Blog Jordi Aviñó

Les millors cales de la Costa Brava

Jordi Aviñó — Fri, 30 Jul 2021 10:07:00 +0200

Vols passar un cap de setmana a la Costa Brava? A continuació et recomano algunes de les millors cales que pots visitar a la Costa Brava, ara bé, pensa que en la majoria l’accés amb cotxe és difícil i en alguns casos y depenen de la temporada t’hi pots trobar molta gent, així que sempre és aconsellable arribar aviat a lloc, especialment durant els caps de setmana d’agost.
El llarg del litoral nord de Catalunya ens ofereix paisatges d’ensomni i racons amb molt d’encant, les cales que et llistaré a continuació tenen accés tant per terra com per mar, però si vols descobrir racons verges i amb poca afluència de gent, anar-hi per mar és sens dubte la millor opció ja que per terra pot ser molt difícil o impossible l’accés.
Per a tots aquells que no tenen titulacions de patró, existeix la opció de llogar embarcacions sense títol durant unes hores o bé al llarg de la costa trobem múltiples punts on llogar kayaks i paddle surf amb els que podem fer excursions.
Per altra banda, si disposes del títol de patró i vols passar uns dies de vacances a la Costa Brava, una molt bona opció és llogar un veler durant un cap de setmana o durant una setmana sencera. Podeu veure preus al Charter Vela Nòmada de la Costa Brava, empresa especialitzada en aquests serveis amb molts anys d’experiència, o bé consultant aquest llistat, on hi trobareu múltiples empreses de lloguer i charter d’embarcacions a la Costa Brava.

Cala Jugadora de Cap de Creus

Envoltada de pura naturalesa, enmig del parc natural de Cap de Creus. Una cala ideal també per fer excursions amb paddle surf o kayak, així com per explorar a fons fent snorkel.
És molt característica la seva pedra de pissarra, amb aigües cristal·lines. Has de tenir en compte que la platja d’aquestes cales és limitada, i la majoria de vegades hi hauràs de estendre la tovallola sobre les roques.

Cala Canadell de Roses

La Cala Canadell també forma part del parc natural de Cap de Creus, la trobem passat Cala Montjoi, una zona coneguda també pels seus restaurants d’alta cuina.
La Cala Candell té tradició nudista tot i que ara mateix t’hi trobaràs de tot, la zona és més rocosa que arenosa i és aconsellable arribar-hi amb calçat adequat ja que l’accés és complicat des de terra.

Cala Aiguablava de Begur

Una de les considerades com a pura essència de la Costa Brava. Rodejada de naturalesa i amb cases característiques de la zona, ofereix una zona arenosa d’aproximadament 70 metres de longitud i 25 d’ample que durant els mesos de juliol i agost acostuma a estar arrebossada de gent, sobretot durant els caps de setmana.
Aquesta cala té fàcil accés per terra tot i que les zones d’aparcament són molt limitades, així que si hi pots arribar en moto és una molt bona opció.

La Fosca, Cala S'Alguer, Castell y La Foradada

Aquestes quatre cales estan pràcticament juntes i són les més properes al municipi de Palamós, un dels millors pobles de la Costa Brava on gaudir de la varietat de restaurants.
Començant per la cala de La Fosca, que és la que ofereix més places d’aparcament, trobem una platja de sorra fina, prou extensa, i poca fondària, ideal per famílies. A La Fosca hi trobareu múltiples serveis, tant restaurants com lloguer de paddle surf o kayaks.
Si seguim el camí de ronda de fàcil accés, ens trobarem Cala S’Alguer a uns 10 minuts caminant, cala Castell a 20 minuts aproximadament i La Foradada a 30 minuts de la Fosca. És un passeig recomanable.
Cala S’Alguer és petita i de roca, bonica per visitar i fotografiar-se entre les seves característiques cases amb ports de colors, però incòmode per passar el dia.
Cala Castell si ens ofereix una extensió de platja molt gran amb serveis com xiringuitos de platja i lloguer de kayaks per fer excursions, un molt bon punt on començar les rutes per mar. Cala Castell ofereix també parking encara que és de pagament.
Per últim Cala Foradada, sens dubte molt bonica, però de molt difícil accés. Aquesta cala és molt petita i s’ha guanyat aquest nom pel forat en una roca que ens permet passar-hi per dins amb petites embarcacions o bé amb kayaks i paddle surf.

Què ens podem endur de l’habitació d’un hotel i què no?

Jordi Aviñó — Sun, 19 Nov 2017 19:56:00 +0100

S’acosten les vacances de nadal i dates en les que són molt freqüents els viatges, segur que molts de vosaltres esteu planejant alguna escapada. En aquest article d’avui vull transportar-vos en el moment de depressió quan és hora d’abandonar l’habitació de l’hotel i ens preguntem.... Què és el que ens podem emportar de l’habitació?

Si responem la pregunta des del punt de vista moral hostaler segurament només ens hauríem d’endur el bloc de notes i el bolígraf, articles purament publicitaris per ús personal. La realitat però és molt diferent, ja que ens solem endur tot el que hi cap a la maleta sense que ens puguem veure compromesos en una situació complicada amb l’hotel.

Quan ens allotgem a un hotel s’hi roba perquè com a clients ens sentim amb dret de fer-ho, s’ha pagat per un servei, i és possible que per la nostra ment passi la idea de recuperar el preu pagat durant la estància emportant-nos tots els objectes possibles. De la mateixa manera disposem de tota la intimitat possible per guardar de corma curada tots els articles possibles a la maleta, amb la seguretat de no haver de passar per un detecto a la sortida de l’hotel.

Importants cadenes hostaleres revelen que als seus establiments els allotjats s’emporten pràcticament de tot, des de la coberteria, els cendrers, les llums de lectura o bombetes o inclús alguns dels mobles i electrodomèstics. L'enquesta de hotels.com revela que el 71% dels usuaris s'emporta coses de les habitacions d'hotel, dades que revelen un autèntic problema per tot hostaler.

“Robar molt és pilleria, robar poc tonteria”

Fins a on arriba el límit de buidar les habitacions de l’hotel? Hi ha alguna norma establerta? Pot el propietari de l’hotel reclamar el preu dels objectes robats? Anem a tractar aquests temes i respondre aquestes preguntes!

Què ens podem emportar d’una habitació d’hotel?

Es permet carregar a la maleta els articles del bany sempre que siguin consumibles, és a dir, pasta de dents, sabó etc... La pilleria també arriba fins a aquest tipus de productes, doncs n’hi ha que tenen la idea de posar dins la maleta tots aquests productes cada nit esperant que el dia següent carreguin de nou els productes a l’habitació.

Els articles promocionals de l’escriptori també es poden considerar un regal, com poden ser el bloc de notes o la llibreta per ús personal. Inclús alguns hotels ofereixen objectes de valor que poden arriba a ser de gran utilitat en la rutina diària. Si et sembla poc pots veure que de bolígafs n'hi ha de molts tipus i de tots els rangs de preus aquí: https://www.creapromocion.com/es/4-boligrafos-publicitarios-baratos

El menjar i la beguda sempre que no siguin dins el minibar. Com tots sabeu el que hi ha dins el minibar es paga, però en algunes ocasions ens trobem hotels que ens reben amb fruits secs, fruita natural o inclús bombons i altres dolços, així com amb cava. La fruita és incòmode de transportar i ens pot genera un problema a la maleta, però els bombons i la xocolata poden ser un detall perfecte per la família si no et venen de gust durant l’estància.

Complements extra de regal per part de l’hotel. En algunes ocasions hi ha hotels que deixen a l’habitació objectes que identifiquen la seva marca o essència, considerats un regal pels seus clients. Aquests passen de de xancletes en hotels de platja de paradís, adorables ossos de peluix que decoraran les nostres habitacions de casa o detalls gastronòmics com vins o inclús oli.

