El 8 de setembre el Parlament va aprovar la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que diu, entre moltes altres coses:

 

Article 1: “Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social.”

 

I a la disposició final tercera aclareix: “Aquesta  Llei  entrarà  en  vigor  una  vegada (…) es compleixi allò que disposa l’article 4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.”

 

Anem, doncs, a la Llei del referendum a veure de què va aquest article 4.4: “Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent.”

 

No s’ha celebrat cap sessió ordinària des de llavors, amb la qual cosa, a dia d'avui, dissabte 14, seguim sent una comunitat autònoma espanyola.

 

6 d’octubre

 

A les 16h. es varen entrar al registre els resultats definitius del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre (la Sindicatura electoral va ser abolida, per tant, en va assumir les atribucions el seu òrgan superior: el Dept. de Presidència).

 

8 d’octubre

 

A les 16h. del dia 8 vencia el termini de 48h. indicat en la Llei del referendum. El Parlament hauria d’efectuar la declaració formal de la independència. És diumenge, així que no hi ha ple del Parlament (bons càlculs, també…). El ple es convoca per l’endemà dilluns 9, però el Tribunal Constitucional el suspèn. En conseqüència, no es fa la votació ordenada per la Llei del referendum i aquesta no pot entrar en vigor. Seguim sent una comunitat autònoma espanyola.

 

10 d’octubre: l’embolic. O no.

 

El president compareix davant el Parlament i diu literalment: ”Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República”. Agafat al peu de la lletra, “assumeixo el mandat” només és una declaració d’intencions, lloable, però sense efectes legals. Això no ens fa independents. Ni vuit segons, ni zero, ja que la Llei del referendum aclaria que ho havia de ratificar el Parlament.
 

Després afegeix: “proposem que el Parlament suspengui els efectes de la Declaració d’Independència…”. Però, per a que aquesta suspensió entri en vigor, també s’hauria de votar en un ple. Com, si no, un Parlament podria supendre o aprovar res?
 

Encara no s’ha activat la llei fundacional, així que, si se celebrés aquest ple “de suspensió”, caldria votar dues vegades: primer, per a “efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent.” i, després, tornar a votar per a suspendre la votació anterior. I acte seguit ja ens podríem suïcidar tots sense més preàmbuls.
 

La “declaració formal” ja hem vist que no s’ha efectuat. “Els seus efectes” no existeixen, òbviament, si no hi ha hagut declaració. I la signatura improvitzada dels diputats fora del ple tampoc no té cap pes legal. Resumint: seguim sent una comunitat autònoma espanyola.
 

Dilluns 16: mode waiting ON
 

Tanmateix, el govern espanyol exigeix que dilluns el president Puigdemont aclareixi si hem declarat o no la independència. Si ens considerem ja sobirans potser seria més coherent no donar cap resposta als requeriments d’un govern forani. Però tampoc importa massa, perquè la vicepresidenta explica que «se considerará "confirmación" que no conteste al requerimiento o que no lo haga con una "simple respuesta afirmativa o negativa”».

En concret, el requeriment, en un festival de semàntica psicodèlica, diu:  "En el caso que la respuesta sea afirmativa y a estos efectos la ausencia de contestación y/o cualquier contestación distinta a una simple respuesta afirmativa o negativa se considerará confirmación, se le requiere, de acuerdo con el artículo 155 de la Constitución, a fin de que: 1. Por el Presidente y el Gobierno de Generalidad de Cataluña se revoque u ordene la revocación de dicha declaración de independencia (...bla bla)". La redacció és per tirar coets. No es tracta d'errors de transcripció. He respectat literalment la puntuació, els "queismes", l'absència de comes i d'alguns articles, etc.

Tant se val: la Sáenz de Santamaria no obtindrà pas un SÍ o un NO perquè no som criatures barallant-se en un pati de col·legi, per la qual cosa considerarà que es tracta d'una "confirmación" i que hem declarat la independència. I si ho diu ella, que mana tant, no veig per què li hauríem de portar la contrària.

 

El dia clau: dijous 19
 

L’article 155 i l’inici de suspensió de l’autonomia s’activarà dijous 19, segons han anunciat. I, amb ell, el reconeixement implícit de la nostra independència.
 

El Parlament va vincular les dues lleis (fundacional i del referendum), la majoria de SÍ en el referendum i la posterior declaració d’independència des del mateix Parlament. Es tracta d’una cadena d’esdeveniments en la que l’execució de cadascun està subordinada a la realització exitosa de l’esdeveniment anterior. Per la qual cosa, si s’admet el darrer esdeveniment (la declaració d’independència), s’està admetent la validesa de tots els altres. Així, doncs, si, tal com sembla que passarà, el govern espanyol interpreta que sí, que hem declarat la independència, estarà donant legitimitat a totes les passes que portem fetes: la llei fundacional, la celebració del referendum, el seu resultat amb el Sí guanyador i, finalment la declaració d’independència pròpiament dita, sense ni que nosaltres l’hàgim votat.
 

“Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social.”. Seran ells mateixos, qui ens ho validin. Seran ells, qui ens declarin independents. Dijous.
 

Però, a més, s’ha convocat Ple del Parlament per la mateixa data, dimecres i dijous. En principi es presenta com una sessió rutinària, sense cap ordre del dia especial. Es pot celebrar un ple “ordinari” enmig d'un huracà? Recordem que encara hi ha pendent un ple "per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes, i acordar l’inici del procés constituent.”. Ho diu la Llei fundacional de la República, la mateixa que el govern espanyol s’està entossudint en donar per bona. I ja tenim sessió ordinària. Dijous.

 

I a qui li encarrega Rajoy aquesta gran, molt gran, responsabilitat en un moment de tancament de files, d'enaltiment del patriotisme més caspós i de re-centralització del poder? A un espanyol de soca-rel, representant inequívoc de la messeta castellana com ho era Acebes? No. Li encarrega a un membre del PP català, un home aparentment dialogant, de perfil suposadament moderat. Potser com a premi pels resultats electorals obtinguts pel PP de Catalunya? O per amiguisme? En aquest cas podria haver-li ofert una cartera molt més còmode -i inútil- com ara Cultura. No: li dóna ni més ni menys que la cartera d'Interior per a que tingui cura del pinyol de l'Estat. Tan important és aquest home? La resposta és sí.

• En els darrers 2 anys, el Centro Nacional de Inteligencia (Presidència), el Cuerpo Nacional de Policía (Interior) i la Guàrdia Civil (Defensa) han multiplicat per 10 les seves dotacions d'agents secrets a Catalunya.

• Fa dues setmanes, el CNI organitzava reunions per a reclutar nous investigadors, que es formarien a Barcelona aquesta tardor.

• Uns dies enrere s'informava que es destinarien a Catalunya 500 nous agents de la Policia Espanyola.

_{(Es tracta de 3 notícies completament diferents, encara que no ho sembli).}