Quan llegeixes la demanda de MCM per incompliment de contracte, descobreixes que el contracte de marres està NEGOCIAT I SIGNAT pel president Rosell. És a dir, un nou contracte i unes noves condicions per substituir i cancel·lar  l'anterior contracte signat per l'ex president Laporta.

Quan llegeixes la demanda de MCM, et sorprèn que des de l'entorn més íntim de l’ex president Rosell, com és el cas del seu portaveu “de facto” i sots director del Mundo Deportivo, Francesc Perearnau, se segueixi venent la tesis que la demanda per incompliment és CONTRA el contracte signat per Laporta. A l'article Los últimos contratos de Laporta en el Barça defensa aquesta tesis  i en una mena de totum revolutum contra la gestió de Laporta ens encoloma una FLAGRANT  MENTIDA com aquesta: En cuanto al contrato para la explotación publicitaria de la fachada de la Masia fue firmado por Joan Laporta el 17 de junio de 2010, es decir después de las elecciones y 13 días antes de dejar el cargo. HOY ESE CONTRATO ESTÁ EN LOS JUZGADOS.

Quan llegeixes la demanda de MCM,  et sorprèn que el president Rosell, malgrat recuperar la famosa parcel·la venuda per Laporta i aconseguir acabar les obres de la Masia, permeti que el control de la gestió del negoci milionari de l’explotació de les façanes de la Masia passi a mans de MCM, tot i mantenir-se l'explotació conjunta i el fifty-fifty en la distribució dels beneficis. Més detalls del negoci a mcmpublicidad.es

Quan llegeixes la demanda de MCM, et sorprèn que Mario Conde hagi despenjat la toga per defensar els interessos d'aquesta petita o mitjana empresa. Qui sap si aquesta circumstància pot significar un agreujant, o potser un atenuant, si considerem el perfil i antecedents del que va ser, abans de caure en desgràcia, l'advocat de l'estat més jove i brillant de la història d'Espanya. Sorprèn també que una empresa de les dimensions de MCM estigui disposada a afrontar l'elevat cost d'una demanda milionària si no estès convençuda de les moltes possibilitats de guanyar la demanda o de, si més no, aconseguir un acord amb el Barça,  suficientment satisfactori.

Quan llegeixes la demanda de MCM, et sorprèn que el Barça, després d'haver signat un nou contracte més d'acord amb les seves pretensions, faci tots els esforços possibles per evitar la seva posada en marxa fent ús de tota mena de peregrines excuses. És molt sorprenent el nul interès del Barça per ingressar el 50% dels beneficis d'un aparent negoci milionari. Un negoci dels que s'acostumen a qualificar com de “faves comptades”.

Quan llegeixes la demanda de MCM, et crida l'atenció el poc ressò mediàtic d'aquesta demanda milionària. Pràcticament ningú en parla. Només destaquen les referències del MD en la línia apuntada més amunt de tergiversar la realitat en el sentit d'insinuar que el contracte demandat és el signat per l’ex president Laporta, quan en realitat es tracta del contracte signat pel president Alexandre Rosell. També crida l'atenció que no existeixi constància de cap bufet d'advocats important de Barcelona i/o Catalunya que defensi els interessos del Barça.

Finalment, i des del desconeixement de la normativa comptable aplicable en aquests casos, ens preguntem si davant el risc cert d'una sentència desfavorable, o d'un hipotètic pacte extrajudicial amb MCM,  seria prudent comptabilitzar provisions per aquests risc, per quin import s'hauria de provisionar, i des de quin exercici comptable caldria fer-ho. Si realment aquest fos el tractament reglamentari i/o aconsellable, la directiva es veuria obligada, no només a avalar els pressupostos dels propers exercicis, sinó que molt probablement hauria de fer front a milionàries pèrdues al final del mandat.

Es miri com es miri, creiem que el Barça té mala peça al teler. Si hi ha un acord amb MCM, ens costarà calers, i si hi ha una sentència desfavorable ens costarà MOLTS calers. I si el procés es perllonga en el temps, serà una espasa de Damocles que condicionarà molt negativament el futur immediat del Barça.

