Blog Sílvia Martín

La tragèdia del Windows 8.1

Sílvia Martín — Sat, 16 May 2015 08:50:00 +0200

Una hora després de comprar-me un nou portàtil em trobo davant d'un sistema operatiu amb doble personalitat: una molt sòlida però relegada a un segon pla, i una altra pensada per a tauletes i no per a un PC. És cert que l'escriptori clàssic no deixa de ser el vell Windows 7, més estable i ràpid, però sense botó d'Inici. Una humiliació en tota regla.

Una altra frustració que me trobat és que un cop llançat l'assistent d'actualització, a esperar s'ha dit. Però a esperar, esperar. No hi ha hagut processos completats en menys de dues hores, havent-hi casos que han superat superar les cinc, depenent de la potència de càlcul del dispositiu. No em puc imaginar què càlculs i processos poden fer els ordinadors d'avui en dia, si han de trigar dues o tres hores per actualitzar-se a una versió superior. I a més, quan la instal·lació de tot el sistema operatiu des de zero no supera els 45 minuts. Paciència.

Les molèsties i funcionaments fora de tot sentit comú segueixen passant; com ara que no porti instal·lat el programari principal o que calgui la llicència per a instal·lar l’Office 2013.

I seguim. Pel que fa als drivers del hardware, tenen un comportament erràtic o ineficient. Per tant, ara ja no és compatible, la meva impressora ni l’escàner.

Em pregunto si tenim la capacitat d’avançar satisfactòriament, amb un sistema operatiu que exigeix una gran conjunció d’esforços i que ens indica, que les persones que dirigeixen o prenen decisions a l'empresa no estan mirant cap a on deuen.

Sílvia Martín
@smartinmolina

Mentides i subvencions

Sílvia Martín — Wed, 06 May 2015 10:17:00 +0200

Aquest mes han sortit publicades les resolucions de les subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat. Com es possible, que de només tres entitats presentades a la línia projecció internacional envers la Cultura Popular i Tradicional Catalana, cap hagi rebut la concessió de subvenció? Perquè es continuen obrint convocatòries si no hi ha pressupost? És possible que els pressupostos d'un país puguin ser improvisats en tan sols uns dies?

La Cultura viu una situació de coma en aquests últims anys. Nombroses empreses culturals com ara promotores, organitzadores d'esdeveniments o productores d’espectacles, han hagut de tancar o fer fora gent. És cert, que no només se li pot donar la culpa al Govern de torn, ja que la crisi econòmica ha causat que el públic deixi de consumir cultura i que la demanda sigui menor, però aquest tampoc ha fet molt per alleujar la lacerant situació en la qual el sector està immers.

Un dels principals problemes de la Cultura són les subvencions, que mai han estat una solució, sinó un pedaç. I des de dies ja immemorials, abans de la crisi, amb consellers de Cultura de diferent signe polític, l'únic que s'ha fet a favor de la Cultura és precisament això: posar pedaços sense acudir a l'arrel. I preocupantment, la Cultura no ha fet més que demanar, en els últims anys, subvencions que dulcifiquen seus fracassos. Així doncs, el principal problema del pressupost destinat a la Cultura no és que hagi disminuït, sinó que el Govern hagi mentit en la partida que se li anava a destinar i s’obrin unes convocatòries de subvenció fantasma.

Sílvia Martín
@smartinmolina

El professor maltractat

Sílvia Martín — Wed, 29 Apr 2015 12:20:00 +0200

Lluny de jutjar el succés a les aules de la setmana passada, tenint en compte que va ser un cas aïllat dins la comunitat educativa del nostre país, m’agradaria aprofitar l’avinentesa per a obrir el debat no sobre el fet en qüestió, sinó sobre l’autoritat d’un professor en l’actualitat.

La violència escolar no només ha augmentat amb el maltractament entre els alumnes, més conegut com a bullying. Sinó que també afecta al maltractament dels professors. Això no vol dir que fins ara els professors estiguessin desprotegits. Tots els centres educatius han de comptar i donar a conèixer un reglament intern que regeixi les relacions entre el professor, els alumnes i els pares. En teoria s'han de definir els passos i accions a seguir en situacions conflictives. No obstant això, en general, en defensa del professorat, això no es compleix. Hi ha vegades que els professors se senten desprotegits i poc recolzats, fins i tot per la direcció de l’escola.

