<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/</link>
	<title>Blog David Ginebra</title>
	<pubDate>Mon, 21 Jan 2013 00:28:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Repartiment de punts que no satisfà ningú (2-2)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9493/repartiment-de-punts-que-no-satisfa-ningu-2-2</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9493/repartiment-de-punts-que-no-satisfa-ningu-2-2</comments>
		<pubDate>Mon, 21 Jan 2013 00:28:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[David Ginebra]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9493/repartiment-de-punts-que-no-satisfa-ningu-2-2</guid>
		<description><![CDATA[<p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;">  </p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;"> Fitxa tècnica</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;">  </p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;"> CF Pobla de Mafumet (2): Carlos, Madero, Mozo, Cunill, Aitor; Juli, Serra; Carbia, Kako (Vernet, 69′), Èric (Joselu, 76′); Casanova (Bertomeu, 87′).</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;">  </p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;"> UE Rapitenca (2): Raül, Yelamos, David López (Zambrano, 55′), Miguel Pérez, Julio, Bertomeu, Callarissa, Munta, Barru (Ferran, 61′), Alexis, Javi.</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;">  </p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;"> Gols: 1-0 Serra, 33′; 1-1 Miguel Pérez, 65′; 2-1 Cunill, 74′; 2-2 Miguel Perez, 83′.</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;">  </p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;"> Àrbitre: Congost Larrosa. Ha ensenyat targeta groga als locals Mozo (29′) Aitor (37′, 55′), Èric (43′), Juli (78′) i Serra (89′) i als visitants David López(29′), Javi (33′), Alexis (39′), Barru (56′), Zambrano (59′), Bertomeu (80′) i Munta (89′) i a l’entrenador visitant Teixidó (40′).</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-style: italic;">  </p> <br /> <br /> Set i quatre partits sense guanyar acumulen la Pobla i la Rapitenca respectivament, després que avui cadascú s’emportés un punt que cap dels entrenadors dóna per bo. Antoni Teixidó, de la Rapitenca, no ho fa perquè tal i com ha expressat en la roda de premsa posterior, ha vist el seu equip superior a la Pobla i creu que l’àrbitre els ha perjudicat greument, anul·lant-los-hi un gol a la primera part i xiulant-los-hi una falta aparentment inofensiva però que ha acabat amb el segon dels locals després de la represa. Ivan Moreno, en canvi, no s’ha mostrat satisfet del partit en general, i ha reconegut que el seu equip no ha fet el joc que el caracteritza i que l’expulsió d’Aitor (“merescuda”, en paraules del tècnic) els ha condicionat a la segona part. <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> I és que només durant la primera mitja hora la Pobla (que avui no comptava amb el seu millor home a la davantera, Oribe) ha tingut el control i ha dominat el partit, en un inici amb ocasions al qual no té el públic acostumat, ja que la tònica habitual és força possessió de pilota però amb poca arribada a porteria rival. Avui, en canvi, els grana han trepitjat força l’àrea contrària, amb xuts tant des de la frontal com des de més endins, el més perillós dels quals ha estat el de Kako, al minut 16, quan després d’un contraatac molt ben dirigit per banda dreta, tot i trobar-se en superioritat numèrica, ha volgut acabar ell amb un xut ras i fort que ha obligat el porter a estirar-se i a desviar la pilota a córner. Enmig d’aquest domini pobletà, però, els visitants també han tingut la seva oportunitat, amb un Javi que avui ha portat el pes ofensiu del seu equip fent-se dins l’àrea un forat per xutar davant de Madero, que el porter també ha pogut aturar (25’).</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> Aquesta superioritat, doncs, s’ha materialitzat quan al minut 35 el col·legiat ha assenyalat un penal a favor dels locals, en una d’aquelles jugades dins de l’àrea que en principi no s’havia de convertir en una ocasió clara, però que ha acabat amb la pena màxima. La falta l’ha rebut Èric Via, qui a causa de la baixa de Boniquet, avui ha avançat la seva posició (fent entrar de retruc Aitor a l’onze inicial, encara que no podrà repetir la setmana que ve), i l’encarregat de fer l’execució ha estat Alfons Serra, el capità, que ha enganyat molt bé el porter, perquè ha fet que es llancés cap a la dreta i que ell pogués xutar suaument al mig de la porteria.