Blog Oriol Olmo

Trobar la brúixola

Oriol Olmo — Sun, 11 Mar 2018 21:04:00 +0100

Ençà les eleccions del 21 de desembre, on l’independentisme va revalidar la seva gran majoria -però no suficient-, ERC no es troba en l’actual tauler de joc. Manca d’estratègia, mala comunicació, poca claredat i concreció insuficient en són els principals motius d’aquest desconcert general. ERC, que encara està molt tocat per l’empresonament de Junqueras, ha de fer un exercici de reflexió interna important per definir els eixos de la nova estratègia que ha de desenvolupar en aquesta nova etapa del procés, que no ha de ser cap altra de la de la implementació de la República. Esquerra s’ha de retrobar amb ella mateixa.

La nova república naixerà, però només naixerà bé si Esquerra Republicana mostra el seu costat més bo, el d’estar sempre al costat de les classes populars, el d’escoltar les seves bases i els seus votants, el de la generositat i la intel·ligència, però també el de la valentia i el coratge, el de saber agrupar tot l’independentisme popular, i el de no només estar al costat del poble, sinó el de ser poble, el del bon govern i el que fa polítiques socials en pro del país, el que il·lusioni a sectors no-independentistes a sumar-se al projecte republicà mitjançant el procés constituent, el d’estar sempre compromès amb la materialització efectiva de la República a tothora i a tot arreu. Catalunya necessita la millor cara d’ERC, i només depèn d’ERC trobar la brúixola per portar el país a la victòria.

Esteladofòbia

Oriol Olmo — Thu, 03 Aug 2017 12:39:00 +0200

Article publicat al diari Segre del dijous 3 d'agost de 2017.

El passat diumenge un grup d’adolescents escoltes que fèiem una ruta pel País Valencià, vàrem rebre l’adorable visita de la Policia Nacional a Castelló de la Plana. El motiu va ser la exhibició d’una estelada penjada per part dels i les escoltes. Els agents, que van mostrar una actitud molt hostil amb nosaltres, que érem menors, ens van requisar l’estelada al·legant que podria portar problemes per a la convivència. Altrament una agent ens va titllar d’antidemòcrates i va proclamar que “mejor os quedáis en vuestro país”. La bandera estelada, que tenia un alt contingut sentimental per nosaltres, no se’ns va retornar, deixant-nos així orfes. Cal afegir que, durant tota la ruta, no vam tindre cap incidència sobre la mostra de la bandera. En conclusió, això només és un símptoma de la catalanofòbia que pateix la policia espanyola -i gran part de la ciutadania- envers els símbols catalans i de reivindicació política. Constatem, per tant, que a gran part del País Valencià encara hi ha un greu problema d’esteladofobia. Tot i això, seguirem reivindicant els nostres símbols arreu, sempre que faci falta, que ja formen part de nosaltres, com són la lluita per una terra lliure. Prou repressió!

FARTS

Oriol Olmo — Fri, 20 May 2016 19:44:00 +0200

Quan somiar en un futur és una quimera
Quan decidir es fa un privilegi
Quan la natura és un mer decorat
Quan viure es converteix en un luxe
Quan els refugiats són simples delinqüents
Quan les estelades són banderes bèl·liques
Quan el nazisme és benvingut
Quan la democràcia és un combustible fòssil
Quan la llibertat ja no sap volar
Quan el poble ja no té el poder
Quan la lluita no té resultat
Quan la sobirania és dels bancs
Quan la guerra és necessària i inevitable
Quan només la resistència té sentit,
només ens queda el crit i l'esperança
Llavors sortirem a les places i als carrers,
a demanar l'impossible

"No ens alimentarem mai més de molles,
voldrem el pa sencer".

"A future to belive in" (Un futur per creure-hi)

