Quin és el sentit de la vida? L'existència pròpia? I així arribem a l'existencialisme?² La humanitat ha buscat aquest sentit i ha trobat certes respostes. Un Déu o Totpoderós o una finalitat redemptora o feliç en un món més enllà és una d'aquestes. Així, la religió s'ha convertit en un element o sentit de la vida.

Uns busquen el sentit de la vida en els diners, en el poder, en la salut, en l'amor, en el sexe, en el matrimoni o la convivència de parella per tenir una descendència. L'objectiu és el llegat, una certa continuació o una immortalitat.

El sentit de la vida per uns pot ser només una o vàries d'aquestes coses. El sentit de la vida també pot ser el triomf o aconseguir certes satisfaccions o objectius que un vol per així sentir-se feliç i també poder transmetre part de la seva obra.

Un fracàs o una desil·lusió pot afectar al sentit de la vida que un s'ha marcat. Però dels errors els humans haurien d'aprendre, encara que a vegades sembla que cometin els mateixos errors o com El mite de Sísif³ sembla que ens veiem obligats pels Deus a rodolar incessantment una roca fins el cim d'una muntanya.

Si el sentit de la vida és l'absurditat⁴ ,o que no té sentit, si no que és la pròpia existència i que hi ha que viure. Aleshores, hem de viure segons les normes o convencions de la societat en la que vivim? Hem de tenir i respectar conceptes generals com les lleis, la moralitat o l'ètica predominants en una societat? O hem de tenir els nostres propis conceptes encara que respectem els generals? I si no acceptem els generals i no els volem respectar, els podem canviar?

I tothom pot tenir un concepte de la vida? És a dir, sense segons quins coneixements tothom pot reflexionar sobre el per què d'aquesta vida? I els que intenten només sobreviure i recerquen trobar aliments per menjar, llocs on resguardar-se o uns ocis per ser feliços, no tenen també un sentit de la vida?

El temps es va fer interminable, al principi va plovisquejar una estona. No vaig poder votar fins a les 15.00. hores. Recordo alguns que sortien de l'hotel i es quedaven bocabadats de la gent que feia cua. També que va passar un home amb una càmera de vídeo, però no he trobat dita escena en cap dels que he visionat per les xarxes.

Vam trigar en votar perquè hi havia problemes per entrar a la pàgina o a internet -els ordenadors eren de la gent de mesa i eren portàtils com el 9N-. Els cens era universal, però es van utilitzar altres mètodes en segons quins moments que després es passaven a informàtics per evitar duplicacions, etc. Hi havia paperetes per votar.

Vaig arribar a pensar vàries vegades que no votaria mai per aquests problemes, perquè la gent mitjançant els mòbils veia les càrregues policials en diferents col·legis electorals i, perquè cap a les 13.00. va arribar un contingent de la policia nacional que retornava a un dels hotels en què estaven allotjats.

He estat en algunes manifestacions; així que vaig comenta als més propers que si havien càrregues res de corra, que arrambats a la pared.

Els policies nacionals volien passar, però hi havia un cotxe al mig del carrer érem un grup força nombrós i ens van agrupar. Un mosso va parlar amb els agents. L'altra, a la tornada va comentar que volien accedir sí o sí. Però al final no van passar i van anar caminant fins al seu hotel. Abans de fer-ho, el mosso i un dels caps policials nacional espanyol van anar cap el local, però aquest estava amb la persiana baixada. Quan van marxar, es va tornar a obrir -hi havia gent dintre- i va continuar la votació.

A les 14.15 més o menys, va arribar un altre contingent de la policia. Ens van tornar a agrupar a prop de la carretera per fer pinya. Un representant polític va parlar amb els caps d'aquella unitat, així mateix també hi havia uns guàrdies municipals. El fet és que els busos que es transportaven no podien accedir directament a l'hotel i es quedaven parats al mig de la carretera nacional II aturant tot el trànsit. Aquests també van anar al seu hotel caminant i no va passar res.

Després de votar, vaig anar a dinar a casa i, a les 16.00. hores tornava per ajudar en el que fes falta. Com que hem trobava una mica cansat, vaig descansar un breu temps en el local i vaig tindrà una breu conversa amb el dirigent polític del que he parlat abans que no em va deixar una sensació agradable. Després, vaig passar un temps major conversant amb un senyor de la cua que coneixia i vam intercanvia impressions del que havia passat, del que podria passar, etc.

