https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/ Tue, 13 Oct 2009 12:34:52 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/2530/som-lo-que-sembrem-denuncia-irregularitats-en-informes-dassessorament-del-parlament https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/2530/som-lo-que-sembrem-denuncia-irregularitats-en-informes-dassessorament-del-parlament Tue, 13 Oct 2009 12:34:52 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/2530/som-lo-que-sembrem-denuncia-irregularitats-en-informes-dassessorament-del-parlament
La plataforma i les personalitats que donen suport explícit a aquestes denúncies critiquen el fet que el debat sobre transgènics agrícoles, que hi és a la societat, no s’hagi traslladat al Parlament, i denuncien els informes que han contribuït a avortar aquest debat sobre la Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics. Els autors dels informes no es van dirigir durant tot el procés de la seva elaboració a Som lo que Sembrem ni a cap expert o persona involucrada en la problemàtica que pogués oferir raons contràries als transgènics agrícoles, o en qualsevol cas aquestes no han estat citades als informes.

Veure els documents adjunts

Al document Dossier de premsa: Denúncies la plataforma exposa la seva crítica a tot el procés d’elaboració dels informes i a la selecció esbiaixada de les fonts d’informació.

Als documents Crítica a l’informe de l’IEC i Crítica a l’informe del C4 la plataforma fa una crítica detallada de cadascun dels dos informes d’assessorament.


Entre altres demandes plantejades per Som lo que Sembrem a les institucions, s’ha preguntat al senyor Ernest Benach, com a president del Parlament i del CAPCIT, si aquests informes s’han pagat amb diners de tots els ciutadans, i quants diners han costat.

Als grups parlamentaris PSC, CiU i PP se’ls ha demanat que es pronunciïn sobre aquests informes, ja que s’han emès per assessorar-los sobre el tema.

Les institucions a les quals la plataforma Som lo que Sembrem lliura els documents són:

Als membres del CAPCIT, al president de l’IEC Sr Salvador Giner de San Julián, al president del C4 senyor Tomàs Molina, a l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, al president del Parlament i del CAPCIT Sr. Ernest Benach, a tots els grups parlamentaris de la cambra catalana, al col·legi de periodistes, a l'Observatori de Comunicació Científica de la Pompeu Fabra, a tots els diputats, al Síndic de Greuges Sr Rafael Ribó i a la premsa.


A la roda de premsa assistiran:

- Dr. José Ramón Olarieta, professor d’agrònoms a la Universitat de Lleida

- Dr. Miquell Vallmitjana, investigador en biotecnologia a la UAB.

- Montse Escutia, agrònoma i professora del Màster en Agricultura ecològica del Departament de Biologia Vegetal de la UB.

- Dra. Marta Rivera, investigadora a la UAB en temes d'alimentació i agricultura.

- Dra. Rosa Binimelis experta en temes socioeconòmics dels transgènics.

- Dr. Roman Galimany, bioquímic i farmacèutic, president de l’Hospital de Valls, ex-president de la Sociedad Espanyola de Bioquímica Molecular y Patología.


Persones convidades que no poden assistir-hi dimecres perquè tenen altres compromisos, però que donen suport explícit a les declaracions de denúncia:

- Josep Lluís Domingo, professor de toxicologia a la Universitat Rovira i Virgili, reconegut mundialment pels seus treballs on revela la falta d’estudis suficients dels efectes sobre la salut humana i animal dels OMG.

- Dr. Enric Tello, catedràtic d’Economia de la UB, professor d’Història agrària.

- Dr. Martí Boada doctor en Ciències Ambientals. Professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Membre del Comitè Espanyol del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides.

- Dr. Marcel Coderch, doctor enginyer de telecomunicacions, vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Secretari de l'Associació per l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN-ASPO Spain).

- Joan Martínez Alier, catedràtic del departament d’Economia i Historia econòmica de la Universitat autònoma de Barcelona, i coordinador del doctorat en ciències ambientals a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental a la UAB.

