Blog Uriel Bertran

Mas Sí, Mas No? És la independència ARA!

Uriel Bertran — Wed, 25 Nov 2015 19:20:00 +0100

La maquinària espanyola de destrucció massiva de les institucions catalanes i del sistema de partits de l’independentisme parlamentari s’ha posat en marxa sense compassió. No faran presoners, es cerca la destrucció total de la minsa autonomia que es conserva i el desgast absolut dels partits que avui representen l’independentisme.

Es cerca que, a mig termini, pugi al poder una alternativa unionista a Catalunya després del desgast que comportarà, si es constata, la inoperativitat de la majoria independentista en no gosar proclamar la independència i en no poder, ni tan sols, garantir l’autonomia de Catalunya. L’unionisme no farà la independència però prometrà tornar la minsa autonomia, això sí, lleial a Espanya. Si l’independentisme al Parlament no proclama la independència en les properes setmanes la visualització de seva inoperativitat serà absoluta, ja que ni tan sols servirà per salvar l’autonomia. El Pla Ibarretxe va portar a un govern PSE-PP. Si aquí no es proclama la independència en les properes setmanes, la decadència que viurà la política catalana portarà a la decepció d’amplis sectors de l’independentisme i al reforçament d’una alternativa espanyolista.

El debat Mas sí, Mas no ha quedat superat pels esdeveniments. Estem davant un atac sense precedents a les institucions catalanes i cal respondre en conseqüència. Junts pel Sí i la CUP han d’oblidar-se del debat d’investidura i pactar una data propera de proclamació de la independència i cridar la ciutadania i l’ANC a la mobilització popular. Cal posar en marxa una revolució democràtica amb tota la seva potència i prendre el control del territori, de la hisenda i de les infraestructures estratègiques.

L’Estat espanyol portarà a terme una estratègia ben dissenyada. Pagarà amb comptagotes les factures de la Generalitat, provocant l’increment del deute i, per tant, assumint el control total de les finances de la Generalitat, per molt de temps. No farem net en dècades. S’asseguren així una intervenció a llarg termini per destruir qualsevol futur govern catalanista. El que estan fent va molt més enllà d’una conjuntura com l’actual. Esdevé un mecanisme de control estructural.

Hem de portar el debat cap a posar data propera a la independència. Llavors la CUP ja no ha de votar cap més investidura i Mas continua de president com vol JxSí. La CUP només ha de votar la proclamació de la independència, i, en aquesta qüestió, els 72 diputats hi estan d’acord. El concepte president en funcions ha quedat superat. Si com diu Mas l’autonomia s’ha acabat, ell ja no és president en funcions de cap autonomia. Mas sí, Mas no? És un debat superat. Independència sí o no a curt termini, dignitat sí o no, autoestima sí o no, futur sí o no, aquesta és la veritable prova de foc que l’actual classe política té al davant.

Uriel Bertran

CARTA OBERTA A ARTUR MAS, ORIOL JUNQUERAS I ANTONIO BAÑOS

Uriel Bertran — Thu, 05 Nov 2015 17:49:00 +0100

Benvolguts compatriotes,

Algú haurà de cedir. Algú de vosaltres tres i el que representeu haurà de cedir i sé que això no és fàcil. De fet, és el més difícil en un món on els egos i els interessos de partit sempre han primat. Però de la mateixa manera que la independència és l’excepció a la regla (són molt poques les nacions que s’han independitzat), l’excepció a la regla -que sigui primer l’interès de país que el del partit- és l’únic valor possible que ens portarà a la llibertat.

Quan cedeixis en favor de la independència seràs vist amb recança per una part del teu partit. Et diran que has estat feble, que tenies tota la legitimitat per no fer-ho i que l’altre t’ha pres el pèl i ara el partit en patirà les conseqüències. A curt termini tindràs la sensació de frustració i injustícia perquè tenies la raó. Però no et deixis emportar per aquests sentiments, car tot seguit tindràs l’admiració i l’escalf d’un poble. No t’equivoquis, la d’ara no és ni de bon tros la batalla més important que et tocarà afrontar. La definitiva serà la de confrontar-nos a l’estat espanyol per declarar la independència. I si tu cedeixes ara en favor de la llibertat, seràs qui més legitimitat tindràs. Quan ho facis acumularàs el més gran dels capitals, el de la generositat, i això el país t’ho sabrà agrair.

Sabem que estàs molt preocupat per no escapçar el partit, per no deixar-lo sense un lideratge fort i solvent, en un moment en que se sent feble i està assetjat per la justícia espanyola. Però pensa que unes noves eleccions després d’un fracàs com el que s’està gestant encara el debilitarà més. També sabem que flirteges amb la possibilitat que unes noves eleccions et permetin per primera vegada accedir a la presidència de la Generalitat i des d’allà creus que, ara sí, segur, proclamaràs la independència, però no t’equivoquis, l’independentisme per separat no assolirà la força que ara té i estaràs obligat a pactes antinaturals si vols governar. Finalment, és lògic que no vulguis partir el partit, i que t’hi vas comprometre en aquesta decisió de no investir de nou l’actual President. Però els partits demostren la seva maduresa quan arriben les decisions difícils, i si ara no prens la decisió encertada quedareu deslegitimats per molt temps per poder tornar a marcar la pauta de la independència.

La majoria que hem votat independència només us demanem una cosa: podeu-vos d’acord per declarar la independència amb un govern capaç de gestionar-la. I feu-ho ara. Que l’interès de partit no us faci traïdors. Visca la República Catalana!

