Blog Mister Guru

Democràcia, ciutadania, sobirania

Mister Guru — Fri, 20 May 2016 12:25:00 +0200

27 dies després de les eleccions generals (no és una segona volta, no insisteixen), els principals líders polítics han saturat l'atmosfera de missatges de tot tipus. Alguns mai va baixar de la bicicleta electoral el 20 de desembre i prendre cinc mesos de pre-campanya. El problema és sovint no se sap molt bé qui són dirigir aquests missatges: votants? A militants? A competidors? Als companys de partit? Es como ver los vídeos porno politico, o mucho peor, como ver porno gratis diario

La setmana passada, dins la celebració del 40è aniversari del país, va celebrar la Fira Retina, en la innovació tecnològica. Una de les conclusions d'aquestes trobades va ser que la sobirania del consumidor està canviant la manera d'actuar d'empreses i institucions. Si ens movem a aquesta conclusió a la vida política, la nova era emfatitzat la sobirania de la ciutadania i que ha de canviar els hàbits i costums dels partits polítics.

Moisés Naím explicava molt bé en el seu llibre la fi del poder (2013). "El poder està canviant les mans", va dir. "Dels grans exèrcits disciplinats bandes caòtics dels insurgents; de les corporacions gegants als empresaris àgils; dels palaus a places públiques".

Aquells que millor han entès el missatge són els dos nous partits, hem i ciutadans, que han aconseguit créixer en poc temps gràcies a la seva aproximació directa a l'elector. Saps què gent demanar i oferir que és, encara que en el cas de can ofereixen una cosa i contrari per ampliar la base electoral. Ara que s'anomena una oferta transversal.

Al contrari, el PP i el PSOE mantenia encara TIC de les antigues polítiques, que lluny de què els votants preguntar: solucions als seus problemes. Quan Mariano Rajoy o Pedro Sánchez parlar de qui són els seus enemics polítics que no van estar d'acord, ells s'oblida dels ciutadans, en la seva obsessió per llançar missatges als seus membres. I que no es sumen, perquè activistes sempre anant a votar.

El dimecres, però, vaig prendre una sorpresa positiva amb la proposta del PSOE de crear una taxa Hisenda pensions. Sense entrar en el funcionament d'aquest impost, és important que els socialistes han enviat un missatge a la 8,5 milions de pensionistas-votantes, que estan preocupats pel seu futur. Que és la manera de recuperar la confiança dels votants perdut el PP i el PSOE: aproximació als problemes.

Post mortem

Mister Guru — Fri, 06 Mar 2015 13:29:00 +0100

Avui a la portada algunes portades de diaris destacaven la mort de dues persones de l’àmbit cultural: Max Cahner i Toni Catany. L’un, editor-polític-historiador, i l’altre, fotògraf. Lamento dir que, fins avui, no coneixia cap dels dos.

És per a mi un fet recorrent assabentar-me de l’existència de persones notables quan són mortes i això em fa concloure en que, d’entrada, el meu nivell de cultura general és minso. En això no hi ha més solució que llegir, observar, escoltar, estudiar i retenir més.

Per altra banda, es té tendència, sobretot als mitjans d’informació, a parlar de gent que ha tingut una destacable trajectòria professional només quan passen a millor vida. Això provoca que mortals com jo tinguem periòdicament moments de baixa autoestima preguntant-nos com podia ser que no coneguéssim aquell home/dona a qui dediquen 3 pàgines senceres de diari i 2 minuts de televisió. Això fa pensar que o s’exagera la notorietat de la vida laboral o artística del mort/a, o bé els reconeixements es fan massa tard.

De què els serveix a ells que es parli de l’important que van arribar a ser? No seria millor donar-los a conèixer al gran públic de manera continuada, igual que los vídeos de maduras, fent reconeixements en vida?

Fa pensar en alguns pintors o músics que van morir pobres i sols, sense tenir consciència que segles després les persones encara se’ls posa la pell de gallina amb les seves obres. Llarga vida!

Aprenentatge disruptiu

Mister Guru — Tue, 10 Feb 2015 13:53:00 +0100

Fa temps, que des de diferents àmbits com l’economia, el coneixement i també l’educació hi ha una necessitat d’innovació radical. Una necessitat de generar nous relats partint de referents nous, de noves significacions. De pensar en futur. alguns dels radicals que estan experimentant amb els nous processos d’aprenentatge marcats pels nous paradigmes i les TIC. Tots ells tenen clar que «no podrem superar la crisi educativa amb el model tradicional a les aules».

«Les TIC poden forçar i donar suport als canvis necessaris de les pràctiques educatives per adaptar-les a les competències necessàries de les societats del SXXI»

Fent referència a aquest trencament, Johnson explica que davant la paraula «innovació» la majoria de persones la interpreta com a «millora», extrapolant que a mesura que es va innovant es va perfeccionant cada vegada més un producte, metodologia o servei. Així doncs, quan parlem d’innovació, la majoria pensa en la innovació evolutiva o continuada -en aquella que serveix per perpetuar els models de negoci, les tecnologies o els paradigmes ja dominants- i no en la innovació disruptiva (Clayton Christensen) que és aquella que condueix a la desaparició d’allò establert fins el moment (obsolet) per crear un nou escenari (productiu).

Amb l’aparició de la imprempta, per exemple, a través de la innovació disruptiva, es va trencar amb el monopoli del coneixement, de la mateixa manera que el motor de vapor va suscitar el sorgiment de la revolució industrial, o el telègraf i internet van trencar amb les formes i arquitectura de comunicació social.