- Dr. Jordi Pigem, doctor en Filosofia per la UB, expert en temes d’ecologia, ciència i societat.

La plataforma espera altres confirmacions en els propers dies.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/2178/la-plataforma-defensa-la-seva-proposta-de-llei-per-una-catalunya-lliure-de-transgenics-al- https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/2178/la-plataforma-defensa-la-seva-proposta-de-llei-per-una-catalunya-lliure-de-transgenics-al- Thu, 02 Jul 2009 17:30:14 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/2178/la-plataforma-defensa-la-seva-proposta-de-llei-per-una-catalunya-lliure-de-transgenics-al-
La plataforma Som lo que Sembrem vam presentar a tràmit al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va rebre en quatre mesos el recolzament de 106.000 firmes, més del doble de les necessàries per endegar una ILP, amb un ampli suport i mobilització popular. Però posteriorment les cúpules dels grups parlamentaris de CiU, PSC i PP han forçat la presentació d' esmenes a la totalitat contra la nostra iniciativa.

Un cop més la resposta del partits polítics hegemònics a la mobilització social ha estat girar l’esquena a les demandes d’amplis sectors, avantposant els interessos privats de la industria agroalimentària i pro-transgènica. Front la crisi social, econòmica, ecològica i alimentària, el suposat "govern d'esquerres" opta per donar suport a l’empresa privada, salvar als bancs, als empresaris, promoure l’agricultura intensiva, industrial, drogodependent, deslocalitzada. Però, què passa amb la nostra alimentació? En mans de qui està? A qui pertany la terra, l’aigua i les llavors? Nosaltres volem un món rural viu, poder decidir què mengem, qui ho produeix i com. Exigim el dret a la sobirania alimentària.

Vaga de fam

Aquest proper 2 de juliol es debatrà al Parlament de Catalunya si tira endavant el veto a la ILP contra els transgènics. Sis membres de Som lo que Sembrem en acabar la manifestació van iniciar una vaga de fam per exigir que s’escolti la veu d’aquestes 106.000 persones que vam dir prou al transgènics, i que es creï una ponència que treballi la proposta de Llei: Exigim transparència dels interessos que volen imposar-nos els transgènics i barrar descaradament el debat sobre el model d'agricultura i de país. Constantment estan rebent mostres de suport.

Suport a Som lo Que Sembrem i al Manifest dels consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Desenes de professionals de la gastronomia, de la Salut, de l’Alimentació, de l’agricultura, de l’agricultura, del mon acadèmic, del sector associatiu i consumidors han signat a favor d’un Manifest per una Alimentació Bona, Neta, Justa i sense Transgènics (adjuntem signants i manifest)

Nosaltres ho tenim ben clar, com deia la ramadera ecològica Assumpta Codinachs a l’acabar la manifestació:

AVUI MÉS QUE MAI, SOM LO QUE SEMBREM !!!!
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1949/sembrada-popular-de-panis-ecologic-al-pallars https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1949/sembrada-popular-de-panis-ecologic-al-pallars Wed, 29 Apr 2009 14:45:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1949/sembrada-popular-de-panis-ecologic-al-pallars
Aquest acte tindrà lloc en un camp que es troba al terme de St. Joan de Vinyafrescal, entre Tremp i la Pobla de Segur, el proper divendres, dia 1 de maig, a partir de les 6 de la tarda. Per concloure l’acte, que tindrà un aire festiu, es realitzarà un berenar per a tots els assistents. El camp serà senyalitzat com a "Camp Lliure de Transgènics, i serà visible des de la carretera. Aquest espai es suma també a campanya de declarar zones lliures de transgènics, que ja compta amb més de 1000 hectàrees, varies empreses i associacions del Pallars, que ja s'han declarat lliures de transgènics.