Així estava quan va arribar un missatge de que es necessitava gent en el Joan Coromines i em vaig dirigir cap aquell lloc veient que el nostre estava assegurat. En aquest centre estaven ben organitzats, tenien menjar i beure, però eren poca gent a l'exterior. Vaig està fins a les 19.00. hores en què ja em trobava molt cansat i vaig tornar cap a casa.

Present: D'aquí poques hores farà un any d'això. Vam votar i van guanyar. Sembla probable que el nostre govern d'aquell temps per evitar morts hagués renunciat a fer efectiva la República.

Alguns expliquen que des de la UE es van fer gests per aturar la violència policial nacional espanyola i, també diuen que la UE ha estat darrera de que el PP i Rajoy hagin acabat fora del govern d'Espanya.

A la primera no ho crec, perquè si fos així el nostre govern hagués anat endavant. A la segona, ho dubto, la moció de censura era necessària, però els partits nacionalistes catalans haguessin hagut de demanar coses a canvi i sembla que no. Només confiaven en què un govern del PSOE-PSC seria una altra cosa i, havent fen aquests el 155 amb el PP i Ciudadanos em sembla bastant innocent aquesta reflexió.

Alguns ens expliquen que es van equivocar en veure senyals de negociació i que per això van fer la suspensió, però que els van enganyar i quan van reaccionar ja era massa tard.

No és una explicació que m'acabi de convèncer.

De la resta, em sembla evident que així no es compleix el mandat de l'1-Octubre, encara que ens diuen que sí.

Clar que s'ha de fer un vot de censura a Rajoy i al PP, però s'ha de fer perquè aquesta nació que és Espanya té un nacionalisme espanyol poc democràtic. El que vull dir és que si hagués democràcia en aquest país, el president del govern espanyol, dimitiria i es farien eleccions.

Probablement aquesta opció no beneficia a Catalunya, perquè malauradament, la catalanofòbia està molt arrelada en aquesta Espanya i, guanyaria el partit Ciudadanos que és un populisme de dretes amb idees feixistes.

De la mateixa manera, aquesta moció no beneficiaria al PSOE-PSC. Aquest partit prefereix fer una moció per tenir el poder i, per tant, intentarà fer un pacte amb Podemos i els diversos nacionalismes dits perifèrics per aconseguir la presidència i un govern. Dita opció pot semblar que podria donar una esperança a Catalunya, però no ho crec. El PSOE-PSC no oferiran una altra cosa que un federalisme fals que no va a cap banda encara que hi hagi un senat suposadament federal. Per una altra banda, en l'aspecte econòmic, tampoc anirà cap a un concert fiscal, i, en canvi si cap a un millor repartiment econòmic, que en el fons voldrà dir, amb una mica de sort, tites, tites, tites... Però que NO donarà satisfacció al ple desenvolupament de Catalunya o al que realment li pertocaria.

Pel que fa a Catalunya he fet silenci molt de temps. La meva decepció cap els partits i els dirigents majoritaris independentistes és molt gran. No entraré ni en el passat, ni en el present, però així no es va de cap de les maneres cap a la República Catalana.

Alguns en preguntaran i, aleshores com es va? I només els hi puc dir, que probablement s'ha perdut una de les millors oportunitats que hem tingut d'anar cap a la independència i, que de moment, veig el present i el futur, complicat. No sóc capaç de donar solucions miraculoses. En qualsevol cas, l'associació, l'organització, les accions determinants, són fonamentals, encara que quines són les accions claus si no tenim uns partits i uns dirigents que no estan disposats a fer? Encara que la CUP, els CDR i part del poble anessin cap a una vaga general, la qual, hauria durar prou dies, també hauríem de prendre el poder polític? Per què cap on va el pla de Junts per Catalunya o PDCAT o ERC?

Altres em van dir que hem de ser realistes i tenir una majoria més ample per poder aconseguir la República Catalana. La gràcia, és que qui ho va dir, no va voler dir exactament quina era la seva idea, encara que no era la independència i no semblava la de En Comú Podem. D'aquesta manera, diu el que altres suposats partidaris de la República Catalana fa un temps diuen!?

