https://indirecte.larepublica.cat/neptu/ Blog Antoni Mª Oriol Hill Tue, 17 Jul 2018 17:44:00 +0200 ca <![CDATA[Comunicat Sectorial Intel·ligència per la República]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/18904/comunicat-sectorial-intelligencia-per-la-republica https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/18904/comunicat-sectorial-intelligencia-per-la-republica Tue, 17 Jul 2018 17:44:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/18904/comunicat-sectorial-intelligencia-per-la-republica A continuació publico el comunicat de la Sectorial de Intel·ligència per la República.

És important perquè vincula la creació d'un Estat Català a partir del dret de les persones a canviar la seva nacionalitat. Per tant, a més del dret com a comunitat, com a nació, també tenim el dret individual, reconegut com a Dret Humà.

També constata que a Espanya, la catalanitat és un adjectiu vinculat al territori, son catalans les persones que viuen a la comunitat autònoma catalana. Tanmateix, les persones que volen tenir la nacionalitat catalana cal que estableixin institucions comunes, la institució de President de la República, ara personificada amb el MH President Puigdemont, cal que sigui el nexe d'unió de totes les catalanes i catalans.

Aquí teniu el text:

L'assemblea sectorial d'Intel·ligència per la República (IxR), ha fet una anàlisi de la situació actual del procés per la independència de Catalunya. A partir d'aquesta anàlisi vol fer públic el següent COMUNICAT:

1- Està fermament convençuda que totes les persones, entitats i partits que han defensat el dret a decidir i la votació de l'1 d'ocubre, creien que a Catalunya i per extensió, a Espanya, hi havia democràcia. I que els ciutadans tenien drets, com els de reunió, de manifestació, d'expressió i de decidir.
2- Constata la presumpció de que algunes persones, entitats i partits han negat el dret a decidir i han mostrat una actitud agressiva i bel·licosa
3- Reconeix que amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola s'ha posat de manifest que per espanya ser català és només un adjectiu i no una realitat nacional.
4- Sap, però, que la nacionalitat és un dret civil i polític de les persones. Recollit a la carta dels Drets Humans a l'article 15.
5- Entén, per tant, que les persones que volen crear la nacionalitat catalana tenen dret afer-ho, vinculant-la a la creació d'un Estat propi.
6- Subratlla que el MH President Carles Puigdemont és el President electe de tots els catalans i en especial d'aquells que volen la nacionalitat catalana i la creació de la República Catalana.
7- Exhorta al President Puigdemont per a que sigui políticament bel·ligerant amb l'estat espanyol a tots els efectes i amb mitjans polítics i pacífics.
8- Expressa la convicció que cal fer a mans estructures i mecanismes que permetin vertebrar i implementar la República: Eines de la República.
9- Decideix treballar enèrgicament per generar Eines de la República, com per exemple:

- Una empresa que representi les pimes a Europa.
- La e-creació d'empreses.
- Procés constituent.
- Contribucions amb moneda virtual.
- Programa d'urgències socials.
- Comunicar internacionalment.

10- Sol·licita a la resta de persones, entitats i organitzacions que: proposin, generin i facilitin Eines de la República.
]]> <![CDATA[ANTES ALEMANA QUE CATALANA]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/18552/antes-alemana-que-catalana https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/18552/antes-alemana-que-catalana Tue, 10 Apr 2018 15:35:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/18552/antes-alemana-que-catalana “EUROPA

Comencem pel fet més proper que no és altre que la desintegració de l’Estat espanyol al voltant de l’any 2029.” Alexandre Deulofeu.

“Europa fa aigües per tot arreu. Només Alemanya la pot salvar i ho farà, i ho farà bé, si és capaç d’assumir el seu paper principalíssim en la reconstrucció de l’Europa que ha de venir. Però ha de saber que aquesta Europa s’haurà de construir amb una base sòlida, real, la seva, aquella que es va engendrar durant l’època medieval, i per tant haurà d’oblidar per sempre els fatídics, i fatals renaixements, i això vol dir que els dirigents alemanys hauran de girar l’esguard al passat, sí, però al seu, al seu origen que és el d’Europa i per tant la seva mirada haurà d’abraçar Catalunya, bressol indiscutible de la cultura occidental.” Juli Gutièrrez Deulofeu (01/08/2016)
 

La Teoria de la Matemàtica de la Història (TMH) és l'estudi realitzat, pels vols de 1950, per Alexandre Deulofeu dels processos socials de les diverses cultures, pobles o civilitzacions (que ell anomena “imperis”). Aquests tenen en comú certes regularitats que es reiteren al llarg del temps. L'estudi va permetre inferir tendències sociològiques, en el sentit que la societat de cada imperi té comportaments concrets en moments de temps determinats de les regularitats.
 