Què és el que no podem emportar-nos de l’habitació d’hotel?

Les tovalloles definitivament no les podem posar a la maleta. Aquestes son les més desitjades per tots els qui s’allotgen a l’hotel, cosa que no els hi fa gens de gracia als propietaris dels establiments.

Un altre dels objectes que tampoc ens podem endur sons els barnussos. Sembla que hagin de ser d’un tipus de tovallola extra i de talla personalitzada si tenim en compte la freqüència amb la que s’arriben a robar.

L’empresa Glassur, distribuidor de productes i material per hosteleria, confirma que una de les peticions de molts hotels és la de serigrafiar missatges del tipus “Aquest objecte no es pot robar”. Amb aquest tipus de missatges es pretén evitar robaments, però els resultats no semblen ser massa eficients. Segons Glassur els productes més comprats pels hostalers degut als robaments són:

Tovalloles
Barnussos
Roba del llit
Vaixella

Les revistes, les sabatilles o les bosses de tela per la roba bruta, així com les cortines són altres dels objectes que no podem endur-nos de l’habitació d’hotel i que de forma més o menys freqüent la gent s’endú.

Els objectes més estranys que la gent s’emporta de l’hotel

Plataformes hoteleres de reserves han realitzat enquestes sobre aquest tema, descobrint els objectes més estranys que la gent s’arriba a emportar durant les seves vacances.
Entre els més comuns es troben les bombetes de l’habitació, els cendrers o les piles del comandament a distància.

Els més astuts arriben a passar nits boges a l’habitació per després torna a emplenar les ampolles del minibar amb aigua o altres líquids. Si us plau, s’ha de pagar el que es consumeix de forma responsable!
Entre els objectes més estranys i arriscats torbem des de obres d’art i objectes de decoració de l’habitació de l’hotel fins a intents de robo dels televisors i altres electrodomèstics com el secador o inclús les llums.

Tots aquests últims són un definitu excés, comporta’t de forma responsable durant el següent viatge i no t’emportis el que no toca de l’habitació!

Enganxat al trekking des del primer moment

Jordi Aviñó — Fri, 24 Mar 2017 11:44:00 +0100

Sóc un fanàtic del trekking i avui vull compartir les sensacions que em fa sentir caminar llargues rutes amb tots vosaltres. I és que en tota caminada llarga per la naturalesa, un rep molt més del que busca.

Si ets excursionista com jo, sabràs que va batallar contra els insectes, les ferides dels peus i la calor o el fred, no és res comparat amb el regal que et donen els paisatges. Avui escric aquest article per “contagiar” en el bon sentit de la paraula, el muntanyisme i els seus brutals beneficis.

Segons l’estudi Wilderness Society de David Strayer, passar temps a l’aire lliure millora les habilitats creatives y la resolució de problemes en un 50%. Els autors de la investigació destaquen que els resultats poden tenir a veure amb el fet de “desconnectar-se de la tecnologia”. Així doncs, interactuar amb la naturalesa pot convertir-se una solució creativa als nostres problemes.

Practicar el senderisme per mi és com una teràpia que em fa sentir fort i sa. En certa manera, m’ajuda a portar un estil de vida actiu i alegre. És una activitat que recomano a totes aquelles persones que pateixen depressions, ja que a part dels beneficis físics, aporta una gran quantitat de beneficis mentals. El fet d’estar lluny de la teva vida diària i la tecnologia aconsegueix que connectis amb tu i amb la natura que t’envolta.

Decidit a començar a deixar-te portar per la muntanya? Abans et donaré un parell o tres de consells que hauràs de tenir en compte si et vols iniciar en el món del trekking.

1. Comença poc a poc però sigues constant:comença amb rutes de pocs quilometres i de forma gradual vas augmentant amb rutes més llargues.

2. Prepara’t i sigues previsor/a:potser no necessitaràs un equip de primer auxilis, però jo et recomano que cada vegada que facis alguna ruta t’emportis alguna cosa de menjar, crema solar, repel·lent de mosquits i unes bones bambes esportives especials per fer trekking. El fet de caminar amb unes bambes que no valguin 20€, és molt important, ja que al cap i a la fi són els instruments que et permeten arribar al cim de manera còmode. Per mi, les millors son les New Balance, per la seva comoditat i perquè no costen un ull de la cara... Aquí és on vaig trobar les meves New Balance en oferta.

3. Vés acompanyat/a:dos cervells son millors que un, i el fet d’anar acompanyat o acompanyada, farà que sigui més divertit.

4. Deixa el mòbil a casa.

Espero que els meus consells et vagin bé per començar a iniciar-te en el món del trekking i sobre tot, gaudeix dels paisatges que et regala la naturalesa.

Castell de Cardona, llocs amb encant de Catalunya

Jordi Aviñó — Tue, 13 Dec 2016 15:55:00 +0100

Per què estem constantment pensant amb el que hem de fer, amb el que no hem de fer, amb quants diners hem gastat o gastarem...? No ens mereixem trencar la nostra rutina i escapar-nos per sentir un “trosset de llibertat”?

El més trist és que no ens adonem de que en moltes ocasions, acabem sent esclaus de les nostres pròpies vides. La feina ens absorbeix molta part del temps que tenim i hauríem de valorar aquest temps com si fos or.

Escapar-se de la rutina del dia a dia, encara que sigui només per 2 dies i no gaire lluny, pot alimentar d’una manera molt enriquidora el teu estat d’ànim. Molta gent creu que no té energia perquè “treballa un munt d’hores”, però no considera la opció de quedar-se sense energia perquè perd la il·lusió i la motivació en tot el que fa. Rarament ens quedarem sense energia si estem feliços i motivats.

És tan fàcil com planificar-se un cap de setmana fora del teu escenari rutinari i avui us explico la meva última experiència al Parador de Cardona, un lloc perfecte per desconnectar, inspirar motivacions i expirar pressions.

Un lloc, que aconsegueix transportar-te a través del temps fins a l’edat mitjana. Es tracta d’un castell medieval fortificat del segle IX que encara avui conserva tot el seu encant.

La panoràmica del poble i les terres banyades per el riu Cardener que es veuen des de dalt de tot del Parador, es converteixen en el millor regal d’aniversari que es pot fer a algú. Per cert, no deixeu de visitar un dels miradors més emblemàtics del castell, a 'extrem nord. Tot i els numerosos cartells de perill, ja que el precipici es considerable, m'hi vaig voler acostar i així vaig perdre muntanya avall les meves Oakley. Així que si feu una excusió per les zones baixes del castell és possible que les trobeu! Ara toca comprar-ne unes altres i per els que estigueu en una situació similar us aconsello visitar aquest enllaç on estalviar una generosa quantitat: http://www.optilens.es/11-comprar-gafas-de-sol

A més de conservar l’encant del poble medieval, Cardona gaudeix del Parc Cultural de la Muntanya de la Sal, un recinte miner amb unes galeries interiors espectaculars que recomano visitar a tothom.

La meva estància al Parador de Cardona també es va convertir en el punt de partida ideal per fer rutes naturals per gaudir al màxim de la zona salvatge del voltant de Cardona, com els seus increïbles pantans envoltats de muntanyes amb personalitat. Això sí, s'ha de caminar! La zona disposa de rutes de senderisme ecel·lents i amb paisatges molt bonics, per això més val que us porteu l'equip i unes bones bambes, en el meu cas de grandes zapatos ja que faig els peus del yeti.

En definitiva, una experiència que em va fer viure dalt dels núvols durant uns dies, per aterrar amb més força i energia que mai. Tampoc intento que confonguem el desig amb la necessitat. Segons el meu entendre, “escapar-te de tant en tant” perquè ho desitges, és sa. En canvi, “escapar-te de tant en tant perquè ho necessites”, no.

Jo trio viure la meva vida amb intensitat i felicitat, i tu?

