Ciutat Vella es el gran exemple del que no tenim que permetre en aquest nou estat, un districte on les classes populars han estat oblidades durant dècades, on la misèria i l'analfabetisme anaven de la mà, on els pares tenien jornades de 15 hores per poder portar menjar a casa, on només teníem un parell de sabates i un abric ple de pedaços, on la droga es va emportar a milers de joves, de sobte, aquest trist districte, un bon dia, per unes olimpíades ( que no oblidem que va portar a la presó a uns quants independentistes i l'estat espanyol ha estat condemnat per no investigar les greus tortures que van patir) s'obre al mar.

Les elits especuladores comencen a veure que allà, que en aquell fastigós racó de mon, hi ha una mina d'or, comencen a somiar en una Barcelona turística, plena d'hotels, plena de lofts d'alt standing, però hi ha un petit problema: els veïns.

Com resoldre aquest problema tan desagradable?, com a bona màfia, doncs anat de la mà dels polítics que manen en aquell moment, així doncs també s'inventen un nou esport el Mobing immobiliari amb l'empar de la policia que esta al servei d'aquests polítics que ja ens hem encarregat de comprar i ens mengen a la ma com els coloms de la plç Catalunya i tot aquell que molesti serà tret d'enmig d'una estacada, aquí s'hi juga molts diners.

Les entitats i col·lectius veïnals que denuncien els fets, son silenciades per els medis de comunicació i fins hi tot condemnades per l'Ajuntament que oblida als ciutadans per anar de la mà de la màfia, mentre tant el districte cada cop es mes insegur i sorollós, genial tàctica per re-ubicar als veïns de tota la vida amb l'argument que en un altre lloc estaran mes tranquils, se les saben llargues.

Per el camí la màfia deixa centenars de drames humans, però no importa, els diners no tenen pena de ningú.

Tenim molta feina a fer, i si es tracta de canviar una bandera per un altre amb mi no conteu.

Com molt be diu la CUP, independència per canviar-ho tot, tothom a treballar i aportar en tot allò que sap, no vull un govern ple de burgesos de la mà de la banca, vull un govern ple de gent que en sap, gent com nosaltres, gent que s'ha mamat moltes aules, moltes guàrdies en hospitals, músics amb moltes taules i compromesos, biòlegs enamorats de la terra, psicòlegs decidits a escoltar, persones que no viuen d'esquenes a la realitat social, gent de barri, gent com tu i com jo.

La política no ha de ser un ofici, una feina a la que aspira molta gent per guanyar-se molt be la vida, ser polític ha de ser un servei al país, al poble, la regeneració política es necessària, millor dit, vital si volem un país just, amb igualtats de drets, net de contaminats, ecològic, amb un sistema educatiu revolucionari, d'èxit, per assolir-ho tenim que deixar fer a la gent que en sap, i aquesta gent esta entre nosaltres, no en la elit.