També, altres van parlar del supremacisme, del racisme en el vocabulari modern, o de cert feixisme del nacionalisme català pels escamots d'Estat Català. No vaig a explicar experiències personals de quan tenia 18 anys i volia tornar a crear les JEREC. Però crec que no vaig equivocat, si dic que Macià tenia una forta influència per la disciplina militar pel seu passat en l'exèrcit espanyol i perquè va apostar per la insurrecció armada contra la dictadura de Primo de Rivera, perquè Macià també tenia una influència de la revolta irlandesa. Així no seria gens estrany els escamots i la uniformitat d'aquests, encara que el color fos caqui, no eren pas feixistes.

Així mateix, pel que fa la noucentisme, sembla que en el catalanisme, una part va anar cap a la Renaixença i l'altra cap el marxisme. I no es pot negar que cert noucentisme va acabar amb el feixisme italià.

Per acabar: Una majoria més ample per aconseguir la independència? Em sembla que quan un és majoria en el Parlament ja hauria d'ésser prou. També em sembla que si es fa un referèndum d'autodeterminació, amb totes les dificultats que van haver, i es guanyar, hauria d'haver prou. Però alguns consideren que encara es poc, perquè la violència de l'estat espanyol mitjançant la policia i la repressió que fa amb la justícia, es necessita que siguem més.

Podria dir, que això també ho haguessin reflexionat abans. Però pel que fa als partits polítics, sembla poc probable que siguem més. Malauradament, aquest PSC ja és PSOE. Per dir-ho d'una manera, aquests que es diuen socialistes, són una socialdemocràcia que parla molt de catalanisme i federalisme deixant de banda que ja ha renunciat al republicanisme. Però si analitzem les idees i els fets, veurem que del catalanisme i del federalisme només hi ha la paraula, perquè ni la definició ni els fets ho demostren.

Respecte a En Comú Podem i tots els que hi ha dins, tampoc es pot comptat amb ells. Uns quants continuen amb la idea de C i U i el 3% encara!? Altres parlen d'un federalisme, però no queda de quina manera seria. De fet, segueixen els partits d'Espanya i, Podemos no té clar si vol monarquia o república i, si vol aquesta última, de quin tipus seria i, si les nacionalitats d'Espanya, podrien ser repúbliques federades o no, i en quin tipus de federació. En suma, que tot plegat, és d'una ambigüitat ideològica amb la qual no es pot comptar. Pels que els agradi la realitat, és que en comptes de donar suport a la República Catalana, han preferit quedar-se al marge o votar No a la declaració d'independència i, fins i tot es diuen no independentistes, quan la ideologia els hauria de ser partidaris de l'autodeterminació de Catalunya com ho són d'altres pobles. I el fet, és que amb el seu infantilisme o, la seva ambigüitat acaben donant suport a la la monarquia espanyola i al nacionalisme espanyol.

Finalitzo: Pel que fa a la ciutadania catalana, tot és una incertesa, un tornar a començar de nou. Aquí han errat també les principals associacions ciutadanes que van cap a la República Catalana. Si es vol anar darrera dels partits polítics, no es pot claudicar o sotmetre a qualsevol cosa que pugui ser una renuncia, ni es pot deixar fer sense saber cap a on van, ni es pot està a veure què fan els partits polítics.

Què vau fer? És passat i ja ens ho direu algun dia la història des de el primer d'octubre de 2017 fins el 9 de novembre, etc.

Què esteu fen? Ves a saber...Que qui és el candidat a la presidència, que si aquesta o altra declaració o notícia, etc. El nacionalisme espanyol s'està divertint de valent i donar per guanyada la seva guerra bruta contra el catalanisme.

Vosaltres sou els representants del poble!

Però sembla que no us preocupin tots aquells que lluiten, que es mobilitzen, que s'han mobilitzat durant anys, que han votat, que creuen en la independència de Catalunya.

L'objectiu del catalanisme en l'actualitat és la República Catalana o la plena sobirania nacional o el que abans alguns deien l'autonomia integral.

La independència o la separació és imprescindible; sense aquest requisit, el ple desenvolupament econòmic, social i polític de Catalunya no serà possible.

Deixeu de fer riure i no feu plorar més. Deixeu els simbolismes, la fraseologia i passeu a l'efectivitat, a la defensar i desenvolupament de la República Catalana i, trobareu, bona part del poble català al vostre costat.

