<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/xavier-torres/</link>
	<title>Blog Xavier Torres</title>
	<pubDate>Mon, 27 Dec 2010 05:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Jo sí que aniré al Catalunya-Hondures]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/xavier-torres/blog/4886/jo-si-que-anire-al-catalunya-hondures</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/xavier-torres/blog/4886/jo-si-que-anire-al-catalunya-hondures</comments>
		<pubDate>Mon, 27 Dec 2010 05:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Torres]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/xavier-torres/blog/4886/jo-si-que-anire-al-catalunya-hondures</guid>
		<description><![CDATA[Partit presentat i llista decidida. Tot a punt. El dia 28 de desembre la Federació Catalana de Futbol ha organitzat l’habitual partit de Nadal, aquest cop, Catalunya-Hondures. I, és clar, ja han aparegut les habituals veus tirant per terra la iniciativa federativa.<br /> <br /> Anem a pams. És aquesta la fórmula que volem per a la nostra ‘Selecció’? No. Volem competir oficialment i fins que ‘Els Segadors’ soni pels estadis de futbol europeus i mundials el nostre somni no es veurà complert. La Federació que presideix Jordi Casals està disposada a lluitar però necessita l’escenari propici.<br /> <br /> La creació d’un Estat català ens portaria immediatament les seleccions esportives però, mentrestant, cal caminar. La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha treballat brutalment però, amics de les federacions, de la Unió de Federacions, de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, necessitem anar tots a una com ho fan els socialistes i els <em>peperos</em> a Espanya quan senten a parlar de la causa catalana.<br /> <br /> Sé de que parlo i feu-me cas: l’oficialització és possible. Així de senzill. Hi ha feina per fer però de moment és millor mantenir la flama que apagar-la i, per tant, el Catalunya-Hondures ens permetrà, un cop més, desplegar la nostra bandera, cridar a favor dels nostres herois i en contra dels opressors, manifestar l’orgull de la nostra catalanitat i imaginar què bonic seria arribar a Itaca.<br /> <br /> Deixem-nos d’excuses. Ja ho tenim els catalans això! ‘És que el 28 de desembre fa fred!’, doncs tapa’t. ‘És que Hondures és una castanya!’. Doncs pensa que en europeus i mundials qualsevol equip decent s’ha d’enfrontar amb seleccions que mai seran mundialistes (com és el cas dels hondurenys). ‘És que no tinc diners!’. Però si val 10 miserables euros!. ‘És que l’endemà treballo!’. El partit és a les 7 de la tarda, així que, tota la família cap a Montjuïc!.<br /> <br /> Quan la Federació Catalana va buscar rival entre els millors països va rebre la negativa de molts sindicats de futbolistes i d’algunes federacions sense lligues operatives. Malgrat tot Johan Cruyff (no parla català però permet que Catalunya doni la volta al món, per exemple, cada vegada que algú busca al ‘google’ la figura de l’holandès que, per cert, és molt sovint), Víctor Valdés, Carles Puyol, Gerard Piqué, Joan Verdú i companyia van demanar jugar. Per a ells el partit de Catalunya és important: és una bona manera d’expressar-se sense necessitat d’haver de treure senyeres pels camps de futbol on guanya la selecció espanyola.<br /> <br /> Si ells no ens fallen, els fallaràs tu? Jo no. Jo sí aniré a veure el Catalunya-Hondures del dia 28 de desembre... I a l’endemà, tothom a treballar perquè el somni complet es faci realitat.<br />]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