Les regularitats i les tendències de la TMH, per mi, són fiables al 100%. Els moments de temps determinats potser sí que cal prendre'ls com una aproximació. Tanmateix, a 2018, cal que considerem que la tendència és que a España, com l'Estat que coneixem, l'hi queden entre 10 i 12 anys. Desprès quedarà reduït al territori original. De la mateixa manera que l'hi passarà a França i Anglaterra. Alhora, Alemanya es convertirà en l'Estat que tutelarà Europa. Una Europa que no pot ser la ineficaç, cara i burocràtica UE. Cal un nou model, un model que sigui efectiu, eficient, operatiu, dràstic sense ser violent i sostenible a nivell econòmic. Aquest model pot ser la Confederació Europea.
 

Efectivament, estem veient com Europa es desfà com un terròs de sucre. D'una banda el Brexit, d'altre l'èxit dels partits anti-Europa i, al mig, el cas català. El nostre cas, que pot ser paradigmàtic, un dels territoris més pro-Europa que veu com els drets civils i polítics no serveixen de res. Tot plegat ens porta a preguntar-nos perquè volem una UE si sol afavoreix a les grans empreses, el moviment del capital i una enorme burocràcia. A més i d'altra banda, el recent cas del President Puigdemont i la reacció de l'espanyolisme, que veu com Europa no combrega amb el seu sentit de la justícia i considera que, per aquest motiu, la UE no els serveix.
 

La resposta catalana cal que sigui la Confederació Europea (CE), una nova entitat construïda sobre les estructures D'Estat existents alemanyes. La definició de “confederació” és: “DRET INTERNACIONAL Unió d’estats sobirans per a l’assoliment d’uns determinats fins comuns”. La CE seria una nova entitat a Europa, on diversos estats s'unirien per compartir diferents branques de l'administració. Com per exemple: diplomàcia, seguretat i defensa. El estats fundadors de la CE serien Alemanya i Catalunya. En pocs anys, l'èxit de la "prova pilot" de crear la CE seria la garantia per altres estats i nacions d'Europa de voler formar-ne part. Segur que seguirien Escòcia, Portugal, Còrsega, com també: Les illes Balears, València, Euskadi.
 

La CE no seria un substitut de la UE, tanmateix aniria prenen tant de pes en el seu si que l'acabaria dominant i controlant. Cal destacar que la CE seria una unió d'estats, però s'assemblaria força al concepte de la Europa de les nacions que tants companys desitgen i anhelen.
 

Els avantatges de la nova entitat serien enormes.
 

A tall d'exemple considereu el cas de compartir la xarxa diplomàtica amb Alemanya: de cop i volta Catalunya passaria a gaudir de relacions i contactes amb 195 països, repartits amb 227 oficines diplomàtiques i 153 ambaixades.
 

En cas de compartir seguretat i defensa també gaudiríem d'una manera molt afí a la catalana, Alemanya és un dels Estats que dedica més recursos en missions de crisi, l'any 2015 2.500 membres de les forces armades alemanyes es van repartir en 16 missions. També és alemany el prestigiós ZIF, Centre d'Operacions Internacionals per la Pau.
 