La sembrada populars engloba dins de la campanya de Sembra de Panís ecològic que la plataforma Som Lo Que Sembrem ha iniciat aquesta primavera, i que ja compta amb un gran nombre de mostres de solidaritat. El cap de setmana passat, en el marc de la fira “El Xorret d’aigua clara” que es va celebrar a Sort, la plataforma Transgènics Fora del Pallars va repartir 500 plantes de panís de fer crispetes ecològic, amb la intenció que la gent les planti als seus balcons, jardins, horts i camps. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme a diferents llocs de Catalunya, per exemple, a la Fira de la Terra de Barcelona, on és van repartir també un gran nombre de plantes i recollint així una gran mostra de suport amb la iniciativa.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1924/la-ministra-alemanya-dagricultura-a-favor-de-deixar-la-decisio-sobre-els-transgenics-en-ma https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1924/la-ministra-alemanya-dagricultura-a-favor-de-deixar-la-decisio-sobre-els-transgenics-en-ma Fri, 24 Apr 2009 15:56:44 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1924/la-ministra-alemanya-dagricultura-a-favor-de-deixar-la-decisio-sobre-els-transgenics-en-ma prohibir el conreu del MON 810 a tota Alemanya, basant-se en nous estudis duts a terme a Alemanya i Luxemburg, on es demostren efectes perjudicials pel medi ambient, i en els pobres resultats de l’estudi de monitoratge del conreu que el govern alemany havia obligat fer a Monsanto durant la passada temporada. També s’ha pres en consideració una nova investigació amb ratolins que ha trobat efectes del MON 810 sobre el seu sistema immunològic, i indicis d’una resposta al·lèrgica i inflamatòria.

Abans d’Alemanya, molts països europeus havien prohibit ja el MON 810 per raons similars: Àustria, Hongria, Grècia, França i Suïssa.

Entre Catalunya i Aragó, es conrea el 75% del panís transgènic a Europa.

Ilse Aigner, ministra d’alimentació, agricultura i protecció del consumidor, declara en un article d’opinió:

“Jo em posiciono per tal que la decisió sobre el conreu de plantes genèticament modificades es pugui decidir localment, a les regions (Laender), o a les comarques (Kreise)”. A Europa tenim varietat de situacions, diferents estructures, tradicions i formes d’economia, també en l’agricultura... Per tot això estic a favor d’un major poder de decisió per les regions, especialment en zones de petites parcel·les com a Baviera, això seria una aposta raonable.

Trobar solucions a l’enginyeria genètica de plantes, que tinguin en consideració els diferents objectius i punts de vista a tota la República federal, és una empresa complicada... Però el debat social ha de continuar i ho ha de fer de manera transparent, i amb arguments. I al final el que necessitem són majories polítiques tan a nivell nacional alemany com a nivell europeu. El meu objectiu és, en el sentit del principi de subsidiarietat, deixar la decisió sobre la prohibició o no del conreu en mans de les regions. Per això lluito jo, a nivell nacional alemany, i a nivell europeu”.

Baviera és un dels motors econòmics europeus en ciència i innovació tecnològica, però aposta també pel seu món rural, per la viabilitat de la petita pagesia i ramaderia, i per uns aliments locals i de qualitat. Som lo que Sembrem considerem que s’ha de buscar un model econòmic de país que sigui beneficiós pels seus ciutadans í pel territori a llarg plaç.

A Europa, més de 200 regions s’han declarat lliures de transgènics i lluiten a nivell polític per tal de què prevalguin els seus interessos i necessitats, enfront dels interessos de les multinacionals de llavors, emparades pels acords neoliberals de lliure comerç i per la Comissió Europea.

A Catalunya està pendent la tramitació parlamentària de la ILP per una Catalunya Lliure de Transgènics, i un clar posicionament dels grups polítics.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1808/la-mes-gran-empresa-europea-productora-de-llet-campina-introdueix-letiqueta-sense-transgen-1 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1808/la-mes-gran-empresa-europea-productora-de-llet-campina-introdueix-letiqueta-sense-transgen-1 Wed, 18 Mar 2009 18:59:20 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1808/la-mes-gran-empresa-europea-productora-de-llet-campina-introdueix-letiqueta-sense-transgen-1
Actualment la normativa europea obliga l’etiquetatge de productes alimentaris que continguin ingredients de blat de moro o soja transgènica. També s’etiqueten els pinsos pels animals però no hi ha una llei que obligui a etiquetar la carn, llet i ous d’aquests animals alimentats amb transgènics. Recentment el Ple del Parlament ha demanat la imposició d’aquest etiquetatge.

