https://indirecte.larepublica.cat/victor-terradellas-i-mare/ Wed, 24 Nov 2010 21:56:00 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/victor-terradellas-i-mare/blog/4670/el-president-de-catalunya https://indirecte.larepublica.cat/victor-terradellas-i-mare/blog/4670/el-president-de-catalunya Wed, 24 Nov 2010 21:56:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/victor-terradellas-i-mare/blog/4670/el-president-de-catalunya
M’ha interessat, sobretot, la seva reflexió després del debat de diumenge dels sis candidats: ‘Si no fos perquè sé que no ha estat així, sembla ben bé que el president hagi estat Artur Mas i que la resta siguin integrants de l’oposició parlamentària que miren de buscar una oportunitat’.

Efectivament, durant aquests dies hem pogut assistir amb no certa sorpresa al sorprenent espectacle del tots contra un quan aquest un és, precisament, el cap de l’oposició de les dues darreres legislatures, per bé que també el guanyador de les dues darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

És curiós observar com el conjunt del país, i això inclou fins i tot aquells que es troben a les antípodes polítiques de Convergència, ha interioritzat la presidència d’Artur Mas a la Generalitat de Catalunya després del 28 de novembre.

Suposo que els seguidors de Freud hi trobaran material per a l’anàlisi però prefereixo deixar la psicologia i mantenir-me en l’anàlisi política. Perquè el clima polític que viu Catalunya -el que es diu, el que es veu i el que es perceb- m’han fet pensar en el concepte d’hegemonia política del filòsof i teòric marxista italià, Antonio Gramsci.

Quan Gramsci desenvolupa el seu concepte d’hegemonia política parla d’aquella superioritat no només política, sinó sobretot moral i social que fa que el conjunt d’una societat trobi convenient el lideratge d’una formació política concreta. Fins i tot aquells que no en són votants ni militants.

Algú pot entendre aquesta anàlisi només a partir d’una certa complicitat amb el projecte polític d’Artur Mas, però va molt més enllà. Entenc que Convergència ha de treballar fins el darrer dia d’aquesta campanya amb humilitat i esperit de servei per aconseguir un Govern el més sòlid i fort possible, però també entenc que si es confirmen els pronòstics Convergència assumeix la immensa responsabilitat de retornar la il•lusió i l’esperança a la societat catalana, tal i com ens ha volgut encomanar l’Artur Mas en forma de compromís electoral.

Il•lusió i esperança que el nou Govern d’Artur Mas no només no pot defraudar sinó que ha de menar amb saviesa i determinació per albirar nous horitzons de sobirania i de llibertat per a la nació catalana.

Estic convençut que l’Artur Mas no ens decebrà i sabrà convertir aquest mal moment en una oportunitat històrica per dur el país cap al somni dels nostres avis que desitgem pels nostres fills.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/victor-terradellas-i-mare/blog/4549/sola-triadu-la-llengua-i-la-nacio https://indirecte.larepublica.cat/victor-terradellas-i-mare/blog/4549/sola-triadu-la-llengua-i-la-nacio Sat, 06 Nov 2010 14:00:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/victor-terradellas-i-mare/blog/4549/sola-triadu-la-llengua-i-la-nacio La vàlua humana i científica de Joan Solà el convertirien en un referent admirat i imprescindible a qualsevol nació del món, però ho hauria de ser molt més -i entre molts de nosaltres ho és- en una nació com la catalana que ha volgut lligar cultura, nació, tradició i futur amb el fil de la nostra llengua.

Efectivament, a casa nostra no hi ha futur sense llengua i ens cal saber que conservar la llengua és conservar-nos a nosaltres mateixos i projectar-nos al futur. Després de tres-cents anys de resistència lingüística podem dir amb coneixement que amb la llengua no s'hi juga.
Hi volen jugar, ja ho sabem, els que es volen outsiders i marginals en el marc de la política catalana. Per un grapat de vots, Ciutadans i PP faran mans i mànigues per dibuixar escenaris inexistents perquè es saben protegits i acomboiats per l'Estat i les seves institucions predemocràtiques. Que ho facin, però que siguin conscients que això els manté a l'extraradi de la política catalana i els condemna a l'ostracisme.

El darrer atac, perpetrat pel PP, ha aconseguit la suspensió cautelar del reglaments d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida dictada pel mateix TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) arrel de la sentencia sobre l’Estatut del TC (Tribunal Constitucional). No hi fa res, obriran tempestes i s'inventaran normes per atorgar noms nous a allò que ja té noms centenaris però restarà, com sempre, la tossuda certesa d'una societat que es reconeix i viu a través d'una llengua.

I dic que no hi fa res perquè malgrat la gravetat de l'atac i malgrat l'assumpció messella de l'òrgan judicial, ja fan tard. No hi van arribar els bans malèfics ni els exèrcits més ben armats; no hi va arribar el general minúscul amb les seves legions de policies, funcionaris i mestres ignorants.

I no hi han arribat perquè encara no han entès que la llengua és molt més que els llibres, les normes i els jutges forans. La llengua viu dins nostre, dins cadascú que la parla i la fa seva. Arriben tard perquè no esperem la seva aprovació sinó ser lliures en un món global allunyat de la seva visió reductora i reduccionista. He començat parlant de Joan Solà perquè més enllà de la seva obra científica ens deixa el llegat d'una incontestable militància lingüística, d'una tossuda i sàvia determinació que li impedia destriar llengua, vida i nació. Aquest any hem perdut el seu mestratge com poc abans havíem perdut el de Joan Triadú. Però tots dos, i d'altres, ens ofereixen el llegat, l'aprenentatge i la lliçó que ens toca repetir i aplicar a tots, i amb més sentit i contundència als nostres líders polítics.

El millor homenatge a Solà i Triadú serà guanyar un futur de llibertat nacional assumit, assolit i entès amb la nostra llengua.

Víctor Terradellas i Maré
Fundació CATmón, president
]]>