En l’entrevista de Punset a Johnson (juliol 2011) es posa sobre la taula que el 28,4% de joves espanyols abandonen l’escola sense acabar la secundària, un percentatge molt més alt que la resta de països europeus (14,2%). Johnson, no dubta en atribuir com a una de les causes principals l’esclat de la bombolla imobiliària a l’Estat espanyol i el model de societat que aquesta comportava, l’era-dels-nous-rics (això no ho diu Jonhson...). Amb la caiguda del sector de la construcció (2008), però, la taxa d’atur entre els joves augmentava fins a arribar durant el primer trimestre de 2011 a un 43,6%... Els mitjans tornaven a parlar de generacions perdudes...

Tot i així, més enllà de la bombolla immobiliària, cal fixar-se en una dada: El 50% d’abandonament escolar està causat per la falta de motivació, i no només a Espanya (en español). Per això potser cal plantejar-se, ¿perquè els alumnes s’avorreixen a classe? Alguns deterministes veuen en la tecnologia l’orígen de tots els mals, «els gadgets que fomenten l’estupidesa, que fan que ja no es llegeixi....», però caldria analitzar si realment aquest «fracàs» no és la conseqüència d’un sistema educatiu caduc, que no proporciona les eines necessàries ni competències per poder-se desenvolupar en la Societat del Coneixement, ja que encara està anclada i es preocupa per les necessitats de temps pretèrits, les demandes de la revolució industrial i el «tots igual»... inclus el porno casero

Aquest és el problema principal al que s’enfronta l’educació: com recuperar aquests col·lectius de joves que desmotivats abandonent l'escola. El que està clar, és que el model tradicional d'ensenyament, s'empenya -encara- a seguir perpetuant models obsolets, per això Curtis Johnson en una conferència plantejava:

«Els nens ja estan aprenent el que consideren rellevant a través de la plataforma tecnològica en la que viuen i respiren, i tenim dues opcions: o negar-ho i oposar-nos-hi o acceptar la innovació. El motiu pel qual és important acceptar-ho és que cap nació, ni país pot permetre’s el luxe de perdre la meitat dels infants per culpa del sistema. I la única manera de no perdre’ls és acceptar la innovació»

Fracasar no és dolent!

Mister Guru — Fri, 06 Feb 2015 09:50:00 +0100

Segur que heu sentit molts cops “no es fracassa, s’aprèn”. O “no és important els cops que caus, sinó els que t’aixeques”. I gens més lluny de la realitat. Estic totalment d’acord amb elles però a la vegada, considero que fracassar forma part d’un aprenentatge que no hem de confondre en fracassar per fracassar. Si em deixeu l’atreviment, us indico algunes de les claus que considero importants a tenir en compte per tal d’evitar el fracàs.

- Resolem un problema o una necessitat? Si la nostra proposta no s’encamina a resoldre un problema o solucionar una necessitat la veritat és que pot ser bastant complicat que trobem el nostre espai en el mercat. Assemblar-se massa a la resta d’empreses, no aportar un valor diferencial, avantatge competitiva, pot suposar un clar signe de fracàs.

- Disposem d’una estratègia clara i coherent? Segur que heu sentit a parlar un munt de cops d’”alienar la nostra estratègia en tots els àmbits de l’empresa”. No fa referència només a grans multinacionals, ni molt menys. En qualsevol pime o startup hem de ser capaços de fer el mateix. En què consisteix? Hem de ser capaços d’establir una estratègia i que aquesta s’apliqui de la mateixa manera en tots els departaments i àrees de la nostra empresa. Si no és així, la mà dreta no sabrà que fa la mà esquerra i tindrem una altra probabilitat de malgastar recursos i temps, i sobretot, que el nostre projecte no arribi a bon port.

- Tenim una bona previsió de tresoreria? Us asseguro que no hi ha res pitjor que començar un projecte sense tenir una previsió dels diners que ens aniran fent falta al llarg dels mesos. No cal posar-vos exemples de negocis que obren les portes i en menys de tres mesos tanquen. Si, d’acord, la situació econòmica no acompanya però posaria la ma al foc que alguns d’ells no han estat capaços de preveure les despeses i tenir disponibilitat pressupostària per fer-hi front.

- L’equip del nostre projecte és equilibrat i s’ajusta a les nostres necessitats? Ja he comentat que l’estratègia és important. També ho és l’equip que l’ha de portar a terme. Tots tenen el mateix nivell d’implicació? Treballarem dia i nit per tirar-lo endavant si és necessari? Som tots enginyers i no tenim comercials?I podria seguir amb un llarg etcètera. En resum, l’equip ha d’estar el màxim d’equilibrat i donar resposta a totes les funcions a desenvolupar.

- Atents amb el mercat! El món es mou molt ràpid! I amb ell, les tendències, les necessitats dels clients i lògicament condueixen a modificar i crear nous mercats. Si no som capaços d’estar atents als canvis podem estar intentant vendre cintes de vídeo quan ja existeix l’mp4.

I en darrer lloc, però no menys important... si fallem al principi, és important ser capaços de fer un bon anàlisis. Que no ens dolgui haver fracassat. Hem de ser capaços de treure’n un bon aprenentatge. D’aquesta manera augmentarem les probabilitats d’èxit en la següent ocasió.