4 de desembre de 2018 18:28 h
Incertes del futur M’grdri preguntr ls detrctors del Procés Ctlà, , si estn contents mb el resultt de les eleccions ndluses; que de ben segur obligrà ls ciutdns d’quell comunitt tornr cntr el Cr l Sol i condemnr treblls forçts l col·lectiu de gis i lesbines com en temps del frnquisme, que lguns de VOX neguen que Frnco er un dictdor. Unes eleccions utonòmiques mb un prticipció del 46’30% , i que l’esquerr perdi l’utoritt del govern , es molt preocupnt, però en prticulr per quell 53% que teni l’oportunitt de dir el que pensv , i s’h quedt mut , i mb el feixisme l cltell; crec que es un referent per els ctlns que prefereixen ser espolits i represlits, ser lliures.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2018 13:17 h
El populisme de dretes tmbé pot ésser independentist (4/12/2018) Cd vegd, mb les noves fonts d’informció (o desinformció) que suposen les xrxes socils o llistes de subscripcions, les enquestes demoscòpiques s’equivoquen més. Sobren exemples, de com les previsions electorls, i les mniobres més estrnyes dels líders polítics, tenen menys relció. L gent v tenint el seu criteri, en bse un ccentud percepció de l relitt, i l fet clu de que el vot és secret. L polític, en generl, j cns, i els que es mobilitzen busquen respostes immedites (vivim en el món de l immedites).
Llegir-ne més
3 de desembre de 2018 23:00 h
En les qutre dècdes de Constitució Espnyol, probblement no hi hvi moment més inoportú per celebrr el qurntè niversri que r. Dos milions de ctlns que volen sortir d'Espny, uns qunts milions més rreu de l'Estt que volen un nov Constitució, un 'cèl·lul' de líders ctlns l'estrnger en contcte mb personlitts d'rreu del món, d'ltres fent un vg de fm que enseny encr més les vergonyes de l'Estt… I els prtits 'constitucionlistes', més desunits que mi mb els temes que sempre els unien –fins i tot en el pic de l tensió polític de l'octubre psst, l unitt PPSOECs donv un mic més de cohesió que r.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2018 13:29 h
Ls fiests universitris son momentos llenos de diversión donde podemos disfrutr l máximo y, l mismo tiempo, psr tiempo con nuestros migos. Si todo esto le ñdimos un temátic de disfrces, probblemente, estemos nte un de ls fiests más increíbles de nuestr vid. Durnte l époc de Crnvl, de Hlloween o, incluso, en un fiest de disfrces de verno pr despedir el curso, podemos provechr l ocsión y ser cretivos, crendo disfrces únicos y, por qué no, dndo un poco l not. Si vis un poco justos de presupuesto, siempre podéis intentr hcer un disfrz csero o pñros con lgunos complementos o disfrces que tengáis por cs.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2018 10:02 h
El grrot vil 7 Seten prt D’ençà que hvi pujt pel cmí empint i, des d’bns de l’emboscd dels bndolers, el mossèn no hvi prt de resr el rosri. El sergent Sendr v fer un gest ls subordints perquè obeïssin les consignes. Tot i que els v donr ànsi creure el mndt, vn deixr cure les rmes sobre l terr dur. El sergent es mnteni mb un puny tnct lhor que mb els muscles un mic ciguts perquè cd volt vei més i més bndolers vinguts del territori i sobretot perquè no podi complir l’execució del msover de Cubelles dvnt de les utoritts i dvnt del públic que hvi vingut de lluny per presencir-l.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2018 09:28 h
L històri es repeteix, però ho podem corregir (03/12/2018) Només mb més rdiclitt independentist és possible superr l’tzucc de l situció ctul. L situció polític espnyol cd di es complicrà més. L implicció ctln en els fers espnyols no huri d’ésser cp ltr que l de buscr el millor oportunitt, per l vi del desgst i l insistènci, per fer l independènci. El poble ctlà pot cure víctim d’un deriv ideològic que en el psst v suposr pràcticment l sev liquidció ncionl. En el psst v ésser l guerr obert contr un ixecment militr espnyol (cop d’estt del juliol de 1936), i tot seguit igulment contr l’vnç del comunisme, com lcr socil igulment utoritàri (durnt l guerr civil, del 1936 l 1939).
Llegir-ne més
3 de desembre de 2018 00:54 h
Cundo los prtidos espñolists se dedicn hcer polític espñol en elecciones ndluzs, burren. Cundo el PSOE-A llev 40 ños de pobrez, corrupción y todo lo esconde en l polític nti ctln, burre. Cundo los prtidos de derechs ndluces se dedicn criticr l polític ctln en vez de dr respuest y propuests los problems de Andlucí, burren. Cundo el invento intrgble denomindo Adelnte Andlucí, se present como lterntiv l izquierd ndluz sin serlo, burre. Cundo un pueblo se burre, no vot. Resultdo: un 42% de ndluces y ndluzs que se hn queddo en cs burridos y cnsdos que le tomen el pelo.
Llegir-ne més
2 de desembre de 2018 23:58 h
En un nit bosultment trepidnt i inesperd, l 'cudill', l 'sultn' ndlus h quedt desbncd de l presidènci de l Junt, després d'hver vnçt uns comicis per estlvir-se el desgst polític del judici dels EREs que vindrn principis de l'ny vinent. L notíci és bsolutment històric. Per primer cop el PSOE és expulst del govern d'quest regió, el j històric màxim feu socilist. I qui l'h desbnct és l pitjor de les lterntives: VOX, el prtit d'ultrdret que h irromput l prlment ndlús mb ni més ni menys que 12 diputts.
Llegir-ne més
2 de desembre de 2018 20:12 h
El tuit de l ctriz Aliss Milno prendí l llm un fin de semn de octubre prtir del cul lguns coss precen hber cmbido en Hollywood, y no solo en Hollywood, sino en el mundo entero. Milno, sin sberlo, se hbí convertido en el ltvoz del proyecto que Trn Burke, ctivist y funddor de l orgnizción Just Be, inició en 1997 trs un experienci personl que le mrcó de por vid. siendo director de un cmpmento pr jóvenes un de ls niñs, de tn sólo 13 ños, le confesó durs pens los busos los que le sometí l prej de su mdre.
Llegir-ne més
2 de desembre de 2018 14:53 h
Què em vren ensenyr mi, durnt l segon prt de l dècd dels seixnt del segle XX? Que Cristóbl Colon hvi rribt Amèric el 12 d'octubre de 1492, mb tres crbel·les i que hvien pres possessió d'quelles terres en nom dels reis ctòlics, que eren els governnts d'Espny. Que fruit d'quell grn descobriment s'hvi tret de l'estt slvtge un poblció ignornt i desorientd, que se'ls hvi evngelitzt, se'ls hvi convertit l cristinisme i se'ls hvi ensenyt viure i que ixò hvi estt el fet més importnt de l històri d'Espny; descobriment, colonitzció i evngelitzció, d'un poblció que fins quell moment vivi desemprd i sense nord.
Llegir-ne més