</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> Després del gol els grana han baixat una mica la intensitat i això els ha valgut un parell d’ensurts, que podrien haver fet que no se n’anessin al descans amb avantatge al marcador. El primer ha estat un gol anul·lat, i molt discutit, a Javi, qui després d’haver fet un fort xut des de fora de l’àrea, ha recollit el rebuig del porter i l’ha introduït a la porteria, al minut 39. N’havien passat només tres, però, quan una bona jugada de Bertomeu per la banda dreta, que ha arribat fins a la ratlla de fons, ha habilitat que Alexis fes un xut que hauria significat l’empat. El punta, però, tot i tenir bona part de la porteria per ell, perquè Carlos estava cobrint el primer pal, ha connectat un xut des del punt de penal, incomprensiblement fluix, que ha permès que el meta tingués el temps suficient per modificar la seva posició i aturar-lo sense gaires problemes.</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> Així s’ha arribat al descans, amb els equips força carregats de targetes, a més, a causa d’un duel força elèctric, que alguns ja anomenen el “derbi tarragoní”. De fet, tot i que entre aquests dos equips mai hi hagi hagut rivalitat històrica (gairebé sempre han estat en categories diferents), i que tampoc n’hi hagi ara massa, el club ha decidit, arran d’això, declarar el partit d’avui jornada econòmica, cosa que vol dir pujar de preu l’entrada general i fer pagar els socis. No hi ha hagut una major presència d’espectadors, però, com potser s’esperava amb aquesta mesura.</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> La segona part ha començat amb domini visitant, com ha quedat demostrat amb l’arribada del minut 5, en què un contraatac molt ben conduït per Alexis no ha pogut culminar-lo Javi, que ha fet una molt bona diagonal però no ha trobat lloc per xutar. Es notava que la Rapitenca volia igualar el marcador, i una mica més de cara se li han posat les coses quan al minut 10 el lateral esquerre Aitor Casas feia una falta que es podia haver estalviat i veia com li treien la segona targeta groga del partit, cosa que ha fet recol·locar Èric una mica més endarrerit. No ha estat fins al cap de deu minuts, però, quan s’arribava a l’equador d’aquesta segona part, que ha vingut la recompensa, amb un gol a pilota aturada. Ha estat un córner servit des de la dreta que Julio ha rematat al travesser, però el rebot l’ha pogut arreplegar Miguel Pérez per posar l’1 a 1 al marcador. A més, Pérez, central, avui ha estat el protagonista del partit, perquè també aconseguiria el segon gol del seu equip.</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> Abans d’això encara hi ha hagut temps perquè passessin altres coses, com el gol de Cunill tot i estar jugant amb deu homes. Realment ha estat l’única ocasió amb perill de la Pobla en tota la segona part, perquè els blaus han tingut molta més presència a l’àrea rival, però no han estat suficientment precisos als metres finals per acabar enduent-se el partit. Tot i aquestes arribades força constants, doncs, al minut 74 una falta que li havien fet curiosament també a Èric Via, molt lluny, pràcticament on s’uneixen la línia del mig camp i la de banda, ha suposat el gol dels locals. S’ha penjat la pilota a l’àrea i el central pobletà, aprofitant molt bé la seva alçada, ha connectat un cop de cap al segon pal, entrant des de darrere, molt elegant, bonic, de llibre.</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> El gol no ha servit per trencar una mica la dinàmica, de tota manera, perquè els ebrencs en comptes de desinflar-se, com podria haver passat, han continuat buscant la porteria rival. I han trobat premi, altre cop de pilota aturada, en aquest cas en una jugada també semblant a l’anterior gol de Cunill. La falta (83′), no obstant, aquesta vegada era prop de l’àrea, al lateral, i la centrada de Bertomeu ha trobat en Pérez altre cop el rematador ideal, que s’ha aixecat entre la defensa, poderós, i ha fet inútil l’estirada del porter. Fins i tot una última oportunitat ha tingut la Rapitenca, ja al temps de descompte, però Ferran no ha arribat per molt poc a una passada que l’hauria deixat sol davant de Carlos.</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> La Pobla, doncs, gairebé només pot treure el retorn de Bertomeu (que ha entrat al minut 87) com a nota positiva del partit, ja que feia més de mig any que “la bala de l’Ebre” no jugava un partit de futbol, després de trencar-se els lligaments en un entrenament a finals de la temporada passada. La tornada d’aquest jugador ha de ser important, a més, perquè el tècnic ja ha dit que no esperen reforços en aquest mercat d’hivern. Confia en el bloc, doncs, per adreçar el rumb de l’equip, que ha fet 5 punts dels últims 21 en joc i tot i així segueix vuitè, a cinc punts de la zona de promoció, ja que avui també han punxat el Santboià, el Figueres i el Manlleu, els equips que té per davant.