https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/ Sun, 11 Jan 2015 20:29:00 +0100 ca https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/13190/ciuerccup https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/13190/ciuerccup Sun, 11 Jan 2015 20:29:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/13190/ciuerccup La CUP de l'amic David Fernandez, el de les abraçades carinyoses, no vol saber res de la proposta d'en Mas i en canvi està d'acord amb la proposta de tres llistes sota un mateix paraigües, mateix lema, punts en comú i fins i tot acordar un govern de concentració.
Cap partit ha donat suport a la llista d'en Mas, una llista que hauria de ser unitària, és solitària, alguna cosa falla.                                                                             Declaracions amistoses de CiU envers ERC.                                                                       
Joana Ortega, ha exigit a Esquerra Republicana responsabilitat i generositat per poder tirar endavant el procés sobiranista. Ortega ha dit que abans de final de mes se sabrà si hi ha eleccions plebiscitàries, i ha afegit que si no hi ha unitat en el bloc sobiranista no és pas per culpa del govern.
En Mas s'ha mostrat “atònit” i “estupefacte” davant la suposada resistència dels republicans. “El temps d'espera no es pot allargar més perquè es generarien confusions. Som en un punt mort i per arribar a acords es necessita flexibilitat. Nosaltres ens hem mogut i hem presentat diverses propostes”.
I el divendres passat ha tornat a carregar amb duresa contra ERC a qui ha acusat de tenir "mentalitat autonòmica i regional" i de lluitar per les "engrunes del poder autonòmic" en comptes de per "aspirar a la llibertat" de Catalunya.
En Duran afegeix en la seva carta web setmanal a la militància. "Els republicans llancen ultimàtums: eleccions, eleccions... i immediatament. És una altra manera de dir 'Váyase, señor González'. El que importa és guanyar-les i fer fora qui ara governa", assenyala Duran."Les eleccions són el mitjà, i la finalitat és substituir CiU. Hi ha pressa, i no pas perquè el procés perdi força o no, sinó perquè qui en perd és ERC i perquè a mesura que es coneix més a fons el lideratge, menys confiança s'hi té".
Menyspreu, insults, retrets. Realment és una curiosa manera la que té de demanar CiU a ERC que anem a la seva llista.
Esquerra accepta el segon condicionant de la proposta d'en Mas .Lllista transversal per ell, amb ANC, Òmnium i AMI;  llista d'ERC, amb nomes a gent del seu entorn, i llista de la CUP i el seus.
Malgrat això en Mas diu que tots ho hem mal interpretat, i que les eleccions nomes es faran al març, si són amb una llista única tal com ell diu, és a dir amb ERC. La CUP no li preocupa, ni la vol, ni li interessa, o sigui una unitat a mitges que no suma prou; per tenir majoria, necessitem CiU+ERC+CUP. Si tenim en compte que les enquestes tornen a donar guanyador a CiU, tot plegat ès un disbarat, que només s'explica per la por a perdre el poder dels de sempre.]]> https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/4435/70-anys-de-lassassinat-del-president-lluis-companys https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/4435/70-anys-de-lassassinat-del-president-lluis-companys Fri, 15 Oct 2010 21:26:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/4435/70-anys-de-lassassinat-del-president-lluis-companys Un dels testimonis del judici i l’assassinat del president fou el Capità de la guàrdia civil, Manuel Bravo Montero que ho explica de la següent manera:
Don Luis´Companys, que vestia traje gris rayado , con el pañuelo blanco en triangulo característico de él en el bolsillo de la americana izquierdo y unas wambas blancas, se mostró en todo momento sereno, tranquilo, sin jactancias, sin alardes de ninguna clase; únicamente hubo un instante en que se levantó indignado, cuando en el apuntamiento se leyó el informe de la Brigada Político-Socia de Barcelona, en que se decía que era ladrón de delitos comunes y que había intentado prostituir a uno de sus familiares femeninos. Entonces se levantó y dijo:”protesto”.
El consell sumàrisim va durar ben just una hora i la sentencia començava dient el següent:
“ Resultando que el encartado fundó el partido izquierdista Esquerra Republicana de Catalunya, por el cual sufrió condena, y que en octubre de 1934 proclamó el Estat Català, facilitando armas a los sublevados.
I acavava:
“Fallamos: que debemos condenar y condenamos al ex-president del gobierno disuelto de la Generalidad, Luis Companys i Jover, como responsable en concepto de ator por adhesión en el expresado delito de rebelión militar, a la pena de muerte con accesarias legales correspondientes en caso de indulto”.
Segons en Bravo Montero:
El fusilamiento estaba señalado para las cinco de la mañana, hora en que se calculaba, aquel mes de octubre, que iba a amanecer.pero estaba nublado y todavía era de noche; entonces se acordó esperar algún tiempo, hasta que aparecieran las primeras claras del dia. Cuando el crepúsculo vespertino asomó por el horizonte, Companys, que se paseaba tranquilamente por la plaza de armas del castillo de Montjuïc, volviéndose a los que le rodeaban, dijo :”vamos ya”.Lo dijo tranquilo, lo dijo sereno, lo dijo sin inmutarse, como si no dependiera de ello el fin de su vida.Todos cuantos allí estaban quedaron petrificados, quedaron helados y quedaron emocionados.
Es costumbre que a todos los condenados a muerte, la noche anterior, se les conceda todos cuantos deseos pidan. Don luis Companys pidió una botella de coñac, de la que escasamente escanció un par de copas . Escribió unas cartas y ya anteriormente se había despedido de sus familiares.
Paràgraf de l’ultima carta a la seva esposa Carme Ballester:
“Em sento serè i tranquil. És Déu qui ha posat les coses i les decisions per a donar-me aquest destí que m’omple d’una serenitat extraordinària. Li dono gràcies, pux que havent de fer tots el mateix camí, m’ha reservat una fi tan formosa per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m’estimes, has d’estimar doncs, el record que jo pugui deixar; has de compendre aixó. No admetis condols ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort que afrontaré plàcidament i serena, dignifica. Vida meva: moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi, i el darrer pensament serà per tu i els meus fills. Amb l’amor a Catalunya, et besa el teu espòs, Lluís”.