No és estrany trobar dins les aules alumnes que no et respecten, contesten o simplement no obeeixen. En general els manuals de convivència, més coneguts com reglaments interns, no contemplen específicament la sanció en cas d'agressió; però, el professor està protegit per la Llei 18.834, que en el seu article 84 assenyala que els funcionaris tindran dret a ser defensats i a exigir que la institució a la qual pertanyen persegueixi la responsabilitat civil i criminal de les persones que atemptin contra la seva vida o la seva integritat corporal, ja sigui per l'exercici de les seves funcions, o que els insultessin o calúmnies de qualsevol forma.

Sóc d’una generació on a l’escola encara s’escapava alguna picada a les mans amb la regla i des de l’altre banda, actualment, he viscut el desvergonyiment d’un alumne conflictiu que amenaçava amb denunciar-me si el tocava, quan només li recordava que havia d’entrar a classe, passat 10 minuts de l’inici d’aquesta. Hem passat d’un extrem a l’altre. Com tots sabem, aquest tipus de reaccions són degudes a una pèssima educació a casa i un creixement de la persona mal portat. Tot i això, no estaria de més refrescar la memòria a tota la comunitat educativa, sobre els drets del professorat mitjançant campanyes de sensibilització al respecte.

Sílvia Martín
@smartinmolina

En Jordi de Sant Jordi

Sílvia Martín — Mon, 20 Apr 2015 14:34:00 +0200

El dia de Sant Jordi és el dia del llibre. S'ha triat aquesta data, no pas perquè aquest dia Sant Jordi, l’honorable cavaller, va salvar a la princesa del drac, sinó per ser la data en què van morir Cervantes i Shakespeare. Però anem a pams, Miguel de Cervantes va morir el 22 d'abril de 1616, i en el 23 va ser el seu enterrament. Altrament, el 23 abril 1616 va morir William Shakespeare sí, però segons el calendari julià que encara imperava a Anglaterra, segons el calendari gregorià (l'actual), el genial escriptor anglès va morir el 3 de maig de 1616, només uns dies després que Cervantes.

Dit això, tothom sap el que és un llibre, segur que ha tingut un a les seves mans, i fins i tot molts s'han atrevit a llegir el seu contingut. Els que pertanyem a una generació en la vam aprendre a l'escola amb pocs o sense ordinadors, sentim un gust especial pel tacte del llibre, per la seva olor, pel pas de les fulles i pels senyals que col·loquem entre les seves pàgines per indicar el lloc on ens vam veure forçats a abandonar la seva lectura. Però més enllà del format entenc que l'important és el contingut.

Cada any, quan s'apropa Sant Jordi, reapareix amb més o menys intensitat el debat sobre els nostres índexs de lectura, la necessitat de fomentar aquesta pràctica, la manera com ho hauríem de fer i la paradoxa que representa que en la venda de llibres per Sant Jordi es multipliqui per 30 respecte la mitjana de vendes de durant l'any. Fa de mal imaginar que algú que no tingui la lectura assumida com un hàbit corrent, es dediqui a llegir durant unes quantes hores, un cop l'any, només perquè s'ha comprat o li han regalat un llibre el dia que toca. Llegim o no llegim? I si no llegim, per què no ho fem i què hauríem de fer per fer-ho?

Déu vos guard, benvinguts a Montserrat!

Sílvia Martín — Tue, 14 Apr 2015 13:15:00 +0200

El nostre objectiu: arribar a Santa Cecília de Montserrat un divendres Sant.

L' apinyament de cotxes que intentaven pujar al monestir va ser força considerable i van gastar dues hores. Qualsevol micromoviment es transmetia d'un costat a l'altre de la cua. I quan més apinyats estaven els vehicles, més es notaven aquests micromoviments. La conseqüent macroconseqüència va ser l’ incitació dels ocupants dels vehicles a sortir per a caminar, prendre fotografies i fer accions diverses, totes al més pur estil vacances a la platja de qualsevol mes d'agost dels 80.

Santa Cecília no ofereix l'espectacle moreneta's entertaiment, però sí molta més varietat visual, més tranquil·litat i més zones per a explorar. El problema esdevé, quan la única carretera per accedir-hi, comparteix l’accés al monestir. Entendre com es produeixen les cues de cotxes és molt difícil per a un cervell que va a la muntanya a relaxar-se i sovint, quan estem en plena cua de cotxes, avançant una mica, frenant, aturant, avançant una mica, no podem evitar pensar: qui serà el malparit que està provocant tot això? Llavors vaig recordar l'indicador de baix que alertava que el pàrquing era complert. I com era d'esperar, la barrera s'obria amb comptagotes cada vegada que sortia un vehicle i quedava algun espai lliure.

