15 de novembre de 2012 10:39 h
Er l’ny 2005, qun un dolescent de 14 nys er conduït dvnt un fiscl Mdrid l’Audiènci Ncionl, cust de terrorist, de terrorist informàtic com mínim, cusció que li podri suposr vuit nys un correccionl. Tot i sber que ixò el perjudicv ell v voler declrr en ctlà, sense escoltr les recomncions de l’dvoct defensor. Tot i l sev poc edt teni un ide completment diferent de l que teni l fiscl l’hor de l comprensió lector, per ixò li replicv i l contrdei com si fos estt un person dult entes en lleis.
Llegir-ne més
15 de novembre de 2012 10:31 h
Sovint som víctimes de filtres excessivment tpeïts o, per dir-ho més clrment, d’opcions ‒no sempre legítimes‒que permeten seleccionr l informció que h d’rribr l gruix de l societt. Cl reconèixer que si bé en certes ocsions quest control és consellble per evitr reccions perjudicils com podri ser un lrm socil difícil de controlr, en ltres distorsion de tl mner que empeny el ciutdà emetre un opinió erròni per mnc d’informció o per informció mnipuld. Bé, personlment ho veig ixí i ixí ho trnsmeto.
Llegir-ne més
15 de novembre de 2012 01:06 h
Son creencis y práctics sobre cuestiones de tipo existencil, morl y sobrenturl. Ls religiones son ls forms específics de mnifestción de l religión por los diferentes grupos humnos. Hy religiones orgnizds de form más o menos rígid, otrs están integrds en ls trdiciones culturles de l sociedd. El sociólogo G. Lenski define religión como "un sistem comprtido de creencis y práctics socids, que se rticuln en torno l nturlez de ls fuerzs que configurn el destino de los seres humnos." Est plbr tiene multitud de definiciones, lo que si podemos firmr es que como hecho ntropológico englob distintos elementos, trdiciones, culturs ncestrles, mitologí, fe, liturgis, credo.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2012 23:03 h
Los voluntrios son persons que no son jens l relidd que les rode, sino que se implicn en ell, pr yudr en el terreno socil, con l infnci, los enfermos, el medio mbiente, los discpcitdos, los nimles...... Un voluntrio prest colborción sin ánimo de lucro, pr el bienestr de otr person. L Declrción Universl sobre el Voluntrido de 1990 define l voluntrio como: "Es un decisión voluntri que se poy sobre ls motivciones y opiniones personles, es un form de prticipción ctiv del ciuddno en l vid de ls comuniddes; se mnifiest generlmente en un cción y en un movimiento orgnizdo en el seno de un socición; contribuye l mejor de l clidd de vid y en crer un mundo más solidrio.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2012 20:58 h
Desde el comienzo de l crisis, en Espñ hn cerrdo miles de empress. Según estudios relizdos por l Escuel de Negocios, l hostelerí es uno de los sectores más fectdo por el cierre de empress. Desde el inicio de l crisis cd ño desprecen el 20% de ls empress sobre todo mini pymes de telecomunicciones, hostelerí y resturción. Tomndo como referenci el 2011 el informe punt que ls empress sin slridos tienen un ts de supervivenci del 76% inferior l medi, un 16% de ls empress entre uno y nueve trbjdores no sobrevive.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2012 20:25 h
Si l finl el PP esdevé l segon forç i C's dobl resultts, l lectur des d'Espny i des d'Europ pot enfonsr l independènci. Mdrid prefereix un mjori bsolut de Ms i Durn que un grn mjori de Ms i Junquers. No ho podem fir tot un sol crt. ERC h de ser segon forç, no podem deixr que ni PSC ni PP siguin cps de l'oposició. Si ERC és l segon forç del Prlment i PP i PSC són tercers i qurts, el misstge l món és clr: Ctluny serà Estt. El 25 de novembre Mdrid quedrà mut. Ar i quí cl ser intel•ligents, cl de totes totes, concentrr tot el vot sobirnist/independentist, mb sensibilitt socil, en un sol forç .
Llegir-ne més
14 de novembre de 2012 16:04 h
A l’esper de les ddes de les vgues convocdes Europ en contr del deteriorment del clim socil, començ congrir-se com dei f poc Jcques Attli quelles condicions socils que hn portt esclts en el psst històric del continent. Recordem com els reguerons de pólvor encenien els focs el 1830, el 1848 o el 1870. Europ gràcies l Unió Europe i l cpitlisme renà de fort component socil enfront de l’nglosxó més ultr liberl h ssolit un fit gens fàcil quest drrer qurt de segle en el seu conjunt: estendre l democràci mb defectes fins ls Urls i comprtir com ptrimoni comú l’Estt del benestr.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2012 13:08 h
Diluït entre l viv ctulitt de l cmpny electorl, hir, Joquim Mri Puyl v pregonr l Pti de Columnes del Col·legi d’Advocts de Brcelon, obr eclèctic originàriment d’estil clàssic decimonònic i remodeld l meitt del segle XX, convidt l conferènci nul de l Fundció Congrés de Cultur Ctln. El Plu Csdes, l crrer Mllorc de Brcelon, és un escenri idoni per grns ocsions, burgès, i periodísticment prlnt un conferènci del mestre Puyl és un moment de plenitud intel·lectul digne d’un espi noble com quest.
Llegir-ne més
13 de novembre de 2012 21:27 h
Hoy se cumplen 20 ños de quell ftídic noche donde tres niñs de 14 y 15 ños que se dirigín l discotec Coolor, con el fin de sistir un fiest de instituto, fueron secuestrds, violds, torturds y finlmente sesinds. Los cuerpos fueron encontrdos 75 dís después de su desprición en un montñ próxim l. Pntno de Tous, en un sector conocido como L Romn el 27 de enero de 1993. Antonio Anglès (Asukiki o Sugr) se encontrb psendo con el Opel Cors de su migo Miquel Ricrt y con él mismo. Vieron ls chics hciendo utostop en un gsoliner pr sistir l fiest, se prron y ells subieron.
Llegir-ne més
