https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/ Fri, 18 Dec 2009 07:05:07 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/2800/una-victoria-preciosa https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/2800/una-victoria-preciosa Fri, 18 Dec 2009 07:05:07 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/2800/una-victoria-preciosa
La ciutat de Vic i Osona en general han assolit, certament, la victòria més contundent en el referèndum sobre la independència de Catalunya, però els resultats obtinguts globalment arreu del país, ateses les condicions en què s'ha desenvolupat tot el procés, continuen sent molt respectables i molt més beneficiosos del que semblen a primer cop d'ull: hem viscut una jornada de mobilització popular inoblidable en la qual hem pogut expressar que volem un futur diferent per a la nostra nació.

Hi ha un element que no hauria de deixar indiferent a ningú, ni tan sols als adversaris més repatanis que tenim dintre i fora de Catalunya: la dedicació apassionada dels milers i milers de voluntaris que, amb molt d'esforç i hores de son perdudes, han treballat de valent perquè el diumenge 13-D pogués convertir-se en una jornada especial en la nostra història col•lectiva després de tant de temps de cansament i decepció polítiques. Ningú d'ells s'ha encongit malgrat els entrebancs de tota mena, el menyspreu de determinats governants i l'escassa col•laboració dels nostres mitjans públics més poderosos, TV3 i Catalunya Ràdio, que han amagat tant com han pogut el que passava al carrer i només han començat a parlar-ne quan la realitat ha pres tal envergadura que continuar amagant la veritat quedava molt i molt lleig.

No podem estar cecs davant de tanta claror. La participació de la gent ha estat exemplar, i l'alegria que es palpava pels carrers de tots els pobles i ciutats del país, indescriptible. S'han succeït escenes molt emotives que segurament trigarem molt a reviure. Persones de totes les edats i professions i tarannàs han votat somrient, a vegades amb llàgrimes als ulls, a peu d'urna. No és possible descriure, per exemple, la bellesa solemne del col•legi electoral ubicat al Temple Romà de Vic. Hem pres Troia sense haver hagut d'embotir de guerrers un cavall de fusta, només ens ha calgut arrastellar de vots l'urna pacífica de la victòria que sempre regala la democràcia.

La victòria aconseguida és tan important que no ens podem permetre el luxe de malmetre-la, per exemple, amb un espectacle tan lamentable de retrets i discussions inoportunes entorn les virtuts i els defectes organitzatius de les consultes com les que vam viure l'endemà mateix de la gran victòria i que només poden afeblir el gran potencial sobiranista que hem sabut desplegar malgrat els enemics de la pàtria. Sembla que ara mateix els màxims responsables del procés ja han tancat la picabaralla oberta a deshora, però tanmateix els organitzadors de la consulta a Taradell exigim, amb l'autoritat moral que ens concedeix l'alta participació obtinguda al nostre poble després de tres mesos sencers de mobilització imparable, l'asserenament definitiu dels ànims i la reconducció immediata de la situació amb la calma i la intel•ligència necessàries que mereix aquesta oportunitat històrica que hem començat a viure convençuts que un dia el nostre Parlament convocarà un referèndum oficial sobre la independència del nostre país. Hem d'estar molt units tots els qui creiem en l'independentisme com a única fórmula viable per a la consecució d'un estat propi per a Catalunya. No podem pujar enfadats al tren de la llibertat que ha començat a sortir en direcció a Europa.
La comissió organitzadora del referèndum a Taradell

]]> https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/2665/avui-presentem-la-campanya-de-la-consulta-sobre-la-independencia-a-taradell https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/2665/avui-presentem-la-campanya-de-la-consulta-sobre-la-independencia-a-taradell Fri, 13 Nov 2009 09:39:06 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/2665/avui-presentem-la-campanya-de-la-consulta-sobre-la-independencia-a-taradell Assistiran a l’acte Vicent Partal, Mònica Sabata i Alfons López Tena

Avui, divendres 13 de novembre, a Taradell fem la presentació pública de la campanya sobre la independència que farem just d’aquí un mes, el 13 de desembre.
La idea és fer una presentació concisa de tots els actes que tenim programats des d'avui fins al dia de la votació, de les diferents accions que volem anar fent, del protocol organitzatiu, del funcionament del vot anticipat, de les diferents formes de finançament que tenim previstes, etc.. Després encetarem un debat amb la Mónica Sabata, el Vicent Partal i l'Alfons Lopez Tena que moderarà l'escriptor Antoni Pladevall.