Si altres volen impedir aquest dret irrenunciable del catalans per mitja de la violència demostraran la seva actitud poc democràtica i poc humana. Si altres no ens volen reconèixer també demostraran la seva hipocresia vers els drets humans més fonamentals.

Certament, que si alguns fan violència i, altres no ens volen reconèixer, tindrem inconvenients individuals i col·lectius. Però i què? És que estarem pitjor que ara?

Que el nostre somriure sigui de felicitat i no de tristesa.

http://www.lavanguardia.com/opinion/20171130/433299982025/la-unitat-del-catalanisme.html

I tenint la necessitat de dir algunes coses, vaig fer un esborrany en un moment i, ara l'he desenvolupat una mica més:

Text: És cert que històricament, el catalanisme ha estat un espai plural de propostes federalistes, confederals, autonòmiques i independentistes i que totes defensaven el dret dels ciutadans de Catalunya ha decidir el seu futur.

També és cert, que actualment hi ha una ofensiva nacionalista espanyola, però històricament els catalans hem patit altres atacs contra els nostres governs i identitat nacional per part dels diferents governs d'Espanya.

Ara, en aquestes propostes del catalanisme, diria que ha hagut majoritàriament un corrent ideològic hegemònic sobre els altres. El que vull dir, és que el federalisme -sense i amb aspectes confederals- va tenir un predomini fins el primer terç del segle XIX, però que el regionalisme o l'autonomisme van ser hegemònics fins el primer quart del segle XX, fins que l'esquerra republicana federal amb una visió confederal d'Espanya, va tenir el predomini amb elements independentistes o republicans nacionalistes independentistes a partir d'aquest quart fins la Dictadura de Franco. Acabada aquesta es va instaurar una monarquia constitucional amb autonomies i, el nacionalisme català va tenir una hegemonia de l'autonomisme fins que a partir de 2006, l'independentisme ha anat guanyat fins tenir el predomini actual del catalanisme.

Dit això, alguns podran dir que existeix un catalanisme federalista amb el PSC. Però aquest va decidir que renunciava al dret a decidir dels catalans. Per una altra banda, el dit projecte federal que presenta amb el PSOE és un autonomisme que dubto que ja es pugui dir catalanisme actualment. Primer, perquè la renuncia del dret de decidir dels catalans ja significa que per si mateixos no poden decidir res. Segon, perquè no es considera Catalunya com a nació i, per tant, no pot ser cap estat o nacionalitat dintre del conjunt d'Espanya -Així, s'elimina les idees confederals, però també les federalistes-.

El federalisme amb visió confederal sembla que podria ser representat per Catalunya en Comú, etc. Ara, com arribar a la República Catalana mitjançant un referèndum pactat? I si no ens plantegem com arribar a una República Federal Espanyola com aconseguir dita República Catalana?

Diria que la idea com a tal és bona, però sembla que només té el suport de Catalunya, perquè des d'Espanya no hi ha un partit encara que es digui que sí, que vulgui això. Fins i tot dubto que a Espanya hagi un partit fort que vulgui la República Catalana federada o un conjunt de repúbliques ibèriques formant una República Federal Espanyola i, dubto que també hagi un partit fort que vulgui una República Espanyola i, encara que sé de partits republicans que parlen de república federal, dubto que dit federalisme suposés un reconeixement o un govern integral per Catalunya.

Aleshores, vist l'augment actual de l'ofensiva del nacionalisme espanyol, és necessari una unitat del catalanisme?

Sí, però una unitat basada en la defensa de la República Catalana i el seu desenvolupament. No hi ha un altre camí, i si es perd l'oportunitat, possiblement, trigarem bastants anys -vist des de el punt de vista optimista de que tindrem una altra oportunitat- en aconseguir-ho.

«Catalunya, raonaments i sentiments

Desitjo que aquest escrit quedi anul·lat pels fets del futur.

Els raonaments són que la via eslovena en la pràctica del país d'origen va funcionar, que en la teoria, fer suspensió de la declaració d'independència a l'espera d'una mediació i diàleg, pot dóna resultats. Però en la pràctica, el govern d'Espanya no vol cap mediació ni diàleg i, dels únics que podria acceptar mediació internacional sembla que sigui la Unió Europea (UE) i, aquesta, no està disposada a fer-ho si Espanya no li demana. Es podria escriure més sobre la UE com que els principals parlen de que no acceptarien la independència de Catalunya. O de que van condemnar la violència policial, però que cal diàleg i, que fins i tot que es pot trobar solució dintre de la Constitució Espanyola i, que tot plegat és un afer intern espanyol.

