Blog Salvador Garcia

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Fri, 17 Dec 2010 07:53:00 +0100

Ben fet és millor que ben dit (Benjamin Franklin)

The cost of liberty is less than the price of repression (W. E. B. DuBois)

Freedom is the right to tell people what they do not want to hear (George Orwell)

Suggerida per Blai Costa:

És més desitjable cultivar el respecte al Bé que el respecte a la llei (Henry David Thoreau)

Frases sobre història, suggerides fa unes setmanes per Raimon Ribera (conclusió: aprèn història!):

Quizá la más grande lección de la historia es que nadie aprendió las lecciones de la historia (Aldous Huxley (1894-1963) Novelista, ensayista y poeta inglés)

Incluso el pasado puede modificarse; los historiadores no paran de demostrarlo (Jean Paul Sartre (1905-1980) Filósofo y escritor francés)

La historia es un incesante volver a empezar (Tucídides (460 AC-396 AC) Historiador ateniense)

La Historia no es mecánica porque los hombres son libres para transformarla (Ernesto Sábato (1911-?) Escritor argentino)

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Fri, 12 Nov 2010 07:45:00 +0100

No hi ha res més monstruós que una ignorància activa (Johann Wolfgang von Goethe)

Els diners de vegades resulten massa cars (Ralph Waldo Emerson)

Elections are won by men and women chiefly because most people vote against somebody rather than for somebody (Franklin Pierce Adams)

Suggerides pel bon amic JV, frases de Bertrand Russell:

There is much pleasure to be gained from useless knowledge (m'encanta aquesta frase)

The fact that an opinion has been widely held is no evidence whatever that it is not utterly absurd; indeed in view of the silliness of the majority of mankind, a widespread belief is more likely to be foolish than sensible.

Suggerida per Miquel Casajoana:

Starting a business? Remember, you've gotta spend an arm and a leg to make more arms and legs

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Fri, 08 Oct 2010 06:47:00 +0200

Hi ha homes que semblen tenir només una idea i és una llàstima que estigui equivocada (Charles Dickens)

If your ship doesn't come in, swim out to it (Jonathan Winters)

In politics, absurdity is not a handicap (Napoleon Bonaparte)

Happiness is when what you think, what you say, and what you do are in harmony (Mahatma Gandhi)

He has all the virtues I dislike and none of the vices I admire (Winston Churchill)

I sobre el treball, en temps de vagues violentes:

Find a job you like and you add five days to every week (H. Jackson Brown, Jr.)

There is no substitute for hard work (Thomas A. Edison)

Per què no faré vaga

Salvador Garcia — Mon, 27 Sep 2010 22:23:00 +0200

El principal problema de l’economia i la societat catalana és l’atur, que arriba al 18% de la població activa. La millor forma d’ajudar als que no tenen feina, els que tenim sort de tenir feina, és fer vaga? Dret a fer vaga i dret a treballar i, en el meu cas si em deixen els piquets, treballar.

Reconec que existeixen motius de sobra per protestar contra el govern. Hi ha consens en la seva incapacitat per gestionar la crisi econòmica. OK doncs, protestem, i actuem en conseqüència quan toca: a les eleccions.

Els sindicats donen principalment dos motius per fer vaga: la reforma laboral i la retallada de drets socials. Anem a pams. La reforma laboral arriba tard i a mitges (pots trobar més informació clickant aquí). Tenim un mercat de treball dual, on uns tenim la sort de tenir contractes fixes i molts tenen contractes temporals, principalment joves, dones i immigrants (que són també els que més pateixen l’atur). Quan hi ha crisi econòmica els que tenen contractes temporals són els primers a perdre la feina. El govern ho ha fet malament, cert, aquest govern i l’anterior, al no haver tingut la valentia de fer una reforma laboral que evités aquest mercat laboral pervers. La responsabilitat és seva, però també dels sindicats que han permès perpetuar aquesta situació. S’abarateix l’acomiadament? Sí, però segurament és més correcte dir que és flexibilitza (de forma insuficient, ja que no resol un tema clau de seguretat jurídica de l’empresari), però és que el problema a resoldre és el 18% d’atur i per tant cal crear un marc que faciliti que els empresaris tornin a contractar treballadors. Si els que tenen feina fan vaga, són conscients que si no es reforma el mercat laboral serà molt més difícil que els aturats trobin feina? És solidari amb els aturats continuar amb aquest mercat de treball dual? I cert, la reforma laboral no tindrà efectes immediats, però això no és excusa per demorar-la més.