Finlàndia: reflexions d’una educació gairebé perfecta

Jordi Aviñó — Mon, 19 Sep 2016 15:28:00 +0200

Tot i en plena aventura a Finlàndia, em ve de gust escriure quatre línies de les reflexions que vaig fent mentre les neurones estan en estat de repòs i alhora actives fixant-se en cada un dels aspectes d’una cultura europea que em sembla tant diferent a la nostra.

Ara mateix em trobo a Escandinàvia i aquí la gent és totalment diferent a Catalunya. Generalment, són gent tranquil·la. De fet, és estrany trobar algun finlandès que s’obri ràpidament a mi, essent estranger. Finlàndia és un país amb 5 milions de persones i de moment, veig que volen que segueixi essent així. Això no vol dir que els turistes no siguin benvinguts.

A Finlàndia hi ha un munt d’activitats per fer, sobretot esports de tot tipus, però sobretot el que més m’ha impressionat ha sigut el nivell d’educació que tenen els nens aquí. He tingut la oportunitat de conèixer un noi finlandès que acaba d’acabar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses i aspira a fer un màster a Harvard. M’explicava que la seva família li donava una importància extrema a l’educació. He indagat més sobre aquest tema i la conclusió és que el sistema educatiu finlandès és l’enveja de tot el món. Durant els últims anys els seus estudiants han destacat en la reconeguda avaluació Pisa que avalua a través de tests estàndards a nens de 15 anys en 65 països diferents.

I la meva pregunta és: quines són les raons que fan que Finlàndia tingui la millor educació del món? El mètode educatiu finlandès destaca per diversos elements. El primer d’ells, consisteix en que l’escolarització es produeix als 7 anys, més tard que en molts països europeus. Aquesta decisió s’atribueix a que no és fins als 7 anys quan els nens arriben a una maduresa intel·lectual suficient que els permet assimilar i comprendre tota la informació que van rebent.

Una altra de les raons és que durant els primers 6 anys de la primària, els nens tenen en totes o en la majoria de les assignatures el mateix professor, que intenta que cap alumne quedi exclòs. És una forma d’enfortir la seva estabilitat emocional i la seva seguretat.

Fins a cinquè no hi ha qualificacions numèriques, per tant entenc que el que busquen és no fomentar la competència entre alumnes, fet que pot disminuir les seves pressions.

A més, segueixen un mètode en el que han abandonat per complet “memoritzar” i fan èmfasis en el desenvolupament de la curiositat, la creativitat i l’experimentació. Creuen que no es una qüestió de transmetre informació, sinó de que aprenguin a pensar. No podria estar-hi més d’acord.

La tipologia de classes, lluny de convertir-se en una classe magistral, es converteix en un debat obert on els professors fomenten la participació. Els professors treballen molt en grup amb els seus alumnes creant un ambient relaxat i tolerant.

I per últim, podríem dir que l’èxit finlandès es deu a que encaixin tres grans pilars: l’escola, els recursos socioculturals i la família. Els pares són els primers responsables de la educació dels seus fills i complementen l’esforç que es fa a l’escola dedicant hores a jugar amb els seus fills a casa. Creuen que aprendre a partir de jocs educatius, és la millor forma. Sense anar més enllà, aquí també podríem seguir el mateix model d’educació, aquests jocs educatius per a nens en són exemple, és el cas del mètode Montessori.

La meva conclusió és que el model finlandès està pensat perquè ningú es quedi enrere, i així esdevé un sistema educatiu que pren atenció a cada petit detall. Després de valorar el seu sistema, crec que el nostre té un gran repte a superar...

Febre ètnica arreu del món: Apropiació d'occident d'altres cultures

Jordi Aviñó — Tue, 06 Sep 2016 10:20:00 +0200

Les passarel·les internacionals han parlat alt i clar: Àfrica està més de moda que mai. La raó és que molts dissenyadors no han pogut resistir-se a la atàvica fascinació que les civilitzacions primitives han despertat sempre a la societat occidental.

No fa gaire, Valentino, una important firma de roba, a més de presentar una col·lecció inspirada en les diferents cultures i paisatges africans, va realitzar una campanya al parc Amboseli de Kenia, amb els “masais” (habitants d’un poble de Kenia) com a convidats estrella. Més endavant, Maria Grazia i Pierpaolo Piccoli, els dissenyadors de la firma, van decidir fer un pas més i comptar amb el fotoperiodista Steve McCurry, autor de la irònica portada de National Geographic, “La nena afgana”, enlloc de comptar amb un fotògraf de moda tradicional. Aquests dissenyadors, creuen que la roba és un vehicle per transmetre missatges i busquen reflectir i reconèixer la diversitat existent. Per això van decidir traslladar l’essència i l’esperit de la col·lecció al lloc d’origen.

Aquesta passió per la moda ètnica no és nova i per a molts, la moda exòtica posseeix un transfons que va més enllà del simple univers de la moda. És curiós. És com si les persones busquessin tornar als orígens. Potser realment guardem un sentiment de nostàlgia i trobem a faltar el temps en el que els productes s’elaboraven artesanalment.

El cas és que viatgi on viatgi, sempre trobo carrers plens de botigues carregats de roba ètnica, hippie, o boho chic com n'hi volgueu dir. Així que sí, es tracta d’un estil que marca tendència. El seu èxit és tan clar que s’ha traslladat ràpidament a Internet, on molts emprenedors han optat per obrir botigues online i comercialitzar amb roba d’aquest estil. En general es tracta de productes bastant exclusius, tipus aquests fular de seda on hi utilitzen tècniques manuals per fer-los tots diferents o les grans firmes de roba que opten per vendre les seves grans col·leccions d’estil ètnic a preus alts, evidentment, la moda es fa pagar.

Pel que vaig veient arreu del món, l’estil ètnic es converteix en molt més que una tendència que ha arrasat a les últimes desfilades. Es tracta d’un anhel de tornar cap a una època menys artificial en la que la vida era d’una altra manera i que, amb la distància, tendim a idealitzar. Així, puc entendre que collarets gegants, vestits plens de colors, mocadors de seda amb estampats diversos, no només rendeixin homenatge a la misteriosa Àfrica, sinó que també transmetin el missatge de voler tornar a connectar amb la nostra part més humana.

El meu dubte és: tractem de tornar del que un dia vam fugir? O busquem apropiar-nos d’una altra cultura que no és la nostra? Amb tots i cadascun dels viatges que he fet al llarg d’aquest any me n’he adonat de que és com si intentéssim agafar elements d’una cultura que no és la nostra, d’una cultura a la qual no pertanyem. I ja no només parlo de roba, sinó de decoració, estil de vida, etc.

I tu, què en penses de la moda ètnica?

Animals sagrats de la Índia

Jordi Aviñó — Thu, 11 Aug 2016 19:10:00 +0200

Actualment diverses cultures del món encara conserven creencies religioses, les cuals les han dotat d'una identitat cultural peculiar. Aquest fet també els fa propis i atractius per als turistes, ja que molts de nosaltres el que realment volem quan viatgem, és viure una cultura totalment diferent.
Viatjant pel món me n'he adonat de les contradiccions que tenen algunes d'aquestes cultures. Molts dels consellers delegats de Google són d'origen hindú i en general cada vegada volen apropar-se més a la cultura occidental. Molt bé, però com pot ser que pretenguin desprendre's de l'etiqueta de "país tercermundista" si van a deu per hora per la carretera perquè hi ha vaques travessant per tots costats?
I és que l'encant d'aquests països es troba en les seves particularitats, en l'essència que els fa ser diferents: en com fan les coses, en com es comuniquen i en considerar els animals com un element sagrat. Realment el fet de considerar sagrat un animal em produeix certa curiositat.

