29 d'octubre de 2012 23:33 h
A di d’vui, Vic és conegud per les esteldes de l plç Mjor i les contrdiccions internes de l sev societt, que permet expressions de plenitud independentist –com l grn bnder de l plç orgnitzd per l’Assemble Ncionl Ctln (ANC)– i l vegd deix viure fenòmens com Pltform per Ctluny (PxC), el prtit xenòfob de Josep Angld les enquestes de l qul li donen uns 60.000 vots i lgun possibilitt d’entrr l nou Prlment. Un entorn idel perquè Dgoll Dgom i Minori Absolut presentessin en públic, quest diumenge, l premier de L fmíli IRrel, un pròdi l’estil del stíric Polòni de l deriv poclíptic que viu l fmíli dels Borbons l’estt espnyol: cs Urdngrin, cceres d’elefnts, mbicions dels consorts i molt més, mb l’objectiu de ridiculitzr un dels emblemes del model d’estt-nció, j endegt per l’rribd de Felip V l’ny 1701.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2012 21:56 h
Pul McCrtney h concedit un entrevist d'un hor de durd l periodist Dvid Frost per l cnl en nglès de Al Jzeer, en l que firm que Yoko Ono no v ser l culpble de l seprció dels Betles. En l'entrevist Pul McCrtney repss lguns spectes importnts de l sev vid, com l mort de l sev mre i com quest fet el v unir John Lennon, que tmbé hvi quedt orfe de l sev mre. Tmbé prl dels seus csments, especilment de l Lind i l sev ctul don; de l Hether Mills diu que no és un record grdble del qul en vulgui prlr.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2012 18:12 h
F un tempordet, i dvnt l possibilitt encr llunyn que el Principt consegueixi l independènci, que en el conjunt dels Pïsos Ctlns s’h començt prlr de l possibilitt que l’espnyol fos declrt llengu cooficil. Hn sortit veus fvor i en contr, essent un de les més rgumentdes l del mllorquí Gbriel Bibiloni, el qul contestnt un rticle de l’ARA, d’Edurd Volts, fvor de l’oficilitt de l’espnyol en un nou Estt ctlà, fei entre ltres ronments l precisió següent: “Aquest debt es pot omplir de belles prules (respectr, ssumir, incloure, vlorr, estimr…), que poden ser ssumides per tothom però que no se sp fins on comprometen.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2012 17:04 h
Just qun el ministre d’Educció Wert h declrt l guerr l sistem eductiu, tot mençnt-nos mb un modificció de l Llei Orgànic d’Educció (provd mb els vots fvorbles d’ERC, l’bstenció de CiU i el vot contrri del PP en el primer govern Zptero), que comportrà un vertder regressió, el Grup Prlmentri de CiU ens h descol•loct mb un inicitiv que demà durà l Plenri. CiU pretén que l LOE es modifiqui, però no ps per millorr llò l llei i que en quell moment no vm tots prou prou forç com per poder introduir (ni ells ni nosltres) com per exemple l hipotec del cràcter bàsic de l regulció dels currículum i llengües, l’orgnitzció dels cursos i llur distribució de mtèries, l composició del Consell escolr, l’lt inspecció, etc.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2012 11:05 h
F uns dies es coneixi l notíci, l’Ajuntment de Tortos comprrà l clínic l’Alinç. Segons s’h sbut, pgrà terminis un totl de 7,5 milions d’euros per dquirir l’edifici i mntenir-ne un ctivitt, tnt públic com privd, que pssrà ser gestiond per l’empres SAGESSA. Result curiós que, en l’ctul context de retlldes i reducció de l despes públic, un Ajuntment desemborsi tl quntitt de diners per mntenir l’ctivitt privd d’un mútu que, després de diverses negocicions fllides per ser bsorbid per FIATC o SANITAS, es trob intervingud pel Govern de l Generlitt tl i com publicv l prems generlist quest 25 de mig.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2012 10:00 h
Recentment, i degut sobretot l proximitt del Ndl, h rebrott l xrx un cmpny virl que demn el següent “Fem un propòsit: comprr els regls de Ndl petites empreses i utònoms. L veïn que ven per ctàleg o per internet, l’rtesà que f bijuteri, l’mig que té un botig l brri, el pstisser que f els torrons rtesns, el noi que té l prdet del merct... Fem que els diners rribin persones comuns i no grns multincionls. Així, més persones tindrn un millor Ndl. Si et sembl un bon propost, copi i engnx-ho.