Retallada de drets socials per la retallada de sous dels funcionaris: estic d’acord, en alguns punts és excessiva. Ara, la solució no és no fer res com proposen els sindicats, sinó retallar a on hi hagi greix: és injust retallar el sou de tots els funcionaris, s’hauria de mantenir els sous dels funcionaris “necessaris” i prescindir dels funcionaris que són “innecessaris”. Per exemple, Extremadura té el doble de funcionaris que Catalunya. O allà en sobren o aquí en falten, i tots sabem que a Catalunya no en falten. Però la vaga és per a què no es retallin sous enlloc, quan per “solidaritat” entre ciutadans (entre contribuents!) s’hauria de demanar que disminuís el número de funcionaris allà on hi ha massa.

També estaria bé parlar de la responsabilitat dels ciutadans: el govern espanyol ha fet la retallada de drets socials perquè havia estirat més el braç que la màniga i havia entrat en una espiral de dèficits públics insostenibles. Això va començar abans de la crisi quan ZP malbaratava els superàvits pressupostaris que tan bé anirien ara. Recordeu que va prometre 400€ en les eleccions... i va guanyar les eleccions. Tenen alguna responsabilitat els que van votar ZP per poder cobrar aquests 400€? O quan va fer els Plans E per ampliar les voreres del carrer, malgastant molts recursos públics que ara anirien molt bé. Per què els sindicats no van denunciar en aquell moment que s’estaven malbaratant recursos públics? No s’hi val queixar-se ara quan es pren una decisió incorrecta que va a la contra i no queixar-se molt abans, quan s’anava camí del precipici però no es protestava perquè no afectava el problema en primera persona.

Els treballadors catalans tenim raó per queixar-nos, i molt: tenim un espoli fiscal de 3000€ per català a l’any, que provoca encara més crisi i dificulta que ens en sortim. Però cal fer vaga aquest dia per protestar per això, com demanen alguns independentistes? No, ja que la vaga s’entendrà com un suport a la vaga general en clau espanyola (com diuen els sindicats bascos, que no donen suport a la vaga) i a més la millor forma de protestar no és disparar-nos al peu i autolesionar-nos sinó votar partits compromesos amb eliminar l’espoli fiscal. I el mateix amb les pensions, un aspecte que els sindicats també posen (amb raó) com exemple de retallada social: el sistema espanyol de pensions és insostenible a llarg termini per una simple qüestió demogràfica, però si Catalunya fos un estat tindria les pensions garantides i no caldria augmentar l’edat de jubilació, ja que també tenim un sagnant dèficit fiscal en la Seguretat Social. I per cert, què diuen d’això els sindicats? Res. I ja de pas podem comentar la inconsistència de dos partits del govern català, Esquerra i Iniciativa, que donen suport a la vaga per unes mesures que ha pres el govern espanyol... i també ha pres el govern català! Efectivament, el govern català va ser la primera autonomia en baixar els sous als funcionaris, i de fet va anar més enllà i també l’ha baixat a mestres i metges d’escoles i hospitals concertats. O no, potser manifestar-se contra un mateix és un acte de coherència amb tota l’actuació del tripartit dels darrers anys.

