Francesc Bellmunt
12 d'octubre de 2012 23:59 h
BESTIARI 007
Si qun mori tinc l sort de trobr-me mb Sigismund Schlomo Freud l'ltr vid li preguntré sobre l nturles del trum que em cusà el Sr. Albert Mnent l'octubre del 1981, l Prlment de Ctluny sent-ne President el Sr. Heribert Brrer i que em v fer perdre l confinç, no el respecte, en Convergènci i Unió i el seu compromís mb l llibertt d'expressió En quell èpoc Ctluny hi hvi l'extens creenç que el frnquisme hvi mort però en relitt, com els fets ctuls demostren, només er un estrtègi de cmufltge; només es feien el mort i l'igul que els ossos i lgunes cèl.
Llegir-ne més
3 comentaris
Col·lectiu Emma
12 d'octubre de 2012 23:06 h
L’extrême droite espagnole se mobilise contre l’indépendance catalane (Le Monde)
L’extrême droite espgnole se mobilise contre l’indépendnce ctlne (Le Monde) L'extrême droite espgnole trouvé un nouveu terrin de jeu: l mnifesttion du vendredi 12 octobre contre l'indépendnce de l Ctlogne. L mnifesttion qui lieu à Brcelone ujourd'hui - jour de l'Hispnité en Espgne, l fête ntionle- est une réponse à celle du 11 septembre qui vu 1,5 millions de personnes défiler pour l'utodétermintion ctlne. Tout cel sur fond d'élections à l Générlité (gouvernement régionl) qui se tiendront le 25 novembre et de l question de l'orgnistion d'un référendum sur cette question.
Llegir-ne més
Màrius Viella
12 d'octubre de 2012 18:31 h
L’egoisme de les esquerres, a favor d’Artur Mas.
Els mteixos “stèl·lits” que vren esmicolr l’ERC que hvi recupert el prestigi i els escons l Prlment de Ctluny , r tornrn tirr pedres sobre el seu teult , en uns moments i circumstncies tnt especils , que se’n deriv l’èxit o el frcàs perquè Ctluny esdevingui en un nou estt d’Europ; CIU, (Connivènci i Usurpció), es ixò lo que vol, (no independènci), i com mes controvèrsies sorgeixin entre les esquerres, mes vnttges per CIU,que de ben segur podrà tornr governr per mjori.
Llegir-ne més
Josep Huguet
12 d'octubre de 2012 14:58 h
ELS BISBES CATALANS I ESPANYA. Un capellà es posiciona
Article de Jon Aurich, cpellà Mnres, mb el seu permís Nosltres j ho dèiem Er un Cp d’Estt del Vticà -quell Estt que no té Nció, oi?- tmbé, per tnt, Pp de l’Esglési Ctòlic que es dei Jon Pu II. Dvnt l’Assemble Generl de les Ncions Unides (1995) v proclmr solemnement, i tothom el v pludir, que ni un Estt ni un ltr nció, ni un orgnitzció interncionl no té mi dret creure que un determind nció no sigui dign d’existir... Un nció no necessàriment h de tenir un estt; pot federr-se, o confederr-se, o pot tenir àmpli utonomi regionl.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
12 d'octubre de 2012 13:57 h
Una piconadora contra el català
En quests moments, l justíci espnyol és un pilr més per desnonr, destruir i nihilr l nostr estimd nció ctln . L justíci espnyol està obsessiond mb l llengu ctln; és dir, s’h convertit en l picondor dels drets lingüístics dels ctlns .Trebll les 24 hores l di, els 7 dies de l setmn i els 365 dies l’ny, per tl de crregr-se l llengu pròpi de l nostr nció . Això vulner totes les lleis i resolucions europees en defens de les llengües minoritàries i l diversitt lingüístic.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
12 d'octubre de 2012 12:48 h
Com si fossin de la generació dels xous d’impacte