</p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> <br /> Per la seva banda, al conjunt de la Ràpita tampoc li van gaire millor les coses, ja que ha sumat 3 dels últims 12 punts disputats, encara que veu com l’objectiu de no haver de patir per aconseguir la permanència el continua tenint força a l’abast. Es troba a 8 punts del descens, per 12 de la Pobla. Després d’haver canviat més de mig equip a l’estiu i de saber que administrativament té l’ascens gairebé impossible, sembla que seguir mantenint-se lluny de la zona perillosa és per si mateixa una molt bona notícia ja. La setmana que ve, però, hauran de continuar lluitant a Vilassar, mentre que la Rapitenca rebrà l’Europa, un rival complicat per la bona dinàmica de resultats en què està immers.</p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Empat sense gols per acomiadar la primera volta]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9449/empat-sense-gols-per-acomiadar-la-primera-volta</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9449/empat-sense-gols-per-acomiadar-la-primera-volta</comments>
		<pubDate>Mon, 14 Jan 2013 00:09:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[David Ginebra]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9449/empat-sense-gols-per-acomiadar-la-primera-volta</guid>
		<description><![CDATA[<p style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"> <u><span style="text-align: justify;">L</span><strong style="text-align: justify;">&#39;Europa ha tingut ocasions per avançar-se durant el partit, però la Pobla, amb més possessió, hauria pogut decidir als instants finals</strong></u><br />  </p> Eren dos equips amb dinàmiques totalment oposades. La Pobla feia cinc partits que no guanyava i l’Europa venia de vèncer el líder, però tots dos s’han acabat enduent el mateix tros de pastís cap a casa: un puntet, que és més satisfactori pels de Gràcia que no pas pels pobletans. Tot i aquesta fam de victòria, després d’haver aconseguit només tres punts dels últims quinze, els locals han començat dominant en els primers impassos de partit però sense arribar a l’àrea rival, més enllà d’alguna rematada intranscendent. Si el teu equip té la pilota l’altre no pot marcar, però seguir aquesta divisa no és suficient per un equip que no pot deixar escapar punts a casa.<br /> <br /> <p style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"> Mentrestant, l’Europa pressionava força a dalt, per veure si podia caçar alguna pilota en zona compromesa, aprofitant el joc de toc que acostuma a practicar el filial del Nàstic, i anava avisant també amb ocasions més clares que els locals. La primera ha estat al minut 12, però la més perillosa d’aquesta primera part ha arribat al 32’, quan Madero ha hagut d’evitar llançant-se a terra una rematada que podia haver acabat al fons de la xarxa. Venia d’un contraatac, un dels punts dèbils dels grana, que ha acabat amb una centrada per banda dreta i una rematada molt ben tapada a la frontal de l’àrea petita.<br />  </p> <p style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"> El final del primer temps s’ha saldat amb una ocasió més per cada equip, quan al cap d’uns minuts un fora de joc ben just ha anul·lat una rematada d’Óscar Muñoz, força actiu fins al moment de la substitució, que havia fet sortir el porter a buscar la pilota. Al 43’, quatre minuts després, ha arribat la primera oportunitat de certa consistència de la Pobla, que tot i això ha deixat els visitants desitjant el descans. Ha estat en un córner assajat, des de l’esquerra, quan Juli ha vist com li venia la pilota i, al segon pal, l’ha empalmat per deixar-la a les cames de Casanova i que aquest, a la frontal de la petita i envoltat de jugadors, connectés un xut que, finalment, ha aconseguit de treure un defensa un parell de metres més endavant.<br />  </p> <p style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"> Així s’ha arribat a la mitja part, i sense canvis i sense temps per adonar-se’n l’Europa ha tingut el que probablement ha estat la millor jugada del partit fins al moment. En una centrada per banda esquerra (avui totes dues força actives), Delmàs ha recollit una pilota al segon pal que tingut temps per controlar i preparar-se, però quan el defensa que no ha aconseguit tallar-la ha rectificat la seva posició, ha executat un xut massa creuat que que el públic ja veia dins, perquè es trobava gairebé a l’àrea petita, però que no ha aconseguit estrenar el marcador. A partir de llavors a tornat el futbol de la Pobla, de possessió, de creació, però sense arribades clares a porteria rival. Era l’Europa qui estava més a prop del gol, tot i no controlar gaire el partit.