26 d'abril de 2012 09:46 h
En el Ple del prlment de l’11 d’bril, el President Ms v rgumentr que, sense les retlldes, nufrgríem com el Cost Concòrdi. Un escenri poclíptic que dist molt del petó romàntic que l’endemà de Snt Jordi protgonitzv l portd de l Vngurdi. En ltres prules, i instntànies conjugls bnd, semblv voler dir que si no complim mb l’objectiu de dèficit que estbleix Europ, els mercts desconfirn i ens frn pgr un interès mss lt pels préstecs que necessitem. Però qui són els mercts i qui representen? Són els que mb l complicitt o negligènci dels polítics ens portren l situció ctul? Son ells els dipositris de l sobirni i els últims beneficiris de l representció prlmentàri? Dues setmnes després, l Comissió de Polítiques de Joventut del Prlment, els números 1 i 2 del Deprtment d’Empres i Ocupció emplçven ls joves emprendre (sense especificr d’on treure el crèdit) o mrxr Londres prendre nglès enlloc d’indignr-se.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2012 00:48 h
Prou Petges tmbé h convoct el primer #novullpgr populrper l proper dimrts 1 de mig les 12h del migdi. L'entitt emplç els conductors grupr-se per pssr sense pgr l mteix moment un sèrie de petges de l xrx d'utopistes ctln. En concret, els de Vilssr (C-32); Mrtorell (AP-7), en sentit Brcelon; Mollet (C-33); Mnres (C-16); els de sortid de Giron Sud i Figueres Sud (AP-7); Túnels del Grrf (C-32), i els de sortid d'Ampost-Deltebre i Ulldecon-Vinròs (AP-7). Ar seri el moment d’profitr fer l propost , per modificr el cobrment de l tx de petges ; l mev propost seri : suprimir tots el petges d’rreu de l’estt espnyol; imposr un tx d’entrd tot l’estt , tn per terr i mr com per ire, i en tots els pssos fronterers i dunes , recptr 5€ per person , sense límit de temps d’estd l nostre pís; 15€ per turisme , per circulr per tot l’estt ; 20€ per cmió, siguin de l ncionlitt que siguin ,encr que siguin de l’estt espnyol, ( turismes inclosos).
Llegir-ne més
25 d'abril de 2012 19:25 h
Qun un govern ignor l històri del lloc que h de regir no pot millorr totes les errdes que s’hn produït en el psst ni pot tenir en compte el llegt de tots els que l’hn precedit, que hn formt el pòsit i els fonments de l’edifici que s’està construint, però quest govern sempre podrà prendre quest històri i fer les oportunes rectificcions. El conflicte rrib qun un govern coneix l històri, però l modific per complir uns objectius determints. L cnvi perquè vol que el poble desconegui l sev procedènci, el seu origen, el seu trnnà, les seves trdicions, els seus costums, l sev cultur, l sev llengu.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2012 12:30 h
Per l’ssessorment de l’juntment, per les empreses que hi h i pel moviment que s’hi concentr, Snt Cugt és un bon prtge per emprendre L crisi econòmic globl scsej constntment els llocs de fein de milions de persones d’rreu del món i els joves són el segment de poblció més fectt, i els de Snt Cugt no se n’escpen. A principis de l’ny 2012 l tx d’tur juvenil en el món er de 75 milions, 4 milions més si ho comprem mb les xifres del 2007. L’Orgnitzció Interncionl del Trebll (OIT) v publicr un informe en el que dei que els joves d'entre 15 i 24 nys són el segment de poblció mb més possibilitts de romndre sense fein.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2012 00:01 h
L trepitjd Corri l’ny 1987 i les semifinls d’quell Cop d’Europ que es jugv elimintòri direct, diferent l formt ctul mixt de lliguet i rondes elimintòries, es trobven el Byern de Munich i el Mligne. J er l’enèsim vegd que els bvresos i l’equip de l nció de Mdrid s’enfrontven en competició europe, mb diferent sort, i l rivlitt niri in crescendo els nys posteriors. A l’igul que el Chelse per l Brç en els últims nys, el Byern de Munich h estt pels de Mòrdor un continu rivl d’elimintòri que, més d’un vegd i de dues, h portt de cp els mdrilenys Europ.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2012 19:19 h
Hi hvi un vegd un conseller d’un empres de fbricció d’rmment que veni bombes de dispersió, que l’ny 2008 vei com l’Estt espnyol signv el Trctt de Dublín, que prohibeix l’ús, emmgtzment i fbricció de bombes de dispersió. Vist l situció, l’empres nunciv que demnri l’Estt espnyol un compensció econòmic en concepte de “dny emergent i lucre cessnt”, i el nostre protgonist, j com representnt de l’empres, recorri ls tribunls demnnt un indemnitzció de 40 milions d’euros en concepte de desgreuge.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2012 19:16 h
Si f un setmn denunciàvem l sentènci de l Cort de Cssció frnces pel fet de no reconèixer els drets de l Federció Ctln de Rugbi, r toc debtre un ltr decisió judicil. El Tribunl Constitucionl espnyol h vlt l prticipció de les federcions esportives bsques en competicions interncionls “sempre que no competeixin contr les espnyoles”. Un cop més, i j en vn molts, l justíci espnyol es disfress de bonddos per cbr tllnt les les ls que intenten volr. El 1998 el govern de José Mrí Aznr v impugnr l Llei de l’Esport del Pís Bsc.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2012 10:53 h
# No vull pgr el petge # Crec que seri molt importnt , que els usuris de les utopistes ctlnes, s’impliquessin en quest inicitiv , engnxnt un crtell l vidre posterior , mb l consign “#novullpgr”, per d’quest mner donr suport qui j començt l protest., i motivr nous usuris no pgr, fins conseguir un recció d’Abertis, o del Govern de Mrino Rjoy ; seri un llàstim , no donr suport un inicitiv reivindictiv prenyd de ró i de sentit comú , i que no tingues el reconeixement que l situció ctul exigeix.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2012 22:02 h
On qued el pcte fiscl? El president Artur Ms en vol fer bnder (innegocible), fins i tot dvnt dels seus correligionris europeus, però els ires que bufen l cpitl del regne no són gens fvorbles quest tipus d’cord. El Finncil Times, exemple permnent de com lguns mgnts de l comunicció poden fer moure les economies ncionls segons el seu interès, j v encrregr-se de publicr un entrevist l ministre d’Economi, Luís de Guindos, on quest defensv el control esttl de les finnces utonòmiques. Crsh!, Ctluny.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2012 19:20 h
Després de girebé qutre tempordes ininterrompudes de gudir del millor futbol vist mi fins r, de gunyr títols rere títols, de veure jugr el millor equip i el millor jugdor de l històri, de ser testimonis privilegits d'un increïble repertori de gols inimginbles, de superr rècords i més rècords, tnt individuls com col·lectius, de sotmetre repetides vegdes quntittivment i qulittiv les forces del ml, de ser dirigits per un entrendor modèlic, i mntenint sempre viv l filosofi de joc que és l'envej de tot el món futbolístic, quest cp de setmn psst, finlment, s'h perdut contr el Mligne.
Llegir-ne més