Per materialitzar la CE cal ser un estat. Per ser-ho ens cal el suport d'altres estats. Per aconseguir el suport cal divulgar el nostres cas. Per divulgar-lo cal fer xerrades, conferencies, accions, col·loquis per explicar perquè volem ser un estat, tanmateix el nostre desig (ser un estat) pot ser vist com una nosa, un destorb a l'estatu quo, ja que d'una banda crea un precedent i d'altra banda trenca un estat fort i amb un deute públic potent. Per tant la divulgació cal que sigui triple: cal explicar el desig de ser un estat, el dret que tenim a ser-ho i l'avantatge. L'avantatge ha de ser la proposta de constituir la CE. Serà un avantatge en la mesura que pot ser la manera de preservar i millorar la UE. Per tant, la divulgació serà en positiu, ja què en lloc de presentar un problema oferirà una solució a l'actual desintegració europea. Com que la CE afecta directament a Alemanya, la divulgació cal focalitzar-la en aquest país, de manera que podrem centrar i optimitzar els recursos per explicar i convèncer l'opinió pública alemanya. Tanmateix la proposta és i serà tan potent, que ens demanaran d'explicar-la arreu. La proposta de crear la CE serà un altaveu mediàtic de primer ordre. Paral·lelament caldrà explicar el projecte a Catalunya. Fer xerrades, conferencies, accions, col·loquis està a l'abast de l'ANC, en tenim la mà trencada.
 

El concepte de CE pot ser l'arma més potent i destructora contra l'actual estat espanyol. Per tres motius:


a) Substitueix i compara l'estat espanyol i l'alemany. Dir que ens quedarem aïllats, sols, que la independència és egoista, que no ens voldrà ningú, que ens enfonsarem, ha estat l'arma psicològica fonamental de l'unionisme. El concepte de la CE la trenca i la torna en contra seva. Hi ha una cosa pitjor a la que et deixin, i és que et deixin per un altre.


b) Ens dona l'aliat més potent d'Europa. Si la opinió pública alemanya és favorable a la CE, forçarà als partits alemanys a exigir un referèndum de independència a Catalunya.


c) Amplia la base de gent a favor de la independència. Fixeu-vos que a més dels nostres arguments prenem tots els dels unionistes, menys un: millor units (a Alemanya). Continuaríem a la UE i l'OTAN. Compartiríem seguretat i defensa (amb Alemanya), amb aquest argument podem entrar a sac!. Els avantatges econòmics (amb Alemanya) i la inexistència d'aquests amb España. La justícia!!. El prestigi mundial. L'euro. Els mercats. Les infraestructures i la falta d'elles en el cas espanyol. El sistema fiscal, Catalunya solament contribuiria amb la CE per pagar la part pròpia. La diplomàcia. L'únic argument que li quedaria a l'unionisme seria el sentimental: el orgullo de ser español!.


 

]]> <![CDATA[+ de 100.000.000]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/13105/de-100.000.000 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/13105/de-100.000.000 Sun, 21 Dec 2014 12:40:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/13105/de-100.000.000 Som persones. Animals de l'especie Homo Sapiens. Sóc de l'opinió que els atributs que ens diferencien d'altres animals són la imaginació i una gran capacitat de transmetre informació. Aquesta combinació es converteix en una inconscient estratègia evolutiva, la que ens permet adaptar-nos a la natura, créixer i perdurar. Potser la demostració més evident d'aquest raonament és que amb la eclosió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) la humanitat està creixent d'una manera extraordinària, tant a nivell d'esperança de vida dels individus, com en nombre com a col·lectiu.

La imaginació idealitza l'univers, el simplifica i simbolitza. La capacitat de transmetre informació socialitza aquestes idees i símbols entre diferents individus, aquest fet s'anomena llenguatge. 

Molt lentament vam adquirir informació, durant més de 200.000 anys vam viure amb sons i símbols simples. Els grups es cohesionaven a partir del llenguatge, aquest fet va crear la cultura.

Fa 10.000 anys vam començar a crear ciutats i progressivament vam abandonar el nomadisme. Aglutinar persones va permetre augmentar els intercanvis de informació. Va néixer l'escriptura. Les cultures creaven cosmogonies. Les cultures més fortes conquerien altres ciutats, ampliant el seu domini territorial i creant el que ara entenem com nacions. Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma, etc. Fins avui.

Vet aquí, breument, la protohistòria, prehistòria i història de la humanitat.

Som animals. La imaginació, la llengua i la cultura és el que ens fa humans. El territori és important però no determina la nostre humanitat. Ni la nostre cultura. Ni la nostre llengua. 