<br />  </p> <p style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"> Hi ha hagut un parell d’avisos, un de cada equip, als minuts 63 i 66, però han estat més per desencert dels seus respectius porters que no pas per mèrits dels davanters. Al 73’ també l’Europa ha sortit a la contra, en una jugada que es veia que en podia sortir alguna cosa, però els jugadors no s’han entès a l’hora de fer l’última passada. I no ha estat fins al cap d’un quart d’hora, quan el partit semblava que acabaria sense pena ni glòria, que han vingut les ocasions de veritat d’aquesta segona part. Els locals confiaven en el gol a les acaballes que tant bé els ha anat altres vegades, però en aquesta la sort els ha girat l’esquena.<br />  </p> <p style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"> Des del 87’, quan Fran Carbia ha tingut la primera, fins que s’han esgotat els tres minuts del temps de descompte, s’han viscut uns moments d’intensitat màxima, agraïts per l’espectador. Potser la de Fran ha estat la més clara, amb un xut des del punt de penal que el porter visitant ha salvat amb una molt bona actuació. Després ha vingut la rèplica de l’Europa, amb un xut fort però més bonic que perillós de Javi Lara des de fora de l’àrea. A la jugada següent, ha estat Oribe (avui més apagat del que és habitual) qui ha penjat una pilota a l’àrea que s’ha passejat fins que Rafa Leva ha aconseguit allunyar-la amb la mà, estirant-se a terra perquè ja hi havia un parell de rematadors grana preparats per introduir la pilota a la porteria escapulada. I, just abans que l’àrbitre fes sonar el xiulet, l’Europa encara ha pogut trepitjar àrea rival i crear expectació fins al final.<br />  </p> <p style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"> Ningú, però, ha aconseguit el gol, tot i que els graciencs l’han buscat més durant tot el partit. Encara que la Pobla potser ha posat més emoció als minuts finals, el cert és que fins al minut 87 havia creat una única ocasió amb cert perill, un rendiment insuficient per un equip que vol estar a dalt. A l’Europa ja li va bé un punt a camp contrari, en un dels camps més complicats de la categoria, perquè tot i que el Cornellà li ha pispat la segona posició queda a sis punts del quart i a set del cinquè, obrint una mica d’escletxa a la taula. En canvi, tot i que amb aquest empat els pobletans continuen a cinc punt de la zona de promoció, a causa d’aquesta possible escapada dels tres primers l’última plaça de promoció s’encareix, i al final de la primera volta de lliga, al vuitè lloc de la classificació, veuen que tindrà rivals molt durs de pelar.</p> <br /> <br /> <blockquote style="background-color: rgb(233, 236, 238); color: rgb(16, 16, 16); border: 1px solid rgb(192, 204, 211); font-style: italic; margin: 15px 25px 5px; padding: 0px 20px; font-family: Arial, san-serif; font-size: 12px; line-height: 18px;"> <h3 style="color: rgb(51, 0, 0); margin: 0px; line-height: 16px; font-size: 14px; padding: 0px; text-align: justify;"> Fitxa tècnica</h3> <ul> <li style="text-align: justify;"> <strong>CF Pobla de Mafumet:</strong> Varo; Madero, Cunill, Mozo, Èric Via; Juli, Serra; Oribe, Kako (Ernest, 83′), Marc Vernet (Fran Carbia, 54′); Casanova.</li> <li style="text-align: justify;"> <strong>CE Europa:</strong> Rafa Leva, Edgar, Victor Duran, Cano, León; Valderas, Guzmán, Javi Lara; Camacho, Óscar Muñoz (Epitie, 53′) (Diego F., 81′) , Delmàs (Ramon Rovira, 61′).</li> <li style="text-align: justify;"> <strong>Gols</strong>: No n’hi ha hagut.</li> <li style="text-align: justify;"> <strong>Àrbitre</strong>: Oliva Bueno. Ha mostrat targeta groga al local Oribe (75′) i als visitants Delmàs (33′) i Javi Lara (79′).</li> </ul> </blockquote>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Taules en un partit amb espectacle i final vibrant (3-3)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9296/taules-en-un-partit-amb-espectacle-i-final-vibrant</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9296/taules-en-un-partit-amb-espectacle-i-final-vibrant</comments>
		<pubDate>Sun, 16 Dec 2012 18:44:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[David Ginebra]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9296/taules-en-un-partit-amb-espectacle-i-final-vibrant</guid>