Un grn fornd de polítics del PP sembl que h fet l sev crrer polític xous d’impcte com “Grn Hermno”. Sí, quells que contínument repeteixen que són ells mteixos, i que es diuen les coses l cr, sense tenir en compte que hn estt educts per ctur segons les circumstàncies. Si un person creu que un home que té dvnt seu és un degenert, si h rebut un sòlid educció, no li ho dirà l cr, encr que cturà perquè se n’doni i corregeixi el seu comportment. Després que els cstellns hguessin conquerit per l forç de les rmes els Pïsos Ctlns, vren pensr quines hvien de ser les estrtègies per conseguir que els hbitnts de les terres ctlnes es convertissin en espnyols, cos que significv que fri que portssin grn prt del producte de l sev riques Espny, j que formven prt d’un poble treblldor i emprenedor que hvi conseguit un situció estble, j que no s’hvi dedict com feien ells viure de l’ventur, de les conquestes i de l vgànci.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
12 d'octubre de 2012 08:23 h
Celebrar el 12 d'octubre
A cs sempre hem celebrt el 12 d'Octubre com un festivitt especil. És un di festiu en què, com és hbitul, l gent s'express com vol i profit per viure un di diferent, sense fein o mb menys fein. Sempre hem celebrt el 12 d'Octubre, i no som espnyolistes ni res semblnt. No, tmpoc som gnduls, ni ens grd profitr un festivitt forn per descnsr o deixr de fer les nostres obligcions. Cd 12 d'octubre, el mteix di que prop lguns feixistes celebren el di de l rç, nosltres posem l'esteld l blcó i celebrem l'niversri del pre.
Llegir-ne més
David Minoves
12 d'octubre de 2012 02:33 h
#12O Res a celebrar, molt a commemorar.
Ar f més de 500 nys, l'rribd de l flot dels Reis Ctòlics l continent mericà v significr l'inici d'un genocidi que v provocr l mort de 20 milions d'indígenes. Però el 12 d'octubre tmbé mrcri el punt de prtid de l resistènci indígen contr els invsors d'Aby Yl. El terme Aby Yl és l prul que el poble indígen Kun (el qul viu en els ctuls estts de Pnmà i Colòmbi) h ust trdicionlment per denominr l totlitt del continent mericà. Signific "continent de l vid", un terme que el 1992 el líder revolucionri imr Tkir Mmni consellà utilitzr totes les ncions meríndies: “Anomenr les nostres ciutts, pobles i continents mb un nom estrnger equivl sotmetre l nostr identitt l voluntt dels nostres invsors i dels seus hereus”.
Llegir-ne més
Josep Bargalló
11 d'octubre de 2012 23:09 h
L'èxit són els Castells
En el món csteller els resultts es mesuren pels cstells. Això -que és un obviett- f que l'èxit d'un model o l'eficàci d'un orgnitzció tinguin l clu de volt en els cstells que, finlment es puguin veure en quell did. J pots fer un previsió curd i rond que, si el cstell no es coron, tot se'n v en orris. Si més no, de moment. Com comissiont de l Biennl de Cstells i responsble del projecte de reformulció del Concurs de Cstells de Trrgon- prtir d'un propost inicil dels Xiquets del Serrllo-, tinc molt clr que l girebé unnimitt generd l voltnt de l'èxit del nou formt té veure, precisment, mb les mgnífiques ctucions que ens vn oferir 32 colles que hi vn prticipr, tnt les de dissbte com les de diumenge.
Llegir-ne més
Joan Serra Sobrerroca
11 d'octubre de 2012 17:13 h
La cendra va ser arbre
Aquest títol és l trducció literl del d’un col·lecció de novel·les que grupv l’obr de l’escriptor vllesà Ignsi Agustí. No és, ni més ni menys, que els cinc toms de l sg dels Rius començnt per Mrion Rebull. L’he escollit perquè prl per si sol, perquè és un retrovisor de l vid socil d’un temps i d’un pís. Tmbé L febre d’or resultv prou escient, però, mss mpul·lós. Bé, l gr. Encr som molts els que recordem prou bé com es vivi els nys qurnt; és clr, en vrem ser testimonis, jovenets ixò sí.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs