Ara no analitzaré punt per punt el seu ideari perquè parlo en nom de la Plataforma per la Llengua i em toca parlar justament d'això, de llengua. Però sobre aquesta qüestió també s'han manifestat els indignats, si bé no d'una manera explícita, ho han fet a través dels seus actes i representacions simbòliques: cartells, la llengua en què es realitzaven les assemblees i la redacció de les conclusions d'aquestes, per posar-ne uns exemples.

Al llarg d'aquestes més de tres setmanes d'acampada he sentit com es demanava en diferents ocasions que les assemblees o reunions de les comissions o subcomissions es realitzessin en castellà perquè així tothom pogués entendre el que s'hi diu. Si bé els indignats s'han cansat de dir que aquesta iniciativa arreplega gent d'edats, classes socials i ideologies molt diverses, també cal pensar que el seu origen també ho és i, per tant, també la seva llengua primera. Doncs bé, si es dóna per descomptat que tothom pot entendre el castellà, què els fa pensar que hi ha persones que no puguin entendre el català? Al cap i a la fi, segons les dades del cens lingüístic de l'Idescat, el nombre de persones a Barcelona que no entenen el català no arriba a un 5%. De fet a Barcelona es parlen més de 250 llengües.

En primer lloc, crec que quan els catalanoparlants canvien al castellà estan insultant la intel·ligència de les persones a les quals s'adrecen. Una persona que entén el castellà i viu a Catalunya té prou capacitat per entendre el català. I si no fos el cas, aquesta persona no trigaria gaire a fer-ho saber.

En segon lloc, canviar del català al castellà només fa que reforçar l'etiqueta d'estranger, de forà, de guiri, de les persones a les qual s'adrecen. Si volem que una persona se senti eternament de fora i dificultar el seu procés d'integració al territori d'acollida, no hi ha estratègia més efectiva que parlar-li en una llengua que no és la mateixa amb la qual ens comuniquem amb la família, amics, companys de feina, etcètera.

Finalment, crec que el català no divideix, sinó que justament fa tot el contrari: gestiona tota la diversitat lingüística que hi ha al país i fa compatibles les diferents identitats d'origen amb una identitat compartida. És a dir: tot respectant la pluralitat de llengües que es parlen a la nostra societat, el català permet que unes no trepitgin les altres, i d'altra banda proporciona un sentit d'identitat col·lectiva a tota la ciutadania. El català és la llengua que tenim en comú malgrat els nostres orígens diversos. És l'única llengua que ens pot donar accés a la tradició cultural d'aquest país; ens proporciona un sentit d'ubicació cultural i un lloc en la història de Catalunya.

Sóc conscient que no es poden extrapolar els esdeveniments de l'acampada de plaça de Catalunya a altres acampades realitzades arreu del país. Si parlo concretament de la Barcelona és només perquè és on visc i, per tant, la que he tingut oportunitat de seguir més de prop.

Ras i curt. Crec que els indignats de plaça de Catalunya, amb una equivocada idea d'integració, han exclòs lingüísticament les persones nouvingudes però també molts catalans que estem delerosos de treballar per una societat més justa, en el mateix moment que han renunciat a tenir una veu pròpia des d'aquí. No sé si m'explico...

Carmen Pérez
Plataforma per la Llengua

El Lip dub per la llengua és una iniciativa organitzada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de persones immigrades amb l'objectiu de reivindicar, d'una manera lúdica i original, el paper del català com a eina d'inclusió dels nouvinguts i llengua comuna. La gravació, que va tenir lloc en dues fases els dies 15 i 16 d'abril, va comptar amb la participació de prop de 1.500 persones i també de moltes cares conegudes que apareixen en el vídeo, com ara l'actor i director Joel Joan, els actors i actrius Quim Masferrer, dels Teatre de Guerrilla, Jordi Martínez i Lina Forero (el Paco i la Ruth de la sèrie Ventdelplà), Estel Solé (que interpreta el personatge de la Marina a La Riera), el periodista Xavier Graset, el grup juvenil Macedònia, que a més va crear la coreografia, la cantant Núria Feliu, el periodista Carles Prats, o el cantant i gastrònom Pere Tàpies, entre molts altres.