Uriel Bertran i Arrué
Un dels quasi dos milions de catalans que us hem votat

Junts pel Sí i com fer la independència unilateral

Uriel Bertran — Sun, 13 Sep 2015 22:00:00 +0200

El programa electoral de Junts pel Sí és molt clar respecte a l’assumpció de la via unilateral per a la proclamació de la independència i l’establiment de l’Estat Català en els propers divuit mesos de legislatura, a partir del 27S.

Amb detall es defineixen al programa els passos i la temporització d’aquesta unilateralitat: la implementació del programa electoral en cap cas excedirà els 18 mesos previstos de legislatura; després de preparar una sèrie d’estructures d’Estat es procedirà a proclamar la independència; aquesta proclamació significa la desconnexió respecte l’ordenament jurídic espanyol; en el cas que l’Estat espanyol bloquegi l’autogovern de Catalunya el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica; i que en primer lloc es proclama la independència i després, ja com a estat independent, es procedeix a redactar la Constitució -corregint-se així anteriors fulls de ruta on es preveia la redacció de la Constitució encara essent una comunitat autònoma, un fet contradictori en si mateix atès que només quan s’assoleix la independència es pot cridar tota la ciutadania (tant la que estava a favor de la independència com la que estava en contra) a votar en les eleccions constituents del nou Estat-.

Aquests són els fonaments del perquè des d’opcions com Solidaritat Catalana per la Independència s’ha decidit donar suport a aquesta candidatura sense demanar res a canvi, més que aquest compromís programàtic. En definitiva, és allò que des del nostre inici, ara fa cinc anys, defensàvem quasi en solitari i allò que vam aconseguir fer votar al Parlament de Catalunya amb la primera llei de la història de Transició a la Independència el 2011. Llavors aquesta llei no va assolir prou vots, però feliçment el seu plantejament ara ha esdevingut hegemònic en el catalanisme i assolirà la majoria absoluta d’escons el proper 27S i el seu contingut podrà tornar a ser votat i aprovat. Per tant, generositat i endavant i a per totes.

Encara queda per desenvolupar un aspecte cabdal de la proclamació de la independència: com es fa efectiva una vegada el Parlament de Catalunya la proclama? És a dir, com es fa efectiva la subrogació a l’Estat català, que preveu la Llei de transitorietat jurídica, de ports, aeroports, agència tributària, etc... quan l’Estat espanyol s’hi oposi? En primer lloc, cal tenir clar que la desconnexió respecte la legalitat espanyola només es pot fer una vegada i de cop, quan la legalitat espanyola queda substituïda per la legalitat catalana. És a dir, no es poden fer intents de desconnexions limitades en àmbits concrets, com per anar temptejant, perquè aquestes “petites il·legalitats” com a tals serien observades per la comunitat internacional que veurien un govern autonòmic que es situa en determinats temes al marge de la llei, i no un govern que està fent la independència amb determinació. Ens veurien més com un govern amb problemes competencials amb Espanya que com un govern que crea un nou Estat. Els estats no es creen poc a poc, es preparen i es creen d’un sol cop.

Això ens porta a haver de pensar en com preparem la proclamació de la independència i l’establiment d’un Estat català que és capaç de prendre el control, en el moment precís de la independència, de les infraestructures estratègiques en mans espanyoles: energètiques, ports, aeroports, autopistes, carreteres i de l’agència tributària. La resposta és, una vegada més, a partir de l’acció política determinada, la mobilització popular i la mediatització internacional del moment. Tot, fet amb intel·ligència i sense la necessitat de cap acte de força.

Una via en la que podem pensar, és que quan el Parlament de Catalunya proclami la independència ha de cridar tot el poble de Catalunya a la celebració al carrer de l’efemèride i a la mobilització popular (milions de persones). El Parlament de Catalunya assumirà via llei totes les competències i infraestructures que gestiona l’Estat espanyol a Catalunya i en nomenarà nous responsables de la seva gestió, i aquests es dirigiran, acompanyats de la celebració popular, als edificis oficials abans espanyols a prendre possessió dels seus nous càrrecs: a l’Aeroport del Prat, a l’Agència Tributària de Letamendi, etc...

En el cas que algun alt càrrec nomenat pel govern espanyol es negués a abandonar el seu antic despatx la mobilització popular senzillament hauria de romandre davant d’aquest edifici o infraestructura fins que aquest ex-alt càrrec es decidís a abandonar-lo. Amb aplaudiments i amb cap retret es celebrarà finalment la seva decisió de sortir-ne. Cap acte de força hi serà present, com cap acte de força va necessitar Francesc Macià per prendre el control en la proclamació de la República Catalana en unes circumstàncies molt més difícils. La pressió de la mobilització ciutadana i mediàtica de tot el món veient retransmesa en directe aquesta celebració i aquest pacífic “traspàs” de poders han de fer inviable per a l’Estat espanyol la continuïtat en la gestió de les infraestructures estratègiques. Així va caure el mur de Berlin, pacíficament, amb una ex-RDA comunista bastant menys pressionada que Espanya de preservar la pau.

Val a dir que això només afectarà unes desenes de càrrecs polítics nomenats a dit pel govern espanyol, atès que els funcionaris de l’antiga administració espanyola podran romandre al seu lloc de treball, si així ho desitgen, en poder ser traspassats i assumits per part de l’administració de la Generalitat.

Aquest és un relat i un retrat del que pot ser el dia de la proclamació de la independència. En tot cas, el missatge principal que m’agradaria transmetre és que la independència ha de ser efectiva des del primer moment i que es proclama una sola vegada. I que els nostres governants hauran de preveure com fer-la efectiva des d’aquest primer moment comptant amb les nostres dues principals forces: la mobilització popular pacífica, i la retransmissió en directe del moment per part de totes les televisions del món.

Uriel Bertran