19 de novembre de 2012 17:27 h
L’mfitrion Eslovàqui n’h estt l vencedor L Selecció Ctln de físic-culturisme h cbt en qurt posició l Cmpiont del Món, que s’h celebrt el psst cp de setmn Mrtin (Eslovàqui). El combint ctlà, formt per vuit esportistes, h obtingut cinc medlles (dues d’or, dues de plt i un de bronze), un qurt posició i dos cinquens llocs. Tot i hver-se proclmt cmpion d’Europ el psst mes de juny Sitges, el fet de només hver pogut desplçr vuit esportistes terres eslovques h cstigt l nostr Selecció.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2012 13:08 h
BARÇA 3-1 ZARAGOZA Continu l mrx triomfl del Brç de Tito per l llig, quest vegd derrotnt un Zrgoz que no v venir precisment de vcnces l Cmp Nou, l mteix setmn que s’inform sobre l nov berrció que tcrà l smrret blugrn l tempord vinent i que esdevindrà el primer sponsor culer d’un empres pròpiment dit. Dos-cents deu milions d’euros ssegurrn uns nys més l’estret relció de l teocràci ctrí mb l directiv del Més que un Club. Messi fou el grn protgonist d’un prtit on v fer dos gols i v donr un ssistènci l de Song, substitut nturl de Busquets que es v estrenr com golejdor l’Estdi.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2012 11:09 h
Hi hvi un vegd un equip de futbol que v encdenr tot un seguit de tempordes d’èxits i triomfs constnts. Així com el Brç. Els èxits esportius provocven l seu torn que l cotitzció de l’equip pugés i pugés, i ixò es trduï en un increment sostingut dels seus ingressos econòmics (drets televisius, ptrocindors, vend d’entrdes, increment d’ssocits...). Per poder-se mntenir competitiu i que els ingressos no bixessin, l’equip v invertir l totlitt dels recursos que entrven – i els que no – en tenir més “crcks”, en mplir les instl·lcions, en donr més serveis ls ssocits.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2012 09:57 h
Com person que hs vott sempre socilist, l’ctul moment h de ser inquietnt per tu. Pssr de l segurett de ser l primer forç Ctluny en totes les eleccions menys les Prlment, l insegurett de perdre fins i tot l segon posició en molts territoris de Ctluny o bé en benefici d’Esquerr o del Prtit Populr, h de ser dolorós. És en quests moments que mirnt tot l trjectòri del prtit, se’n pot vlorr positivment moltes de les tsques que h dut terme en quests qusi qurnt nys d’existènci. De l mteix mner que l’ERC dels nys 30 j v sber glutinr els treblldors i el vot de l clsse mitj i professionl republicn, v obtenir el suport dels sindiclistes de l CNT, molts d’ells j vinguts de l’emigrció; de l mteix mner que el PSUC durnt el frnquisme i primer trnsició, v sber fer el mteix mb l’llu de nov immigrció deixd de l mà de déu en les brrides perifèriques de les ciutts metropolitnes; d’quest mner el PSC mb l sev fusió mb l delegció ctln del PSOE, v permetre representr un grn mjori centrl de l societt ctln.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2012 07:53 h
Un cos son les ddes per les que, segons els B.E., l tx de morositt dels crèdits gestionts per l bnc espnyol h btut tots els records, rribnt l 10,5%, i que, segons l consultor londinenc Ernst & Young, el PIB de l'Estt espnyol es reduirà un 1,5% el 2012 i un 2% el 2013, i l'tur rribrà fins el 26% l'ny 2014, i que, segons cercles propers l FMI, el deute públic espnyol sobrepssrà el 100% el 2014. Un ltr cos son els rguments, que semblen ben lògics, que preveuen que en cs de continur sot l'dministrció de l'Estt espnyol Ctluny es veurà rrossegd per l'enfonsment totl del fllit projecte polític espnyol.
Llegir-ne més
19 de novembre de 2012 00:41 h
Els lictors l’esperven l port, corpulents. Cminv entre el públic mb els brços oberts, messiànic, com si l’entronitzessin els llurés. Els pssos, però, no li feien el soroll metàl·lic de les clige, ni les bnderes que l’compnyven el seguien l toc de les cornetes. Posd en escen del segle XXI, però mb tocs retros com l mteix bnd sonor del Rocky (1976) com himne principl de l’cte. Però, se sent líder i l’enliren com tl l servei d’un cus més divin que terrenl: l preservció dels vlors occidentls.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2012 23:58 h
Els tcs dels prtits espnyolistes Ctluny dreçts rbiosment contr el president Ms frien ràbi si no fos perquè provoquen vergony lien. L sev bixes morl no només rdic en el contingut dels suposts rguments, sinó en el supòsit que els ciutdns qui s’drecen són subnormls profunds. Que si mb un Ctluny independent no cobrrem les pensions; que si ctlnitzrem els cognoms; que si els títols universitris perdrn utomàticment l sev vlides... I tnmteix, més enllà de l vergony que provoquen, hurien de ser molt útils perquè delten lguns fets que, mb les igües trnquil·les de tnts nys i fins f dos mesos, mb l’independentisme com cos mrginl i controld, quedven mgdes: en primer lloc, delt, per si lgú en teni cp dubte, que PSC, PP, Cs i ICV són per ls ctlns l mteix cos: l’enemic espnyol cs nostr.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2012 21:46 h
Pul McCrtney h confirmt l sev prticipció l concert que se celebrrà el proper di 12 de desembre (12-12-12) per tl de recollir fons per ls dmnificts pels efectes de l'hurcà Sndy que h rrsst l zon de Nov York, entre d'ltres llocs (tmbé l zon del Crib, tot i que l recpt és per l zon mericn, vehiculd trvés de The Robin Hood Relief Found). A bnd de sir Pul, tmbé hn confirmt l sev prticipció, de moment, Joj Bon Jovi, Billy Joel, Alici Keys, Bruce Springsteen & The E Street Bnd, Roger Wters, Knye West i The Who.
Llegir-ne més
18 de novembre de 2012 19:35 h
Spinoz, filòsof holndès, fill d’emigrnts espnyols que v viure l segle XVII, v ssenylr que quelcom tnt nturl com l por, emprd mb ml fe, podi ser l millor ein per mntenir sotmesos ls homes i les ncions un voluntt extern ells i elles; l por er l millor vcun per evitr els brots d’quells reclms d’independènci que posessin en perill els privilegis dels quls en gudi girebé sempre un minori i obtinguts gràcies l sotmetiment d’ltres individus, grups o ncions. L por ,emoció primàri i que es mnifest en tots els nimls, és un recurs que els torg l ntur per llunyr-los del mls que poden posr en perill l pròpi existènci; hi h pors rcionls, questes son fruit de l’experiènci: qun ptim qulsevol tipus de dny costumem tenir por l cus que l’h provoct i tendim llunyr-nos d’quest, evitr-l; quest és un por que ens ctiv, que ens mobilitz dvnt un possible o rel esdeveniment que reconeixem com nociu; ens empeny evitr-lo i, en cs de no ser encr present, trebllr per que quest no cbi essent rel.
Llegir-ne més