Animals sagrats de la Índia:
La cultura Índia manté un gran respecte als animals, en algunes de les seves religions inclús creuen en la reencarnació, una creencia segons la qual, la força vital et permet encarnar-te en un altre ésser. És per això que es prohibeix maltractar o ferir un animal. Les concepcions mitològiques de l'hinduisme encara estan actives, així que podem trobar diferents personatges relacionats amb qualitats d'algun animal. Aquí en teniu alguns exemples:

- Vaca sagrada: per ells, representa la fertilitat i l'abundància.
- Ganesh, el déu amb el cap d'elefant: es tracta del déu de la sabiduria, pel que els elefants son venerats a tota la Índia. Són un símbol de bona sort.
- Hanuman, el déu mono: els monos simbolitzen ser aliats dels déus i els homes.
- Deesa Shiva, la cobra: té a veure amb la seva naturalesa contradictoria, creadora i destructora.

Respecto perfectament que considerin sagrats aquests 4 animals, però també ha sigut una via per fer-hi un lloc al turista perquè compri detallets relacionats amb tota aquesta temàtica. Recordo el viatge com si fos ara, carrers estrets plens de colors, gent i moltes botiguetes on venien figuretes d'animals "sagrats" això és el que creiem quan sóm allà ja que són figures d'animals com aquestes que podem comprar aquí mateix.

Finalment em plantejo, són realment animals sagrats o una pura atracció turística per fer negoci?

La ironia és que avui en dia, la zona occidental no s'allunya tant de la oriental, ja que hi ha gent supersticiosa que encara creu que els elefants porten la bona sort. Confies en alguna ceença relacionada amb els animals? Exposa-la aquí mateix amb els comentaris!

Sobre les Illes Lofoten a Noruega

Jordi Aviñó — Fri, 15 Jul 2016 18:46:00 +0200

Sents que portes massa temps seguint la mateixa rutina i tens ganes de trencar-la? Tots necessitem una rutina per notar una estabilitat i una seguretat a les nostres vides, però quants de nosaltres no pensem en trencar-la de tant en tant? Avui us parlaré del meu últim viatge a Noruega, concretament a les illes Lofoten, un escenari natural brutal, acompanyat de tranquil·litat, silenci i pau. Just el que necessitava.

Primer de tot, deixeu-me que us expliqui la interessant història que hi ha amagada al darrera d’aquestes illes. Antigament, les cabanes de les pintoresques illes Lofoten, situades a Noruega, estaven destinades a acollir als pescadors que anaven a aquestes illes durant la temporada de pesca. Avui, en canvi, estan encarades a l’allotjament, fet que fa que siguin una opció molt atractiva pel turisme que té previst viatjar a Noruega.

Rorbu, és el nom que rep aquest encantador allotjament a les illes Lofoten i triomfa entre nacionals i estrangers a l’hora de planificar unes vacances diferents. Per part meva, la principal atracció del lloc és la pesca. Si ets un amant de la pesca, sigui en terra ferma o acompanyant als pescadors locals a bord dels seus vaixells, sentiràs que estàs al paradís. Però aquestes emblemàtiques illes són molt més que un bon lloc per pescar, ja que els acompanyen paisatges increïbles. Respecte als Rorbu, n’hi ha de més antics i de més moderns, amb unes comoditats brutals que no tenen res envejable a els més selectes hotels de Noruega.

Jo us recomanaria que us allotgéssiu als més antics, ja que són els que conserven l’essència de les cabanes dels pescadors, amb una sala i cuina al mateix espai, un bany molt senzill i un petit dormitori. Els més moderns, en canvi, van ser construïts a arrel de l’auge del turisme a les illes i per això solen ser més amplis i còmodes. Tanmateix, n’hi ha que disposen de serveis de luxe amb jacuzzi. Tots els Rorbu, compten amb un aïllament extra per fer front als llargs i freds hiverns noruecs, per el que fa que sigui una opció d’allotjament a tenir en compte durant tot l’any.

Degut a la gran popularitat d’aquestes illes, us aconsello que reserveu un Rorbu amb bastanta antelació, sobretot durant els mesos d’estiu boreal, especialment el juliol i l’agost. Els altres mesos de l’any sol ser més suau.
Referent al preu, les cabanes de pescadors de les illes Lofoten, solen llogar-se per una tarifa fixe per nit, independentment de la quantitat de persones que l’ocupin. Les tovalloles i els llençols s’abonen a part.

Sens dubte, si tens ganes de fer un viatge diferent i viure una gran experiència plena d’encant, et recomano que no t’ho pensis dos cops i agafis el vol per anar-te’n a conèixer la naturalesa de Noruega.

Akita Inu, el gos que no m'abandonarà

Jordi Aviñó — Fri, 08 Jul 2016 15:33:00 +0200

Hola a tots!

Avui us vull parlar del meu futur acompanyant, si compartiu la meva afició, de ben segur que molts ja aneu acompanyats d’una mascota, i en el meu cas ja fa temps que busco un gos que m’acompanyi arreu on m’hagi de perdre, actualment trobo a faltar el meu vell amic, un preciós gos d'atura català. Després de informar-me sobre tot tipus de races, la meva decisió final crec que serà l’Akita!

Així doncs m’agradaria parlar-vos d’aquest nou amic. L’Akita Inu o també conegut amb el nom d’Akita japonès, és una raça que ve del Japó i que en el seu país natal es considera un tresor nacional. Ha sigut objecte de veneració com a símbol de bona salut i prosperitat.

Com és un Akita?

Els Akita tenen un caràcter reservat i tímid, es mostren tranquils i adopten una actitud calmada en moments d’estrès. La lleialtat que t’ofereix és la característica més destacada i forta. Tot i ser molt desconfiat amb els desconeguts, és un gos que no atacarà sense motiu, només davant d’una provocació. I aprofito per dir-vos també que és un excel·lent gos guardià.

El seu tracte amb els altres gossos ja és més complicat... L’Akita es mostra sempre dominant i encara que no busqui conflictes crearà enemics de per vida si se’l desafia. Des de petitó és molt important que el socialitzis amb tot tipus de races de gos i altres animals perquè no tinguem cap mena de problema quan sigui adult (que és quan probablement es mostrarà més violent).

L’Akita s’estima molt els nens petits i no dubtarà en protegir-los davant de qualsevol problema. És pacient amb ells i els cuida. Si tens ganes de gaudir de la companyia d’un gos intel·ligent i calmat, un Akita és la raça perfecta, però aquest gos el que busca és tenir un amo experimentat que li aporti la educació necessària.

Es tracta d’un gos que té molta força i de caràcter molt dur que pot intentar desafiar a persones dèbils per aconseguir ser el líder. Per això et recomano que si dubtes de les teves capacitats com a bon amo, optis per tenir un altre gos. Si per contra, creus que tens les capacitats i habilitats adients per educar aquest tipus de gos com cal i controlar-ne els seus impulsos, no ho dubtis ni un moment: tenir un Akita et canviarà la vida, la seva lleialtat i intel·ligència et deixaran sense paraules.

I si el que et preocupa és com cuidar-lo, ja et dic que d’entrada ha de ser el teu menor problema. T’aconsello que pentinis diàriament el seu pèl, especialment en les èpoques de canvi de pelatge. Ah! El que si que has de tenir present és que un Akita necessita almenys una dosis mitjana o alta d’exercici al dia, així que l’hauràs de treure a passejar dos cops al dia intentant que corri sempre una mica.
No s’hi val a dir que no tens temps... si vols que l’Akita et canviï la vida i et faci més feliç, has de cuidar-lo com es mereix! Valdrà la pena, t’ho asseguro!

Si vols indagar més en el tipus de cura que requereix aquest gos i en com és el seu caràcter pots trobar aquí més informació sobre el gos Akita Inu i estar plenament segur o segura de tenir-lo a casa. Jo t’animo a fer-ho, però sempre amb responsabilitat!