		<description><![CDATA[<p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;">  </p> <h1 style="color: rgb(51, 0, 0); margin: 0px; font-size: 16px; padding: 0px; font-style: italic;">  </h1> <h1 style="margin: 0px; font-size: 16px; padding: 0px;"> El Vic perdia 2-0 al descans, però una excel·lent segona part l&#39;ha deixat molt a prop de donar la sorpresa</h1> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-size: 12px;"> <br /> CF Pobla de Mafumet (3): Varo, Madero, Mozo, Cunill, Èric, Juli (Sabaté, 63′), Kako, Oribe, Boniquet, Fran Carbia i Casanova (Ernest, 68′).</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-size: 12px;"> UE Vic (3): Carrascal, Marc Garcia, Héctor, Poves, Molist, Alexis (Solernou, 75′), Pol Coll, Buetas, Bernat Puig (Soler, 63′), Puigdesens (Marc Casas, 82′), i Verdaguer.</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-size: 12px;"> Gols: 1-0 Fran Carbia (32′), 2-0 Casanova (36′), 2-1 Puigdesens (54′), 3-1 Casanova (59′), 3-2 Alexis (66′), 3-3 Marc Garcia (76′).</p> <p style="color: rgb(16, 16, 16); font-size: 12px;"> Àrbitre: Caballero Leon. Ha ensenyat targeta groga als locals Fran Carbia (44′), Kako (44′), Cunill (53′), Casanova (66′), Ernest (88′) i Sabaté (89′) i als visitants Héctor (34′), Pol (44′), Puig (58′), Alexis (70′), Molist (73′) i Marc Garcia (89′).<br />  </p> Tant la Pobla com el Vic han sortit aquesta migdia a la gespa del Municipal amb una fam de victòria important, ja que els locals veien com amb un punt dels últims sis se’ls allunyaven les places de <i>play-off</i> i els visitants com després de set jornades necessitaven retrobar-se amb el triomf per fugir de la zona de descens. Cap dels dos ho ha aconseguit, però, encara que al final del partit no han faltat ocasions per fer decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre. Durant la primera part, en canvi, la dinàmica ha estat força diferent: no hi ha hagut tanta presència a les àrees i la Pobla, amb un premi potser excessiu, s’ha endut un 2-0 al vestuari que semblava deixar el partit força encarrilat. Ha estat passada la mitja hora de joc, quan els grana apretaven una mica més i semblava que podien arribar amb perill a la porteria rival, que s’ha estrenat el marcador, i només quatre minuts després (36’) han aconseguit d’augmentar l’avantatge. Fins aleshores, però, només hi havia hagut alguna aproximació d’Oribe i de Madero (que pujava del juvenil del Nàstic) per part de la Pobla i algun contraatac o xut llunyà del Vic que fessin estar els porters dels dos equips una mica atents.<br /> <br /> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> El primer gol (32’) ha estat obra de Fran Carbia, amb força pólvora últimament, que ha enviat al fons de la xarxa una pilota que havia quedat morta a la frontal de l’àrea petita que després que Cunill intentés rematar de cap un servei de córner. El davanter, murri, en una acció típica de nou, ha xutat a barraca i ha afusellat el porter, que es resignava a veure que no hi podia fer res. El segon, que ha arribat quan el Vic encara no havia paït el primer, també a tingut Carbia de protagonista, però aquest cop el gol ha estat de Casanova, que estrenava titularitat i ho ha celebrat amb un doblet. La jugada ha començat amb una centrada d’Oribe per l’esquerra, que ha provocat un seguit de rebots fins que l’àrbitre ha donat per bo el gol: primer el xut de Carbia l’ha parat el porter, però el refús l’ha aconseguit d’arreplegar Casanova, que ha disparat al travesser i després d’uns moments d’incertesa i que encara s’estigués lluitant la pilota s’ha considerat que havia votat dins i el segon gol ha pujat al marcador.<br />  </p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> Amb aquest còmode avantatge semblava que la Pobla no tindria problemes per sumar els tres punts, però a la segona part el Vic no ha deixat en cap moment de creure en les seves possibilitats i ha fet tres gols que li han suposat un puntet i una injecció de moral enorme. El primer ha arribat deu minuts després de la represa, en una jugada discutida que ha acabat amb Puigdesens rematant al fons de la xarxa el refús d’un penal que ell mateix havia fallat (i que Cunill havia comès). Sorprenentment, però el següent gol a arribar, i només al cap de cinc minuts, ha estat el de la Pobla, cosa que podria haver deixat els visitants ferits de mort, perquè anímicament ha estat molt dolorós. Era el segona gol de Casanova (i el 3-1), probablement el més bonic del partit, per la jugada que l’ha precedit. S’ha iniciat a la banda dreta de l’atac pobletà, amb Fran Carbia en possessió de la pilota. En una acció ràpida se l’ha endut Oribe, però, que ha deixat un pèl despistats els defenses osonencs i ha començat una transacció cap a la mitja lluna de l’àrea, que ha culminat amb una molt bona desmarcada en diagonal de Ruben Casanova venint de l’altra banda. L’avui capità (ja que Serra continua lesionat) només li ha hagut de cedir suament perquè aquest últim, ja des de dins de l’àrea i sol davant del porter, pogués definir amb una subtilesa elegant.