A Alemanya existeix des de l’estiu del 2008 una llei que permet etiquetar llet, carn i ous com a lliures de transgènics, si en l’alimentació dels animals no s’han emprat pinsos transgènics en els últims mesos abans de la matança. L’etiquetatge no serveix per indicar si hi ha el transgen als derivats animals, perquè no hi és en cap cas, sinó que seria una marca de qualitat del producte indicant una millor alimentació dels animals, i una oportunitat pel consumidor d’afavorir els conreus no OGM al món.

Segons la diputada alemanya Elivira Drobinski-Weiss del Partit Socialista Alemany SPD: “Els consumidors han de poder escollir de manera conscient al comprar... Excepte en la compra de productes ecològics, els consumidors es veien obligats a recolzar, al comprar llet, ous i carn, el conreu de plantes modificades genèticament. Així que l'etiqueta "Sense OGM" ofereix al consumidor la possibilitat de decidir-se conscientment en contra la enginyeria genètica. La demanda pot crear un impuls important pel mercat. El que es continuï expandint el conreu de plantes modificades genèticament ho determina l’abast del conreu de plantes pel menjar animal perquè el 80 per cent de les plantes OGM conreades al món són pels animals. Cada any entren 35 milions de tones de productes de soja a la Unió Europea, la meitat de la qual és OGM i va a parar majoritàriament pel menjar als animals. Només quan s'aconsegueixi un mercat d'aliment per animals que sigui lliure d'organismes modificades genèticament es podrà aturar el creixement mundial del conreu de plantes OGM.”

Els períodes de temps de la llei alemanya durant els quals el bestiar ha d’haver estat alimentat sense transgènics són semblants als de la ramaderia ecològica: Per la regulació de la carn és vàlid per la carn de vaca, que com a mínim 12 mesos o tres quarts de la seva vida ha d'haver estat alimentada sense OGM, per ovelles i cabres, 6 mesos, per porcs 4 mesos, pollastre 6 setmanes. Les vaques que donen llet han d'haver estat alimentades lliures d'organismes modificats genèticament com a mínim 3 mesos, abans de que la llet es pugui extreure. Les gallines ponedores han de menjar durant 6 setmanes sense OGM, abans de què els ous es puguin etiquetar com "Sense OGM".

La cadena Tegut ja aplica aquesta etiqueta a la llet i vol començar a aplicar-la a la carn de porc. També la central lletera Upländer Bauernmolkerei i la productora de pasta Gold-Alb fan servir ja aquest etiquetatge. Els fabricants avícoles Wiesenhof y Stolle estan estudiant la possibilitat de fer-lo servir, al igual que ho estan comprovant els supermercats Lidl, Edeka y Rewee.

Més informació:

- Nota de premsa de Campina en alemany
- Anunci de la llet “Sense transgènics” Landliebe de Campina
- Informe del Parlament Europeu aprovat al Ple
- Pàgina web de la diputada socialista alemanya, una de les impulsores de la nova llei alemanya d’etiquetatge “Sense OGM”
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1720/lherbicida-de-montsanto-es-letal-per-cellules-humanes https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1720/lherbicida-de-montsanto-es-letal-per-cellules-humanes Mon, 23 Feb 2009 13:49:04 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1720/lherbicida-de-montsanto-es-letal-per-cellules-humanes Chemical Research in Toxicology.

Les quatre formulacions de Roundup són barreges de glifosat amb varis adjuvants, substàncies que ajuden a l’efecte d’aquest ingredient actiu. Les Roundup són els herbicides no selectius més emprats a tot el món, ja que el 75 per cent de tots els conreus transgènics són tolerants al Roundup. El glifosat i el seu principal metabòlit, el AMPA, són majors contaminants als rius. Els adjuvants habitualment es consideren “inerts” i no es mesuren al medi ambient, i estan protegits com secrets comercials. Entre ells el predominant és el POEA, que és usat com a sulfatant en les formulacions Roundup per millorar la solubilitat i la penetració a les plantes.

