21 d'octubre de 2018 23:54 h
H de ser molt dur ser l'exili. No tnt com ser l presó, però l llrg ho podri rribr ser si els que estn entre reixes surten bns del previst, perquè l'exili podri durr tnts nys com els quedi de vid quells que hi són. J veurem, tot pot cnvir de mner sobtd, tmbé. En qulsevol cs, però, Puigdemont té por de l'oblit, i en lguns detlls se li not. El més importnt de tots, l'elecció del seu successor, Quim Torr, que és evident que no li f ombr. Ar bé, quests últims dies tmbé h fet ltres gestos que ho deixen en evidènci: quest diumenge mteix, s'h sbut que h prlt 45 minuts per telèfon mb Pblo Iglesis i l'h convidt Wterloo, cos que el líder de Podemos s'està pensnt.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2018 18:03 h
M'ho v explicr un person del crrer, un person que de cd di té menys gnes de votr, perquè trob que mss polítics s'hn convertit en un gurd de vàndls, com si estiguessin comndts per Atil i hguessin de destruir tot el que troben per llà on pssen. Aquest person em v dir, però d'ixò j f uns qunts nys, que fos espectdor de xous d'impcte com “Grn Hermno”, “Grn Hermno Vip”, “Supervivientes”, etc., que observàs els comportments dels concursnts i després que observàs com eren quests concursnts i les votcions i preferències del públic, que si ho fei me n'donri que el públic preferi els concursnts ml lletts, els que fossin cpços de moure molts de conflictes i els que no cllssin mi dvnt qulsevol situció, tnt si tenien ró com si no, que quest circumstànci no teni mss importànci, que moltes vegdes quest predilecció l produïen uns contertulins, que comentven el progrm, i que eren els que induïen l gent votr d'un mner o de l'ltr.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2018 11:02 h
Diner, vol dir poder Tothom s’esver i de ben segur mb ró, qun el TSJ en 24 hores rectific sobre qui de pgr les despeses de l’hipotec; si reflexionem un mic , ens donrem que tots els fils per governr un pís , els mou el diner , mes ben dit , el cpitlisme, principlment en els pïsos que tenen com bnder l democràci , que en molts csos est controld per interessos prtidistes, i d’hereus del feixisme. En quest nostre pís que form prt de l penínsul Ibèric, com tmbé podríem dir l’estt espnyol, no hi h cp prtit polític, que pugui ssumir l responsbilitt de governr, sense el suport de l bnc , tots estn endeutts , tn els que governen com els que ho spiren; i quí ru el perquè de l rectificció del TSJ.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2018 20:12 h
Avui hem xlt d’llò més mb l xiuld sturin l rei dels espnyols. Des del discurs el rei del 3 d’octubre de 2017, el monrc les està pssnt mgres. Potser ell no n’és conscient, però el discurs li sortirà molt cr l llrg. A Astúries, en l gl dels premis Princes d’Astúries, hem vist pel crrer gent xiulnt-lo i moltes bnderes tricolors republicnes espnyoles. L tc es v estenent, Astúries v ser un dels motius pels quls Lluís Compnys v proclmr l’Estt Ctlà el 1934, per cert. El PSOE j pot seguir brçnt l monrqui, com si mi hgués estt un prtit republicà, defensnt-l vi TC com el PP, que no ho turrà.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2018 14:20 h
El grrot vil 2 Segon prt El msover del ms de Cubelles i un coll de sltmrges vn trçr un pl per entrr robr l plu més importnt de l ciutt. Vn trucr i, des del crrer, vn dir ls dos encrregts de vigilr que eren treblldors que hvien d’esporgr rbres dels jrdins. Sbien que els mos de l cs i l mjor prt dels treblldors del plu eren l miss de Dijous Snt. Amb les cres mgdes i trbucs en mà, vn ssltr el plu sense deixr testimonis. Vn lligr els dos encrregts i els vn degollr. Vn furtr joies i diners: el vn deixr sense un clu, ben escurts.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2018 00:00 h
Cix o Fix. Est expresión tn ctln se utiliz cundo se quiere emprender lgo con corje o resolución y se está predispuesto ceptr y sufrir los resultdos hst ls últims consecuencis, sin evidencir temor. Vle pr culquier contexto en un situción llmémosle ‘limite’ o sin vuelt trs. Tl dicho es tribuido l generl Prim, pero hy vris versiones sobre dónde l pronunció, l menos por primer vez. De form coloquil y modo de trdición que h ido psndo de generción en generción, se sitú en l btll de Tetuán, modo de reng sí mismo pr lnzrse l combte nte sus hombres.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2018 22:50 h
El problem/contenciós de Ctluny mb l’Estt Espnyol ultrpss les fronteres de l Penínsul Ibèric. J és un qüestió, sobretot, europe, però tmbé interncionl. L qüestió ctln j no és, només un problem espnyol. De fet, L’Estt espnyol,mb un deute – públic i privt stronòmic- j és un greu problem europeu. De tot mner h rribt un moment , no només pel contenciós ctlà, que Europ , en mjúscules, h d’gfr el rve per les fulles en l qüestió ctln.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2018 21:19 h
L’esperd reunió entre Oriol Junquers i Pblo Iglesis Lledoners h cbt mb un líder d’Esquerr ferm dvnt les indecents pressions perquè els republicns donin suport ls pressupostos de Pedro Sánchez. Segons hn explict els presents durnt l trobd, Iglesis no h post sobre l tul els pressupostos, segurment per mnc de vlor, o bé per dignitt humn. En qulsevol cs, el misstge de Junquers h estt ferm: No ls pressupostos excepció que l Monclo fci lgun moviment per lliberr els presos. Un condició comprtid per Quim Torr i tmbé, en principi, pel PDeCAT.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2018 11:22 h
El desenllç del prdigm socilist per Ctluny (19/10/2018) El problemes, pels gestors l’ntig, es resolen en bse plntejr-los, regulr-los i perseguir-los. En un cdènci que té el seu sentit però que tnmteix es bs, principlment, en sber dministrr bé els recursos disponibles: potestts i reglments. Aquest proximció, com h psst l’Ajuntment de Brcelon, només està l’lcnç d’un men de gent (Collboni, Nvrro, Mrgll, Clos, Hereu,...) provinent de l’lt funcionrit de l’dministrció o de l universitt, dedict mb temps i protecció, tot men de cultiu personl que permet exercir quest tipus de funcions, mntenint un discurs còmode i complent.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2018 20:12 h
El 1931 es v proclmr l Repúblic Ctln, l de l’Avi Mcià, que v cbr, com j sben mb ‘utonomisme’. En quell cs, d’un mner similr l de l Segon Resturció Borbònic finls dels setnt: l resturció de l Generlitt. Com bé sben, quell nhel de Mcià destil·lt un vegd més per l’estt espnyol, v deixr-li l’espin clvd. Però Frncesc Mcià hvi conseguit un cos que molt gent, mb perspectiv històric h llegit després: posr l llvor, fer el primer ps, per deixr Ctluny punt per poder ssolir l sev independènci polític uns nys després.
Llegir-ne més