<br />  </p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> A partir d’aquí, i en la mitja hora restant, les ocasions per part dels dos equips s’han multiplicat (cosa força infreqüent en aquesta categoria) i hauria pogut passar qualsevol cosa. Des d’un 4-1 que molt probablement hauria deixat el partit dat i beneït, fins a una remuntada dels vigatans que de fet ha estat a punt de produir-se. La fam de victòria dels dos equips que comentàvem al principi, però, ha estat clau per poder viure un partit d’aquestes característiques. Aquesta necessitat, a més, també s’ha deixat veure en l’estat anímic dels jugadors, que s’enganxaven força sovint a partir d’entrades molt sovint lletges i innecessàries. Mostra d’això en són les dotze targetes que ha hagut d’ensenyar avui l’àrbitre, repartides de forma equitativa per cada equip.<br />  </p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> Al minut 66’ ha arribat el gol que ha tornat a posar el Vic al partit, obra d’Alexis Sánchez, en una falta que aparentment no havia de portar perill. Treta des de la punta esquerra de la línia del mig camp, la pilota ha fet cap dins de l’àrea, on Alexis, amb un gran domini del joc aeri, ha connectat una rematada que ha acabat al fons de la xarxa. Pocs minuts després també de cap hauria pogut arribar el tercer del Vic, ja que en una centrada per la dreta fins a tres jugadors es trobaven es situació de rematar al segon pal. Varo, però, tot i no disposar gairebé de temps de reacció, ha tret una mà miraculosa que ha evitat que la pilota entrés per l’esquadra. Al minut 76’, en canvi, i després d’aquesta brillant intervenció, ha encaixat el tercer gol dels osonencs, en una jugada en què segurament s’ha vist sorprès, igual que el propi golejador, Marc Garcia, i la resta de jugadors i públic assistent: el lateral visitant, en una pujada per la banda esquerra, ha aixecat una centrada que s’ha anat enverinant i que finalment s’ha escolat per l’esquadra esquerra de la porteria pobletana.<br />  </p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> El partit, doncs, semblava que tornava a començar, però estava més obert que mai, perquè quedaven només quinze minuts perquè l’àrbitre en xiulés la seva fi. Ha estat el Vic, potser, doncs, qui més ha apretat en aquests instants finals, gràcies a la confiança que els havia donat aixecar un resultat tan advers, en oposició a la desil·lusió en què havia caigut la Pobla. Els locals han tingut presència també a l’àrea rival, sobretot amb un parell de centrades que s’han passejat sense trobar rematador, però han estat els visitants qui han estat més a prop del gol en diverses ocasions, amb situacions força clares. Les més destacables han estat les que han requerit la intervenció de Varo (83’) i de Mozo (90’), però gens menyspreables han estat tampoc les dues accions consecutives (78’ i 79’) que han tingut.<br />  </p> <p style="font-family: Arial, san-serif; line-height: 18px; text-align: justify;"> Al final, doncs, repartiment de punts en un partit amb moltes alternatives i joc ràpid, sobretot a la part final, que ha fet que els aficionats s’ho passessin bé, amb un joc viu i dinàmic, malgrat no poder veure guanyar el seu equip. Amb aquest resultat la Pobla queda a quatre punts del quart lloc i el Vic dos per sobre del descens, liderant, però, amb nou, el rànquing de partits empatats (igual que la Grama). Aquesta circumstància fa que només el cuer n’hagi guanyat menys i que en canvi el cinquè classificat n’hagi perdut més, cosa que caldrà mirar de redreçar en el pròxim partit, contra l’Europa. La Pobla, per la seva banda, es veurà les cares amb el líder de la categoria, l’Olot.</p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El més calent és a l'aigüera]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9254/el-mes-calent-es-a-laiguera</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9254/el-mes-calent-es-a-laiguera</comments>
		<pubDate>Mon, 03 Dec 2012 20:56:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[David Ginebra]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/vatua-lolla/blog/9254/el-mes-calent-es-a-laiguera</guid>