• Veieu la crònica de la gravació a: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1246

• Veieu també fotos de la gravació a: www.flickr.com/lipdubllengua.

La Plataforma per la Llengua i 23 associacions de persones immigrades organitzaran els pròxims dies 15 i 16 d'abril el que serà el primer Lip dub per la llengua. Aquesta iniciativa, que s'enregistrarà en dos dies en diversos espais de Barcelona al ritme de la coneguda cançó Corren, del grup manresà Gossos, i que s'engloba sota el lema "El català, llengua comuna", té l'objectiu de destacar el paper del català com a element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social. El projecte porta el segell de la productora que va realitzar a Vic el famós lip dub per a la independència i comptarà amb la participació activa de nombrosos col·lectius de nouvinguts i també de moltes personalitats conegudes, com l'actor Quim Masferrer, dels Teatre de Guerrilla, l'actor i director Joel Joan, la cantant Núria Feliu o el grup juvenil Macedònia, entre d'altres.

Un lip dub ("doblatge labial", en anglès) és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular. Posteriorment, s'edita la gravació resultant incorporant la cançó original com a banda sonora. El Lip dub per la llengua s'enregistrarà en dues úniques preses contínues que tindran lloc dos dies diferents: el divendres 15 d'abril a partir de les 15.00 de la tarda es gravarà a la plaça Universitat de Barcelona el pla final, amb la participació del grup Macedònia, que crearà la coreografia, i dels actors Jordi Martínez i Lina Forero (el Paco i la Ruth de la sèrie Ventdelplà) com a presentadors. Al vespre, el grup Pirat's Sound Sistema farà la cloenda de la jornada.

El dissabte 16 al matí es filmarà a la Rambla del Raval la resta del lip dub, que comptarà amb la participació de 20 comparses i de nombroses cares conegudes. Està confirmada, per exemple, la presència de Quim Masferrer (dels Teatre de Guerrilla), Joel Joan (actor i director), Núria Feliu (cantant), Carme Lafay (escriptora), Yacine Belacehne (músic), Xavier Graset (periodista), Jordi Martínez, Lina Forero i David Berga (actors) o Pere Tàpies (cantant), entre d'altres. També han donat suport explícit a la iniciativa Anna Sahun (actriu), Miquel Calçada (periodista i director del grup Flaix), els cantautors Lluís Llach i Miquel Gil, o Pep Anton Muñoz (actor).

Aquesta iniciativa és una nova i original manera de plantejar la campanya "El català, llengua comuna", que les 24 entitats treuen al carrer des de fa sis anys per la diada de Sant Jordi. Aquest any s'ha intentat donar un nou enfocament a la campanya amb la celebració d'aquest lip dub, que, a diferència d'altres iniciatives similars, té una clara finalitat reivindicativa i social: en un context de diversitat lingüística (a casa nostra es parlen més de 250 llengües), el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes, és l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna. Amb la celebració d'aquest acte, es pretén afavorir l'intercanvi i la relació entre nous i vells catalans i facilitar la incorporació de les persones nouvingudes a la societat d'acollida. Les entitats que formen aquesta xarxa i que coorganitzen l'acte són: Plataforma per la Llengua, Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola, Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB), Associació Catalana de Residents Senegalesos, Associació Cultural, Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP), Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN), Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya, Associació de Dones Amazigues Tamettut, Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA), Associació de Treballadors Pakistanesos, Casa Eslava, Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, Centre Bolivià Català, Comunitat Palestina de Catalunya, Cornellà Sense Fronteres, El Mirador dels Immigrants, Els Altres Andalusos, Espazo Galego dos Països Catalans, Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT), Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (FEDEBOL), Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT), Federacion de Entidades Latinoamericanas de Cataluña (FEDELATINA), Rede.cat i Veu Pròpia.