Darrera carta de Lluís companys que és una mena de testament:
“A tots els que m’han agraviat els perdono; a tots els que hagi pogut agraviar els demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombre més lleu de rancúnia. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella, i li dec encara una gratitud per aquesta plàcida serenitat que m’emplena al pensar en la mort que veig atansar-se però sense temença.
“La meva petitesa no podia esperar una fi més digna per Catalunya i el que ella representa de pau, justícia i amor”.

Ales 6 de la matinada la comitiva es posà en marxa, cap al fossar de Santa Eulàlia, un cops arribats al lloc l’oficial nerviós i espantat(era jove i inexpert) es va acostar per tapar-li els ulls, però el president si va negar amb un elegant gest sense dir ni paraula i es posar de cara al piquet.
El piquet d’execució era integrat per soldats d’infanteria de filas i escollits per ordre rigorós, comandats per un tinent molt jove.
Baixà el sabre el tinent , el president aixecà el braç i exclamà: “Per Catalunya”
Sonà la descàrrega, caigué el president de costat ferit greu però no ferit de mort aleshores, el tinent visiblement nerviós es va acostar a disparar-li el tret de gràcia, tant li tremolava el pols que fins a 5 trets li va disparar, les sabates del president havien saltat, a l’hora de la mort tocava terra catalana.

]]> https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/4301/lindependentisme-lampedusia https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/4301/lindependentisme-lampedusia Tue, 21 Sep 2010 11:30:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/ramon-pujol/blog/4301/lindependentisme-lampedusia
Alguns dels nous primers espases de l’independentisme tenen un perfil, una ideologia, una imatge tan autoritària, tan burgesa, tan neolliberal, tan filoconvergent, tan de dretes, que seria difícil en un primer cop d’ull diferenciar-los dels polítics convergents, dels peperos o fins i tot dels antics franquistes, potser si que son independentistes, però per damunt de tot son d’una classe social que per damunt de tot han de mantenir el seu estatus i els privilegis, el seu principal objectiu es que en un nou estat Català continuïn manant les mateixes elits socials , les mateixes famílies els mateixos cognoms, que ja van manar durant els 23 anys de regim convergent i que en molts casos son els hereus de les famílies que van manar durant els 40 anys de dictadura franquista.
Sens dubte en veient que en un futur més menys proper pot succeir que Catalunya esdevingui un estat independent, no permetran que el poder caigui en mans de persones que no estiguin directament controlades per ells, així tenen persones en tot el ventall polític català, des de l’espanyolisme del PP, l’autonomisme de CiU i l’independentisme de Reagrupament i de Solidaritat Catalana, la dreta és molt practica i per damunt de nacions i d’ideologies està la lleialtat al grup i a la “família”, poden permetre que Catalunya sigui un estat lliure però per damunt de tot a les llotges del Liceu i del Camp Nou ha d’haver-hi la mateixa gent, els mateixos que controlant la banca i les grans empreses, canviar-ho tot perquè tot quedi igual.
L’independentisme català tradicionalment ve del republicanisme, busca l’alliberament nacional a l’hora que també busca un alliberament personal, un creixement en les llibertats individuals, la fita és la Republicà Catalana, el que volem és una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.
]]>