La convocatòria de vaga ha tingut una part positiva: ha facilitat que es parli sobre el paper dels sindicats i el seu funcionament, apareixent dades (escandaloses?) sobre el seu finançament (més de 1300€ milions els darrers 3 anys) i el número i cost dels alliberats sindicals. Tan de bo aquesta vaga serveixi per posar en perspectiva què són i sobretot a qui defensen els sindicats: als que tenen feina, i especialment als que treballen en l’administració pública, en grans empreses i en sectors molt regulats. Defensen als seus i els seus interessos (si la vaga és per defensar als aturats, per què no la van convocar molt abans?). Legítim, però tinguem-s’ho present i no els prenem com a representants de tota la població activa. I davant la vaga m’agradaria que els sindicats respectessin el dret a treballar, però no sóc gaire optimista, com explica en aquest post l’amic David Rodríguez o la vaga salvatge sense respectar els serveis mínims que van fer fa un parell de setmanes als Ferrocarrils Catalans, deixant tirats a molts treballadors (i treballadores, que dirien ells per semblar molt progres). També m’agradaria saber quina alternativa proposen els sindicats pel mercat laboral més enllà de mantenir un status quo que no porta enlloc.

Fer vaga és autolesionar-se per no aconseguir res, o per aconseguir tornar a tenir un dèficit públic descontrolat i un mercat laboral injust amb els joves, les dones i els immigrants, els col•lectius amb major atur i nombre de contractes temporals. Aquesta crisi té molts responsables i hem de passar compte amb tots ells. No fer vaga no vol dir estar d’acord amb el govern, vol dir que es creu que el millor és treballar. D’aquesta crisi no ens traurà ningú i de fet hem de ser conscients que si el que volem és repartir riquesa el que primer hem de fer és crear-la. Els que tenim feina, treballem, creem riquesa i assumim que només sortirem de la crisi si treballem més i millor. I si no tinguéssim espoli, sense crisi de forma immediata.

Que cadascú faci el que vulgui i amb total llibertat. Jo treballaré.

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Thu, 23 Sep 2010 06:29:00 +0200

The truth is rarely pure and never simple (Oscar Wilde)

Truly great friends are hard to find, difficult to leave, and impossible to forget

Wisdom is not a product of schooling but of the lifelong attempt to acquire it (Albert Einstein)

Dues que m'han fet dubtar. Què en penses?

The secret of happiness is freedom. The secret of freedom is courage

Women have a wonderful instinct about things. They can discover everything except the obvious (Oscar Wilde)

Suggerida per Sabina:

Fail, fail again, fail better (samuel beckett)

Suggerida per Albert Macià:

Tots som molt ignorants. El que ocorre és que no tots ignorem les mateixes coses (Albert Einstein)

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Fri, 17 Sep 2010 07:31:00 +0200

L’obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho (Plató)

I have learned to use the word 'impossible' with the greatest caution (Wernher von Braun)

A good laugh and a long sleep are the best cures in the doctor's book (Irish Proverb)

There are too many people, and too few human beings (Robert Zend)

Suggerides pel Jaume des de NY:

Fail often to succeed sooner (Tom Kelley)

Only two things are infinite: the universe and human stupidity, and I am not sure about the former (Albert Einstein)

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Fri, 10 Sep 2010 07:21:00 +0200

Frases extretes del llibre “La màscara del Rei Artur”, de Pilar Rahola (llibre que, per cert, recomano)

És més difícil trencar un prejudici que un àtom (Einstein)

Nearly all men can stand adversity, but if you want to test a man’s carácter, give him power (Abraham Lincoln – sí, molta gent canvia)

We know what makes a good school. Good leadership; great teachers; strong discipline; a love of learning (Tony Blair)

The strongest of all warriors are these two: Time and Patience (Ralph Waldo Emerson)

The manager asks how and when; the leaders what and why (Warren Bennis)

There are two ways of being creative. One can sing and dance. Or one can create an environment in which singers and dancers flourish (Warreb Bennis)

The future belongs to those who believe in the beauty of their dreams (Eleanor Roosvelt)

