27 de juliol de 2012 15:58 h
Sóc ctln, fill d'un terr de lluitdors mitjnçnt l'esforç i l'enginy. No som ps vlents, però si molt treblldors. Fins r podíem ssegurr un oportunitt de futur per ls nostres fills Ctluny, tot i ser espolid durnt dècdes. Avui di, però, Ctluny no pot respirr i dvnt un glopd d'ire que podri significr un pcte fiscl, el govern centrl s'escndlitz d'un mner insultnt i posen de mnifest que si s'enfonsen ells, ens hem d'enfonsr tots l'hor, de mner solidàri, com hem estt fent fins l dt. A Ctluny econòmicment i empresrilment ens h sortit molt cr pertànyer un estt cspós, cstís, conqueridor i mb un mnc de visió en els negocis l·lucinnt.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2012 13:32 h
L neddor protgonitz un número doble dedict ls Jocs Olímpics J podeu llegir l’edició especil de l revist Seleccion’t de juliol i gost. L neddor Erik Villécij n’ocup l portd i se sincer en un entrevist. L del CN Snt Andreu expos quins objectius té ls Jocs de Londres, nlitz els resultts que conseguiri l ntció ctln si competís interncionlment i express els dubtes sobre el seu futur. L’especil olímpic es complet mb un reporttge que reflexion sobre el pper que fri Ctluny en un cit d’quest nivell i un curiositt poc recordd: qui es v infiltrr en l inugurció de Brcelon 92 i v desfilr enmig de l delegció de Lituàni mb un bnder ctln? A més, el president de l Pltform ProSeleccions, Xvier Vinyls, reflexion sobre el pper del Comitè Olímpic de Ctluny, del qul ell en v ser director generl.
Llegir-ne més
27 de juliol de 2012 10:52 h
Estem tn mlment que els fets hn estt substituïts per prules. Tothom prl, no per donr expliccions i solucions sinó per justificr l sev ineficàci i fins i tot l sev ineptitud. Sentir prlr els polítics i fer-ne cs h estt sempre un ctitud d'lt risc. Tothom h viscut dotzenes de vegdes ctucions contrdictòries mb les propostes mb les que el polític de torn flgv els seus probbles electors i seguidors. Per justificr-nos ens hem dit que el de dlt no sempre f el que vol. L trgèdi és que r no fn ni lo que volen i molts ni tnt sols lo que poden.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2012 20:17 h
L TV és el medi més universl d'entreteniment, però tmbé d'informció. Això està ben clr. Jo soc un hbitul de TV3, principlment en el que f noticies, debts i tertúlies i, veient ltres cnls en quests mteixos espis, em rdiclitzen l preferènci. Aquests dies, qun h sortit l notici de l petició de fons de liquiditt de l Generlitt l govern centrl, el trcte que se li don deix ben clr què és Ctluny per Espny, i com es veu ls ctlns ( for del Principt son els cnls que veuen els televidents i quest és l impressió que en treuen).
Llegir-ne més
26 de juliol de 2012 19:56 h
Hi h prules que el temps h denigrt, sovint de mner injust. Rovir i Virgili v hver de cnvir el títol d’un obr en fer l reimpressió, per què el terme “ncionlisme”, en temps de Hitler i Mussolini, hvi dquirit un connotció negtiv. Un cos semblnt pss mb l’irrcionlisme. Nscut finls del dinou en oposició l positivisme que, forç de fer servir l ró com únic rgument hvi esdevingut eixorc i reccionri, ctulment sembl un concepte penst per cridr ls dimonis interiors, i res més lluny de l relitt.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2012 16:36 h
A un setmn dels grns incendis que hn ssolt el Pís Vlencià, l’ngoix, l tristes i el dol pel que s’h perdut hn de deixr ps l’esforç per que es pug recuperr com més prompte millor. El dissbte, 7 de juliol, Alcubles (Els Serrns), es reuní un fòrum ciutdà que recollí testimonis, veus i suports, i que debté sobre el que s’hvi de fer prtir d’r i com fer-ho. D’quest reunió hn eixit dues primeres inicitives: * L constitució d’un pltform de persones i entitts fectdes en defens del món rurl i del medi nturl, * i l convoctòri d’un mnifestció Vlènci, que tindrà lloc el divendres, 27 de juliol.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2012 14:11 h
Hn psst més de 2 nys des que el govern Zptero provà el Reil Decret llei 8/2010 de mesures per l reducció del dèficit. El mteix temps que f girebé des que v prendre possessió el Govern Ms mb l intenció d’cbr mb l insostenible despes del Triprtit i portr l recuperció econòmic l pís. Mentrestnt, cnvi de govern Mdrid. 3 governs, 3 prtits, però un sol dignòstic – hem viscut per sobre les nostres possibilitts – i un mteix recept: l'usteritt. L premiss bàsic és que, obvint experiències històriques com l del New Del, no hi h lterntiv.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2012 13:06 h
Un dels mètodes més fibles per mesurr el geni ncionl d’un poble és mitjnçnt l’nàlisi del seu pensment col·lectiu. De vegdes, els ctlns infrvlorem mss el pensment espnyol, forç infecund i reccionri en línies generls, però que els h servit per sotmetre’ns durnt centenrs d’nys. De fet, ni que vui di sembli inversemblnt, fins l pèrdu de les drreres colònies d’ultrmr l Universitt de Mdrid s’imprti un ssigntur nomend Arte de l colonizción dins els estudis de crrer funcionril i diplomàtic.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2012 13:01 h
Sembl que, finlment, el ctlnisme polític mjoritri -mesell i cludicnt- començ moure's. H clgut el descrrilment del procés esttutri, un crisi econòmic glopnt que ens deix orfes d'estt del benestr i l fllid de l'Estt espnyol postfrnquist. Tmbé h clgut l persevernt lluit ideològic del sobirnisme que durnt nys h mldt per gunyr l btll ideològic d'un espoli fiscl que pos en escc l vibilitt econòmic del pís. Podem firmr que l btll ideològic l'hem gunyd: en l'imginri de l immens mjori de ciutdns j h rrelt l ide de l'espoli, ergo podem gunyr, r, l btll polític.
Llegir-ne més
26 de juliol de 2012 13:01 h
Sembl que, finlment, el ctlnisme polític mjoritri -mesell i cludicnt- començ moure's. H clgut el descrrilment del procés esttutri, un crisi econòmic glopnt que ens deix orfes d'estt del benestr i l fllid de l'Estt espnyol postfrnquist. Tmbé h clgut l persevernt lluit ideològic del sobirnisme que durnt nys h mldt per gunyr l btll ideològic d'un espoli fiscl que pos en escc l vibilitt econòmic del pís. Podem firmr que l btll ideològic l'hem gunyd: en l'imginri de l immens mjori de ciutdns j h rrelt l ide de l'espoli, ergo podem gunyr, r, l btll polític.
Llegir-ne més
