Pel que fa a la incorporació de Touré Yaya, així és com vol que se l'anomeni, el Barcelona, personalment, crec que també ha encertat de ple. Reforça una posició clau en l'esquema de Rijkaard, la de mig centre defensiu, i ho fa amb un jugador alt, fort, potent i jove. A més a més, Touré, malgrat tenir només 24 anys, ja acumula experiències a les lligues grega i francesa. El preu que s'ha pagat també és correcte, doncs el mercat està a l'alça aquesta temporada.

Avui al migdia Joan Laporta té previst fer una roda de premsa per fer balanç de la temporada i per explicar els plans de futur perquè el Barça recuperi el camí de l'èxit. Ara és molt important no cometre errors en la planificació de la plantilla. La junta directiva, Begiristain i Rijkaard hauran de filar molt prim amb les altres i les baixes perquè tampoc seria lògic fer una gran renovació en un grup que té una mitjana d'edat de 27 anys. Cal actuar amb el cap fred i no deixar-se emportar per la decepció viscuda el diumenge. Amb els jugadors de vacances, ara ha arribat l'hora dels tècnics.

L'última a París en la final de Roland Garros, on sense cap tipus de vergonya, es va colar a la llotja reservada per la familia de Rafa Nadal per fer-se la foto abraçat al tricampió. Un dia després, Toni Nadal, en una decisió acertada des de el meu punt de vista, explicava que ni ell ni cap familiar havien convidat al senyor Calderón a la zona reservada per la familia i revelava que un dels Nadal havia hagut de sentar-se a les escales doncs el president madridista li havia pres el lloc. Molt bé Toni Nadal per no haver fet el més fàcil, que era callar. Amb el teu gest ha quedat demostrat que Calderón pot guanyar la lliga però que el que més falta li fa és educació.

Però tractant-se de Calderón ja res em pot sorprendre. Un personatge que menysprea als jugadors del Mallorca i el Saragossa celebrant el títol quan encara queda una jornada -esperem que es produeixi el miracle- o quan va haver de demanar perdó als seus jugadors per haver-los dit incults i malcriats i per haver esbombat sense cap tipus de pudor el que cobraven alguns d'ells.

Sóc un ferm defensor de la filosofia de joc ofensiu que històricament ha practicat el Barça, buscant sempre la possessió de la pilota i el joc desequilibrant per les bandes. Aquesta idea crec que mai s'hauria de canviar perquè estic convençut de que és la millor manera d'assolir l'èxit i la més atractiva. Però també cal ser pràctics i realistes en els moments importants. Ens hem passat tota la temporada queixant-nos de que els rivals venen al Camp Nou a perdre temps tirant-se a terra i malgastant els minuts de manera miserable, tots tancats al darrere esperant alguna oportunitat per sortir al contracop. Doncs bé, si el Barça hagués après d'aquests equips potser avui podria pressumir de liderat. Faltant tan poc temps no entenc com no es van fer més faltes i es va tallar més el joc de l'Espanyol quan amb l'entrada de Motta Rijkaard buscava precisament això.

Després d'aquesta gran decepció ara cal mirar endavant amb optimisme. La plantilla blaugrana segueix tenint molt nivell però cal fer alguns retocs per tornar a engrescar l'afició i oxigenar un vestidor que aquesta temporada ha viscut moltes situacions problemàtiques.