Blog Txell Bernat

Les perilloses conseqüències jurídiques de la resolució del jutge Llarena

Txell Bernat — Sat, 11 Nov 2017 18:59:00 +0100

A peu de carrer, l’advocat de Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet va qualificar “d’ajustades” les fiances fixades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ha anunciat que no presentarà recurs. El diputat Joan Josep Nuet, per la seva banda, va dir que aquesta interlocutòria “marca un nou camí”. La Fiscalia ha manifestat que no pensa recórrer la resolució per trobar-la ajustada a dret. I aquesta última decisió ja ens hauria de fer pensar…

Des dels sectors independentistes s’ha aplaudit que el cas sigui ara tutelat pel Tribunal Suprem i no per l’Audiència Nacional. Aquests mateixos sectors sembla que no hagin llegit la Ilíada, on l’hàbil Ulisses fa un regal als sediciosos troians. “Mal fia dels regals dels grecs”.

Polítics i politòlegs, amb una irreflexiva loquacitat i incontinència verbal han arribat a dir que el Tribunal Suprem ha volgut humiliar els representants de la Mesa del Parlament. Però totes les anàlisis que s’han fet no arriben més enllà d’exterioritzacions emocionals pel fet que la presidenta del Parlament hagi dormit una nit a la presó, i s’ha fet en clau de lectura política, mai jurídica.

La interlocutòria del magistrat Pablo Llarena no és una opinió personal sobre uns fets passats. No és política, és una resolució del Tribunal Suprem. La justícia sempre analitza en clau de passat. La interlocutòria del 8 de novembre de 2017 és una resolució que omple un buit interpretatiu sobre l’abast del concepte “violència” en els supòsits de rebel·lió.

La resolució declara que, perquè hi hagi “violència”, és suficient que l’aixecament s’orienti “de manera inequívoca a intimidar...

(Continua a la pàgina www.irreverent.cat)

Pablo Llanera, un burgalès cridat a posar seny al conflicte català

Txell Bernat — Fri, 03 Nov 2017 19:30:00 +0100

El magistrat Pablo Llanera ha estat president de l’Audiència Provincial de Barcelona. Ha viscut l’auge i caiguda del pujolisme, el maragallisme i ha estat observador silent dels esdeveniments del tsunami a l’oasi català, de la bombolla immobiliària i de la crisi del “totxo”. Té coneixement dels fets polítics, de la corrupció i també de les clàusules terra i dels desnonaments. També des de Madrid ha copsat l’ambient, ha llegit els resums de premsa del Consejo General del Poder Judicial amb editorials d’Ok Diario, La Razón, ABC, El Mundo, El País, La Vanguardia, i tot el serial engegat per El Periódico contra el major dels Mossos.

El bon jutge ha de ser observador, reflexiu per poder formar una convicció i explicar-la de manera coherent amb la realitat que li pertoca viure i jutjar. L’article 6 del codi civil espanyol és el que fa més de 100 anys que diu com ha d’actuar un jutge: “Les normes s’interpretaran segons el sentit mateix de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquelles.”

Aquest és el perfil que tothom pot afirmar del magistrat Pablo Llanera que ha estat designat pel Tribunal Suprem per ser l’instructor del “cas procés”. Ara Llanera té el deure de...

(Continua a la pàgina www.irreverent.cat)

L’adoctrinament educatiu “made in Catalonia”: educar en valors

Txell Bernat — Sun, 29 Oct 2017 18:30:00 +0100

Qüestió d’educar en valors. Catalunya no podia encaixar en el projecte espanyol de la Constitució del 78. La mal anomenada transició va consistir en una simple delegació dels poders de la figura del cap de l’Estat en un poder executiu.

Aquesta delegació ja existia durant la dictadura franquista a causa de la complexitat de la gestió. L’Estat de les autonomies era això mateix: una gestió delegada dels interessos de l’Estat. Les autonomies tenien cert marge d’innovació sempre que no fossin contràries als anomenats “interessos generals”, és a dir, als interessos de les elits extractives de la cort central.

La dictadura mai va estar liquidada amb responsabilitats i tots els crims comesos en interès de l’Estat romanen impunes, i tenen aquest privilegi. Espanya és un estat on el delicte de negació de l’Holocaust jueu no existeix. Aquest delicte va ser derogat per la sentència 235/2007 del seu Tribunal Constitucional que va afirmar que castigar aquesta conducta és anar en contra del dret de llibertat d’expressió. Al’Estat espanyol, fer acudits o paròdies contra les figures més destacades de la dictadura militar sí que és delicte i no es considera la llibertat d’expressió perquè s’ofenen valors i sentiments “patriòtics”.

D’això es tracta l’adoctrinament català; d’educar en valors. Els valors del civisme, la convivència i la integració han estat els determinants en el sistema educatiu català, i la pedra angular que sosté el sistema és que...

(Continua a la pàgina www.irreverent.cat)