Quan en pugui gaudir de la seva companyia us compartiré la meva experiència!!

Què puc visitar en un viatge ràpid a Viena?

Jordi Aviñó — Thu, 30 Jun 2016 14:09:00 +0200

Si el que estàs buscant és visitar Viena però disposes de poc temps, et proposo aquest itinerari que inclou els principals atractius de Viena i els podràs visitar en un mateix cap de setmana. Així que ja no tens excusa per aprofitar una de les grans ofertes últim minut que volen per internet!

Les visites que us proposo estan plantejades suposant que arribeu a Viena un divendres a la tarda i us quedeu fins diumenge. Un cap de setmana curt però intens! Però si voleu viatjar entre setmana, caldrà que reviseu els horaris dels museus i de la resta d’atraccions, ja que poden canviar.

Dia d’arribada: Divendres

Si arribeu a Viena el divendres a la tarda, probablement no tindreu gaire temps per visitar museus ni monuments, però després de deixar les maletes a l’hotel podreu gaudir d’alguns dels millors llocs del centre de la ciutat i fer un bon sopar típic de Viena en algun restaurant

El millor punt de partida per conèixer Viena és anar fins a la parada del metro Stephansplatz, que es troba situada just al centre de la ciutat. Un cop allà, podràs visitar la catedral, el símbol religiós més important de Viena.

Un cop visitada la catedral, serà la hora perfecta per anar a sopar ja que has de tenir en compte que els restaurants acostumen a tancar aviat. Així doncs, a la mateixa zona de la catedral podreu trobar diferents restaurants en els que serveixen plats típics de Viena (a més, sempre podeu trobar recomanacions al Trip Advisor).

I fins aquí l’itinerari del divendres.

Primer dia: Dissabte

L’itinerari del dissabte hauria de començar aviat, així que us podeu llevar al voltant de les 9 del matí i anar cap a la parada del metro Herrengasse. Des d’allà podràs arribar fins al Palau Hofburg, el que va ser la residència de la família Habsburg durant més de 600 anys.
La visita al Hofburg és una forma d’endinsar-se en la interessant història de Viena d’una manera potser més lúdica. Durant el recorregut podreu veure el Museu Sisi, basat en la intensa vida de l’emperadriu, a més dels apartaments imperials que va compartir amb l’emperador Francesc Josep.

Us recomano que compreu l’entrada combinada que inclou la visita al Palau Schönbrunn per tenir un descompte. A la sortida del Hofburg arriba el moment de visitar la Biblioteca Nacional Austríaca, una de les biblioteques històriques més boniques del món.

Al sortir de la biblioteca, podeu creuar el parc Burggaten (molt bonic) per arribar, a través de la Ringstrasse, fins la òpera de Viena. Comproveu bé els horaris i visiteu la seva pàgina oficial, ja que poden variar.

Agafant els tramvies 1 i 2 podeu recórrer la Ringstrasse, una gran avinguda circular en la que s’hi troben gran part els edificis més importants de la ciutat com: l’ajuntament, la borsa, el parlament, el Burgtheater, la església Votiva o la universitat.

Després de veure tants edificis, arriba el moment d’anar a veure els blocs d’habitatges de Hundertwasserhaus, uns edificis originals amb colors i formes brutals.
Per acabar el dia d’una forma relaxada, si fa bon temps no hi ha res millor que gaudir de l’ambient del Prater, el parc d’atraccions més antic del món en el que podràs pujar a una nòria gegant que porta funcionant des del 1897. A més, podràs sopar al mateix parc.

Segon dia: Diumenge

Us podeu llevar cap a les 9 i anar a la parada del metro Schönbrunn on podreu visitar elPalau Schönbrunn, l’antiga residència d’estiu dels Habsburg.

Després de recórrer el palau i els seus preciosos jardins, podeu agafar el metro fins l’estació Kettenbrückengasse on hi trobareu el conegut mercat Naschmarkt. Allà, entre fruites i verdures segur que trobareu un bon restaurant per fer-hi una pausa.

Tornant cap al centre de la ciutat podreu anar a conèixer la Cripta Imperial, situada sota l’església dels Capuchinos. Allà podreu veure on descansen els membres de la reialesa austríaca.

I per acabar amb un sabor ben dolç la visita a la ciutat, no hi ha res millor que prendre un cafè acompanyat d’un trosset del conegut pastís Sacher.

Espero que aquest recorregut per passar 48h a Viena et sigui útil. Per saber més llocs on visitar podeu trobar més informació a viajesen1dia.com a la seva guia de Viena especialitzada.

Bon viatge!

Objectes extranys però indispensables per viatjar a l'Índia

Jordi Aviñó — Thu, 16 Jun 2016 20:52:00 +0200

Avui toca parlar de la Índia,i què millor que oferir-vos uns bons consells? I és que recentment ha arribat el meu company de viatges d’aquest apassionant país, i d’una de les coses que més es lamentava era de no haver portat certs objectes que li haguessin estat de gran servei. Aprofitem-nos doncs dels privilegiats que poden viatjar a aquestes dates per no cometre els mateixos errors quan ens toqui a nosaltres, que serà d’aquí molt poc de ben segur!
De la mateixa manera, existeixen països molt similars a la Índia on necessitarem objectes tant indispensables com estranys com els que us proposo a continuació. Així doncs, espero que aquesta llista us sigui útil si heu d’emprendre un viatge d’aquestes característiques.

Comencem pel més bàsic de tots. Una bona guia del país destí! Estàs acostumat a consultat tot allò que nos saps al mòbil veritat? Has de tenir en compte que a la Índia poca cobertura tindràs, així que hauràs de tornar enrere al paper. T’aconsello endur-te tot tipus d’informació del país en aquest format per consultar totes les teves qüestions.

Les ulleres de sol. Ja saps que vas a un país on fa moltíssim sol i calor, serà un gust pels teus ulls que els mantinguis protegits.

Si vols descansar, més val que t’enduguis taps per les orelles. Ara potser penses que sóc boig, però si visites alguna de les zones cèntriques de la Índia i hi has de dormir, tingues en compte les extremes temperatures, que els aires condicionats són inexistents, i que de la mateixa manera, els tancaments de les finestres ni son en alumini, ni molt menys en doble vidre. Els carres de les ciutats son un autèntic guirigall de clàxons, autobusos, crits i el que et puguis imaginar.

El que no molesta i tant servei fa, les agulles imperdibles. Un típic objecte que en certes situacions et pot salvar d’una grossa. Si es trenca una cremallera per exemple, aquestes agulles et poden salvar, no molesten gens, així que no te les descuidis!

Un kit per cosir. L’activitat és frenètica, molta gent, ferros pel mig, y estructures constants on et pots enganxar la roba. Un petit kit per cosir possibles enganxades i forats et serà de gran servei, en pots trobar a qualsevol merceria online de forma fàcil, aprofita per comprar un pack de les agulles anteriorment comentades també! Podries fer servir algun tipus de cola per tela, aquí en trobaràs, encara que t'aconsello el kit de cosir de tota la vida.

Un altre estrany, però molt útil. Una corda. Aquesta la faràs servir per allò tant simple com penjar la roba un cop rentada als hotels. Per penjar una mosquitera o simplement lligar coses a la motxilla.

Una llanterna. Et sembla estrany? No t’imagines quantes vegades ve i marxa la llum en un país com aquest. Tant als hotels com pel mateix carrer. En certs moments, t’asseguro que n’hi trauràs molt profit, així que la considerem indispensable!

Un altre objecte molt útil és un candau. Allà en pots trobar, però no són els mateixos que aquí. Els podràs utilitzar per la mateixa motxilla o bé per les portes de l’hotel, et sentiràs més segur. Evita els models de ferro que pesin massa i sobretot tingues diferents claus per si es perden. T’aconsello portar-ne una sempre penjada del coll.