Llegir-ne més
29 d'octubre de 2012 01:02 h
RAYO 0-5 BARÇA Festivl blugrn les portes de Mòrdor en un prtit mrct pels encerts de Tito Vilnov l’hor de confeccionr l’onze inicil. Després d’engnyr fins i tot els del Plus, que vn col·locr erròniment Song l costt d’Adrino l centre de l defens i Busquets com mig centre, Tito li v sortir bé l jugd i el Ryo només v ser un preocupció durnt els primers deu minuts del prtit. Iniest no v jugr ni un minut i Cesc v dur el pes de l’equip durnt els nornt minuts, en un ltr ctució que servirà per fer cllr, d’un vegd, les crítiques l rendiment del d’Arenys.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2012 23:58 h
Estic totlment d’cord qun r sento dir que vivim un moment històric, però per desgràci per un ró diferent l ró tàcit per l qul observo que es coment. Crec que el moment és històric no ps perquè hàgim d’conseguir mb segurett l independènci, sinó perquè per fi —i per sort— ens trobem en el cmí sense retorn. I ixò signific que des d’r no hi h mitges tintes: ens independitzem o morim ncionlment. S’hn cbt les mbigüitts eternes i gòniques, i per ixò el moment és excitnt. L relitt s’impos per fi ineludiblement les ctituds evsives.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2012 19:26 h
Adjunto el mnifest elbort per militnts i simptitznts d'ERC filits UGT, CCOO, Intersindicl, i CGT i ltres en el mrc del Forum Sindicl d'ERC. SINDICALISTES PER LA INDEPENDÈNCIA L nostr societt està immers en un període de trnsformcions sociopolítiques profundes que condicionrn el futur de les properes genercions. Mlurdment, vivim uns temps en els que les pitjors essències de l’economi liberl i els poders finncers – responsbles directes de l’tzucc en què es trob l nostr societt- hn pres el control de l polític, rribnt l’extrem de sotmetre el propi sistem democràtic les seves decisions.
Llegir-ne més
28 d'octubre de 2012 18:11 h
Ar que j tenim l’gull enfild , i s’h començt fer les primeres puntdes l feble teixit democràtic , crec que ningú que estimi i vulgui viure Ctluny, tindri de rebutjr l oportunitt de dir l rest del mont, que Ctluny h de ser lo que els ctlns decideixin , i Ctluny no h de voler ser lo que l rest de l’estt espnyol voldri, perquè son molt clrs els efectes d’explotció i de l submissió, desprès de mes de 300 nys. Les indecisions del sector empresril, en front l indepenci de Ctluny, crec que no son justificdes, i jo voldri fer un propost , que possiblement tmpoc serà ben rebud per tothom; si volem generr llocs de trebll i recuperr l’economi en quest nostre pís que espero sigui independent curt termini, S’h d’evitr tenir centres comercils, ( no dic industrils), de mes de 100m2 de superfície ; s’h de procurr restblir el comerç fmilir; s’h de procurr que els beneficis que es produeixin en quest sector no surtin de Ctluny i que s’inverteixin Ctluny ; ixò no vol dir que no es pugui comprr un prtment l cost de Sol o Glíci ; lo que intento dir , es que les grns superfícies comercils multincionls son contrproduents per Ctluny, perquè els beneficis , tots vn prr en prdisos fiscls i en l’economi submergid, en detriment del petit i mitj comerç ctlà.
Llegir-ne més