The only person you are destined to become is the person you decide to be (Ralph Waldo Emerson)

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Fri, 03 Sep 2010 21:20:00 +0200

No deixis que l’opinió d’un alter es converteixi en la teva realitat (Les Brown)

Life is like riding a bicycle. To keep your balance you must keep moving (Albert Einstein - la metáfora de la bicicleta dóna per molt…)

L'home pot creure en allò que és impossible, però no creurà mai en allò que és improbable"(Oscar Wilde)

There is only one way to happiness and that is to cease worrying about things which are beyond the power of our will (Epictetus)

En realidad la palabra huir me gusta porque para mí huir es lo contrario. Yo encuentro que si uno no huye no se acerca a lo que uno desea acercarse. (Claudio Bertoni)

I ara, què?

Salvador Garcia — Tue, 13 Jul 2010 22:56:00 +0200

Proposta de mínims del Professor Carles Boix ("I ara, què?", publicat a El Singular Digital) per a què ho signin tots els parlamentaris catalans a Catalunya i especialment els que estan a Madrid:

“Davant de la sentència del TC, totes les forces polítiques catalanes es comprometen a votar en contra dels pressupostos generals de l’Estat fins que les Corts d’Espanya no aprovin les següents lleis orgàniques: 1. Una llei orgànica que estableixi un sistema de concert econòmic, idèntic al que tenen el País Basc i Navarra, per regular les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat. 2. Una llei orgànica que delegui la decisió de convocar i organitzar referèdums automàticament en el Parlament de Catalunya. 3. Una llei orgànica que recolli el sistema educatiu integrat vigent a Catalunya avui en dia. Barcelona, juliol de 2010.”

Carles Boix, Ministre d'Exteriors del futur estat català, no?

El que volíem no hi cap

Salvador Garcia — Sun, 11 Jul 2010 10:03:00 +0200

Duran Lleida la va clavar: la mani va ser un akelarre independentista.

Em vaig trobar molts indepedendentistes, i molts que mai han estat del tot independentistes però els darrers anys i mesos, i en especial les darreres setmanes, s'hi han tornat. I n'hi devia haver molts també que no ho eren, que pensen que Catalunya té dret a un nivell molt més gran d'autogovern però que no és necessari la independència: han de saber que això no és possible.

La sentència publicada divendres és demolidora: límits radicals a l'autogovern de Catalunya, qüestionant aspectes fonamentals i amb gran consens en el país, com la normalització lingüística a les escoles. El que volem no hi cap dins d'Espanya. I si volem més autogovern només podem canviar la Constitució (tasca impossible i si mai passa serà per restringir més l'autonomia de Catalunya) o la independència. O fer una cosa que no depèn de nosaltres (canviar la Constitució) o fer el que només depèn de nosaltres (la independència).

Ara s'obriran vàries trampes. Uns ja s'han apuntat: es diu que es pactaran lleis per recuperar part del retallat amb l'Estatut, però això no serveix per res, ja que d'entrada eren competències insuficients i, si es fa cap llei, segurament no es complirà i en qualsevol moment el Tribunal Constitucional la retallarà; o dir que tot és culpa del PP, quan va ser l'advocat de l'estat (representant el govern espanyol) el que va defensar l'Estatut davant el Tribunal Constitucional exposant una interpretació resctrictiva. O parlant del dret a decidir sense tenir voluntat d'exercir-lo.

'Quan un problema no té solució el problema està solucionat', que diu un savi amic meu: doncs això, l'encaix de Catalunya a Espanya és un problema solucionat. El que demanàvem tots en la mani no hi cap a la Constitució espanyola: els que cridàvem "independència" i els que simplement volen molta més autonomia. No hi cabem. No passa res: marxem.

P.D. I repeteixo: la mani està bé, però la resposta (a l'alçada de l'agressió i de les necessitats i aspiracions del país) ha de ser política, del Parlament i del Govern. Ah, i qui capitalitzarà tot aquest malestar i tota aquesta aspiració d'anar molt més enllà?