Un tallador d’ungles. Ens queda la incògnita de com s’ho fan ells, perquè sembla impossible trobar-ne un! I quan el trobes, no et talla les ungles, simplement te les destrossa! Un objecte que possiblement no passi els controls a l’aeroport, però de ben segur que és molt útil. Més si penses que és un país amb molta brossa.

Segurament molts d'aquests ja els tenies presents, simplement espero que n'hi hagi hagut algún que t'hagi encés la llumeta i et pugui ajudar al viatge que estàs planejant. Passa-ho bé!!

Consells per no sentir-se sol

Jordi Aviñó — Fri, 20 May 2016 19:30:00 +0200

Arribes a casa després de la feina i et sens sol? La casa et cau a sobre? Tot i tenir molts amics i una família, et sents buit per dins?

A la vida hi ha moments molt difícils: sentir soledat és una experiència molt dura en la que tots hi hem passat en algun moment de les nostres vides. La soledat no es basa només en estar sol o sola, ja que moltes persones senten la necessitat de tenir un moment de soledat en el seu dia a dia.

El fet de sentir-nos sols va més enllà del simple concepte de no tenir al nostre costat una persona significativa, el transfons d’aquest sentiment té més a veure amb el que no hem pogut fer i voldríem fer. Quan sentim que ningú ens entén tot sembla que no té sentit. Què podem fer al respecte?

Alguns consells per no sentir-se sol:

Socialitza’t: el fet de conèixer gent nova i compartir converses interessants pot ajudar-te a sentir-te millor. Deixa a un costat la timidesa o la por i surt al món real a conèixer nous amics!

Descobreix la cuina: intenta buscar el plaer en la elaboració. Agafa’t el teu temps i prepara receptes especials per la persona més especial, TU MATEIX. Acompanya’t d’una música tranquil·la i serveix-te una copa de vi. Gaudeix de la preparació dels ingredients, de cada tall que facis. Cuinar sempre ens ajuda a relaxar-nos.

Fes alguna activitat: comença per sortir a l’aire lliure a dibuixar algun paisatge, pinta, esculpeix una figura, balla... allibera la teva creativitat i et sentiràs millor. Tenir una afició en la que deixis volar la teva imaginació i creativitat t’ajudarà a sentir-te bé i tranquil.

Dedica’t temps a tu mateix: sovint solem buscar la felicitat en coses materials, quan moltes vegades la felicitat es tracta de descobrir-la dins de nosaltres mateixos. Escoltar-te i conèixer-te pot et pot ajudar a saber què busques i què vols realment. Prova de buscar allò que et pot omplir de veritat.

Viatja: has pensat en sortir de la rutina i descobrir nous paisatges i cultures diferents a la teva? Viatjar i conèixer món pot fer-te molt feliç. Ja ho diu la dita “viatjar és l’únic que compres que et fa realment ric”, posa-ho en pràctica i veuràs com aquesta riquesa es converteix en felicitat. Una felicitat autèntica per a tu que farà que et sentis molt millor. A més de conèixer noves tradicions, viatjar comporta a conèixer gent nova.

Surt a caminar: sortir a caminar o fer alguna excursió gaudint del paisatge que ens brinda la mare naturalesa et pot ajudar a sentir-te feliç. Escull una ruta i deixa’t portar per el camí: el mar, la muntanya, els camps... La clau és que entris en contacte amb l’autèntica naturalesa. I si esculls una ruta llarga per una muntanya, sentiràs orgull al arribar a dalt, inclús pots prendre-t’ho com un repte!

Dóna-li un gir a la teva vida: si creus que la teva soledat deriva de l’absència de tenir al teu costat una persona estimada, surt a conèixer la teva mitja taronja. Si tens parella i tot i així et sents sola... potser ha arribat el moment de posar fi a la teva relació i començar de zero. Conèixer persones interessants i compartir un trosset de la teva vida amb ells pot arribar a fer-te molt feliç. No tinguis por de conèixer i deixar-te portar per la teva curiositat. Al cap i a la fi, la vida només es viu una vegada... GAUDEIX-LA!

Moltes persones inverteixen materialment i energèticament en varis aspectes per satisfer-se, però realment no s’aturen a pensar que potser la seva soledat deriva de la poca atenció que posen en elles mateixes. Amaga la por, fixa’t uns objectius i vés a per ells!

Espero que aquest article t’hagi donat idees per sentir-te millor i tractis de trobar “aquesta cosa” que et falta i encara no saps què és.
Bona sort!

Podem ser més feliços modificant els horaris laborals?

Jordi Aviñó — Mon, 09 May 2016 19:24:00 +0200

Ser feliç en una feina no és compatible només amb guanyar molts diners. La feina ha de ser un factor que t’ajudi a sentir-te útil i gaudeixis del que estàs fent en tot moment utilitzant les eines que fem servir a la pròpia vida personal per integrar-les a la vida laboral.
Sentir-nos una mica lliures i intentar adaptar la feina al ritme de vida i no al revés, forma part d’aquesta felicitat.
Podríem parlar de la idea de “l’economia de la felicitat”. La família, els diners, la llibertat personal, la salut, els amics, els valors... són elements que conformen aquesta felicitat. I cal dir que el temps és una variable rellevant en aquest tema. Quant temps dediquem a la família? Quant temps ens dediquem a nosaltres mateixos? Com utilitzem el temps a la feina? Si no tenim suficient temps i llibertat per gestionar el dia a dia no podem trobar la manera d’aconseguir aquest nivell de felicitat que tant busquem. La política d’organització del temps per la gestió de la nostra llibertat personal és un element essencial per arribar a ser feliços.

Imaginem-nos una diana. Estem acostumats a focalitzar la nostra feina al centre d’aquesta i ens oblidem de la resta. És que estar pendents de la feina ens garanteix viure feliçment? La clau està en formar una xarxa contundent d’activitats més enllà de la feina, així serem més bons treballant perquè ens sentirem més bé amb nosaltres mateixos i gaudirem d’allò que estiguem fent. A la feina constantment ens demanen resoldre reptes i problemes i per fer-ho de la millor manera hem de tenir la ment oberta i una motivació externa.

Estudis relacionats arriben a la conclusió que les persones que gaudeixen d’aquesta xarxa externa de la que parlem, tenen més capacitat de prendre decisions i de prendre-les correctament. Tanmateix, demostren que treballadors amb jornades flexibles, permisos o beneficis extrasalarials que permetin una millor conciliació del seu horari laboral amb el personal, repercuteix directament en la seva motivació. Complint així amb més entusiasme i precisió les seves obligacions professionals.

Alhora, tenir en compte el factor “temps” dins el món laboral és una oportunitat per reorganitzar-se l’estil de vida. Actualment la organització de les empreses està en una situació de constant innovació i replantejament, ja que un cap de recursos humans difícilment voldrà que un treballador es passi 24h a l’empresa perquè vol que estigui connectat amb el món exterior.

Una de les vies per tal d’assolir aquesta idea és l’aplicació de canvis significatius que facilitin la conciliació de la vida laboral i personal. Alinear els objectius vitals de la persona, el temps d’oci, la carrera professional, les motivacions i la família amb els objectius i l’estructura organitzativa de l’empresa contribueix a la suma de l’eficiència laboral. Cal considerar que el personal que no es compromet amb l’empresa perquè no es sent emocionalment a gust amb el tracte que se li ofereix, pateix el que es denomina “absentisme emocional” i això pot suposar un cost important per l’empresa.

Fer que l’horari laboral sigui un autèntic compromís i obligació és un error molt greu degut a la baixa productivitat que pot arribar a desencadenar. Està demostrat que no per estar més hores treballant dins l’empresa es produeix més. Més aviat podriem dir que es produeix un efecte contrari. Sense anar més enllà, Espanya és un dels països on es treballa més hores i on la productivitat per hora treballada és de les més baixes si es compara amb altres països d’Europa. Podeu consultar aquest artícle de l'ABC on s'exposa el problema de la productivitat.