Catalunya és una comunitat de persones, una nació, determinada per una llengua pròpia, i amb una cultura, i això és cabdal, sincrètica. Tenim dret a administrar i governar el territori que ens ha vist néixer, tanmateix la catalanitat no ha de ser un dret originat pel territori, ni tant sols per la consanguinitat. 

España és un Estat que basa la seva legitimitat, supremacia i existència en quatre pilars: els espanyols o persones amb nacionalitat espanyola; el territori; la jerarquia, encapçalada per un rei; i una llengua comuna: el castellà. Un concepte d'Estat que obliga als seus ciutadans a ser súbdits. 

Catalunya té la oportunitat de constituir-se en Estat. Naturalment podem ser un Estat com els altres, tanmateix tenim l'opció de ser veritablement un nou Estat. La manera d'aconseguir-ho és summament senzilla: la catalanitat cal que sigui un dret i un privilegi voluntari. 

Sóc de l'opinió que un Estat cal que sigui l'entitat òptima per garantir certs serveis a totes les persones que en formen part, a saber: seguretat, sanitat, alimentació, educació i estructures vitals bàsiques (aigua, energia i comunicacions). L'Estat perfecte seria aquell que conjumines la base (llengua i cultura) amb un nivell alt de qualitat d'aquests serveis a tota la població. D'aquesta manera tindríem cohesió i satisfacció.

El repte, doncs, del nou Estat és exportar la catalanitat a canvi d'un model d'Estat òptim. Aquest paradigma permetrà trencar les costures territorials, Catalunya continuarà vinculada al territori per història, dret i tradició, tanmateix els catalans no cal que siguin els que viuen en un bocí de territori, sinó els qui voluntàriament ho vulguin ser, visquin on visquin, arreu del món. A més, cal ser radical amb la lliure elecció de la catalanitat, fins el punt que els fills dels catalans (ius sanguinis) o els nascuts en territori català (ius soli) ratifiquin amb la majoria d'edat la nacionalitat. En cas que el o la jove no volgués ser català, l'Estat caldria que facilités els tràmits per adquirir un altre nacionalitat, tot i continuar vivint a Catalunya.

És evident que aquest model és absolutament contrari al model espanyol. Hom pot al·legar que, a España, també es pot canviar de nacionalitat, sí, però cal marxar del territori. En el model que proposo la catalanitat serà realment una opció lliure. És la manera d'aconseguir competència entre els Estats. Competència donada pel nivell i qualitat dels serveis, i no com l'actual que simplement és territorial, fiscal o esportiva.

Amb Catalunya com Estat naixerà la catalanitat com a nacionalitat. Dependrà de nosaltres que Catalunya sigui, simplement, un territori o una comunitat present arreu del món. Si triem la segona opció podrem ser, en poques dècades, més de 100.000.000 de persones. 

 

 

]]> <![CDATA[JORDI PUJOL]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/12667/jordi-pujol https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/12667/jordi-pujol Sat, 27 Sep 2014 10:45:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/12667/jordi-pujol He militat a ERC i Reagrupament. Mai he votat a en Jordi Pujol. Confesso que sí he estat subscrit al butlletí del ja defenestrat Centre d'Estudis Jordi Pujol. Tanmateix, i desprès de veure'l en la compareixença davant del Parlament, sóc més pujolista que mai.

Cal continuar investigant si la seva família ha aprofitat el càrrec del pare per enriquir-se, sí. Cal saber si hi han més diners no declarats, sí. Cal donar resposta a totes les preguntes, sí. Cal aclarir-ho tot, si i sí.

Aquest passat dijous vaig assistir al Patronat de Cornellà a la presentació del llibre d'en Germà Bel "Anatomia d'un desengany", on explica l'increment del suport a l'independentisme en els darrers anys. Breument: una de les raons que analitza és que diuen que els catalans volem ser diferents. No és cert, a partir d'enquestes i estudis fets a Espanya i de fa vint anys, ell demostra que és una part significativa d'espanyols la que té poca afinitat amb nosaltres, que són ells els que ens veuen diferents i que un espanyol davant d'un altre espanyol amb castellà és solidari, amb un estranger és hospitalari però amb un espanyol no castellà és hostil. Per tant, un dels motius de l'augment independentista pot ser aquesta hostilitat reiterada en el temps. És molt possible, conclou com a anècdota, que quan siguem estrangers ens rebran amb hospitalitat i l'afinitat d'haver estat junts 300 anys.