Estatut trinxat

Salvador Garcia — Sat, 10 Jul 2010 08:40:00 +0200

Confirmat, s'ho han pulit tot (veure explicació a Vilaweb): el problema no són només els articles anulats sinó sobretot la interpretació que es fa de la resta dels articles. I algunes interpretacions, i per tant retallades, qüestionen elements tan crítics com la normalització lingüística a les escoles, apart de confirmar que el finançament de l'Estatut (ja de per sí insuficient) no serveix o que no existeix l'obilgació de conèixer el català a Catalunya.

Aquest Estatut és la fi d'una etapa: marca claríssimament els límits de l'autogovern de Catalunya. Als que li estigui bé això i una mica més, cap problema, però als que no, que tinguin la valentia de dir com Jefferson (7 mesos abans de proclamar la independència dels Estats Units):

Believe me, dear Sir: there is not in the British empire a man who more cordially loves a union with Great Britain than I do. But, by the God that made me, I will cease to exist before I yield to a connection on such terms as the British Parliament propose; and in this, I think I speak the sentiments of America

El lideratge no és fer i dir les coses quan hi ha una majoria, sinó fer i dir coses les coses que necessita la scoietat i fer que aquestes idees guanyin i siguin majoritàries. O reconèixer i dir "volia A però és impossible, l'únic que podem fer per garantir el benestar de la nostra societat i la pervivència de la nostra nació és anar cap a B".

I sí, aniré a la manifestació, però la resposta de veritat ha de venir del Parlament. Fets i no paraules: els diputats i membres del govern que es manifestin, que actuïn en conseqüència. I els que anem a la manifestació no ho oblidem, i quan toqui votem en conseqüència.

Tenim el dret i deure de decidir: ara toca decidir.

Frases de la setmana

Salvador Garcia — Fri, 09 Jul 2010 17:24:00 +0200

La vida és 10% el que ens passa i 90% com hi reaccionem (Dennis P. Kimbro)

En los contratiempos, sobre todo, es en donde conocemos todos nuestros recursos, para hacer uso de ellos (Quinto Horacio Flaco)

Dos excessos: excloure la raó, no admetre més que la raó (Blaise Pascal)

Tenim molta pressa i ho volem tot (part del gran anunci “Somniem”

Proposades per Joan Verdura:

La conversación enriquece la comprensión, pero la soledad es la escuela del genio (Edward Gibbon)

Choose your enemies carefully because they will define you, make them interesting because in some ways they will mind you. They’re not there in the beginning but when your story ends. Gonna last with you longer than your friends (cançó d’U2)

We the People of...

Salvador Garcia — Tue, 06 Jul 2010 06:03:00 +0200

"We the People of the United States, in Order to form a more perfect Union, establish Justice, insure domestic Tranquility, provide for the common defence, promote the general Welfare, and secure the Blessings of Liberty to ourselves and our Posterity, do ordain and establish this Constitution for the United States of America."

O dit d'una altra forma:

"We, the people of Catalonia,

Willing to re-establish our sovereign rights, conscious of our responsibility towards future generations and in order to build a united, prosperous, supportive, open community respectful with human dignity and with the fundamental rights, we provide ourselves with the present Constitution."

O en català:

"Nosaltres, el poble de Catalunya,

Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució."

Jo hi aniré

Salvador Garcia — Mon, 05 Jul 2010 07:32:00 +0200

“Som una nació i nosaltres decidim” (o més ben dit, nosaltres hem de decidir): aquest és el lema de la manifestació de dissabte 10 de juliol en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, i jo hi aniré.

Aquesta no és una manifestació en defensa de l’Estatut sinó en defensa de la dignitat de Catalunya i a favor del dret a decidir, no partidista i organitzada per la societat civil. La meva primera reacció va ser que jo no hi pintava res en una mani a favor de l’Estatut, però no va d’això. És un acte unitari a favor de la nació catalana i del nostre dret a decidir, on serem molts independentistes convençuts i molt altres que estan en camí de ser-ho o que poden arribar a ser-ho. I també de no independentistes a favor de la dignitat nacional de Catalunya: ja m’està bé manifestar-me amb ells.