Caldrà que els candidats a les properes eleccions ho valorin convenientment. Podrien enfrontar-se a la gestió d'una herència enverinada. Una bomba de rellotgeria, com comentàvem més amunt.

O potser no. Potser tot acabi com un foc d'encenalls, doncs res és descartable si atenem al tradicional comportament erràtic, imprevisible, sorprenent i a vegades contradictori de la justícia espanyola. Tot sigui dit amb el màxim respecte.

PRESENTACIO PLATAFORMA MCM-LA MASIA-FCB
 

FAREWELL PARTY  (penjat a Youtube)

FAREWELL PARTY  (penjat a Vímeo)

FAREWELL PARTY from rivalpetit on Vimeo.


 

Un any més celebrem, com cada any, el natalici de Johannes Hendrick Cruijff. Enguany ho farem cantant en homenatge a Sandro Rosell, un visionari que en menys de quatre anys ha aconseguit deixar al Barça una empremta inigualable que, en fi, faria empal·lidir d'enveja l'amic Joan Gaspart.

Tanmateix, el mandat del nostre particular Schettino té llums i ombres, i és injust destacar-ne només les segones. Per això, a més d'un sentit homenatge musical al seu caràcter visionari, aquí va un decàleg de les seves fites.

5- La seva higiene corporal va ser elogiable en tot moment, així com la seva figura i el fet que la seva herència deixi poc marge per repetir festasses atòmiques, perdó, excessos censurables al Luz de Gas per celebrar les fites esportives del Barça.

GODO ONO

Youtube

Vimeo

atès que el botifler Popota ben bé sembla un infiltrat godòtic interessat a generar confusió i us va entaforar un totxo més infumable que una homilia de Mossèn Cardhu, avui el vostre camarada us oferirà unes idees perquè pugueu sobreviure en el vostre infern diari de convivència amb consumidors compulsius de femtes godòtiques a la feina, a la cafeteria, etc, que interpreten el món a través de les ulleres de Nolla i de la neurona de Pelikarnau.
 

La directiva que va entrar i no podia pagar nòmines ni tòners en color, que va empastifar-ho tot de Qagar per a no haver de vendre Messi, que va respondre al ridícul de la Champions i a les inquietuds de Zubi fotent fora Abidal, venent Thiago i fitxant un (1) jugador en una brillant operació marca ESADE que ha hipotecat els reforços d’un parell de temporades i que, de moment, ha portat el president a la picota i el club als jutjats, aquesta directiva que veia un despropòsit en el projecte Foster de 250 milions entre altres coses perquè podia duplicar-se fins als 500, doncs aquesta directiva en interinitat i amb la credibilitat un punt per sota de la de l’executiva del PSC, ara ha pensat que seria una bona idea d’escometre una reforma i ampliació del Camp Nou i els seus voltants pel mòdic cost de 600 milions. Tot plegat ho rebla la síndrome “Neymarypunto” alliberat a través dels flatulents conductes d’hiperventilació de la Llet Nostra a fi de contaminar l’ambient fins a convèncer la facció més inframental de la culerada de vendre Messi per a fer el Qatar Stadium després d’haver-la convençuda de vendre’s a Qatar per a no vendre Messi.

La pregunta, ara, al vostre company d’oficina, de taller, de barra, és: i ens deixarem?

Superarem la cremà de les falles a València, en què s’incinera la feina d’un any, i serem tan campions de cremar una feina de 25? 

Què voleu, reeditar els 30 anys de grans gestes europees a la Copa de Fires i a la Recopa que varen seguir la construcció del Camp Nou, ara encadenant Europa Leagues al macroestadi més gran del món mundial, o el Liverpool de Shankly + Paisley acumulant Champions amb la meitat de l’estadi?

Què voleu, els diners el camp, o a la grada?

Voleu el millor estadi del món o el millor futbol del món?

Voleu més Champions o voleu més places de pàrquing?

Voleu el Barça de Cruyff, Laporta, Txiki, Rijkaard i Pep, o voleu el nuñisme reloaded, corregit i augmentat?

El vostre camarada Ròdia ve del futur per advertir-vos que allí hi ha milions de culers amb els collons per corbata i els dits encreuats perquè no la cagueu.
 

No han passat ni dos mesos des que l'Schettino de la Cerdanya va fugir, fiu, com un ninja, deixant una herència de ferum gaspartià. Contra tot pronòstic, el que queda de la Junta que s'ha polit el millor Barça de la història -que meticulosament van construir Laporta, Cruyff, Txiki, Rikjaard i Guardiola- ha decidit seguir endavant amb la seva carrera per empitjorar encara més l'herència que deixaran als seus successors afegint un pufo econòmic de dimensions pròpies dels emprenedors de la llotja del Bernabéu. Davant d'això, el RP torna a l'activitat amb un llistat dels 57 motius -i punt, que diria la Llet Nostra- pels quals cal votar, i cal votar No, al referèndum sobre la reforma del Camp Nou. 
 

1- Perquè encarregar-li un projecte de 600 milions a un inepte que no va poder ni mantenir obert un restaurant amb la marca del Barça seria pur froilanisme.

2- Perquè qualsevol projecte liderat pel que ens va mentir amb els Boixos només seria avalat pels votants del PP madrileny o el PSOE andalús.

3- Perquè confiar un projecte que condicionarà les juntes dels propers 30 anys al president menys votat de la història és de Premi Darwin.
 

4- Perquè confiar un projecte de 600 milions a una Junta a causa de la qual tenim el club imputat per delictes econòmics ens equipararia amb el Pateti de Gil o el Sevilla de Del Nido.
 

5- Perquè jugar-se 600 milions amb la meitat dels equips de la lliga quebrats és una imprudència.
 

6- Perquè no coneixem ni el contracte de Qatar ni la seva lletra petita sobre el cognom del camp, però sí sabem que des del minut 1 ens van enganyar quan ens van dir que signaven amb una Fundació.
 

7- Perquè amb PRISA i Mediapro, els dos principals operadors, més arruïnats que les radials madrilenyes, arriscar 600 milions és clavar-se un tret al peu.
 

8- Perquè Moix va dir que el projecte Foster, de 250 milions, era massa car i podia comprometre la viabilitat del Barça.
 

9- Perquè les promeses econòmiques d'una Junta que va prometre 300 milions de beneficis durant el seu mandat (i que en els tres primers anys n'ha generat 71, sense tenir en compte les falsificacions comptables del cas Neymar) tenen una credibilitat de nivell Apoyaré.

10- Perquè confiar un projecte de 600 milions als que ens han enganyat amb el contracte de Neymar seria com apostar per l'estat federal confiant en Rubalcaba, Chacón o lo que hi hagi al capdavant del PSOE-GAL.
 

11- Perquè pagar 4,000€ per seient o 3,500€ per votant no és que sigui car, és que és nivell catering d'Ambaixada espanyola.
 

12- Perquè no té cap sentit incrementar la capacitat de l'estadi quan la molt deficient gestió esportiva del neonuñisme està ensorrant l'assistència a l'estadi.

13- Perquè ni tan sols al Neró d'Hostafrancs, el delinqüent que ens va presidir durant una pila d'anys, se li acudiria malbaratar 600M€ en augmentar la capacitat de l'estadi més gran d'Europa, amb un 10% més de capacitat que el segon i un 20% més de capacitat que el tercer.

14- Perquè quan Déu li va dir al pecident delinqüent allò de "el dinero en el campo, y no en el banco" no era això, companys, no era això.

15- Perquè no s'entén que la mateixa Junta que fa quatre dies considerava que una reforma no era ni necessària ni urgent posi el turbo, amb el president fugit, per mirar de colar un projecte que va amagar en campanya.

16- Perquè gastar-se 420 milions per passar de 99,000 a 105,000 espectadors quan el nou San Mamés ha costat  218 per passar de 42,000 a 60,000 és d'una cultura emprenedora de nivell Nueva Rumasa. Augmentat la meitat de capacitat al doble de cost? Què és això, el Magic barça reloaded?

17- Perquè tot i haver posat només 45 dels 218 milions de la reforma, l'Athletic no ha pogut retenir per motius econòmics jugadors com Llorente o Martínez, i si hagués hagut de finançar tot l'estadi sol hui estaria igual d'ensorrat que el Blavència o els pericos.

