https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/ Fri, 07 Mar 2008 05:00:00 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/687/oda-als-anglesos https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/687/oda-als-anglesos Fri, 07 Mar 2008 05:00:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/687/oda-als-anglesos
Observem altres exemples. El primer ministre britànic, el senyor Gordon Brown, és escocès. Els anglesos ho accepten amb naturalitat. El prestigiós diari anglès Financial Times no posa pegues a reconèixer la viabilitat econòmica d'una Escòcia independent. La segona revista política d'Anglaterra, Spectator, nomena Parlamentari de l'Any 2007 l'independentista i primer ministre escocès Alex Salmond. Fins i tot el canal de televisió Channel 4 acaba de designar el líder escocès com "el tercer polític més influent de la dècada al Regne Unit", i el situa davant de Tony Blair!

Finalment, ha estat un ministre anglès qui ha intentat convèncer la UE de reconèixer l'Estat kosovar. No ha pogut ser i l'oposició espanyola ha estat decisiva. Ara fa 70 anys l'anglès George Orwell va publicar Homenatge a Catalunya. Potser ara ens toca tornar els honors als anglesos.


Publicat al diari AVUI el divendres, 29 de febrer de 2008]]> https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/660/berwick https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/660/berwick Tue, 26 Feb 2008 05:00:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/660/berwick
Anècdotes a part, la veritable raó de per què els ciutadans de Berwick volen esdevenir escocesos ens la dóna la regidora Isabel Hunter: "Hem d'intentar aconseguir els mateixos avantatges que els escocesos. La meva mare, de 90 anys, que viu a Berwick, ha de pagar per l'atenció que rep. Això és gratuït a Escòcia. A més, pago milers de lliures per la universitat de la meva filla mentre que els escocesos no en paguen ni una" .

La conclusió és senzilla. A poc a poc, l'Escòcia del govern independentista de l'SNP s'està consolidant com un model a seguir, fins i tot pels anglesos. I això és, sens dubte, un bon senyal.


Publicat al diari AVUI el dilluns, 18 de febrer de 2008]]> https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/644/a-nation https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/644/a-nation Tue, 19 Feb 2008 05:00:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/644/a-nation
Sobta, oi?, que ambaixadors britànics celebrin la diada nacional escocesa com a pròpia? Doncs potser el govern britànic encara us sorprendrà més si recordem allò que l'any 2004 el ministre d'Afers Europeus, Denis MacShane, va dir a la Universitat d'Oxford que Escòcia i [no s'ho perdin] Catalunya són nacions dins d'Estats (discurs).

Impacta veure com allò que costa tant d'assumir per alguns és plenament acceptat, de manera natural, per d'altres. I és que el Regne Unit és un Estat que treu les seves pròpies conclusions. I no s'equivoquin, saben de què parlen. Catalunya no els és un país estrany. Això ho demostren els dossiers sobre Catalunya que el govern va fer públics el 2006, els estudis realitzats pels ministeris de Salut, Indústria i Interior que analitzaven iniciatives catalanes, o els gairebé 300 resultats de la cerca del mot Catalonia a la pàgina web del Parlament de Westminster.

L'Estat britànic ha estudiat Catalunya de dalt a baix. Des de l'autogovern fins a iniciatives sanitàries, des de l'economia fins a les mesures d'estalvi energètic del RACC. El Regne Unit és un Estat que ens mira sense prejudicis i no és pas l'únic. És per això que Catalunya ha de continuar mirant cap enfora, perquè és allí on es juga una part cabdal del nostre futur.


Publicat originalment al diari AVUI el dia 11 de febrer de 2008]]> https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/622/jaume-i-vergonya-cavallers-vergonya https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/622/jaume-i-vergonya-cavallers-vergonya Sat, 02 Feb 2008 22:39:54 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/622/jaume-i-vergonya-cavallers-vergonya Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat. La revista 'El Temps' ha estat molt encertat a l'hora de recuperar aquest crit tan necessari 8 segles després.

Comença l'any 800 del naixement del qui és un dels nostres més grans herois nacionals. El seu equivalent a Escòcia, el Rei Bruce (1274 - 1329) és celebrat, estudiat i estimat pels escocesos. Fem-nos dignes del nostre Rei Jaume i del que va simbolitzar pel nostre país. És, juntament amb la llengua, l'element que més ens uneix als catalans, valencians i ciutadans de les Illes. Aprofundim, doncs, en allò que ens uneix tot estrenyent lligams lingüístics, culturals, econòmics, socials i polítics. Tornem a recordar que en el passat tots vam anar plegats. Estic segur que en aquest sentit el futur no serà tan diferent. La viabilitat d'un projecte comú és evident, i més en l'Europa unida del segle XXI. Ara més que mai, cal tornar a recordar el crit del nostre Rei Jaume: Vergonya, cavallers, vergonya!