Que no acceptin la independència és un fet dintre de la «normalitat», només accepten els fets consolidats. Que creguin que es pugui fer diàleg veien l'actitud del govern espanyol, és mentir o fugir d'estudi. Que diguin que es pot trobar solució en la Constitució Espanyola, és ignorar la realitat del que ha passat i succeeix en Espanya o és mentir.

Per una altra banda, la via eslovena no pot ser igual a la catalana, cada país té les seves característiques i, Catalunya i Eslovènia tenen punts bastant diferenciats. Aquesta nació formava part de la República (Democràtica, Popular i) Socialista Federal de Iugoslàvia, però era una República Socialista. En 1990, es fan eleccions lliures i democràtiques (Liberalisme polític) i, a finals del mateix any es fa el referèndum d'independència en que guanya el Sí. En 1991, després d'una curta guerra amb tropes federals, s'aconsegueix aquesta totalment.

Catalunya, després d'anys de manifestacions multitudinàries, després d'un procés participatiu que tenia que ser consulta no vinculant, després d'unes eleccions democràtiques on les forces independentistes van tenir majoria parlamentaria. Va aconseguir fer un referèndum d'independència i es va aconseguir votar a pesar de la por, la coacció i la violència del govern d'Espanya. I el resultat va ser un Sí a la independència.

El dia 9 d'octubre, aquest resultat es va traduir en una declaració d'independència que va ser suspesa per poder dóna un temps a la mediació i al diàleg. Els fets han demostrat que no pot existir, però es continua amb aquesta estratègia a pesar de que han tancat a la presó els dos màxims dirigents de les associacions independentistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. El govern d'Espanya va iniciar l'article 155...»

Però l'he deixat incomplert. Menys martingales què vol dir? Que és l'hora definitiva de proclamar la República Catalana i assumir les conseqüències.

Vol dir que no hi mediació possible en aquests moments per part de la UE, ni que el govern d'Espanya accepta cap diàleg en les actuals circumstàncies.

Vol dir que no es pot ajornar, dilatar, etc. més la proclamació de la República Catalana, que cal fer-la efectiva anul·lant la suspensió d'aquesta.

Vol dir que no pot haver cap excusa per no fer-ho. Que els més de 10.000 policies espanyols que han portat a Catalunya no poden ser cap coacció. Que no podem tenir cap por a cap tipus de repressió per part del govern espanyol perquè no hem fet res malament, perquè només volem aconseguir un desig col·lectiu de dignitat nacional i convertir-nos en una nació on la democràcia es pugui desenvolupa, on l'economia pugui desenvolupar-se sense patir la sagnia de l'estat espanyol, on l'ensenyament i la cultura siguin els valor de la nostra societat.

Vol dir que no acceptem cap tipus de martingales o enganys com la convocatòria d'eleccions, que no volem cap reforma de la Constitució, que no acceptem cap tipus de monarquia, que no volem una República Centralista o Federal que no admeti un Estat Català lliure i independent que pugui decidir el seu futur.

Vol dir que no ens ha de fer por el no reconeixement de la UE perquè les grans nacions que la dirigeixen prioritzen pràcticament els aspectes econòmics més que la democràcia i la humanitat.

Què vol dir més República Catalana? Vol dir fer efectiva aquesta forma de govern, vol dir un major desenvolupament de la democràcia. Vol dir una major participació del poble en el govern de Catalunya, en la presa de decisions econòmiques i socials. Vol dir escoltar les reivindicacions de la ciutadania, prendre en consideració les seves demandes o necessitats. Vol dir molt més, un nou món on tot pot ser possible.

El dia 3 va haver una aturada general i manifestacions als ajuntaments per protestar contra la repressió policial.

El dia 10 es va proclamar la República Catalana, però es va deixar en suspensió per una mediació externa i una negociació amb el govern d'Espanya. (Via eslovena).