A la recerca es van fer proves amb cèl·lules de diferents teixits, i totes van morir després de 24 hores d’exposició a les formulacions Roundup, que contenen el glifosat en diferents concentracions. També es va comparar l’efecte d’aquestes formulacions amb els del glifosat sol, el AMPA i el POEA. Amb totes aquestes substàncies es van fer proves amb diferents concentracions, des de 10 parts per milió fins a 2 per cent, que és l’ús recomanat a l’agricultura, el que vol dir que les concentracions del Roundup es van diluir 100 000 vegades o més

Els investigadors van trobar que la presència dels altres ingredients químics a les formulacions Roundup, com el POEA, de fet amplificaven els efectes tòxics del glifosat. Les toxicitats del Roundup no eren proporcionals a la quantitat de glifosat que contenien i molt probablement causades en part per POEA i altres ingredients encara sota secret comercial.

Per estudiar la toxicitat els investigadors van analitzar les diferents formulacions en danys a la membrana cel·lular, enverinament de les mitocòndries i mort cel·lular programada que resulta en la fragmentació del ADN al nucli de les cèl·lules. Totes les formulacions Roundup, i el glifosat, van causar mort a les cèl·lules, a partir de diferents concentracions, i per una via o altra. En el cas de la mort cel·lular programada, els adjuvants no semblen necessaris. El glifosat sol actua ràpidament i a concentracions de 500 a 1000 vegades més baixes que les que es fan servir per ús agrícola.

Aquestes últimes investigacions confirmen la gran quantitat de proves sobre la toxicitat del Roundup i del glifosat, i indiquen els mecanismes pels quals causen la mort cel·lular. Estudis epidemiològics havien prèviament relacionat el glifosat amb avortaments espontanis, no-Hodgkin limfoma i múltiple mieloma. Exposicions breus al glifosat en rates causa danys al fetge, i afegint el sulfatant del Roundup té un efecte sinergètic, causant danys més greus al fetge. També s’ha trobat que el Roundup és molt més letal per les granotes que ho és per les males herbes, i pot haver contribuït a la gran disminució d’aquests amfibis a les anteriors dècades.

Des de Som lo que Sembrem considerem que hi ha prou proves per prohibir les formulacions Roundup i el conreu d’aquestes plantes transgèniques tolerants a herbicides. Exigim que no s’autoritzi l’experimentació, (com han sol.licitat recentment les multinacionals al Ministeri) ni comercialització de noves varietats a Catalunya.

(1) Benachour N and Séralini G-E.. Glyphosate formulations Induce Apoptosis and Necrosis in Human Umbilical, Embryonic, and Placental Cells Chem. Res. Toxicol. , 2009, 22 (1), pp 97– 105. Accés a l’estudi científic i més informació al web de Som lo que Sembrem.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1325/valoracio-del-x-simposi-internacional-una-sola-terra https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1325/valoracio-del-x-simposi-internacional-una-sola-terra Fri, 31 Oct 2008 14:52:38 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1325/valoracio-del-x-simposi-internacional-una-sola-terra X Simposi Una sola Terra celebrat els dies 22, 23 i 24 d’octubre a l’aula Magna de la Universitat de Barcelona, era el canvi climàtic i la societat civil. Aquest va convidar a la plataforma Som lo que Sembrem a participar en el debat. La presentació del dia 24 va anar a càrrec de Pep Riera, membre de l’Assemblea Pagesa de Catalunya.

En Pep Riera va fer referència a la lluita sindical duta a terme des dels anys 60 cap aquí i la va comparar amb la de França i Itàlia. Cal destacar dues qüestions: que el que abans es deia lluita de classes, ara es diu lluita d’interessos i que el problema dels transgènics no és dels pagesos sinó de tota la societat, al igual que el canvi climàtic.

