Blog Xavier Ayneto

I el Tricentenari?

Xavier Ayneto — Sun, 12 Jan 2014 13:07:00 +0100

La portada del 13 de gener de 2014

Permeteu-me unes reflexions sobre les portades en Català del dia d’avui.

Crec que ens han guanyant la partida de les portades. El dia que els catalans havíem d'estar més orgullosos de la nostra història compartida i de l'esperit de joia per un futur proper, mitjançant uns tripijocs que no poden ser fruit de la casualitat, totes les portades dels nostres diaris ignoren la Inauguració del tricentenari i donen prioritat a un "bluf" creat al País Basc.

Sí, “Bluf”. Podem creure que un error polític pot haver facilitat la destrucció de no se quins documents, que la detenció d'un grup de persones és significatiu. Podem creure que donar permís de manifestació, retirar-lo i tornar-lo a donar amb el suport del partit majoritari al País Basc, tot seguit és un cúmul de casualitats encadenades.

En la meva opinió, tot ha estat orquestrat per tal que a les portades dels nostres diaris no hi haguessin referències als actes de tricentenari o de la recollida de signatures.

Pot ser, centenars de persones recollint signatures, aquest cap de setmana, una activitat que pot ser no heu considerat del màxim interès pel nostre país. Però, on és la inauguració del Tricentenari? Cap fotografia de l’acte en portada dels nostres diaris. mínima referència al Tricentenari, només “El Punt Avui” salva els mobles amb una portada mosaic.

Quan un govern vol donar una noticia important, ho fa de forma que els diaris del cap de setmana (els més llegits) ho treguin en portada. Avui tinc la sensació que ens han esborrat de les nostres pròpies portades.

Crec que ens l'han tornat a jugar. Llàstima! Les portades d’avui em semblen molt desencisadores. Els Catalans hem d’aprendre aquesta lliçó d’una vegada. No podem seguir amb el lliri a la mà.

Deixeu-me acabar amb una reflexió de Companys: "Totes les causes justes del mon tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres"

Les catalans se rapprochent à vitesse TGV (Els catalans s’acosten a velocitat de TGV)

Xavier Ayneto — Wed, 18 Dec 2013 16:30:00 +0100

Tot aprofitant l’inauguració del TGV Paris-Barcelona, Michel Feltin-Palas fa una editorial a la Radio France-Info en el que descobreix la forta identitat catalana en els Catalans del nord (Pyrénées Orientales) i del sud (Catalogne espagnole).

l’autor enuncia alguns signes d’identitat que, segons el seu punt de vista, ens uneixen: la llengua, el rugbi, la gastronomia, la senyera i alguns llocs emblemàtics com el Canigó.

Es remunta al tractat dels Pirineus per descriure aquesta situació i comparen els 350 anys de separació amb els 800 anys previs d’història comuna. Aprofita aquesta història comuna per fer pales la relació comercial entre els dos costats de la frontera gràcies a la dinàmica econòmica i cultural de Barcelona.

El tema de la llengua també hi és. Afirma que’l català és parlat en un 20% de la part nord i un 80% en la part sud. Fa servir aquest alt nombre de parlants per rebatre l’argument que el declivi de les llengües dites regionals és inevitable. Tot depèn de les decisions polítiques i de la presa de consciència de la població. Ara parlar català és un avantatge per trobar una feina a Barcelona i en un mon globalitzat els joves de la Catalunya nord tenen la necessitat d’apropar-se a les seves arrels parlant la llengua pròpia.

Finalment, planteja la pregunta: que passarà si la Catalunya del sud esdevé independent?

Consideren poc probable que la Catalunya nord prengui la causa separatista. Però, el Català esdevindrà una llengua d’estat mentre que França encara no ha ratificat la carta europea de les llengües regionals. I Barcelona serà una capital de ple dret, Ara més a prop de Paris gràcies al nou TGV.

Finalment conclou que tot això, inevitablement, tindrà conseqüències econòmiques i culturals del costat francès de la frontera
.http://www.franceinfo.fr/politique/l-actu-des-regions/les-catalans-se-rapprochent-a-vitesse-tgv-1249229-2013-12-15#main-content

Camp Nou: una nova il·lusió, un vell sentiment

Xavier Ayneto — Tue, 17 Dec 2013 19:04:00 +0100

Els darrers dos anys, al Camp Nou, en arribar al minut 17’14’’ de partit, la grada sud, aixeca les senyeres i comencen a cridar el ja conegut “in-inde-independència” ràpidament o de forma parsimoniosa, segons el dia, el crit s’acaba sentint a totes les graderies.

Aquest crit però, s’havia contaminat partit a partit de la passivitat habitual dels socis del FCB. Aquest ritual anava perdent força i costava que el crit aguantés més d’uns pocs segons. Sense anar més lluny, dimecres en el partit contra els escocesos del Celtic, amb mitja graderia buida el crit va durar poc més de 20 segons i va ser el dia que es van fer sentir més els xiulets. Sí, xiulets, que tot i ser minoritaris en dies com aquest es fan sentir.

Ahir els socis semblava que no tenien altra cosa al cap que’l partit que anaven a veure. Però ahir no era un dia qualsevol. Ahir ja teníem pregunta i data pel referèndum i això va fer que aquest cop l’interès pel partit el compartíssim amb mirades al marcador, no per saber un resultat que ja coneixíem, sinó perquè esperàvem el minut 17’14.

En arribar aquest moment, s’aixequen les estelades i un crit fort, enèrgic i llarg s’estén per totes les graderies del Camp Nou. L’alegria de les cares dels veïns i els gestos de complicitat es multipliquen. A prop meu, un nen de poc més de vuit anys s’aixeca amb els dos punys alçats dient veu en crit “in-inde-independència”. El seu pare amb somriure als llavis i, pot ser, un pel sorprès per la passió exhibida pel seu fill. Aquella força que transmetia el vailet ens va portar a tots a fer volar encara més alt el crit per la independència en la freda nit barcelonina.

Pot ser la participació dels més joves, fa que aquesta crida encara sigui més il·lusionant. Però, al meu costat dos avis dels que sempre troben malament el que fan els jugadors, dels que diuen que l’àrbitre ens roba el partit i dels que no saben per que juga aquest o l’altre jugador, ahir també van cridar fort i clar “in-inde-independència”. Ahir no van estalviar energia. Ahir també la gent gran del Camp Nou van cridar pel futur de tots plegats.

Si, ahir al Camp Nou una nova il·lusió ens va unir en un vell sentiment.