18- Perquè tot i que Faus té una fama de gestor igual d'inexplicables que les que van gaudir genis com Montilla o Solbes, el ManU, sense el millor jugador del món i sense els títols del Barça les darreres temporades, ingressem exactament la meitat que ells per la samarreta. On va la diferència i a què es deu?

19- Perquè Cardoner, que lidera la campanya pel Sí, va prometre en campanya una agència de viatges pròpia, i el primer cop que t'enganyen la culpa és del mentider, però la segona és teva.

20- Perquè en campanya Rosell va prometre una reforma d'entre 40 i 50 milions d'euros, 150 si hi afegim el nou Palau.

21- Perquè els números presentats són d'una fiabilitat tal que fa menys de mig any Magic Faus passejava per RAC1 afirmant que una reforma costava 300 milions, és a dir, l'han inflat un 40%.

22- Perquè si sense posar una pedra el pressupost s'ha encarit un 40%, lo de Neymar serà una broma al costat del que acabarà costant l'orgia de totxos si la deixem en mans d'aquests gestors.

23- Perquè el mateix dia, Faus va dir que vendre el nom de l'estadi -contra el que va afirmar Rosell a l'assemblea de 2010, en què textualment va descartar un fórmula tipus "Camp Nou La Caixa"- suposaria 250 milions, 50 més dels que afirma ara.

24- Perquè llegeixes el CV de Moix i veus que ha estat a gran part dels pufos immobiliaris dels darrers anys -Metrovacesa, RU, Habitat...-

25- Perquè quan per defensar el malbaratament s'han d'inventar que el Camp Nou no pot acollir finals de Champions t'estan demostrant que ens trobem, juntament amb el cas Messi, davant la traca final de mentides i incompetència que en 4 anys ha enderrocat el millor Barça de la història.

26- Perquè quan veus els elements més ineptes i servils de la Llet Nostra defensant el projecte -l'estona que no estan insultant a Guardiola, Cruyff o Laporta- entens de cop per què cal votar No.

27- Perquè ens han privat de l'espectacle que hagués estat lo que queda de Freixa venent la reforma amb els seus inigualables coneixements i saber estar.

28-  Perquè dedicar-se a invertir en totxo amb les carències esportives que es van manifestant conforme el rosellisme s'ha anat polint l'herència de Laporta és com dedicar-te a comprar un casc quan no tens una moto.

29- Perquè com bé informen els companys de No a la Reforma, a Barcelona plou mooolt poc i cobrir l'estadi té el mateix sentit que vendre gelats al Pol Nord.
 

30- Perquè la campanya de la directiva recorda més a un referèndum a Burgos als ans 50 que a una democràcia occidental, presentant arguments a favor i en contra i permetent i fomentant el debat i la participació no només dels que manen i els que estan a les seves ordres.

31- Perquè amb una reforma sensata, raonable i econòmica com la que va proposar Rosell en campanya n'hi ha més que suficient per tal de corregir els problemes menors.

32- Perquè després de rebentar l'escala salarial del vestidor amb el nyap de la contractació dels Neymar, la prioritat hauria de ser afrontar renovacions pendents com les de Messi o Busquets abans d'aconseguir generar nous casos Valdés.

33- Perquè mentre Duran i Lleida no dimiteixi, cal votar No a tot.

34- Perquè cal impedir que es ventilin l'herència econòmica de Laporta igual que s'han ventilat l'esportiva -Guardiola- i la del Més Que Un Club -Extremadura, Unicef-.

35- Perquè Jordi Cases -dempeus- votarà No.

36- Perquè quan Moix al 2007 va acusar Laporta de tenir molta pressa per aprovar el projecte Foster perquè acabava mandat al 2010 entenem perfectament per què han posat el turbo per mirar de colar el projecte dels 600.

37- Perquè, com deia el company Rossend Sanglas, calculen un augment del 20% dels ingressos per abonaments quan augmentaran un 5% la capacitat, números que només quadren si, un cop més en contra de les seves promeses, pugen quotes als socis per finançar el projecte faraònic.