Coincidint amb aquesta campanya, les 24 entitats presenten avui la nova edició del manifest El català, llengua comuna, fruit del treball de la xarxa i resum de l'argumentació que dóna lloc a aquesta iniciativa. El manifest es va editar per primer cop el 23 d'abril de 2008 i s'ha anat traduint a diferents llengües cada any. Ja n'hi ha una versió bilingüe català/amazic i enguany es presenta la versió català/ xinès. L'objectiu d'aquest llibret és difondre el discurs d'integració i cohesió de la xarxa entre les diferents comunitats que conviuen al nostre país.

L'acte compta amb el suport d'Abacus Cooperativa, d'institucions públiques com la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona i de diverses entitats i mitjans de comunicació. 

Per a més informació sobre el lip dub i la filosofia de la campanya, visiteu:

• El lloc web: lipdubperlallengua.cat

• L'espai www.facebook.com/lipdubperlallengua

• També podeu seguir les darreres novetats sobre el lip dub per Twitter, mitjançant l'etiqueta #lipdubllengua

El català a la telefonia mòbil es troba en línia d'espera. La Plataforma per la Llengua ha elaborat un estudi sobre els usos lingüístics en la telefonia mòbil i basat en els resultats de 655 enquestes que mostra els dèficits que encara pateixen els usuaris dels territoris de parla catalana a l'hora de fer un ús normalitzat de la llengua catalana en aquest sector. 

Podeu veure l'estudi complet i el resum a: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/78

Algunes dades reflecteixen aquesta situació: un 63% dels usuaris afirmen que el seu terminal disposa de l'opció en català, mentre que només el 41% dels enquestats afirma que la seva companyia disposa d'atenció al client en català, i la gran majoria ho han de demanar expressament. Malgrat això, la situació ha millorat en els darrers anys. El treball es presenta pocs dies abans que Barcelona es converteixi en el centre del món del sector de la telefonia, gràcies al Mobile World Congress (GSMA), el congrés de telefonia mòbil més important del món. Una bona ocasió per reivindicar que el català tingui la presència que es mereix en aquest sector de manera paral·lela al seu potencial comercial. Veieu l'estudi a: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/78

Aquest estudi és la quarta part d'un treball que va començar el 2007 i que tenia com a objectiu avaluar el grau d'acompliment del conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i els principals fabricants i operadores del sector de la telefonia mòbil. Els acords establien la inclusió del català en els terminals com a opció idiomàtica en el menú lingüístic i el compromís de les operadores de garantir que els clients poguessin rebre totes les comunicacions i serveis en llengua catalana. Malgrat això, més de tres anys després la situació del català en el sector encara no és la idònia.

Pel que fa als terminals, el 63% dels enquestats declaren disposar d'un mòbil que inclou el català. Aquesta proporció és sensiblement superior a la registrada en l'anterior edició de l'enquesta, del 2009, on només el 44% dels enquestats afirmava disposar d'un mòbil que inclogués aquesta opció. L'empresa Nokia és una de les que ha realitzat una evolució més positiva des de la darrera onada. Així mateix, els fabricants d'smartphones Blackberry i Apple també presenten una alta inclusió del català en els terminals, segons les respostes dels enquestats. Una bona notícia per al català. Per altra banda, bona part dels aparells de les marques Sony Ericsson i Motorola encara no incorporen el català, vulnerant així els acords signats amb la Generalitat de Catalunya. Globalment, un 39,1% dels enquestats es declara gens o poc satisfet amb les prestacions lingüístiques del seu terminal.

