11 de novembre de 2012 16:46 h
Amb els treblldors de CEMEX, mb l comrc del Montsià Amb els treblldors de CEMEX, mb l comrc del Montsià L multincionl CEMEX sembl ser que ho té decidit: fer for 146 treblldors dels 166 que hi té l plnt de producció de ciments d’Alcnr, mb l qul cos l comrc quedrà...tocd de mort per l pèrdu fegid d’un bon nombre de llocs de trebll indirectes. L’empres, instl.ld l territori des de l dècd dels seixnt de segle psst, no ccept retirr l’ERO, tot rgumentnt l cigud de les vendes. Heus quí l pervers resultnt de les reformes lborls endegdes pels diferents governs espnyols, perquè n’hi h prou justificr-ho tot dduint projeccions futures de reducció d’ingressos i fent-ne responsbles, més, l legislció ctln que oblig l’ús de comestibles lterns.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2012 14:01 h
Actulment, mb l consttció que ptim un brutl crisi estructurl, es prl molt de seprr els fons tòxics (finncers), en ctius tòxics dels que no ho són, per evitr contminr tot el sistem. De fet, el que lguns "privilegits" voldrien és que els poders públics (és dir, tot l ciutdni) es fessin càrrec d'quest "fons verinosos" i que els plutòcrtes poguessin nr fent l sev, incentivnt els prdisos fiscls, i promovent, com en els nys vuitnt del segle psst, l utopi ntisocil del merct lliure (l llei de l selv) l 100%, sense cp tipus de regulciones.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2012 13:27 h
L recuperció econòmic no s’conseguirà fins que no es rectivi l cpcitt de consum de l poblció. Aquest, ctulment, és un fet incontestble. I mlgrt ixò, se segueix entestt en ctur sobre l despes i no sobre l demnd. J no només tenim un innombrble nombre d’economistes que denuncien l ineficàci d’questes receptes, encpçlts pel premi Nobel Pul Krugmn, o d’especilistes en polítiques públiques mb el professor Vicenç Nvrro l cpdvnt, sinó que comencem tenir evidències de l inutilitt de les polítiques de retlld (de despes, de sous, de prestcions.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2012 12:18 h
F gràci, per no dir que f plorr, veure i escoltr com es poden dir tntes impostures polítiques sobre un futur Estt ctlà i, per contr, oblidr-se completment de les mortificcions del present que provoc el model espnyol . És denigrnt consttr com els representnts del PP i, voltes, els del PSC es pssen les 24 hores del di insultnt i demonitznt Ctluny, però no esmenten mi que Espny és l grn culpble de les xcres socils que ctulment ptim els ctlns ( tur, precriett, desnonments, espoli fiscl imperilisme culturl i lingüístic espnyol .
Llegir-ne més
11 de novembre de 2012 04:04 h
Ls fiests de Sn Fermín, Snfermines o Snfermink en eusquer, es un celebrción en honor Sn Fermín que tiene lugr en l ciudd de Pmplon, empiezn el 6 de julio y terminn ls 24h del 14 de julio. Los festejos comienzn con el chupinzo (cohete) desde el blcón del Ayuntmiento de Pmplon ls 12h. Del dí 6 y terminn con el pobre de mí (cnción de despedid) ls 24h. Del dí 14 de julio. L ctividd más fmos que se reliz durnte l fiest es "el encierro", que consiste en un recorrido de 849 metros delnte de los toros hst l Plz de Toros.
Llegir-ne més
11 de novembre de 2012 03:47 h
Lo que ps en Ctluñ no es ptriótico, dice l Duques de Alb, en l portd del ABC de 11 de noviembre http://www.bc.es/gestordocumentl/uplods/Otrs/11(6).pdf . Es decir, Mrí del Rosrio Cyetn Plom Alfons Victori Eugeni Fernnd Teres Frncisc de Pul Lourdes Antoni Josef Fust Rit Cstor Dorote Snt Espernz Fitz-Jmes Sturt y de Silv Flcó y Gurtuby es un ptriot espñol. Repsemos l red. 1. L ptri de l duques son sus títulos nobilirios. Títulos con Grndez de Espñ: Seis Ducdos: XVIII duques de Alb de Tormes, XI duques de Berwick; XVII duques de Huéscr, III duques de Arjon; XVII; XI duques de Liri y Jéric; XV duques de Alig; X duques de Montoro.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2012 16:13 h
Catalunya s’està convertint en el poble més mortificat d'Europa . I el pitjor de tot és que el nostre govern està bloquejat i la societat civil molt fragmentada : s’ha perdut la solidaritat social. Amb això vull dir que la reivindicació sobiranista/independentista ha d'implicar la lluita contra la humiliació social : la terrible injustícia social que patim .No pot ser que els serveis i productes essencials pugin i els salaris baixin .
Llegir-ne més
10 de novembre de 2012 16:13 h
Publict l bloc del Col.lectiu Emm (Article recomnt, publict l diri suís Corriere del Ticino) "Ctlogn d sol in Ue federle" Artur Ms Bruxelles: "Voglimo vere gli stessi poteri di Austri o Finlndi" BRUXELLES - Il presidente dell Generlitt ctln Artur Ms h illustrto oggi Bruxelles, in un incontro orgnizzto dl think tnk Friends of Europe, il suo progetto per un Ctlogn indipendente e membro ttivo di un'Europ federle: "Gli Us - h detto - hnno 52 Stti con 300 milioni di bitnti, un'Europ federle con più di 500 milioni di bitnti potrebbe vere 60-70 o nche 75 Stti, tr questi l Ctlogn".
Llegir-ne més
10 de novembre de 2012 16:05 h
Los ncionlists ctlnes llevn muchos ños, por no decir decenios, dedicdos l búsqued de un modelo de nción con el que identificrse, un modelo, un form de Estdo y de nción l que precerse, que les sirvier de referenci y hst l que copir si fuer preciso hcerlo. Pero los ncionlists ctlnes, y en eso coincidiremos plenmente, no se conformn con culquier cos, y que puestos elegir l hor de poner en pie l cs buscrán los mteriles más cros, los más pijos y, si me prietn, hst los más vngurdists. Ctluñ no puede ser un nción más de ls muchs que precen en los mps políticos, ni puede tener un Estdo que no se l envidi de sus vecinos, especilmente, los del otro ldo del Ebro los que spirn dejr plntdos el dí de l bod cmino del ltr.
Llegir-ne més
10 de novembre de 2012 13:34 h
Veient el regrupment de personlitts que h recollit Ms en el seu cte de suport hom pot firmr que l “Vergènci” s’h menjt l “socio”. Amb l figur de Ferrn Mscrell com cp visible d’quest regrupment l’l benestnt i principlment brcelonin de l socildemocràci que vivi gust prop de l mquinàri de poder del PSC-PSOE, i en lguns, pocs , csos prop de l’ERC triomfnt, r diuen que toc Ms. En tenen tot l legitimitt. De fet per molts d’ells és un vot de préstec únic i irrepetible i per ixò mteix, seri bo que els que sempre hem defenst l necessitt d’un Esquerr ncionl mjoritàri, els tinguem presents.
Llegir-ne més