Aquestes afirmacions van ser compartides pels membres de les diferents organitzacions que estaven a la taula: confederació pagesa de França, membres d’ATTAC Internacional i periodistes mediambientalistes. També va exposar que el govern català té escassa atenció cap a l’agricultura, cap als joves emprenedors i sobretot cap a la l’agricultura sostenible. Tot això ens portà a parlar dels transgènics, dels quals es va dir que sobreposen l’interès pels diners per damunt de la salut de les persones i el medi.

Olivier Keller va exposar la situació que s’està vivint a França. Parlant del canvi climàtic es va fer especial èmfasi en que l’agricultura intensiva i extensiva contribueix a l’escalfament del planeta i a la pèrdua de diversitat. En canvi, l’agricultura ecològica ajuda a controlar aquest fenomen i alimenta la biodiversitat, que és sinònim d’equilibri i salut. Tothom va estar d’acord que aquesta ha de ser l’agricultura del futur.

Es va insistir molt en que la coexistència dels transgènics i l’agricultura ecològica és impossible ja que el descontrol que suposa la pol·linització creuada és imparable i irreparable. Aquest és un fet que s’està demostrant a Catalunya, segona regió productora de transgènics a Europa, i que ha suposat la desaparició dels productors de blat de moro ecològic. També es va comentar que estudis fets demostren que en les capes altes de l’atmosfera es troben quantitats importants de grans de pol·len viable per metre cúbic d’aire i que acaben contaminant camps a qualsevol distància.

També es va dir que no hi ha estudis científics independents que certifiquin la viabilitat i seguretat dels transgènics. Que tot es fa de manera molt precipitada i manipulada per part de les transnacionals per tal d’augmentar ràpidament els seus beneficis econòmics. Els períodes de temps són inferiors als exigits en la seguretat sobre els pesticides.

Per tant, es va fer una crida als governs perquè vetllin per aquest tema ja que té una transcendència extrema pel futur del planeta i la seva salut.

Es va tancar el simposi amb un manifest unitari de totes les entitats en el que es demanava als governants un canvi d’actitud i valentia per tal de sortir de la situació actual. També es va reclamar la reacció i complicitat de la ciutadania per tal que les generacions futures tinguin un planeta sa i ric en biodiversitat. Per finalitzar, es va fer esment del perill de la biotecnologia a cel obert, afirmant que tenim UNA SOLA TERRA.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1294/x-simposi-internacional-una-sola-terra https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1294/x-simposi-internacional-una-sola-terra Tue, 21 Oct 2008 15:06:09 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1294/x-simposi-internacional-una-sola-terra Associació Una Sola Terra.

El petit espai de participació serà el divendres 24 d’octubre a partir de les 19 hores i ha estat possible gràcies a la invitació de Pep Riera, coordinador d'Assemblea Pagesa de Catalunya i amb el benèplacit de José Bové i Olivier Keller, de la Confédération Paysanne, que donaran prèviament una conferència amb el títol “El cas dels transgènics”.

Posteriorment, representats de la Plataforma Som Lo Que Sembrem llegirem un manifest per expressar les raons que ens han portat ha engegar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a prohibir el conreu d'organismes modificats geneticament (OGM).

La iniciativa entrarà properament al Parlament després d'haver estat avalada per més de 106.000 signatures. Quan la societat civil es mobilitza per a complir una missió, indica que aquesta es troba en bon estat de salut, però també assenyala que els nostres governants no fan be la seva feina doncs ignoren les reivindicacions i demandes que la societat propugna.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1278/el-priorat-es-declara-lliure-de-transgenics https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1278/el-priorat-es-declara-lliure-de-transgenics Thu, 16 Oct 2008 16:44:06 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/som-lo-que-sembrem/blog/1278/el-priorat-es-declara-lliure-de-transgenics Consell Comarcal del Priorat aprovava una moció presentada per Independents pel Priorat (IpP) per: “Prolongar la moratòria en contra de la implantació dels cultius transgènics a la comarca del Priorat”, segons titulava la mateixa moció.