El dia 11 el govern d'Espanya rep el suport del PSOE, Ciudadanos per iniciar la suspensió de l'autonomia de Catalunya o l'article 155. Per una altra banda el PP i el PSOE parlen d'una reforma de la constitució d'aquí 6 mesos. La UE té confiança amb el govern d'Espanya encara que la va advertir de que la violència no era el camí i, dóna suport al dit canvi en la Constitució.

Em sembla clar que no hem de trigar gens en aixecar la suspensió de la República Catalana i proclamar efectiva la independència o un nou Estat Català en forma de república.

Els processos judicials contra polítics, associacions, mossos, etc. Continuen i s'augmenten. Per una altra banda queda clar que no volen negociar, ni dialogar, ni res que no sigui la suposada tornada a l'Estatut o al que ells considerin legalitat. Finalment, que els ciutadans sabem, no veiem cap posició de mediació possible per part de la UE, ni de cap altre organisme que el govern d'Espanya accepti.

Per tot plegat, només resten dos opcions: 1. S'accepta el que diu el govern d'Espanya i anem cap a la reforma i la traïció. 2. Anem cap a la ruptura i fem la República Catalana.

Sóc partidari d'anar cap a la ruptura i fer la República Catalana, sé que pot produir conseqüències. Però em sembla que per dignitat pròpia, per democràcia, per llibertat nacional. No podem admetre cap reforma i fer traïció als ideals pels que hem lluitat tots aquests anys.

1. Com humà haig de perdonar.

2. Com a ciutadà vull remarcar el següent: 2.1. No només no ens va acompanyar a votar, si no que va obstaculitzar el nostre dret a votar no facilitant els locals municipals perquè poguéssim votar com sempre.

2.2. Diu que com alcalde de tots els ciutadans va optar per complir la Llei. El fet, és que ho és, però com tal va optar per complir la Llei espanyola i va menysprear la Llei catalana, va menystenir la voluntat de bona part de la ciutadania de Catalunya i les reivindicacions que havien fet. Va seguir els dirigents del seu partit PSC i del PSOE i no va fer com altres alcaldes socialistes que van facilitat el vot als seus ciutadans².

2.3. Desconec com va fer per complir que la jornada fos cívica. Els que van fer allò que cal, van ser els ciutadans que van dormir als col·legis, van ser els voluntaris que van organitzar el referèndum, van ser els ciutadans de Pineda que van fer cua de forma cívica esperant votar a pesar de l'angoixa produïda per la repressió policial en altres bandes, per l'obstrucció continua per part del govern espanyol dels cens universal, per la presència de la policia nacional i de la guàrdia civil al migdia i a la tarda.

2.4. El senyor Amor, finalment, condemna la violència policial, cosa que és d'agrair. Més val tard, que mai.

2.5. Diria que a la policia nacional no li va succeir cap violència en la seva estància a Pineda. Si es va trencar certa pau social o per dir-ho clar, si va haver una protesta presencial de ciutadans als llocs on estaven, seria perquè ja s'havia trencat la convivència per la repressió policial al no deixar votar. Repetim, només es volia votar i no era necessària cap violència policial per reprimir un dret fonamental. Es va actuar amb violència per fer por i impedir que ens poguéssim expressar amb llibertat en nom d'una suposada Llei suprema. Per una altra banda, els responsables polítics, l'ANC, els bombers, van fer que la indignació no acabés en violència.

2.6. Desconec si l'Ajuntament no coneixia si venien cossos policials a Pineda. Sembla poc probable que això no fos conegut encara que els establiments siguin privats.

2.7. Diu el senyor Amor que es situa en el diàleg; no ho veig així, es posiciona amb una estratègia de partit que parla de conversar per poder solucionar, però que de fet dóna suport al PP, el qual té una política repressiva mitjançant la justícia i la policia i, que no vol cap comunicació per ara amb el govern català. De fet, el PSOE i, per tant el PSC, defensen una unitat territorial d'Espanya i, per tant, no admeten una sobirania catalana pròpia i no es interessa tampoc cap diàleg. Només els interessa Espanya: «La indisoluble unidad». Però quan aquesta unitat va contra l'autonomia de la nacionalitat catalana al retallar el seu Estatut, etc. Dita nacionalitat, pot desenvolupa el dret a l'autodeterminació³.

Punt final: Com a ciutadà de Pineda haig de demanar responsabilitats polítiques al senyor Amor i, continua demanant la seva dimissió per tot el que he exposat anteriorment.