Fragment del 'Llibre dels Feits':

65. E en tant uench en Jacpert de Barbera, e dix a don Nuno que anas enant. E dix el Faray ho557. E dixem nos: Pus en Jaçpert hi ua, irey yo. E con uos, dis don Nuno, iaus ha hom fet leo aqui darmes? ben porets ueer que tam bo ho meylor ne trobarets con uos. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cauallers, los moros escridaren se, e anaren gitan peres, en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant deualaren be ·I· git de pedra punyal558 contra nos, e alguns cridaren: Vergonya559. E els serrains nols seguiren: e aquests nostres aturaren se, e en tant uench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cauallers be que la guardauen o pus. E dixeren: Ueus aqui la senyera del Rey. E nos deualam pel pug en jos, e mesclam nos ab la mota de la senyera. E pujam lessus tot en V560 E els sarrains fugiren, e trobam be ·II· milia de sarrahins que anauen denant nos a peu, e fugien, e noy podiem aconseguir, tant era vjat lo nostre caual ni jo nils altres cauallers. E quan fo la batayla uençuda, e fom sus, acostas a nos don Nuno, e dix: Bon dia es uengut a uos e a nos que tot es nostre pus aquesta batayla hauets uençuda.]]> https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/598/la-historia-punt-de-partida https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/598/la-historia-punt-de-partida Tue, 22 Jan 2008 02:10:29 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/598/la-historia-punt-de-partida un article al diari The Scotsman on destaca els resultats d'una enquesta feta a 3.000 alumnes escocesos de 16 anys: la majoria només coneix els tòpics històrics en comptes de la veritable història del seu país. Per posar un exemple, el 37% creu que Escòcia forma part del Regne Unit perquè els anglesos la van conquerir. Només el 24% sap la resposta correcte, és a dir, que el Parlament escocès va votar la unió política amb Anglaterra. La ministra independentista escocesa que, per cert, ha nascut i ha estat educada a Anglaterra, ja ha dit que això no pot ser. Que per mirar el futur, també cal saber el passat (el de debò). Per tant, ja ha dit que aquest govern aprofitarà la reforma del currículum escolar per a garantir una millor educació d'història per als nens i nenes escocesos.

És interessant veure com el govern escocès treballa al 120% en el front educatiu tot i ser el 5è sistema educatiu amb millors resultats de l'OECD (PISA 2006). L'objectiu: superar Finlàndia, l'actual numero 1 (trobareu dades comparatives entre Catalunya i Escòcia a sota). Això però, és pal d'un altre paller.

Tornem a l'article de la ministra de l'SNP sobre el desconeixement de la història pròpia. Ara fa pocs dies comentava a uns col·legues catalans a Edimburg que a casa nostra hi ha molta desconeixença de la història pròpia i que, a més, els nivells de confusió son impactants.

Quan sorgeix Catalunya oficialment? Amb Guifre el Pilós? Però ell no era el Comte de Barcelona? I la Corona d' Aragó no va ser una unió entre el Regne d' Aragó i el comtat de Barcelona? Així doncs, oficialment, quan sorgeix Catalunya? Catalunya era independent abans del 1714? Però no era part de la confederació de la Corona d' Aragó? Llavors potser era sobirana, però independent? I el País Valencià? Ha estat Catalunya algun cop? I el Regne de Mallorca?, etc.

La ministra d'educació escocesa veu molt clar que a Escòcia la història ha de jugar un paper clau en el sistema educatiu. Tothom té dret a saber d'on ve i a més a tenir prous coneixements per a desfer els tòpics falsos (que tot i ser més agradables, no deixen de ser falsedats). Jo estic totalment d'acord. Només quan coneguem la nostra història veritable, l'allunyada dels tòpics, la de debò, només llavors potser ens començarem a conèixer millor a nosaltres mateixos i serà mes fàcil veure cap a on hauríem d'anar.

Dades comparatives entre la mitjana de l'OECD, Catalunya i Escòcia (PISA 2006 - publicat al desembre 2007)

Ciències: mitjana OECD - 500 / SCO - 515 / CAT - 491
Capacitat lectora: mitjana OECD - 492 / SCO - 499 / CAT - 477
Matematiques: mitjana OECD - 498 / SCOT - 506 / CAT - 488]]> https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/578/escocia-i-catalunya-comencen-a-caminar-plegades https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/578/escocia-i-catalunya-comencen-a-caminar-plegades Fri, 11 Jan 2008 19:15:18 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/xavier-solano/blog/578/escocia-i-catalunya-comencen-a-caminar-plegades El mirall escocès.

Ahir però, és va fer realitat un somni. Els governs català i escocès van fer la primera passa per establir uns lligams reals, pràctics. No estem parlant d'anar a prendre cafès a Edimburg o a Barcelona. Estem parlant d'aprendre l'un de l'altre i de valent. Perquè de feina a fer n'hi ha un munt.

Sóc relativament jove però he vist unes quantes d'aquest tipus d'iniciatives. Crec que no m'equivoco quan dic que la iniciativa que va tenir lloc dijous 10 de gener, és una primera passa per a que dos governs aprenguin i s'ensenyin a com millorar el nivell de vida dels ciutadans d'aquestes dues grans nacions europees.]]>