Oriol Olmo — Sun, 28 Feb 2016 11:49:00 +0100

El dimarts dia 1 de Març es celebrarà el "Super Tuesday" en el marc de la cursa cap a les presidencials dels EUA. A la matinada del primer de març votaran a les primàries o els seus "caucus" dels seus respectius estats, quin candidat defensen per a la nominació de cada partit que es decidirà, d'acord amb els resultats de les primàries, a mitjan de Juliol. El "Super Tuesday" decidirà en gran part el futur dels candidats.
Al bàndol demòcrata la batalla és aferrissada i tant Hillary com Bernie estan fent unes campanyes excel·lents, però... Qui és capaç de derrotar Trump, Cruz, o fins i tot Rubio? Bernie Sanders, un veterà senador al Congrés dels EUA per Vermont n'és el clar favorit. Ell es considera una persona progressista, d'esquerres i socialista (als EUA s'associa el fet de ser socialista a la necessitat de compartir la ideologia de Marx, el comunisme; erròniament), tot el contrari que diu Clinton, que és considera una persona progressista però que té tant d'esquerres com O'Malley, és a dir, ben poc. Hillary és una dona culta, intel·ligent, sensible amb els hispans, centrista, però realment serà capaç de guanyar (si aconsegeix la nominació demòcrata) als republicans i el que això representa?
Les últimes enquestes rebel·len que Clinton està perdent popularitat enfront d'un Sanders cada cop més convincent i que cada dia que passa dóna més guerra a una Hillary més debilitat.
Els demòcrates necessiten un candidat fort per combatre contra les hostilitats republicanes, i això només des del meu parer, ho pot aconseguir Bernie Sanders. El seu eslògan "A future to belive in" (Un futur per creure-hi) recorda a les primàries i els caucus demòcrates del 2008, quan totes les enquestes vaticinaven una victòria i una nominació demòcrata per part de Clinton que mai va arribar. El discurs il·lusionador d'Obama el 2008 va fer que molts votants demòcrates apostessin per un inexpert Obama abans que una ja coneguda Clinton. Com va guanyar Obama tenint-ho tot en contra? Tenia un discurs de canvi: "Yes, we can!, "The change is coming", "Stand for Change"; enfront d'una Hillary continuista, Finalment el candidat d'Illinois (Chicago) va capgirar les enquestes i va guanyar còmodament, tant a les primàries com a les presidencials contra Mc Cain. I això pot passar aquest dimarts quan centenars de milers de persones votin a les primàries i els caucus dels EUA.
Ara, als Estats Units decideixen si apostar per un candidat que il·lusiona i que atrau votants més joves i descontents per l'"stablisment" o votar a una candidata de Wall Street que no desperta gaires sensacions i que no se sap si podrà guanyar als candidats de dretes.
Jo, si fos un ciutadà dels EUA, i fos major de 18 anys, votaria Un Futur per Creure-hi, votaria a Bernie Sanders. Per ara, deixem que els ciutadans dels Estats Units decideixen si volen canvi, una autèntica revolució o continuisme i recessió.

Generositat per tirar endavant

Oriol Olmo — Tue, 05 Jan 2016 17:26:00 +0100

Davant la negativa que la (almenys, meitat), de la CUP d'investir al President Mas, en ell recau la màxima responsabilitat. És cert que Junts pel Sí ha fet molta avenços i la CUP, no, però l'escenari és el que és. Si Mas dóna un pas al costat, es referma com a líder i encara la refundació del seu partit i amb el cap ben alt. La CUP ja va medir la seva força, i ara toca a Mas, fer aquest pas. Si dona un pas al costat, el procés segueix endavant, i fet que comporta que s'executi el mandat ciutadà i plebiscitari del 27S i no fagi falta anar a eleccions al març (on no hi hauria majoria independentista, possiblement). Si s'aparta i deixa la presidència a Junqueras, és investit amb una àmplia majoria, i a més, malgrat la política del "veto" de la CUP, Mas s'erigeix com a heroi nacional i demostra que el resultat del 27S s'ha sabut salvaguardar i que, el procés és per sobre de les persones. Totes. Per tant, tot recau en la responsabilitat de Mas: si es malbarata el mandat de les plebiscitàries i es fan noves eleccions (amb tot el que això comporta) o Mas cedeix la presidència a Junqueras, el procés continua i tots contents.
Aquesta setmana serà clau i Mas té la clau.

Dissabte i diumenge

Oriol Olmo — Sat, 02 Jan 2016 16:36:00 +0100

Demà, el consell polític de la candidatura d'unitat popular decidirà si acabar amb el procés començat el 2010 i accelerat el 2012, o continuar-lo, fent president a Mas. No es tracta de cedir al xantatge, de les dretes, ni d'eixamplar el flanc independentista des de l'esquerra, ni res ni res d'això. Es tracta molt més d'això. Si votar Mas o març. Continuar i accelerar el procés o acabar i pedre la majoria independentista el març, en cas d'eleccions.
Avui, les assemblees territorials (el múscul de l'esquerra independentista) decidiran si accepten o afavoreixen la investidura del president Mas. Si accepten continuar el procés, o deixar-lo tocat de mort. Ells decideixen, però que sàpiguin que, en les seves mans, poden fer guanyar un país, o, esfumar el procés més il·lusionat d'aquest petit gran poble.