¿Com es pot doncs augmentar la productivitat d’una empresa? La planificació i reorganització de les jornades laborals dels treballadors conciliades amb les seves vides personals pot aportar grans beneficis en termes de rendiment a l’empresa. El gran repte del que estem parlant és passar d’un paradigma estricte de jornada laboral a un altre de flexibilització d’horaris en el que el treballador pugui modificar la seva jornada lliurement sense disminuir el seu nivell de responsabilitat que se li atorga. Aquesta evolució passa des de preguntar els desitjos dels propis treballadors per modificar les seves jornades en dies concrets de la setmana, a concedir un major nombre de dies o hores lliures recuperables fins a instal·lar sistemes de control de presencia perquè siguin ells mateixos qui es modifiquin els horaris lliurement sempre amb garantint un control d’hores treballades totals a final de mes.

D’aquesta manera totes dues parts hi surten guanyant: empresa i personal. D’una banda, l’empresa obtindrà:

-          Un major grau de compromís i productivitat.
-          Es reduirà l’estrès del personali comportarà a que hi hagi menys baixes.
-          Millorarà la imatge pública entorn als clients.
-          Reforçarà les capacitats de l’empresa per retenir i atraure el talent dels seus millors professionals.
-          Millorarà la qualitat de la cultura de l’empresa.

D’altra banda, el personal obtindrà:

-          Reducció d’estrès.
-          Reducció de costos personals.
-          Millora de l’autoestima i la motivació.
-          Bon ambiental treball.
-          Major satisfacció interna.
-          Millora de la gestió del temps laboral i personal (o familiar).

Hem d’intentar evitar creure que la conciliació entre la vida personal i la vida laboral és només un cost. El veritable cost és no fer-ho, ja que molts estudis han demostrat que si es dissenya un bon pla d’organització dins l’empresa, es redueix l’absentisme i la productivitat augmenta considerablement.

La felicitat com a eina de marketing

Jordi Aviñó — Fri, 22 Apr 2016 14:01:00 +0200

He parlat en aquest blog sobre molts temes relacionats amb la felicitat, i avui he decidit extendre les implicacions que té aquest terme amb el màrqueting i l'utilització del mateix per conegudes marques.

Un dels majors propòsits de les empreses és aconseguir objectius comercials. Però, com aconsegueixen les empreses col·locar els seus productes als seus clients?. Si revisem l’evolució del món del màrqueting veurem que els camins per obtenir l’èxit comercial han sigut molts i variats fins a arribar a l’actual: la felicitat com a finalitat per obtenir objectius comercials.

Actualment, la felicitat s’ha convertit en una paraula molt utilitzada en la nostra cultura, potser massa i tot. Sense anar més lluny, podem posar l’exemple de Coca Cola, quan al gener, decidia canviar la idea de la felicitat com a concepte. Ara, Coca Cola no promet felicitat cada vegada que s’obre una ampolla, sinó que permet que es saboregi el sabor. Echeverría, vicepresident de creativitat, connexions i digital de l’empresa, afirma que va ser un concepte clau del moment però que ara ha deixat de ser un bon actiu de màrqueting.

Per què? Perquè totes les marques es llancen a vendre felicitat. De fet, vendre felicitat és un negoci molt rentable ja que la societat està obsessionada en trobar aquesta felicitat.

Per una empresa, vendre els seus productes jugant amb la idea de transmetre estats d’ànim gratificants com la felicitat o la diversió, els dóna el poder de fer que els consumidors creguin que par ser feliços o divertir-se necessiten consumir el producte.

Si busquem a Google Trends la paraula “happy”, “felicitat”, “ser feliç” o “com ser feliç”, veiem que hi ha un gran número de cerques associades a aquests conceptes. I de fet, no és l’únic símptoma que resulta de l’obsessió de la felicitat. Happy, la famosa cançó, ha esdevingut un himne de la felicitat per la societat i s’ha convertit en un himne recorrent en els anuncis.

Felicitat: la fórmula de l’èxit per a moltes marques

En els últims anys, la felicitat s’ha convertit en un factor molt valorat per les empreses degut al seu efecte positiu davant dels consumidors. Un estudi de ZenithOptimedia, assenyalava que les marques que aconsegueixen transmetre felicitat i ajuda als consumidors per obtenir-la, eren les marques que aconseguien mantenir uns vincles més sòlids amb els clients i generar majors beneficis.

Llavors, la felicitat va estar “en els petits moments”, en fer que els consumidors visquessin experiències inoblidables, positives i felices en aquell moment concret. I totes les marques van començar a vendre “micromoments” de felicitat amb els seus productes.

A més, les marques han anat omplint els seus perfils socials de missatges positius per atraure l’atenció del públic. Així que ja no es ven el producte en concret, sinó que ara tot és una promesa per la felicitat. No importa si un dentista ven un pla de prevenció de càries, segur que podrà dir alguna cosa que serà perfecte per la marca.
El fet de que les empreses usin la felicitat com a eina de venta, no és nou. Anys enrere, les marques ja venien els seus productes mitjançant la felicitat. El que passa és que ara hi ha un “excés de felicitat”. Tots els anuncis utilitzen persones somrients, famílies felices, etc. No importa el que estiguin venent, tot serveis en la fórmula de la felicitat. La felicitat s’ha convertit en una paraula de canvi per vendre qualsevol producte.

Buscant la satisfacció i la felicitat del client

Les empreses ja compten amb experts que les ajuden a oferir felicitat als seus consumidors, a més d’oferir-la també als seus empleats. Associar un valor afegit a un producte costa, però la felicitat, encara que vingui enganxada amb l’espuma d’un cafè d’Starbucks, és natural i distintiu.

En els temps actuals, la felicitat s’ha convertit en un actiu molt poderós. Les marques volen que els consumidors no comprin un simple producte, sinó que comprin una mica de felicitat. Ara ja no es busca només identificar la satisfacció del client, sinó també identificar la seva felicitat.

La influència de la felicitat en les marques de roba

Està clar que el nom d’una marca segueix tenint una influència molt gran en les nostres decisions de compra, així ho podem comprovar en aquest artícle de bolsos de mujer20. Un estudi demostra que el 59% dels consumidors prefereixen comprar nous productes de marques que ja coneixen, i que ja coneguin no vol dir que ja l’hagin provat. En molts casos que un nom ens soni, només serveix per donar-nos més confiança que una marca que no n’haguem sentit mai el nom. D'aquí sorgeix l'èxit dels outlet de roba, ja que els preus de les grans marques no estàn a l'abast de totes les carteres i moneders.

Les marques de roba segueixen usant l’estratègia de vendre felicitat, inclús d’associar el mateix nom de la marca a ella: “moda sóc feliç” o “la marca de la felicitat”. Perquè una marca de roba connecti amb el seu consumidor, complir amb el preu o el disseny de la peça no és suficient. Tot és necessari, però per aconseguir enamorar al consumidor, ha de despertar una certa intensitat emocional. Les marques que apel·len a les emocions aconsegueixen ser molt més reconegudes que altres considerades més fredes.

A tot això li hem de sumar l’ús de les xarxes socials. Les xarxes socials s’han convertit en eines socials configurades com instruments importants per al comerç electrònic ja que els hàbits de compra dels consumidors van canviant, i ara internet s’ha convertit en un canal molt influent.
Tanmateix, les marques de roba aprofiten els seus perfils socials per vendre les seves peces mitjançant frases inspiradores, models somrients o escenes plenes de vida i energia. Es basen en la idea de vendre “bon rotllo” i felicitat.

¿Com ser feliç?