A la Monica li hem demanat que ens faci un anàlisis de l'efecte Arenys i de que poden significar les consultes (a nivell pedagògic, democràtic, etc..) pel País. El Vicent ens parlarà de com es veuen les consultes a nivell europeu, de l’impacte que va tenir la d'Arenys a la premsa internacional i l’impacte que pot tenir l’actual iniciativa d'escampar les consultes pel País. I finalment l'Alfons ens parlarà dels secrets de la consulta, de com s’estan organitzant des d'Osona, etc..
Us convidem a tots a assistir-hi! val a dir que ens agradaria molt que hi vinguéssiu a donar-nos suport i a omplir la sala d'actes del centre cultural. Serà a les 9 del vespre al Centre Cultural Costa i Font.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/1250/primera-trobada-de-joves-domnium-cultural https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/1250/primera-trobada-de-joves-domnium-cultural Tue, 07 Oct 2008 08:47:51 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/1250/primera-trobada-de-joves-domnium-cultural 8 i 9 de novembre, Òmnium Cultural organitza una trobada per a joves d’entre 18 i 25 anys amb l’objectiu d’oferir un espai de formació i reflexió i, alhora, de crear xarxa entre els socis d’Òmnium més joves i altres persones de la mateixa edat que encara no ho són però que simpatitzen amb els principis de llengua, cultura i país pels quals treballa l’entitat.

La trobada ha estat impulsada per un grup de socis joves d’Òmnium, interessats en generar una dinàmica de treball que animi a la participació dels membres més joves de l’entitat i sigui un punt de referència per al jovent del país.

Amb aquesta finalitat, s’ha preparat una programació que contempla espais de formació, d’intercanvi de coneixements i de lleure. Així, entre les activitats programades, s’hi troben diverses taules per reflexionar sobre temes d’actualitat, com ara els reptes del catalanisme, la cohesió social, l’activisme a la xarxa, o la cultura i els mitjans de comunicació.

També s’han preparat altres activitats per afavorir la coneixença i l’intercanvi d’experiències entre els participants durant els diferents moments de convivència del cap de setmana.

INSCRIPCIONS

El preu de la inscripció és de 20€ per als socis i 30€ per els no socis. Aquest import inclou les activitats i l’allotjament amb pensió completa a l’alberg juvenil de Coma-ruga (El Vendrell), lloc on es duran a terme les activitats. Podeu inscriure-us-hi a partir del 6 d’octubre trucant a Òmnium Cultural (93 319 80 50) de 10 a 14h i de 16h a 19h. Les places són limitades.


PROGRAMA

DISSABTE, 8 DE NOVEMBRE

10.00h. Arribada i esmorzar

11.00h. Presentació de la trobada
Amb: Roger Buch, membre de la junta d’Òmnium, i un dels joves del grup impulsor.

12.00h. Taula: Reptes del catalanisme
Amb Alfons López Tena, jurista i membre de la junta d’Òmnium i Vicent Sanchis, periodista i vicepresident d’Òmnium.

14.00h.Dinar

15.30h. Dinàmica participativa

16.00h. Taula: Cohesió social
Amb Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill, Eunice Romero, assessora en immigració de la vicepresidència de la Generalitat, i Lluís Cabrera, membre del col·lectiu Els Altres Andalusos.

18.00h. Pausa

19.00h. Taula: Activisme a la xarxa
Amb Vicent Partal, director de VilaWeb i Saül Gordillo, director de l’Agència Catalana de Notícies.

21.30h. Sopar

23.00h. Festa

DIUMENGE, 9 DE NOVEMBRE

9h. Esmorzar

10.00h. Taula: Cultura i mitjans de comunicació
Amb Carles Cuní, director del Grup Flaix i membre de la junta d’Òmnium; Oriol Soler, director del grup Cultura 03; i Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Espai Català de Comunicació i Cultura (Escacc).

12.00h Conclusions de la trobada.

12.30h. L’experiència jove d’Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear.
Amb: Toni Gisbert, coordinador d’ACPV i Tomeu Martí, coordinador d’OCB.

13.30h. Cloenda
Amb Jordi Porta, president d’Òmnium.

14.30h. Dinar

]]> https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/1056/cascos-blaus-al-congres-de-cdc https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/1056/cascos-blaus-al-congres-de-cdc Sat, 12 Jul 2008 07:18:46 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/1056/cascos-blaus-al-congres-de-cdc Cascos Blaus

Amb aquesta metàfora ha definit Saül Gordillo el paper dels blocaires al Congrés de CDC que s’està celebrant al Palau de Congressos de Catalunya. Un congrés que ha començat amb una taula rodona on a més del periodista de Calella, hi havia el Carles Puigdemont, la Carme-Laura Gil i el Marc Vidal. La taula és titulava “Política 2.0 i blocs” i ha estat seguida per uns 70 blocaires entre els que si contaven militants de CDC, però també d’ERC i del PSC.

Política 2.0

Què és la política 2.0? Per una banda, o per un extrem, la Carme Laura-Gil creu que la política és política, i el que és 2.0 són les eines, hi ha unes eines 2.0 que permeten fer una política diferent, però un discurs sempre serà més important que un escrit. A l’altre extrem s’hi troba en Marc Vidal que parla dels Ciutadans 2.0. Uns ciutadans que condicionaran a uns nous Politics 2.0 en un nou món 2.0.

