3 de novembre de 2012 18:32 h
A Ctluny no l’hi pot tremolr el pols Si es dolent i perillos per Ctluny l relció PSOE-PSC per les discrepàncies , però lligts per compromisos de submissió, generts des de f molts nys , no ho es menys l’esquerd que h obert Durn Lleid (UDC) qun diu:“és dolent per Espny no tenir Ctluny i és dolent per Ctluny no tenir Espny”. Aquest joc de prules que en cert mner descriuen l relitt i el perquè som llà on som, no f res mes que deixr en evidenci l febles de CIU,( Connivènci i Usurpció), liderd per Artur Ms (CDC) , que com President de l Generlitt de Ctluny, dvnt l negtiv del President del Govern Mrino Rjoy voler negocir el pcte fiscl , s’h vist obligt convocr eleccions per el di 25N2012 cceptnt, que no qued ltre lterntiv que defensr l propost que un prt de ctlns representts per l'ANC , encpçlnt l mnifestció del 11Setembre Brcelon, mb el lem “Ctluny un nou estt d’Europ”.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2012 13:29 h
Sóc conscient que el títol sorprendrà més d’un, crec però que és l conclusió més ronble un cop vlorem dequdment el que, el com i el per què de les coses. L tx turístic, més ben dit impost sobre les estdes en estbliments turístics; de l mteix mner que l’euro per recept, el cèntim snitri, el nou cànon de l’igu i tntes ltres mesures de cràcter impositiu que resulten de l “fisclitt imgintiv” de l’dministrció – di d’vui encr utonòmic- ctln, no son més que l’expressió desesperd d’quells que, per qudrr el pressupost, hn de fer mns i mànigues per enginyr l fórmul, nov o no, és dir, copint mesures fiscls d’ltres pïsos; per obtenir recursos ddicionls mb els que cobrir els desjustos.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2012 13:25 h
Sosteni Mikhïl Bkunin que els estts poderosos només es podien sostenir mitjnçnt el crim, i que els estts petits només són virtuosos gràcies l sev febles. Potser questes resulten ser les motivcions profundes que impel·leixen l societt ctln, mb un trdició àcrt escmotejd, brçr trnsverslment l hipòtesi d'un estt sobirà propi. D'un bnd, trobem l justificd desconfinç respecte un Espny que, mlgrt esdevenir un potènci de segon ordre, h mntingut les estructures i filosofi de l'ntic imperi que fou.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2012 12:57 h
Publict l bloc del Col.lectiu Emm Trducció de l'rticle publict EL PUNT-AVUI pel corresponsl Brussel·les, Albert Segur (Trducció: Àngel Fit) Trduzione dell'rticolo pubblicto su EL PUNT-AVUI (31-10-2012) dl corrispondente Bruxelles, Albert Segur (Trduzione: Àngel Fit) L CE esort Ms e Rjoy trttre su come dovrebbe essere uno stto ctlno. Bruxelles neg che l’indipendenz poss lscire l Ctlogn fuori dll’UE e non si pronuncerà l rigurdo fino qundo non vveng o Mdrid non lo chied.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2012 23:32 h
Montill jug fer de sendor de l’Espny ssimild. El seu pes com expresident de l Generlitt de Ctluny qued desdibuixt qun terr l cmbr lt i flc fvor f l seu prtit prlnt de referèndums frnquistes i ntidemocràtics qun se l’interpel·l pel dret decidir. És un de les cres de l dulitt d’un polític (exministre i expresident) que tnt vit s’li mb les tesis més unionistes com, després, intent rspllr l’esquen dels dirigents del crrer Nicrgu ssegurnt que “Espny no ens rob, però si que ens trct injustment”.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2012 19:10 h
La revista espanyola Rock Estatal celebra el seu desè aniversari amb una portada que imita la del Sgt Pepper 's dels Beatles. La portada és obra del conegut dibuixant Carles Azagra i hi apareixen alguns dels músics habituals a la publicació. Aquest número especial inclou també dos pòsters, un DVD i un reportatge especial amb els 100 grups espanyols més rellevants de la dècada.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2012 12:29 h
Si no fos perquè el Sr. José Montill v ser president de l Generlitt em fri pen i riure, però ho v ser, i leshores el que em f és vergony. Primer vn ser les seves firmcions per desprestigir el dret decidir dels ctlns tot dient que “Frnco tmbé orgnitzv referèndums, er l modlitt preferid dels dictdors” . Què preteni? comprr l’ctul President de l Generlitt mb el dictdor Frnco? Ptètic. El seu trist fny d’flgr com sigui l seu mo i senyor del PSOE el f perdre els ppers i l memòri.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2012 11:01 h
Molts nys enrere, qun un dolescent de 14 nys voli entrr trebllr en un empres, normlment quest, si er de les grns, disposv d’escol d’prenents. I l’prenenttge es dividi en dues prts: sber; un er l pr tècnic que es desenvolupv l tller o fàbric. L segon er, normlment, l’Escol Industril d’Arts i Oficis de Sbdell o de Terrss, per l mjori de joves de tot l Comrc del Vllès Occidentl. O en un lloc equivlent per prendre les dues coses: teori i pràctic. Com per exemple, les Escoles Professionls Slesines, (les de Srrià eren molt competents) on se’n sorti mb el títol l butxc (crnet de conduir inclòs) i mb fein ssegurd.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2012 09:36 h
Llgoster - Blvènci 0-2 Torn l Cop, torn l'espectcle i, sí mics és cert, torn el cmrd Popot -hol!- després del cop d'Estt de l Did uspicit pel Cmrd Ròdi, més conegut com el Rsputin del Mediterrni, i que el v prtr mb unes eleccions internes mb un vídeo electorl incitnt l prticipció que fri enrogir d'envej el Dvid Mdí. Almerí - Celt 2-0 Torn l'espectcle, i tornen tmbé les cròniques rigoroses, després de veure tots i cdscun dels prtits, nlitzr les repeticions, ponderr els cnvis tàctics durnt els prtits i escoltr l detll tots i cdscun dels protgonistes en les seves rodes de prems post-prtit.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2012 01:04 h
Qun es prl de grns empresris , es prl de grns col·lbordors del cpitlisme , que les seves principls reivindiccions , son el poder per exprimir ls seus subordints treblldors , ls nous contrctts i ls soferts i explotts proveïdors; com exemple , podem posr els grns empresris del sector bncri, que no tenen cp men d’escrúpol en menysprer i eliminr l dignitt dels seus “estimts clients”. Jo no he sentit mi dir ningú , que l independènci de Ctluny , sigui el tncment de portes d’entrd i sortid de persones i de mercderies , ni mercts comercils i industrils ; nomes s’h dit que Ctluny vol ser lliure per poder dministrr els seus bens i els seus interessos , però que les portes hn de poder restr sempre obertes l gent de pu.
Llegir-ne més