Em direu que la política és acord, però fins on podem arribar? És a dir, a què podem renunciar per poder aconseguir el que volem?

Només tenia 10 anys quan es va morir el dictador Franco, no vaig poder entendre com en 3 anys s'havia arribat al pacte i a una Constitució on el sistema de govern era la monarquia liberal parlamentaria. Em preguntava: Si abans de Franco havia República, per què no s'ha restablert?

Era la innocència d'un nen de 13 anys. Tinc 52 i a vegades em pregunto com pot passar segons què. Sí, no podem caure en la violència, no podem caure en la trampa que ens posen per justificar la seva repressió. Però és lícit arribar a un consens on es fa una declaració on només es parlar de preocupació pels fets que han passat i on es diu que per la convivència hem de tenir calma i serenitat?

És que no podem demanar que la nostra agitació sigui continguda sense renunciar a la condemna? És que no podem demanar que el nostre torbament, la nostra indignació no es faci violenta sense renunciar a declar culpable o responsable a algú pel que ha fet?

Si no es podia arribar a un consens cap problema, que s'hagués condemnat la repressió i que s'hagués demanat calma i serenitat per no caure en la violència. I els responsables d'obstruir el dret del poble a votar, que s'haguessin espavilat en dóna explicacions.

Dit això, el nostre govern i els partits polítics que han lluitat per la independència han de tenir seny, però també hauran de tenir pit per declarar la República Catalana. Digui el que digui la Unió Europea avui, haurem de fer això. No es pot arribar a cap pacte, a cap consens, no es pot ser políticament correcte. No! Ja em vist que ha dit el Rei actual d'Espanya i no deixa cap pont, cap el diàleg i no hem d'oblidar que és el capità general del exèrcits.

Seny i pit i cap a la República Catalana.

El govern d'Espanya recerca provocació, cercar una resposta de violència de la ciutadania catalana per justificar el seu relat d'intervenció a Catalunya argumentant que hi ha violència als carrers i per assegurar la convivència dels catalans!?

En nom de la Llei, de la democràcia, de l'Estat de Dret, es va contra un referèndum que també és una Llei, que s'ha fet en democràcia, que està basat en el dret internacional dels pobles a l'autodeterminació.

En nom de la Constitució com a Llei suprema de la sobirania nacional espanyola, es va contra els drets humans i contra els drets civils al imposar-nos un estat policial, una violència d'estat, una coerció de la nostra voluntat de pensament i d'acció. Ens volen com a xais per anar a l'escorxador i que ens resignen a l'espoli econòmic i a la desnacionalització catalana.

En nom de tot plegat, trepitgen les nostres llibertats d'expressió política i ens fan por amb l'obertura de diligències fins i tot per voler enganxar cartells pel referèndum.

Catalans! La Constitució ja no ens representa, no ens serveix o no ens és útil per defensar els nostres interessos. Com a poble, com a entitat col·lectiva, som també una sobirania nacional que desitja decidir, que vol governar i que no es vol sotmetre a un autoritarisme vestit de democràcia.

Els catalans, a pesar del torbament de l'esperit, a pesar de les excitacions a les que siguem sotmesos com l'estat policial fins i tot de la nostra pròpia policia. Ens haurem de mobilitzar el diumenge 1-O com un 11-S i anar a votar en massa i, com un riu que augmenta el seu cabal pel desglaçament, haurem d'anar a posar la papereta i reivindicar el dret a vot. Haurem de fer presència a les taules i col·legis electorals. Haurem de desobeir per mantenir la nostra voluntat d'expressió i, haurem de ser conscients de que pot haver algun tipus de repressió.

Encara que tinguem por, haurem de fer tot això per dignitat nacional i individual, per la democràcia i la justícia. I encara que ens vulguin provocar, haurem d'empesar els instints que tinguem de dóna respostes de violència, per fer una desobediència pacífica i festiva.

Aquest diumenge és molt important que anem a votar, és una data cabdal de demostració del que volem i, no podem fallar. Hem d'anar per guanyar!

A pesar de totes les dificultats policials, a pesar de tots els arguments de suposada il·legalitat, a pesar de que diguin que no hi ha garanties democràtiques (Com les podem tenir si posen aquests entrebancs els mateixos que ho diuen), a pesar de qualsevol obstrucció la la nostra llibertat de vot, anem a votar i, guanyem!