És, però, en l'àmbit de les operadores on s'observen els dèficits més notables en l'ús del català. La major part dels enquestats declaren no disposar dels contractes, factures ni de la bústia de veu en català, en alguns casos, fins i tot després d'haver-ho demanat directament a l'operadora. Algunes dades ho exemplifiquen: només el 16,8% dels enquestats disposa d'un contracte en català i un 54,5% dels enquestats que han demanat rebre la factura en català no ho han aconseguit. Si fa no fa passa el mateix en l'àmbit de les comunicacions de la companyia amb el client en diferents formats (paper, SMS/MSM, correus electrònics i trucades), en què l'ús del català és clarament minoritari: per exemple, tan sols el 4,2% dels enquestats afirma rebre els SMS/MMS sempre en català. Només en el cas de RACC Mòbil aquests missatges són enviats majoritàriament en català. El percentatge d'usuaris que reben les trucades i els correus electrònics de la companyia sempre en català tampoc arriba al 5%. L'ús del català en les comunicacions en paper és una mica més elevat, gairebé el 15% dels enquestats declara rebre-les sempre en català i un 22,7%, de vegades.

Un altre dels àmbits on s'han detectat importants carències ha estat l'atenció al client. En aquest sentit, només el 41,1% dels enquestats afirma disposar d'atenció al client personalitzada en català, i la gran majoria ho han hagut de demanar expressament. Per tant, s'ha constatat que les operadores treballen per defecte en castellà en la majoria de casos, i si els usuaris volen emprar el català ho han de sol·licitar explícitament; això crea un greuge comparatiu entre usuaris, i, a més, tampoc garanteix rebre els serveis en llengua catalana. També pel que fa a les operadores s'ha avaluat el grau de satisfacció dels enquestats amb les prestacions lingüístiques que ofereixen, i els resultats són concloents: el 83,7% dels enquestats es proclamen gens o poc satisfets en aquest àmbit i només un 1,7% es declara molt satisfet.

Les tres principals companyies operadores que actuen a Catalunya i a la major part de les terres de parla catalana presenten dèficits importants en l'ús del català, essent aquests més accentuats en els casos de Vodafone i Orange que a Movistar. De la resta de companyies cal destacar RACC Mòbil, que és un exemple d'utilització del català en la telefonia mòbil.

En conclusió, malgrat els avenços detectats respecte anteriors enquestes, encara s'observen greus incompliments dels acords signats entre la Generalitat de Catalunya i els principals fabricants i operadores. Cal, doncs, que la Generalitat de Catalunya prengui les mesures pertinents per tal de fer acomplir els acords signats i garantir els drets lingüístics dels consumidors i que les operadores que operen en territoris de parla catalana entenguin que un ús normalitzat del català és imprescindible per donar un servei eficaç, de qualitat i respectuós amb els drets lingüístics dels consumidors, la legislació vigent i els acords signats.

El curt, titulat La nostra llengua, també, va ser gravat durant el procés de treball previ als actes de Sant Jordi 2010 i durant mateixa la diada, i gira al voltant del treball col·lectiu d'aquesta xarxa i dels seus membres des de diversos vessants. Veieu-lo aquí: El primer objectiu del curt és mostrar una experiència personal d'immigració a Catalunya i d'implicació a la societat d'acollida; el segon, exposar un exemple de l'activitat que es duu a terme des de les entitats de persones immigrades; i finalment, es mostra el projecte col·lectiu dut a terme per 22 entitats de la immigració amb la coordinació de la Plataforma per la Llengua, i que porta per títol "El català, llengua comuna".

Aquesta campanya té com a resultat més representatiu els actes que se celebren per la diada de Sant Jordi, des de ja fa 6 anys, a Barcelona i en altres poblacions de Catalunya. Totes les entitats de persones immigrades han vist que sumar-se a la celebració del Sant Jordi és una bona manera de donar-se a conèixer i de transmetre la voluntat que té la comunitat que representen de participar en projectes comuns. Així mateix, reivindiquen l'ús del català com a signe visible d'identificació amb la societat catalana i en destaquen el paper que juga com a instrument per evitar la discriminació. De la seva experiència se n'extreu que el català contribueix a diluir l'estigma "d'immigrant", facilitant, així, la inclusió social.