Evidentment, la solució no rau en fer més carreteres, tan sols cal llegir i aplicar el sentit comú. Si a baix diu "pàrquing complert", no pugem si us plau, no cal arribar amb el cotxe a tot arreu, tenim diverses opcions com ara el cremallera o les cames!

Spanish talentum

Sílvia Martín — Mon, 23 Mar 2015 17:44:00 +0100

La innovació educativa s’escampa a un ritme vertiginós i els responsables del programa Talentum Schools no han trigat en organitzar workshops amb continguts d’última tecnologia per a la canalla. El passat dissabte van assistir a una sessió de realitat augmentada que oferia el programa organitzat per el Wold Mobile Center de Barcelona, un esdeveniment amb greus mancances d’un protocol clar i definit quant a l’organització.

Els primers problemes que es troba un usuari que vol realitzar la inscripció al curs són de caire tecnològic, ja que a l’hora de fer la tria del curs a través del web, no apareixien les sessions obertes, malgrat hi hagin places. Aprofito també per lligar-ho amb el concepte de comunicació, ja que a més, l’esdeveniment no disposa de cap canal on o off line per establir una comunicació amb el públic. Després de dirigir-me presencialment al propi centre, em van facilitar un correu personal gmail de la persona responsable. Les respostes van arribar fraccionades en tres correus, la primera va ser que no hi havia places, la segona que no hi havia cap sessió disponible per a aquest dia i havia estat un error de traspàs d’informació dels caps de Madrid al centre de Barcelona i la tercera, un dia abans de la sessió, que finalment s’obria una sessió, però davant la impossibilitat de realitzar la inscripció via web, ens reservaven una plaça “extraoficial”.

Però el veritable problema arriba en valorar la qualitat. Un cop allà, el contingut de la sessió era un altre completament diferent i enfocat a un altre rang d’edat que el curs ofertat. Van tenir diverses respostes, des de ens a vingut una escola que no hi comptaven i no us podem atendre, a us donem un robot i que la nena jugui amb ell o nosaltres no sabíem res i ens han programat des de la central aquest temari a última hora.

En conclusió, respostes poc professionals i comunicacions poc tecnològiques, que expliquen la diferència educativo-tecnològica abismal, respecte a la resta dels nostres veïns europeus.

Sílvia Martín
@smartinmolina

La visió de l’escalada segons TV3

Sílvia Martín — Mon, 16 Mar 2015 11:59:00 +0100

El passat diumenge 8 de març la televisió púbica de Catalunya va emetre un reportatge sobre el turisme d’escalada a la comarca del Priorat, en el qual es feia incidència de la brutícia i el poc respecte al medi per part dels escaladors.

En defensa de l'escalada, cal dir que és una activitat esportiva tradicional que es practica en el medi natural i contribueix a la formació integral de la persona en íntima relació amb la natura. Desenvolupa valors de cooperació i solidaritat entre els que la practiquen i potència l'estima i l’ interès per la conservació del medi natural procurant el seu ús de forma sostenible i respectuosa. La Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, i per derivació, les federacions autonòmiques integrades en ella, tenen atribuïdes en els seus Estatuts les competències en matèria de escalada. Les mesures de conservació adoptades d'acord o mitjançant aquestes federacions, especialment en les diferents facetes de la formació i informació, tenen una especial repercussió sobre els esportistes -no turistes- que practiquen l'escalada. D'altra banda, les mesures que integren els escaladors en la responsabilitat comuna de la conservació comptaran amb un grau d'eficàcia notable, atès que els practicants tenen vincles de comunicació entre ells i realitzen la seva activitat en diferents comunitats autònomes. La conservació del medi natural forma part dels objectius de l'escalador, podent-se convertir en un col·laborador privilegiat en les estratègies de conservació i sostenibilitat. La escalada pot estimular processos de desenvolupament sostenibles que tinguin un efecte multiplicador davant el desenvolupament d'altres usos i activitats.

A banda, cal destacar que l'escalada genera efectes positius sobre l'economia de les poblacions i potència, en alguna mesura, el desenvolupament turístic. Si que és crec que fins al dia d'avui no s'ha produït un debat general seriós sobre la regulació de l'escalada, l'única normativa que s'ha elaborat en les últimes dècades és l'específica i singular de cada espai natural protegit, però potser el problema real rau en que no genera els beneficis que pot generar l’esquí alpí. Si els generés, les preocupacions envers la sostenibilitat quedarien en segon pla?

Sílvia Martín
@smartinmolina