Cultura 2.0

Finalment, i enmig dels dos plantejaments, hi ha el Carles Puigdemont que parla de la nova Cultura 2.0 amb la qual tindrem una nova manera de fer política. Una anècdota per explicar-ho millor: Quan li toca parla a ell, que és l’últim, ja sap que els blocaires ens estem queixant del excessiu soroll de l’espai i sap que en pensem de les exposicions que han fet els altres contertulians. Ho sap gràcies al twitter i als blocs que ha anat consultant durant el debat. En Carles té més informació de la “parròquia” que la resta de contertulians. Té avantatge. En definitiva, conclou, el partit que no sigui 2.0 s’empetitirà i el polític que no tingui discurs propi s’extingirà d’aquí uns anys. Per part meva, un desig pel futur: que cap Polític 1.0 vulgui legislar i empetitir o extingir la tasca dels Cascos Blaus 2.0.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/978/junts-podem https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/978/junts-podem Wed, 18 Jun 2008 07:00:28 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/978/junts-podem La voluntat.  

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per una amplia majoria un nou articulat per l’Estatut de Catalunya. Un text força ambiciós que va rebre el suport de tots els partits de la cambra excepte el PP. Aquest text va viatjar a Madrid on després de rebre unes retallades considerables va ser aprovat per les Corts Espanyoles. La població catalana, aquesta vegada més dividida, el va acabar ratificant el 2006 mitjançant un referèndum i d’aquesta manera, malgrat tot, el va acceptar. La voluntat democràtica del poble català va ser aquesta.

El trencament

La part catalana va acceptar les modificacions del Congrés, a pesar seu, i el poble ho va ratificar acomplint la seva part del pacte mitjançant un referèndum. La part espanyola no ha complert la seva. Han creat un mini-parlament propi, anomenat Tribunal Constitucional, format únicament per membres de la part espanyola i amenacen de trencar el pacte amb una sentència que retalli o deixi sense validesa el text aprovat. El Tribunal Constitucional que precisament té la funció de protegir les minories permanents com són les nacionalitats històriques, es dedica a esmicolar els acords presos democràticament per dos parlaments i un referèndum.

La Unitat

Ara més que mai els catalans necessitem està units i dir prou. La societat civil catalana no es pot permetre el luxe de fer igual que la classe política i diluir-se en matisos. No val excusar-se amb el redactat final de l’estatut. Ara no. No estem parlant d’això! Estem parlant d’una vulneració barroera i antidemocràtica de la voluntat i de la dignitat del nostre poble. No podem ni volem reconèixer la legitimitat del Tribunal Constitucional i ho volem dir alt i clar perquè tothom ho escolti. El dia 25 de Juny hem d’estar tots junts al Teatre Nacional de Catalunya per dir PROU d’una vegada. Sense cap fissura.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/980/no-son-nomes-les-linies-tambe-son-les-formes https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/980/no-son-nomes-les-linies-tambe-son-les-formes Sun, 15 Jun 2008 21:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/toni-reig/blog/980/no-son-nomes-les-linies-tambe-son-les-formes Dubtes

Per què les línies MAT han de passar a 500 metres d’un nucli urbá i només a 100 metres d’una mas rural? O be per què si les empreses elèctriques guanyaran tants diners amb la línia, als propietaris se’ls està expropiant a 4 rals? I, si aquesta línia ha de generar tants beneficis, i es disposa de la tecnologia per fer-ho, per què no es soterra? per què a França es soterrarà i aquí no?

Més dubtes: per què si hi ha un territori que forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i de la xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya, els operaris de Red Eléctrica Española poden destruir-la amb total impunitat? per què als pagesos afectats per aquest PEIN se’ls va fer reconvertir al turisme i ara se’ls hi treu la seva principal font de riquesa?

I encara més: per què si diuen que trauran 86 quilometres de línies antigues no són capaços de donar ni una sola data? Per què no presenten cap informe on assegurin que les MAT no son perjudicials per la salut? Per què es veta l’accés de la premsa a una reunió informativa?

Silenci

Aquestes preguntes es van fer al Secretari d’economia, Andreu Morillas, i al Director General d’energia i mines, Agustí Maure, el passat mes maig en la seva visita al Consell Comarcal d’Osona. Cap resposta. Només silenci. Per què? Alguna cosa s’està fent malament quan s’ha de fer d’amagat, quan no hi ha transparència. La indignació dels veïns creix i no només per sentir-se desprotegits sinó també, per sentir-se humiliats d’aquesta manera. “És una pressa de pèl” va ser la frase més escoltada després de la reunió. Si tant important és aquesta línia, si tan costós és soterrar-la respecte als beneficis que reportarà, per què no ens ho expliquen bé?

Les línies i les formes

Però ara no vull debatre sobre la necessitat de les línies, el seu soterrament, l’energia nuclear francesa, ni dels projectes al nord d’Africa, sinó que vull posar l’accent en les formes. Estem al segle XXI i en un estat de dret no podem fer projectes com si estiguéssim encara a la dictadura. No és tracta de la filosofia del “No”, ni de la del “Si, però no al pati de darrera casa”. No parlem d’això. No són només les línies, són sobretot les formes. I el per què d’aquestes formes que segurament ens retornaran al per què d’aquestes línies. Us recomano que mireu aquest reportatge de Vilaweb, perquè de moment es l’únic reportatge audiovisual d’un mitjà d’àmbit nacional que segueix la problemàtica i escolta el territori. L’únic mitjà audiovisual d’àmbit nacional que n’ha fet ressò. Per què?
]]>