38- Perquè encarregar una operació d'aquesta magnitud a uns individus capaços de contractar-se a sí mateixos contra tota ètica professional per fer el nyap fiscal més gran de la història del Barça no és bona idea.

39- Perquè sentir la Junta dels Boixos, dels 57 i punt, d'Abidal i de les clàusules de confidencialitat demanar que confiïn en ells quan diuen que el pressupost dels 600 no es desviarà és com sentir a Mr.X demanant diàleg i federalisme i empassar-t'ho.

40- Perquè mentre Freixa segueixi a la Junta tot i haver contractat el seu propi despatx amb calers del soci -i realitzant una feina manifestament millorable, com acrediten els de moment 13.5M€ que hem pagat "voluntàriament" a Hacienda- en flagrant incompliment del codi ètic, permetre que la Junta gasti centenars de milions sense cap control seria com seguir votant els Bustos a Sabadell després del Mercuri.

41- Perquè només de pensar lo que haguéssim llegit i escoltat de la Llet Nostra si Laporta hagués gosat impulsar el projecte Foster amb el club imputat per irregularitats econòmiques se'ns esvaeixen els dubtes.

42- Perquè de la mateixa manera que des del cruyffisme-leninisme ens vam oposar al projecte Foster amb més motiu ens oposarem a un projecte similar que en duplica el preu.

43- Perquè que una junta que va entrar dient que Laporta ens havia arruïnat i que no tenien per tóners ni nòmines presenti un projecte de 600 milions els situa en nivells de credibilitat gaspartians.

44- Perquè tot i les animalades que va dir oposant-se a la decisió de Guardiola de treure Ronaldinho del vestidor, Rosell tenia raó quan al 2008 va dir sobre el projecte Foster que "Estoy absolutamente en contra. Es una obra faraónica que ni tiene sentido ni la veo viable económicamente. Me encanta el Camp Nou como es ahora. Es precioso".

45- Perquè més valdria esmerçar esforços en recuperar el concurs de tot el Barça a l'exili -Guardiola, Thiago, Cruyff, Txiki, Abidal, etc.- en comptes d'anar cavant una fossa més fonda recolzant les ocurrències d'una directiva de mediocres i rancuniosos que no tenen més projecte que mirar de satisfer els seus molts raonables complexos davant les fites assolides pels seus antecessors.

46- Perquè donar un xec en blanc a una junta deslegitimada per fer un projecte que no han explicat  amb un patrocinador-sorpresa -Putin? el Cártel de Medellín?- després de la manera com van mentir compulsivament durant la campanya electoral seria com seguir subscrit a La Vanguardia.

47- Perquè l'actual Camp Nou estava calculat en 67 milions de pessetes i en va acabar costant 288, i això que no hi estava Faus implicat.

48- Perquè creure en qualsevol moto que vengui aquesta Junta és com creure en el federalisme, i creure en qualsevol número que presentin després del show de Neymar és com creure que el portarà Pere Navarro.

49- Perquè seria d'una intel·ligència borbònica competir en pufisme amb Florentino tal i com vol ell en comptes de trinxar-lo apostant pels nostres punts forts -futbol, futbol i futbol- que és com l'hem ridiculitzat repetidament en la darrera dècada.

50- Perquè copiar el model galàctic d'obres faraòniques mentre omples el vestidor de cracks mediàtics als que pagues més que als que rendeixen al camp ens durà exactament a on els dolents: fracàs, victimisme i mourinhisme.

51- Perquè si el president menys votat de la història guanya el referèndum, es veurà a sí mateix més legitimat per complir el somni de Reyna de passar de convocar eleccions retardant així el retorn del club a l'excel·lència.

52- Perquè primer la independència, i després ja veurem si ens apuntem a una lliga seriosa i solvent en la qual tinguin sentit inversions d'aquesta magnitut o, com diu lo camarada Lenny, caldrà començar de zero amb monocle, bigoti i, això sí, l'exemple etern del cruyffisme-leninisme.

53- Perquè quan Cardoner diu "No és despesa, és inversió" no fa sinó copiar lo que deien els del PPSOE quan anaven tirant línies d'AVE a l'Olula del Río de torn, amb els resultats coneguts.