El 10 de juliol toca resposta cívica però la resposta ha de ser eminentment política, des del Parlament. Per això està bé anar a la manifestació, però abans (en el meu cas en concret pel matí, a l’Assemblea de Reagrupament) i després (fins les properes eleccions) cal treballar per a que el proper Parlament de Catalunya i Govern facin respectar els dret a decidir dels catalans, i decideixin. La responsabilitat la tenen els nostres diputats, i si ara no estan a l’alçada (eines tenen per actuar, com per exemple retirar-se de les Corts Espanyol) el que cal fer és treballar per tenir representants que realitzin una ruptura democràtica amb l’estat espanyol.

Entenc que molts independentistes tinguin recels amb la manifestació (vistos per exemple la proposta de front de les engures pro-autonomista de Duran Lleida), però tampoc podem permetre que se la facin seva els que estan per l’autonomia actual, entre altres raons perquè som molts (i cada vegada més) els que estem per la independència, incloent la major part dels convocants i organitzadors. I sí, em genera certa incomoditat desfilar al costat d’alguns polítics amb una aspiració nacional molt reduïda i que se sentirien molt còmodes amb l’Estatut si aquest no s’hagués retallat (i que ara es dediquen a fer declaracions partidistes de curta volada, oblidant que estan al Govern o al Parlament i podrien respondre de debò), però el protagonisme no pot ser seu, ells han de ser minoria, i no poden capitalitzar la manifestació: som una nació, nosaltres decidim, i volem decidir llibertat, no més Estatuts. I si ens els trobem els hi podem dir durant la manifestació.
Aniré a la manifestació, però una qüestió la tinc del tot clara: el Tribunal Constitucional és plenament legítim per fer la sentència que ha fet. Catalunya és una Comunitat Autònoma dins l’estat espanyol, i l’Estatut és una llei orgànica sotmesa al Tribunal Constitucional. Aquestes són les regles del joc, i el Tribunal Constitucional (desprestigiat, parcial i polititzat, però totalment legítim), ha fet la seva feina. Hem de ser els catalans qui diguem si aquest procés ens sembla bé, i si no actuar en conseqüència: el pacte Catalunya-Espanya mai ha existit i, si va existir, ja no queda res. Som una Comunitat Autònoma, i el Tribunal Constitucional ara i el govern espanyol cada dia marquen els límits de l’autogovern. I estem sotmesos a les seves lleis i la seva Constitució, que són impossibles de canviar, com hem vist ara. Per tant, o marxem o ens adaptem, però el camí del mig (incloent concerts econòmics impossibles) no existeix.

La meva resposta és de dignitat: vull decidir. Sé que tinc el dret, i vull decidir, tenim el deure de decidir, per nosaltres, els nostres grans i els nostres fills. I aquesta sentència és humiliant pel procés escrupolosament democràtic seguit per tenir de fet un Estatut de fireta, però és bona perquè clarifica les coses: el límit de l’Espanya de les autonomies.

Seré a la manifestació, però no per defensar ni aquest ni cap Estatut: per dir que som una nació i que hem de decidir. I jo i molts altres volem decidir independència, i així ho direm durant la manifestació.

Hi seré, i espero que els que pugueu, hi aneu. I després de la mani, a treballar: la resposta de la societat és important, però la resposta de veritat ha de venir del Parlament.

Declaració d'Independència

Salvador Garcia — Sun, 04 Jul 2010 00:44:00 +0200

4 de juliol de 1776

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat.

(...)

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a que tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

(pots llegir la Declaració sencera en català i en anglès)

I un vídeo: imagina que són els nostres diputats (i, a partir del 3.07 minuts, la Declaració d'Independència):