Amb el cas Pujol passa una mica el mateix. Realment el crec quan diu que es va dedicar a la política per convicció, que ja era ric i podia haver continuat fent negocis per augmentar la fortuna. Hi han moltes persones, de molta vàlua, que han dedicat i estan dedicant temps, esforç i diners a Catalunya, sigui des de la cultura, la política o l'àmbit social. Temps, esforç i diners que en altres llocs les persones dediquen a altres coses ja que és l'Estat qui cobreix aquests serveis. Crec, doncs, que hi han i hi han hagut moltes persones dedicades a fer país, entre elles en Jordi Pujol. Quan l'Estat espanyol treu els draps bruts de la família Pujol en el moment que Convergència passa a defensar l'independentisme, quan la Sanchez Camacho i els de Ciutadans volem ficar al mateix sac les faltes o delictes d'uns pocs amb tot el catalanisme i l'ànsia de llibertat per ser el que som, quan els diaris, ràdios i televisions espanyols prenen part i ens criminalitzen a tots, és aleshores que em sento més pujolista que mai.       

    

]]> <![CDATA[En memòria de Mn. Antoni M. Oriol i Tataret]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/11859/en-memoria-de-mn-antoni-m-oriol-i-tataret https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/11859/en-memoria-de-mn-antoni-m-oriol-i-tataret Tue, 29 Apr 2014 20:15:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/11859/en-memoria-de-mn-antoni-m-oriol-i-tataret
Fora fàcil intentar lloar la seva vida i obres. No és la meva intenció. Ho faran, segur, persones properes a ell més coneixedores de la seva trajectòria.

Solament vull fer dos comentaris, testimonis fets des de la familiaritat, a nivell domèstic.

El primer és admirar la seva Fe. Sòlida, autèntica. En les misses que l'he vist oficiar sempre llegia amb èmfasi les lectures, mai vaig tenir la sensació de rutina o de que pogués actuar mecànicament per complir un tràmit. Crec que per ell cada missa era única, actuava realment com a connector entre Déu i els feligresos. Hi havia un moment, quant alçava la vista, que tenies la sensació de que parlava directament amb Ell. Els seus sermons eren intel·ligents i, alhora, intel·ligibles. Especialment en recordo un que parlava precisament de la Fe: "La Fe és donar-se a Déu. Entregar-se sense demanar res a canvi." A cops hi ha persones que demanen a Déu, sigui per ells o per altres, salut, èxit, protecció, etc. En aquests casos sempre hi ha el parany del quid pro quo, la Fe com a valor de canvi. Per ell creure en Déu no era una opció, era l'eix central de la seva vida. El passat mes de febrer, el dia del meu aniversari, em va escriure la següent dedicatòria: "Que la nostre vida temporal esdevingui preludi de la nostre VIDA ETERNA! el tiet mossèn." Fixeu-vos en l'ús de les majúscules i en la seva signatura: "el tiet mossèn", que és com l'anomenàvem a casa, familiar, amb minúscules, sense vanitat. Ell sabia amb absoluta certesa que la mort no és un final, és el principi d'un nou estat de l'ànima. "Quan arribi el moment, quan Déu vulgui, estaré amb Ell, al costat dels meus pares, les meves germanes Clara i Dolors, i del meu germà Josep. Estic molt tranquil." Em va dir fa poc. La seva Fe l'omplia de felicitat, una felicitat palpable i que, com la seva Fe, era sòlida i autèntica.