54- Perquè si els dirigents no avalen fins l'últim cèntim de desviació -en despeses i en ingressos- dels números que han presentat, creure'ls equivaldria a creure que Pere Navarro, com anava esbombant, s'assembla a George Clooney.

55- Perquè l'apartat econòmic de la web del club sobre el referèndum -amb l'sponsor qatarí ben present, per cert, a baix de la pàgina- té menys informació fins i tot que les preferents que els emprenedors de la banca espanyatarra han endinyat a la població.

56- Perquè deixar en mans d'uns mentiders -Neymar, Qatar, Boixos, Abidal, etc.- un projecte d'aquesta magnitud seria com donar-li a Romario les claus de casa teva quan la teva dona està sola i emprenyada amb tu.

57- Perquè ja serà prou nefast el llast d'excrements que deixarà aquesta Junta en matèria esportiva, social, econòmica, legal i institucional com per afegir-hi un llast de 600M€ -que combinat amb el nyap anti-deute dels nous estatuts podria obligar a malvendre jugadors per evitar que les clavegueres pelíkano-rosellistes portin als tribunals la millor junta de com a mínim els darrers 50 anys- seria assegurar dècades negres i interrompria encara més el cicle triomfal del cruyffisme-leninisme que ens ha donat 4 Champions en un quart de segle.

Sí a Gibraltar 2014

Map of Europe: 1000 AD to present day

La realització del tradicional vídeo commemoratiu de la victòria no ha estat possible ocupats com estàvem amb la gira de promoció dels dos vídeos realitzats recentment dedicats al Cruyffisme-guardiolisme i al XXV Aniversari de la Triomfal Revolució Cruyffista-leninista, l'èxit dels quals -mal ens està el dir-ho-, ens ha desbordat literalment. Del que sí hem tingut temps però, és de constatar com el vídeo dedicat a la lliga 2010-2011 continua totalment vigent i que els seus protagonistes segueixen sent els mateixos si exceptuem, òbviament, l'absència del Pep. Un vídeo, per cert, que ostenta l'honor d'haver estat el primer vídeo oficial de la història audiovisual del Rival Petit. El primer vídeo d'una serie que va camí de la cinquantena.

Avui mateix, a dues jornades del final de lliga, el president del Madrid ha anunciat oficialment que Mourinho deixa el club a final de temporada i que es convocaran eleccions a mitjans de juny. Unes eleccions que probablement no se celebrin per falta de compareixença d'algun contrincant amb cara i ulls. Esperem que no passi el mateix a can Barça ara que el president Rosell ha anunciat oficialment que es tornava a presentar. L'anunci de Rosell, quan encara falten tres anys per acabar el seu mandat, porta l'amenaça implícita d'un avançament de les eleccions i la probable reforma prèvia dels estatuts. Una reforma que, considerant els incompliments acumulats de l'actual directiva, ben bé ens podria caure a sobre amb nocturnitat i traïdoria.

Més preocupant és tota la rumorologia que des de l'entorn mediàtic més immediat del president es fa circular sobre altes, baixes, cessions i fitxatges. O rumors per moure les cadires d'en Zubi o d'en Tito Vilanova, sobretot després d'haver vist a la llotja del Camp Nou l'amic brasiler d'en Sandrusku, l'inefable Luis Felipe Scolari. Calfreds ens agafen només de pensar que es pugui fer realitat el gran somni humit del president Rosell i acabem veient Scolari a la banqueta blaugrana i d'ajudant al Pere Gratacòs. Seria el pas definitiu per completar el cicle iniciat el 2010 i continuar desballestant el club més gran del món i el millor equip de la història.

La directiva rosellista, plena de mediocres i males persones, és capaç de tot això i molt més. La forma com han portat la NO renovació de l'Abidal n'és un paradigmàtic exemple.

La 22 al sac i el 22 al carrer. Així són els sandronunyistes.

Quedeu-vos ara amb el vídeo dedicat a la lliga de fa dues temporades.

No us costarà gaire imaginar que és la lliga d'enguany.