim, com l que devi fer el Govern dels Millets després de que Ms-Colell ccedís fer l dns del ventre mb els pntlons l'lçd dels turmells l Consejo de Polític Fiscl y Finncier mb l rest dels sòrdids consellers d'Economi de les comunitts utònomes del Reino de Espñ.
Llegir-ne més
22 de gener de 2012 20:31 h
Els premis Ciutt de Plm d’enguny hn estt un reflex de l tensió que els duldors del frnquist Frg hn provoct l societt de les Blers, mgnificnt el conflicte de l llengu (entre l llengu pròpi, l ctln, i l llengu forster imposd, l cstelln). Dic “mgnificnt” perquè el conflicte f segles que existeix (devers tres...), però en les drreres dècdes s’hvi rribt un situció d’un cert pu socil sobre quest qüestió, cnvi de permetre l ctlà un mínim reconeixement com llengu necessàri per ocupr càrrecs l funció públic, de ser considert idiom vehiculr de l’ensenyment, d’ocupr uns petits espis (qusi) exclusius ls mitjns de comunicció, de ser (lmenys simbòlicment) l llengu identifictiv d’quest rcó de món.
Llegir-ne més
22 de gener de 2012 13:23 h
Al mrge de l notici de l'ccident en si, h quedt l'ombr l notici de què els psstgers que hvien de trslldr-se Milà mb el tren TALGO envestit pel tren de Rodlies, que teni previst l sev sortid de Brcelon-Estció de Frnç cinc minuts per dos qurts de vuit del vespre, vn hver de fer el vitge en utocrs. Vergonyós. És possible que en el dipòsit de trens TALGO i ltres, ubict Snt Andreu Comtl, no hi hgués cp més tren disponible? O el que no hi hvi eren mquinistes o el que no hi hvi er vergony? Si ixò és veritt, diu molt poc en fvor de l RENFE.
Llegir-ne més
21 de gener de 2012 21:53 h
En un entrevist mb el diri espnyol El Pís, el teclist de The Doors, Ry Mnzrek h declrt que després de l mort de Jim Morrison Prís l'ny 1971 vn oferir el lloc de cntnt del grup Iggy Pop, Joe Cocker “i un bixist i cntnt que potser et sonrà: Pul McCrtney”. És evident que, en el cs hipotètic d'hver-se efectut quest propost, relment no v prosperr L notíci es produeix mb motiu de l publicció del l'edició del 40è niversri del disc dels Doors L.A. Womn, que inclou un tem inèdit provinent de les sessions d'enregistrment de l'àlbum.
Llegir-ne més
21 de gener de 2012 12:05 h
El món lliure d'Occident continu sent, sense cp men de dubte, l'osi plnetri on l’existènci esdevé més dolç. A vegdes huríem d'turr màquines i reflexionr sobre l comoditt mb què ens h toct viure, i tenir ben presents els progressos de tot men que ens hn reglt per poder exercir quest confort. Penso en el tàmpx, l mquinet d'feitr, el GPS, el gin tònic... Fins i tot, huríem d'rribr l'enteniment que dutxr-se, menjr mb coberts i prr-se en un semàfor vermell, més de no cure mort -en principi- mentre psseges mb l tev senyor pel crrer de Snts per un tribu o un bàndol mfiós, és un grn venç que hem conseguit.
Llegir-ne més
21 de gener de 2012 09:14 h
Suposo que, com nosltres, moltes fmílies es trobrn r mteix indigndes pel “Corrlito” que prctic “L Cix”, és, perquè m’entenguin, com un desnonment, però en comptes de treure’t l cs, et treuen els diners. El di 10 de gener vm nr retirr uns diners dels estlvis de tot l vid dels meus pres, que tenen 84 i 83 nys, i el sotsdirector de l sucursl de “L Cix” ens v dir que miu!: els diners dels meus pres no es podien retirr. Result que fei uns mesos “L Cix” els hvi convertit en “Prticipcions Preferents” perquè els meus pres hvien cceptt un 3% de rend ssegurd.
Llegir-ne més