La moció estava motivada per tres aspectes fonamentals a la comarca del Priorat, la importància del sector agroalimentari, el turístic i la conservació del medi ambient; els tres aspectes són els “pilars fonamentals” del projecte de Carta del Paisatge de la Comarca del Priorat. Aquesta carta té com a eixos “el manteniment del territori, la gent i la cultura”.

La moció fa especial referència al model agrari cap al que ha apostat la comarca basat en la qualitat dels productes, l’agricultura ecològica (vins, olis, etc.) i el lligam del producte amb el territori.

La moció, que esmenta diversos articles de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia, posa sobre la taula diversos arguments entre els que cal destacar els següents:

- Denuncia la voluntat de les administracions autonòmica i estatal en la coexistència d’OGM amb l’agricultura ecològica i convencional, en contra del criteri de “gran part del món científic, productor i consumidor”, citant l’estudi de Quist i Chapela publicat a la revista Nature (2001) i el de Escurra (director de l’Institut Nacional d’Ecologia) en què alertaven de les traces de contaminació en diverses mostres vegetals recollides i analitzades.

- Posa de relleu la divisió de la comunitat científica i assenyala alguns estudis científics que denuncien els perills dels OGM:
1.A. Pusztai que en el seu estudi va observar “importants malformacions” en rates alimentades amb patates genèticament modificades.
2.Un estudi secret de Monsanto, publicat pel diari The Independent (24 maig 2005), en què revela que rates alimentades amb panís1 MON863 van desenvolupar anormalitats en òrgans interns i canvis en la composició de la sang, confirmant l’estudi de l’equip de Pusztai.
3.Losey publicà a Nature (1999) els greus impactes del panís Bt sobre les papallones monarca, augment de la mortalitat en les larves (56% als 4 dies), mentre les que s’alimenten de panís no GM sobrevivien gairebé el 100%. La Universitat d’Iowa en un estudi publicat a la revista Oecologia (2000), confirma la mortalitat i la puja al 70% de les larves.

- Emfasitza en la creixent oposició als OGM que ha permès la creació a Europa la Xarxa de Regions Lliures i la signatura de la “Carta de Regions i d’autoritats locals d’Europa contra la coexistència entre OGM i els conreus tradicionals i ecològics”, en les quals hi implicat el País Basc. Destaca les 175 regions i als 4.500 municipis europeus que s’havien declarat lliures d’OGM a principis de 2007, així com, les comunitats autònomes d’Astúries, Euskadi, Illes Balears i Canàries.

- Finalment, demana l’aplicació del principi de precaució davant la manca de conclusions científiques que avalin la innocuïtat dels experiments.

La moció expressa la voluntat dels prioratins i prioratines de seguir vivint en una comarca agrícola i respectuosa amb el medi, per això acorda entre altres aspectes que:

- Es declari el Priorat com a Zona Lliure de Transgènics.
- Demana la retirada de les propostes dels Decrets de Coexistència que preparen la Generalitat i el Govern de l’estat i que s’aprofundeixi en l’estudi per tal de clarificar l’actual situació.
- Es garanteixi la traçabilitat i l’etiquetatge dels productes GM.

El Priorat s’afegeix als dos Penedès

Al llarg del 2007 els Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Penedès es van declarar comarques lliures de transgènics fent una aposta pel respecte al medi ambient, per una agricultura sense peatges per les multinacionals agroindustrials i per la seguretat alimentària i en la salut.

Amb el Priorat ja són tres les comarques declarades lliures de transgènics que s’afegeixen als 60 municipis declarats lliures d’OGM als Països Catalans darrerament. Entre els municipis destaquen Mataró, Berga, Olot, Ripoll, Valls, Balaguer, Tàrrega, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Manacor o Sant Boi de Llobregat. També la Catalunya Nord i les Illes Balears són territoris lliures d’OGM.

Tot plegat ens fa mirar amb optimisme aquesta creixent oposició institucional i ciutadana als transgènics i la possibilitat de començar a bastir una alternativa a partir de l’agroecologia.
]]>