Jordi Aviñó — Mon, 28 Mar 2016 18:53:00 +0200

¿Per què hi ha gent que pot ser feliç amb poca cosa mentre d’altres no poden ser-ho tot hi tenir-ho tot?
Hi ha gent que neix amb predisposició a ser feliç. No obstant, en les nostres vides anem aprenen a ser feliços i alhora a no ser-ho. Segons la universitat de Harvard “la alegria també s’aprèn, com el golf o l’esquí”.
Quan som petits no ens adonem de tot el que ens envolta i aprenem a ser feliços o infeliços a partir de les experiències que vivim nosaltres mateixos i de la forma en què els adults ens ensenyen a viure-les. Si els nostres pares viuen fixant-se només en l’aspecte negatiu de les coses, és molt probable que nosaltres actuem de la mateixa manera. ¿Això vol dir que no podré ser mai feliç? NO! Vol dir que si tenim la capacitat d’aprendre a ser d’una manera, també lat enim per aprendre a ser d’una altra molt diferent. Si et trobes aquí, llegint aquestes línies, ja és un bon signe de que estàs disposat/ada a canviar.

Què és la felicitat?
Ser feliç és un estat de benestar general que es troba en els sentiments de pau, autoestima i satisfacció personal, en el que els moments positius superen els negatius i els triomfs tenen més força que els fracassos.
Això no vol dir que ens haguem de sentir així tot el temps, però podem aconseguir sentir-nos més satisfets amb nosaltres mateixos. Basem-nos en acceptar la vida tal i com és i ens sentirem alliberats de la por al fracàs i de les creixents expectatives perfeccionistes de pensar si serem suficientment feliços.
És cert que alguns estudis revelen que ser feliç no té relació amb el materialisme. Llavors, de què tracta la felicitat? Si vols aprendre a ser feliç, segueix aquests consells que et presentem en el següent article!
“La felicitat és quan el que penses, el que dius i el que fas, està en harmonia”- Mahatma Gandhi.

Consells per ser feliç

1. Primer tria ser feliç, llavors pensa en com ser-ho
Primer de tot, has de tenir el valor de viure la teva pròpia vida i no esperar a viure la que els altres esperen de tu. La vida només es viu una vegada i és molt curta per pensar que algun dia la felicitat baixarà del cel i que només amb abraçar aquest instant començaràs a ser feliç.
La felicitat és una mica més complicada, més profunda i més reconfortant. Escollir “ser feliç” és una decisió diària i com tots els hàbits, demana un compromís constant. El més important és estar disposada a ser feliç, a intentar deixar els vells records enrere, fins i tot a deixar la teva zona de confort i rodejar-te de noves coses que puguin fer-te sentir millor. Es tracta de fer petits canvis que t’aportaran aquesta sensació de plenitud: deixa de buscar la felicitat i comença a viure-la!

2. L’èxit no és la clau de la felicitat
La nostra cultura social ens fa creure que una simple titulació, una bona posició en una empresa o un projecte que funciona és el que ens dóna la felicitat. Però, i si ens treuen tot això, què queda de nosaltres? És clar que no està gens malament tenir una boníssima posició en una empresa, o tenir una gran titulació universitària, però no hem de condicionar la nostra vida i la nostra felicitat a això perquè són elements massa efímers com perquè esdevinguin el suport de les nostres vides.

“L’èxit no és la clau de la felicitat. La felicitat és la clau de l’èxit. Si estimes el que fas, llavors tindràs èxit”- Albert Schweitzer.

Quan arribem a sentir-nos feliços, som més optimistes, energètics i tenim confiança en nosaltres mateixos. Aquests aspectes amplien les oportunitats per arrencar un negoci, crear noves coses, conèixer una parella, fer nous amics, etc.
Doncs és hora de deixar aquesta cega ambició d’omplir la teva vida amb coses materials i trobar la passió i la plenitud en el que ets i en el que fas dia a dia.

3. Envolta’t de gent positiva
Podríem dir que la felicitat és com un virus que tendeix a expandir-se. Així doncs, estar amb gent positiva i entusiasta ens contagia de benestar i ens transmet una energia especial.
És interessant saber triar qui estarà al teu costat ja que, la influència tant positiva com negativa, té molta força. Les persones que són positives i optimistes no neguen els seus problemes ja que tenen les suficients eines per saber canviar el curs de les coses i transformar un fracàs en una experiència de la que puguem aprendre i seguir avançant.

4. Viu l’ARA
“La verdadera felicitat és gaudir el present, sense l’ansietat depenent del futur”– Lucius Annaeus Seneca.
Per ser realment feliç, resulta imprescindible estar enfocat en l’ara, viure el moment present, tenir consciència del que ens envolta i de les nostres sensacions. Posar importància en el passat o en el futur, és perdre el temps. Hem de començar a viure al present. Es tracta de sentit comú: voler viure alguna cosa que ja ha passat o que no pot tornar és el que ens sol passar a la vida. Per què ens privem de viure l’avui?
Observa tots els detalls que t’acompanyen en el teu dia a dia: prendre un cafè ben calent o sentir el sol a la teva cara i poder respirar. Avui ho tenim, i demà? No hi ha manera de saber-ho, però viure en el passat o en el futur només farà que et perdis viure els moments del teu present.

5. Practica algun esport
Practicar exercici en el teu dia a dia et pot fer sentir millor: si et sents cansat, estaràs més energètic; si et sents preocupat, estaràs menys tens i si et sents malament amb el teu cos, et sentiràs millor. Inclús pots evitar que aparegui l’insomni i millorar el teu humor.
Els beneficis de practicar esportsón molt alts. L’activitat física és bona per calmar l’ansietat i la depressió d’aquelles persones que la pateixen.
Tens raó al pensar que en un dia fred d’hivern i després de la feina, el que ve més de gust és asseure’s a la butaca mirant una sèrie o llegint un llibre. Però si el que realment vols és canviar l’energia del dia, practica exercici. Al principi, sortir a córrer, caminar o anar amb bicicleta et costarà, però la sensació al tornar cap a casa serà fantàstica. Et sentiràs molt més fort, viu i sa. Pren-t’ho com un pas de superació personal i intenta-ho.

6. Practica la gratitud
Hem de pensar en la idea de que quan més agraïts siguem amb la vida, més ens ho tornarà. Es tracta del simple fet de posar atenció en els aspectes positius i assaborir-los. L’acte d’agrair significa estar focalitzat, viure el moment, viure la teva vida i tenir la suficient consciència en cada una de les coses que et van passant. Agraeix i valora el món que t’envolta!
Pots veure, sentir, olorar, notar les textures de qualsevol cosa, degustar mils de sabors. Només sigues conscient d’aquests petits detalls i t’adonaràs de que poder gaudir de tots els teus sentits no té preu.
Atura’t un instant i apunta en un tros de paper almenys 3 coses bones que t’hagin passat en el teu dia d’avui. Amb això aprendràs a tenir més consciència de la sort que tens i t’ajudarà a començar el següent dia amb més energia per afrontar les obligacions diàries de la teva rutina.

7. Ajuda als demés
Sigues altruista i actua sense rebre res a canvi. Fixa’t una mica menys en tu i una mica més en els altres. Escoltar a qui ho necessiti o ajudar a algun company et pot arribar a satisfer molt.
Més enllà del temps i dels diners, l’important és l’efecte que creen aquestes actituds en els altres. Un simple gest pot ajudar a l’altre a que no es senti tan sol.

Espero que tots aquests consells sobre com ser feliç et resultin de gran ajuda. No esperis assentat a que arribi el moment perfecte per començar a treballar en la teva felicitat. Comença a viure la teva felicitat, focalitza’t en l’ara i pren consciència de tot el que tens, sents i vius. Gaudeix cada plat, cada profunda respiració, cada cançó. En definitiva, viu la vida com si fos l’últim dia i gaudeix dels petits plaers que aquesta t’ofereix.