L'altre testimoni que faig és per comentar la seva manera d'establir el diàleg. Quan hom parlava amb el Mossèn (per mi sí que és el Mossèn amb majúscules) tenia la sensació de sentir-se important. Jo realment tenia aquesta sensació, i em semblava veure-la amb altres familiars quan parlaven amb ell. Però em vaig adonar que era comú quan en la missa de les exèquies, en la magnífica homilia del mossèn Joan Costa, deixeble del Mossèn, va dir literalment el mateix. El seu diàleg era gairebé socràtic, escoltava al interlocutor amb interès i sempre feia preguntes que mai eren de tràmit o compliment. Ans el contrari, sempre tenien una finalitat. Si l'interlocutor atacava a l'església o a la religió catòlica el Mossèn les feia de tal manera que l'altre acabava mostrant els seus prejudicis.  Si l'interlocutor explicava experiències vitals, ell no solament mostrava interès, a més afegia anècdotes divertides o coneixements, sense competir ni menystenir, i que complementaven el relat de l'altre. Un altre cas podia ser quan algú parlava de quelcom en que ell no tenia gaires coneixements, per exemple economia o noves tecnologies. Quan això succeïa ell es mostrava interessat, sorprès, curiós. Fent preguntes que forçaven a l'altre a donar respostes lògiques, estructurades, fins el punt que quan marxaves t'adonaves que havies enriquit el projecte o el discurs que havies explicat.

Fe i diàleg. Dues de les moltes qualitats de mossèn Antoni M. Oriol. Us ho diu el seu nebot homònim, que té la sensació de haver-lo decebut profundament, ja que sóc ateu. Mai em va fer retret, fet que demostra la seva qualitat humana i reforça, encara més, la meva admiració. ]]> <![CDATA[NO HE ANAT A LA VIA CATALANA]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/10708/no-he-anat-a-la-via-catalana https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/10708/no-he-anat-a-la-via-catalana Thu, 12 Sep 2013 09:34:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/10708/no-he-anat-a-la-via-catalana No ho he fet per un bon motiu, potser un dels millors que ens ofereix la vida: el naixement d'una neta. 
 
Aquest gloriós 11 de setembre ha nascut Berta Molina Oriol, la meva segona neta. Aquest fet m'ha permès fer una reflexió des de fora de l'acció directa, observant la Diada des d'una certa distància. Naixença i reflexió m'han omplert de joia i tranquil·litat. La joia és evident, la tranquil·litat ve de la reflexió. Fa molts anys que lluito per aquest país, com molts altres. He recordat a en Josep i Dolors Oriol, Miquel Hill, Josep Pidelaserra i en Josep Garriga. Tots ells han bregat per Catalunya i cap d'ells la veurà independent, però les seves tasques no hauran estat estèrils. Ara sé, tinc l'absoluta certesa, la tranquil·litat, de que Catalunya serà lliure, un nou Estat al món. Des del record dels que no hi són, a la llavor dels nouvinguts, amb la confiança a tots els que cada dia fan Via Catalana: a TOTS, MOLTES GRÀCIES PER SER CATALUNYA.      
 
Antoni M. Oriol 
]]> <![CDATA[Nacionalitat + Llibertat = ESTAT]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9975/nacionalitat-llibertat-estat https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9975/nacionalitat-llibertat-estat Tue, 16 Apr 2013 13:49:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9975/nacionalitat-llibertat-estat Som catalans, ho som per voluntat per sobre del llinatge o la territorialitat. D'això no hi ha cap dubte. Tanmateix per España som catalans per pura territorialitat, si anem a viure (de manera habitual) a Madrit serem madrilenys i si anem a Galícia serem gallecs. Per la resta d'éssers humans simplement som espanyols.


D'altra banda, el dia 21 de març vaig enviar un enllaç als meus contactes del vídeo de l'acte del dia 20 del mateix mes del col·lectiu Wilson al Cercle d'Economia. En el moment que escric aquestes línies ha tingut prop de 23,000 visualitzacions. L'acte és genial i molt il·lustratiu, cal veure'l amb atenció. En faig esment perquè entre el minuts 49 i 50 expliquen com podem circular lliurement per Europa tot just proclamada la independència. En Carles Boix diu: “... sembla que tots els presents som espanyols d'origen, i l'article 11 de la Constitució espanyola ens empara per circular lliurement per l'espai Schengen ja que no ens poden privar de la nacionalitat ...”. Crec que això de la nacionalitat cal explicar-ho millor.