		<description><![CDATA[(Ara fa just una setmana diaris digitals i en paper feien córrer rius de tinta sobre les eleccions que feia poques hores havien sacsejat el país. Aquests són els meus pensaments veient opinions i esdeveniments una mica en perspectiva, però igual com les meves idees han evolucionat al llarg d’aquest temps, poden seguir evolucionant a partir d’ara).<br /> <br /> Crec que aquestes eleccions ja s’encaraven (i en bona part per això es van convocar) pensant que el que vivíem era un moment històric: primer, per la manifestació de l’11 de setembre, multitudinària, i després, per la gestió que el President en va fer i com va encarar la situació aquell que era la màxima institució del país, la persona més important (els moviments de la qual, doncs, marquen en bona part el rumb del futur dels catalans). Les eleccions, doncs, no han fet res més que confirmar aquesta condició de moment excepcional (com li agrada dir a Mas). Vegem sis motius, clarament objectius, que així ho indiquen.<br /> <br />      1- La participació ha estat la més alta de la història d’unes eleccions autonòmiques (les generals n’acostumen a tenir més), amb un increment de 10 punts (de 59% a 69%) respecte les de fa tan sols dos anys.<br />      2- Ciudadanos, el partit que probablement amb més fermesa defensa la unitat d’Espanya, ha obtingut un resultat extraordinari (ha triplicat el nombre d’escons: de 3 a 9).<br />      3- Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que ha representat obertament l’independentisme al llarg dels últims 80 anys, ha tret més del doble d’escons i de vots que fa dos anys i s’ha convertit en la segona força del Parlament.<br />      4- El PSC, partit que, per un seguit de factors, no ha aconseguit posicionar-se i donar una opinió clara sobre el conflicte Catalunya-Espanya, ha patit una davallada que ja havia iniciat el 2010 (tot i que aleshores la podia coatribuir a d’altres factors) i ha passat de 37 a 28 diputats, en primera instància, i de 28 a 20 en aquests segons comicis.<br />      5- La lectura dels resultats feta per molts mitjans de comunicació i pel poble de Catalunya de sumar diputats sobiranistes i diputats unionistes no s’havia donat en cap de les legislatures anteriors (almenys amb aquesta força), i ara és un missatge molt usat i que hom té constantment al cap.<br />      6- Una aliança de govern CiU-PP sembla inviable, impracticable (tot i que sumen), i es parla abans d’un pacte amb el PSC (a part del d’ERC) que amb els populars. Tenint en compte que durant bona part de la democràcia i també en aquests últims dos anys els pactes CiU-PP han estat una constant, que ara ni es parli de la possibilitat és una mostra clarament l’allunyament (irreconciliable?) de posicions que hi ha hagut.<br /> <br /> Sembla, doncs, que hi ha prou motius per pensar que passen coses que abans no passaven i que poden produir un escenari propici per canviar el curs de la història. Els grans mitjans espanyolistes, però, no ho veuen així, ja que Artur Mas<em>, l’abanderat que ha de conduir el país a la independència </em>(diuen), ha patit un retrocés important en el nombre d’escons. Tot i que això és innegable (ha passat de 62 a 50), potser s’ha d’anar més enllà i veure què ha passat realment.<br /> <br /> 1) El nombre real de vots perduts és de 90.000 (d’un total d’1.100.000), de manera que la lectura en aquest sentit no és tan catastròfica. La CUP n’ha aconseguit més que els perduts per CiU (al voltant de 125.000), però només li han suposat tres diputats. La Llei d’Hondt, doncs, no sempre beneficia els partits grans, sinó que actua com una arma de doble fil, ja que els pot fer guanyar un bon nombre d’escons amb la mateixa facilitat amb què els els pot fer perdre. Juntament amb aquest retrocés (de vots i escons), i encara que pugui semblar contradictori, la distància de CiU amb la segona força ha augmentat: ara per cada diputat republicà n’hi ha 2,38 de CiU, mentre que abans per cada de socialista n’hi havia 2,21 de convergent. Un lleuger però destacable ascens, que sembla que no hi sigui, però que, en efecte, indica que la diferència respecte el segon és ara (encara) més gran.<br /> <br /> 2) La caiguda electoral no ha estat tan gran com podia semblar a primer cop d’ull, doncs, i la que hi ha hagut cal situar-la en el marc polític corresponent. En primer lloc, al 2010 CiU venia d’unes eleccions en què el tripartit havia quedat totalment desprestigiat, entre d’altres coses perquè la crisi econòmica havia arribat durant el seu mandat (tot i no tenir-ne directament la culpa), però també per moltes altres, i per tant molts catalans van votar Convergència per tal d’evitar haver-se de tornar a trobar Montilla de president, uns catalans que, segurament, en un altre context hauria estat molt improbable que haguessin donat el seu suport a CiU. Abans d’aquestes eleccions (2003 i 2006), la coalició va obtenir 46 i 48 diputats, respectivament, així que potser seria més realista partir d’aquesta xifra base que no pas de la de 62, que com hem vist ha pogut estar un pèl distorsionada. A més, però, hi ha un segon factor, que és el de les retallades, constantment practicades pel govern de Mas i que han estat rebutjades massivament per la societat. Amb decisions impopulars com