Diu el diccionari de l'enciclopèdia que la nacionalitat com a dret civil és “la situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de drets i deures que això comporta.” Per mi la definició és molt clara, l'Estat es legitima i constitueix a partir de les persones que en són membres: els francesos (o, si voleu, les persones amb nacionalitat francesa) són l'Estat de França, que controla i té potestat sobre un territori determinat. En el cas d'España diu la sacrosanta Constitución: Art1.2 “la soberanía nacional reside en el pueblo español. Del que emanan los poderes del Estado”. Què ès el pueblo español? Potser són “los españoles” ergo les persones amb nacionalitat espanyola.


En resum, si aconseguim crear un nou Estat al món, anomenat Catalunya, tots els ciutadans espanyols ( o, si voleu, totes les persones de nacionalitat espanyola) residents en el territori passaran a ser catalans o persones de nacionalitat catalana, nacionalitat que abans de la proclamació no existia. Excepte els que de manera expressa renunciïn a la nova nacionalitat, ja que cal respectar els Drets Humans i no podem obligar ningú a canviar de nacionalitat.


La nacionalitat implica la renúncia a la llibertat individual a canvi de mancomunar-la col·lectivament sota la jurisdicció d'un estat. Som els catalans els qui crearem Catalunya, des de la voluntat, l'esforç i la tenacitat, tot aportant la nostre llibertat. Els espanyols, francesos, anglesos o búlgars residents a Catalunya continuaran sent el que són, sota la tutela i jurisdicció dels seus Estats. No hi pot haver doble nacionalitat en cap cas, tret que es negociï en un futur. D'aquesta manera, per fi, els catalans (o persones de nacionalitat catalana) podrem decidir.  

]]> <![CDATA[Com eliminar la corrupció]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9569/com-eliminar-la-corrupcio https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9569/com-eliminar-la-corrupcio Fri, 01 Feb 2013 15:46:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9569/com-eliminar-la-corrupcio Crec que la manera d'acabar amb la corrupció és anar a l'arrel del problema: eliminar físicament el diner en efectiu, anomenat en angles cash.


Sembla una mesura radical i segur que molts pensaran que és impossible, tanmateix gran part de les transaccions econòmiques ja es fan per via electrònica (targes, transferències, traspassos). És perfectament factible fer totes les transaccions amb mitjans electrònics.


Naturalment no ha de ser una mesura per aplicar d'un dia a l'altre. Cal que es faci a nivell europeu, amb un període transitori d'implementació llarg (10 o 15 anys) i cal comprendre que no es tracta d'eliminar la moneda o unitat monetària, és a dir, l'euro, sinó els bitllets i monedes que el representen.


Implementar aquesta solució permetria eliminar la corrupció, ja que aquesta necessita l'anonimat del diner en efectiu. Alhora i a més, suposaria un seguit d'avantatges:

  • eliminaria els robatoris. No solament de diners, qualsevol objecte robat acaba canviant-se per diners, si aquests no existeixen cal fer anotacions electròniques que sempre deixen rastre.
  • elimina la falsificació.
  • permetria eixir ingents quantitats de diners que ara estan "sota la rajola". Crec que quedaríem astorats del volum que sortiria a la llum.
  • es evident que no solament eliminaria la corrupció en l'administració, acabaria amb tota opacitat econòmica (en el comerç, serveis, etc)
  • seria un fort cop per les màfies (prostitució, drogues, etc)

Segur que aquesta proposta no va enlloc, no interessa als polítics, mafiosos, molts empresaris, ...
 


  

]]> <![CDATA[DEFINITIU: ELS CATALANS SOM TOTALMENT DIFERENTS.]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9140/definitiu-els-catalans-som-totalment-diferents https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9140/definitiu-els-catalans-som-totalment-diferents Mon, 26 Nov 2012 11:39:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9140/definitiu-els-catalans-som-totalment-diferents Fins el punt que els espanyols que viuen a Catalunya voten, per ser representats, a un partit endèmic català: Ciutadans.

La incapacitat del PP per aglutinar el vot espanyol demostra la poca confiança i prestigi que té a Catalunya. 

Salut i Endavant!]]> <![CDATA[REFERÈNDUM]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9134/referendum https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9134/referendum Mon, 26 Nov 2012 00:51:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9134/referendum 1er objectiu: màxima participació.
2on objectiu: missatge clar pel dret a decidir. Dualitat Catalunya/ España enlloc de dreta/esquerra.