aquestes (mesures que deriven directament del fet de presidir el govern), els enemics electorals que s’ha guanyat no ha estat pocs, i tot i així els resultats són els que estem analitzant ara mateix. El gran error, segurament, ha estat el de no tenir tot això en compte i aspirar i dir públicament i repetida que l’objectiu era millorar uns resultats, els del 2010, que molt probablement eren molt difícils o impossibles de superar, per la conjuntura política actual (com s’ha vist aquí sobre). Xoca, però, que cap dels assessors de Mas ho hagi tingut en compte, que no hagi ni tan sols previst aquesta possibilitat. Per això els resultats han estat sorprenents. Una errada de càlcul clamorosa, però, al meu parer, que només puc entendre remetent-me altre cop al que dic més amunt, i és que el moment de país ha passat per damunt de tothom i el caliu que s’ha viscut aquests mesos no ha permès a ningú d’allunyar-se una mica de la situació i pensar les coses fredament i objectiva, perquè simplement el moment no ho ha permès.<br /> <br /> Aleshores, arribats a aquest punt (i havent vist que els resultats no han estat tan dolents, al punt 1, i que podrien haver estat força pitjors, al punt 2), és l’hora de preguntar-se si Mas i els que el rodegen van encertar en el moviment d’avançar eleccions. Hi ha dues respostes possibles: la primera diu que, si va fer-ho en clau de partit, no, perquè ha fracassat en les seves aspiracions (tot i que, com hem vist, massa ambicioses) de millorar resultats; si va fer-ho en clau de país, en canvi, la resposta canvia, i és que no ha fracassat, perquè ha reforçat el moment i el moviment. En el primer cas, la lectura seria que ha perdut 12 diputats; en el segon, que en té 50, però que li valen molt més que els d’abans, perquè són de marcat to independentista.<br /> <br /> A partir d’aquí es dibuixa un panorama complicat, amb dos partits que poden portar el país a la independència, però que han de fer-ho. Mas, de ben segur, ja ha començat a rebre pressions de part d’UDC i d’altres sectors dient-li que tota la culpa del retrocés electoral el té el gir sobiranista i que cal tancar aquest capítol. No seran moments fàcils, perquè s’han de tenir les coses molt clares. I en aquest sentit, l’únic partit que les hi tenia de debò, SI, ha quedat fora del Parlament. Potser per focalitzar únicament (o gairebé tot) el seu missatge en el progrés com a poble, deixant en un tercer o quart pla la resta de temes, tal i com li ha passat segurament també a Mas, que ha fet una concentració temàtica al voltant del futur nacional molt gran. Aquesta hipòtesi avalaria, per exemple, la pujada que ha tingut Ciudadanos quan ha deixat d’utilitzar bàsicament el discurs de la llengua i del bilingüisme per (sense deixar-lo) obrir-se a parlar d’altres temes (canvi facilitat, clarament, pel moment polític actual).<br /> <br /> Per portar el país a la independència cal tenir les coses molt clares, deia, i ara aquesta responsabilitat recau en mans de CiU i ERC. Però les hi hem de tenir, perquè sinó, com deia López Tena la nit electoral, anirem cap a l’extinció. Amb un govern amb majoria absoluta del PP a Madrid, només hi ha dues vies possibles: afermament del sentiment nacional a causa de l’abús provinent de la capital o supressió definitiva, per tots els mitjans, de la identitat nacional de Catalunya. No hi ha terme mig: o independència o extinció, en un període de temps no gaire llarg. Per tant, encara amb més motiu ens trobem en un moment molt important, en una cruïlla, on si no agafem el camí bo ens serà impossible de tornar enrere, perquè ens portarà a les tenebres; del contrari, si agafem el bo, arribarem al cel.<br /> <br /> Aquesta és la responsabilitat que tenen ara mateix tant Mas com Junqueras. El primer ja ha fet una aposta arriscada, que ha de veure com gestiona, i el segon també ha de moure fitxa, però sobretot ha de saber molt bé com la mou i quan. No vull pensar en tornar a caure en els errors de la vella Esquerra, que aprofitaria que és el cap de l’oposició per posicionar-se durant aquest temps com a alternativa de govern per a unes eleccions que hi ha veus que ja anuncien que es poden tornar a convocar més aviat del que ens pensem. Estem, com hem dit al llarg de l’article, en un moment històric, però això no vol dir que ho tinguem tot fet, ni molt menys. La balança es pot decantar tant cap un cantó com cap a l’altre. Per això ens caldrà la màxima tenacitat dels nostres líders. Però, el que ho hauria estat de debò, ja no hi és. No han volgut que hi sigui. “Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!” (paraules de Macià, any 31, vigents com mai a dia d’avui).]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