Cens: 5.257.960 persones.
Participació: 3.651.595 (69,57%)

Amb 1.862.313 vots a favor de la independència (51%) guanyaríem.

Suma de vots obtinguts per CiU, ERC, ICV, CUP i SI = 2.126.066 (58,22%)

A QUÈ ESPEREM?!!

]]> <![CDATA[TERMINATOR]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9101/terminator https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9101/terminator Thu, 22 Nov 2012 12:06:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/9101/terminator  
És probable,també, que un cop guanyades les properes eleccions en Mas torni a trobar-se amb en Rajoy i pregunti “Què? Fem pacte fiscal o tiro pel dret?”. És probable, fins i tot possible, que Espanya cedeixi i afluixi, tot per evitar la secessió. Crec que, a més dels calés, en Mas negociaria algun tipus de blindatge pel català, fins i tot petits canvis constitucionals garantint la igualtat del català i castellà a Catalunya.
 
És probable que, un cop aconseguit tot això, en Mas aconseguís el permís per fer el referèndum a Catalunya, legal i vinculant, amb la condició de que CiU defensi el vot de continuar dins d’Espanya amb totes aquestes millores.
 
Amb una Generalitat amb 10 o 12.000 milions més i amb el reconeixement i blindatge del català, amb CiU, PSC, PP i tots els mitjans de comunicació (controlats d’una manera o altre per aquests partits) a favor del Sí (la pregunta seria més o menys la següent: “Esteu d’acord en continuar dins de l’Estat i dins de la Unió Europea?”. Amb tot aquest bagatge, els independentistes, els que volem un Estat propi, serem considerats com radicals i extremistes. De fet, tots ells guanyarien: CiU, i Mas en particular, aconseguirien uns nivells d’autogovern i finançament molt alts; Espanya, tot i cedir, continuaria aconseguint entre 6 i 8.000 milions de Catalunya, i Europa es trauria de sobre un problema. A més tot plegat seria un èxit i exemple de democràcia.
 
És probable que tot això sigui política-ficció, o no.
 
Per evitar-ho la única solució és votar partits clarament independentistes. Cal, també, concentrar al màxim el vot i no perdre cap. En aquest sentit crec que Pilar Rahola tenia part de raó de demanar a SI que es retiri de les eleccions i demani el vot per ERC. Seria un fet històric, noble, patriòtic i una bomba mediàtica l’últim dia de campanya.
 
Salut i Endavant!]]> <![CDATA[Ben fet i bon missatge]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/8984/ben-fet-i-bon-missatge https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/8984/ben-fet-i-bon-missatge Fri, 09 Nov 2012 14:36:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/8984/ben-fet-i-bon-missatge

http://www.youtube.com/watch?v=gsUjMupRFfA&feature=em-share_video_user



Salut i Endavant!

Antoni M. Oriol]]> <![CDATA[L'endemà de la independència.]]> https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/8969/lendema-de-la-independencia https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/8969/lendema-de-la-independencia Thu, 08 Nov 2012 13:01:00 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/neptu/blog/8969/lendema-de-la-independencia
“Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar
de nacionalitat.”

Per tant amb el nou Estat neix la veritable nacionalitat catalana. Com que ningú pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat tenim dues opcions:
a)     TOTS els ciutadans de Catalunya passen a ser catalans i els que desitgin continuar sent espanyols cal que renunciïn explícitament a la nova nacionalitat.
b)     TOTS els ciutadans de Catalunya continuen sent espanyols i els qui ho desitgin poden renunciar a l’espanyola i canviar a la catalana.

Jurídicament ambdues són possibles. La doble nacionalitat és inviable en principi pel fet de que és un acord entre estats, per tant primer cal constituir-lo, després, un cop establert i reconegut pels altres estats, es poden establir acords.

Crec que la primera opció és la que ens convé més, legitima el procés i manté cohesionada la societat. També cal considerar que en cap cas la renuncia a la nacionalitat catalana implica la obligació de marxar del territori, seran espanyols residents a Catalunya i tindran els mateixos drets que els alemanys, francesos, anglesos o qualsevol europeu resident al país.

Antoni M. Oriol ]]>